Fuster

menestral que té com a ofici treballar la fusta
Aquest article tracta sobre l'ofici. Vegeu-ne altres significats a «Fuster (desambiguació)».

Un fuster o una fustera és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.

Infotaula ocupacióFuster
Tipus d'ocupació
artesà de la fusta, menestral i treballador de la construcció Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
fusteria i roofing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Eines tradicionals d'un fuster. Museu Etnogràfic de la Ligúria occidental, a Cervo (Itàlia).

Història

modifica

Els fusters tenien molta importància en la construcció d'habitatges (algunes vegades, podien ésser també mestres de cases) i també de vaixells (per exemple, els fusters de ribera de Barcelona), que desenvoluparen una professió específica: la del mestre d'aixa. Cal fer esment també dels fusters que, d'ençà de la darreria de l'edat mitjana, treballaven a les serradores. Ja com a artistes, podem esmentar els tallistes, que esculpien la fusta per fer cairats (Pere S'Anglada, Macià Bonafè, Xavier Campeny, etc.). De fet, a Barcelona, a mitjan segle xv, on es diferenciava els fusters caixers (que eren seixanta-tres) dels fusters bosquers (que eren vint-i-tres).[1]

A l'edat mitjana, els fusters, com la resta de menestrals, s'organitzaren en col·legis professionals o confraries per regular l'ofici, defensar els seus interessos i donar-se suport mutu. A Mallorca, el col·legi dels fusters fou fundat el 1499, per bé que al segle xiv ja consten documents que esmenten la comunitat de fusters. Es dividien en fusters d'obra grossa (que feien bastides, escales, carros...) i fusters d'obra menuda (mobiliari); al segle xviii, es constituí la secció dels mestres d'aixa. El seu patró era sant Josep, venerat a l'església del convent de Sant Francesc, a la que encara ara és la capella de Sant Josep. Anteriorment, però, l'havien venerat a l'església de Sant Nicolauet Vell (a la plaça del Roser) i, al segle xiv, havien tengut la capella a l'església de Santa Eulàlia, sota la invocació de sant Antoni de Viana i sant Iu (actualment, la capella de l'Ecce Homo). Els fusters tenien la sala davant l'antic convent dels Mínims, entre el que actualment és la plaça de la Reina i el Born, i la sepultura del col·legi era a la capella de sant Josep, on encara es conserva la làpida (Sepultura dels Honorables Fusters, com y també dels fills y fillas de mestras confrares qui estiran baig de la potestat del para. Als -- del mes de gost 1704). El seu escut era format per diverses eines pròpies de l'ofici (una aixa, una plana, un compàs, un escaire, una maça, un puntacorrent...).[2]

Els diferents treballs d'un fuster sovint es relacionen amb el banc de fuster.[3] El banc permet de subjectar amb fermesa taulons, llistons i peces semielaborades. I treballar a una alçària adequada.[4][5][6][7][8]

Màquines

modifica

Operacions principals

modifica
  • Clavar
  • Encaixar
  • Encolar
  • Engalzar
  • Envernissar
  • Escairar (cabirons o panells)
  • Fer motllures
  • Foradar
  • Llimar
  • Polir
  • Serrar

Materials

modifica

Els fusters fan mobles i altres estris a partir d'alguns materials que constitueixen la primera matèria. Els principals materials són els següents:

  • Fusta natural
  • Fusta tractada o semielaborada
  • Derivats de la fusta
  • Materials sintètics

Fusta natural

modifica

Per fusta natural s'entén la que prové de l'arbre després d'un procés d'assecatge, en forma de peces comercials. Segons les dimensions les peces s'anomenen amb diversos termes tradicionals: bigues, cabirons o cairats, taulons, quadrons,[9] llates,[10] posts,[11] llistons... A partir del tronc d'un arbre hi ha diverses mètodes per a serrar-lo en peces més petites. Cada sistema té avantatges i inconvenients pel que fa a l'aprofitament de la secció (la secció és circular i les peces de fusta són rectangulars: hi ha pèrdua de material al tallar) i a les propietats de les peces obtingudes (les peces tallades en sentit radial es deformen menys). Una altra forma típica de presentació de la fusta és la fullola que es comercialitza en gruixos de l'ordre de poques dècimes de mil·límetre fins a 5 mm. La fullola pot ser serrada d'un tronc (tallant-lo en diagonal o seguint una corda geomètrica de la secció: la fullola de ganiveta)[12] o desenrotllada a partir d'un tronc vaporitzat i tornejat (tallant un petit gruix en espiral al llarg del perímetre: la fullola desenrotllada).[13]

