Charlie Rogers
C. N. Rogers, més conegut com a Charlie Rogers (p. dècada del 1910 - p. segle XX) va ser un pilot de motociclisme anglès que va destacar en competicions de trial i enduro durant les dècades del 1930 i 1940, sempre com a pilot oficial de Royal Enfield. Entre altres èxits, va guanyar el British Experts Trial el 1937 i, com a membre de l'equip britànic, va obtenir la victòria al Trofeu dels Sis Dies Internacionals (ISDT) els anys 1948 i 1949. Un cop retirat de les curses, Rogers va dirigir el departament de competició de Royal Enfield, on va contribuir a la millora de les reeixides motocicletes de trial de la marca durant la dècada del 1950.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) C. N. Rogers  p. dècada del 1910 |
| Mort | p. segle XX |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme, fuster |
| Esport | trial enduro |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Regne Unit |
| Temporades | 1933 - 1949 |
| Equips | Royal Enfield |
| Palmarès en trial | |
| British Experts | 1 (1937) |
| Palmarès en enduro | |
| ISDT | 2 Trofeus (1948-1949) |
Biografia modifica
El 1932, Royal Enfield va llançar un nou model de motocicleta pensat tant per al dia a dia com per a competir-hi en proves de trial i enduro (denominat aleshores en anglès Reliability trials 'proves de fiabilitat'), la Bullet.[2][3] Aviat, aquest model va demostrar ser molt competitiu: als ISDT de 1935, celebrats a Oberstdorf (Alemanya), l'equip de Royal Enfield va ser l'únic que conduïa motocicletes britàniques que no va obtenir ni un sol punt de penalització.[2][3] La carrera esportiva de Charlie Rogers, fuster de professió, va anar lligada a l'èxit de la Bullet, amb la qual va començar a competir el 1933.
El 1937, juntament amb els altres pilots oficials de Royal Enfield George Holdsworth i Jack Booker, Rogers va contribuir a guanyar per a la marca un rècord de 37 trofeus en proves de trial i sis medalles d'or als ISDT.[2][3] Un dels majors èxits d'aquell any va ser justament la victòria de Charlie Rogers a la prova de trial d'un sol dia més dura de l'època, el British Experts Trial.[1] El 1938, Rogers va continuar enllaçant diverses victòries, entre elles una medalla d'or als ISDT de Llandrindod Wells, Gal·les.[1]
Durant la Segona Guerra Mundial, Charlie Rogers va servir a l'exèrcit com a instructor de motociclistes. Un cop acabat el conflicte, va tornar a les competicions.[1] El 1948 va guanyar la segona edició de l'Allan Jefferies Trial. Als ISDT d'aquell any, celebrats a San Remo, va col·laborar en la victòria britànica al Trofeu al costat de Vic Brittain, Jack Williams, Allan Jefferies i Hugh Viney.[4][5] Rogers va repetir l'èxit als ISDT de 1949, celebrats un cop més a Gal·les, aquesta vegada amb C.M. Ray, Jim Alves, Fred Rist i Hugh Viney com a companys d'equip.
Un cop retirat de les competicions, Rogers va passar al departament de curses de Royal Enfield, on s'encarregà del manteniment i preparació de les Bullet de fàbrica fins que l'empresa va tancar el 1967.[1] Durant anys, Rogers va preparar entre d'altres les Bullet de l'aleshores pilot estrella de Royal Enfield, Johnny Brittain.[1]
Palmarès modifica
- 1 victòria al British Experts Trial (1937)
- 2 victòries al Trofeu dels ISDT (1948-1949)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «1937 Charlie Rogers, Master of Reliability Trials» (en anglès). royalenfield.com. [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Alder, Brendan. «Bullet 500 Trials Works Replica - The bike that changed motorcycling» (en anglès). roadrider.com.au, 02-12-2019. [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Royal Enfield Bullet, la leyenda sigue viva» (en castellà). larazon.es. La Razón, 08-06-2019. [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑ «The ex-works, Jack Williams, ISDT Trophy Team,1948 Norton 500cc Manx Frame no. C11M 17811 Engine no. 24275» (en anglès). bonhams.com, 21-10-2007. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Internationally Famous: Royal Enfi/ld at the ISDT 1948 – 1953» (en anglès). speedtracktales.com, 20-12-2013. [Consulta: 31 gener 2023].