Peces especials

modifica

Per a lutiers es comercialitzen peces especials de fustes adequades (generalment fustes precioses o semiprecioses). Aquestes fustes poden tenir molts anys d'assecatge particularment acurat i d'emmagatzematge.[14]

Fusta tractada i semielaborada

modifica

A més de la fusta en el seu estat natural (verda o assecada) hi ha peces de fusta que es comercialitzen amb algun tipus de tractament. Hi ha tractaments de protecció, contra insectes i fongs. També hi ha tractaments contra la humitat.

Derivats de la fusta

modifica

N'hi ha cinc tipus principals:

  • els taulers contraplacats[15]
  • els taulers enllistonats[16]
  • els taulers aglomerats a partir d'encenalls[17]
  • els taulers a base de fibres premsades[18]
  • els taulers a base de serradures premsades

Una mena de taulers molt usats són els anomenats de "densitat mitjana" (denominants DM en forma abreujada).[19]

Materials sintètics

modifica

En la fabricació de mobles i altres s'usen materials sintètics basats en polímers i altres compostos químics. Un exemple d'aquests productes és la fòrmica, laminat usat en taulells i superfícies sotmeses a l'abrasió[20] (Fòrmica és un nom derivat d'una antiga marca comercial).

Altres materials

modifica

Tractats

modifica
 
Historia plantarum, 1549.[21]
 
Breve compendio de la carpinteria de lo blanco y tratado de alarifes, 1727
 
Hispano-Suiza H6B Nieuport Tulipwood Torpedo. Amb carrosseria de fusta de tuliper de Virgínia.

Com en altres oficis tradicionals l'aprenentatge es basava en l'observació dels mestres. Les obres clàssiques sobre fusteria no són gaire nombroses. A partir dels segle dinou hi ha una munió de tractats sobre els treballs de la fusta més o menys especialitzats. Una mostra cronològica a continuació.

  • Teofrast.
    • Els rems se solien fabricar de fusta d'avet blanc (Abies alba). Però no pas de qualsevol manera. Teofrast[22] escrigué la manera correcta d'obtenir rems resistents. En traducció lliure: "És millor fabricar-los a partir d'un avet jove. La fusta d'avet s'assembla a una ceba, amb diverses capes ben marcades. Un remolar hàbil sap conformar un rem sense tallar aquestes capes. Polint la fusta sense interrompre la capa exterior. Així el rem serà més resistent. Per contra, un artesà maldestre deixarà el rem amb les capes tallades que seran punts febles per on es podrà trencar amb facilitat". La fusta d'avet blanc s'emprava també per a fer trirrems i els pals corresponents, i era objecte d'un comerç molt important. En èpoques d'alta demanda i escassetat el seu preu era molt elevat.
    • Història natural (continuació d'Aristòtil) en què destaca l'obra sobre botànica: περὶ φυτῶν ἱστορία (De historia plantarum) en deu llibres i Περὶ φυτικῶν αἰτιῶν ("Perí phitikon aítion", De causis plantarum Sobre les causes de les plantes)
  • 1633. Breve compendio de la carpinteria de lo blanco, y tratado de alarifes.[23]
  • 1729. Traité de la coupe des bois pour le revêtement des voutes, arrieres-voussures, trompes, rampes et tours rondes.[24]
  • 1828. Elementary Principles of Carpentry.[25]
  • 1833. Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques: Art du charrossier. [26]
  • 1834. Manual de geometría popular aplicada a la carpintería, ebanistería, albañilería, cantería, cerrajería y otras artes de construcción.[27]
  • 1842. Nouveau manuel complet du charpentier ou Traité simplifié de cet art.[28]
  • 1852. "Ebanistería".[29]
  • 1854. Manual del Carpintero de muebles y edificios seguida del arte del ebanista.[30]
  • 1857. Nuevo tratado de carpintería ó Vignola para el uso de los carpinteros y de todos los constructores.[31]
  • 1858. Manual del carpintero de muebles y edificios ...[32]
  • 1862. Description des machines-outils propres à travailler le bois et d'outils à la main destinés au même usage.[33]
  • 1873. On the arrangement, care, and operation of wood-working factories and machinery.[34]
  • 1877. Diccionario general de arquitectura e ingenieria.[35]
  • 1879. Trattato su le costruzioni in legno.[36]
  • 1879. The New Carpenter's and Builder's Assistant, and Wood Worker's Guide.[37]
  • 1880. Woodworking Machinery: Its Rise, Progress and Construction, Etc.[38]
  • 1897. The Carpenter's Manual: A Practical Guide to the Various Operations of the Trade, ...[39]
  • 1986. The Woodworker's Bible.[40]
  • 2007. The Woodworker's Bible: A Complete Guide to Woodworking.[41]
  • 2007. Roman Woodworking.[42]
  • 2014. Manual of Purpose-Made Woodworking Joinery.[43]
  • 2014. Bricolaje.Carpintería y mueble.[44]
  • 2020. Woodwork: The Complete Step-by-step Manual.[45]
  • 2023. Wood and Wood Joints: Building Traditions of Europe, Japan and China.[46]

Tractats especialitzats

modifica
  • 1936. Flat bow.[47]
  • 1957. Bending Solid Wood to Form.[48]
  • 1981. Les méthodes modernes pour construire son bateau en bois: bois roulé, contre-plaqué, procédés mixtes, construction cousue, sandwich bois-balsa, plastification, finition à partir d'une coque en plastique.[49]
  • 1985. La guitarra española: características y construcción.[50]
  • 1989. Manual del luthier: tratado práctico sobre la construcción de violines. Ramón Pinto Comas.[51]
  • 2004. Manual de tonelería. Destinado a usuarios de toneles.[52]

Referències

modifica
  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000 ISBN 84-297-4706-0, plana 131.
  2. Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 82-88. 
  3. Video: Banc de fuster i algunes eines. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. (català)
  4. Wolfgang Nutsch. Tecnología de la madera y del mueble. Reverte, 1996, p. 233–. ISBN 9788429114355 [Consulta: 4 novembre 2010]. (castellà)
  5. Lon Schleining. The Workbench: A Complete Guide to Creating Your Perfect Bench (en anglès). Taunton Press, 1 octubre 2004. ISBN 9781561585946 [Consulta: 4 novembre 2010]. 
  6. Sam Allen. Making workbenches: planning, building, outfitting (en anglès). Sterling Publishing Company, Inc., 31 desembre 1995. ISBN 9780806905358 [Consulta: 4 novembre 2010]. 
  7. Scott Landis. The workbench book (en anglès). Taunton Press, 1 setembre 1998, p. 91–. ISBN 9781561582709 [Consulta: 4 novembre 2010]. [Enllaç no actiu]
  8. Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, abril 1984, p. 109–. ISSN 00324558. 
  9. Quadró. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  10. Llata de fusta. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  11. Post. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  12. Fullola de ganiveta. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  13. Fullola desenrotllada. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  14. «Maderas para guitarras e instrumentos musicales» (en castellà). Maderas Barber. [Consulta: 24 agost 2023].
  15. Tauler contraplacat. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  16. Tauler enllistonat. Definició.(català)
  17. Tauler aglomerat. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  18. Tauler de fibres. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  19. Tauler de densitat mitjana. Definició.[Enllaç no actiu](català)
  20. Fòrmica (laminat). Definició.[Enllaç no actiu](català)
  21. Théophraste. Dell'historia delle piante, di Theophrasto libri tre, tradutti nouamente in lingua italiana da Michel Angelo Biondo medico .... appresso il Biondo, 1549. 
  22. Enquiry into plants and minor works on odours and weather signs, translated by Sir Arthur Hort, (1916)Volume 1 Pàg.423(grec antic)(anglès)
  23. de Arenas, D.L.. Breve compendio de la carpinteria de lo blanco, y tratado de alarifes,... (en castellà). por Luis Estupiñan, 1633, p. 9. 
  24. Blanchard, E.; Aveline, A.; Josse, Jacques [et al.].. Traité de la coupe des bois pour le revêtement des voutes, arrieres-voussures, trompes, rampes et tours rondes. Utiles aux arts de charpente, menuiserie et marbrerie. Par Edme Blanchard .. (en francès). chez Jacques Josse, à la Colombe Royale & Claude, pres saint Yves. & Claude Jombert, au coin de la rue des Maturins, à l'image Notre-Dame, 1729. 
  25. Tredgold, T. Elementary Principles of Carpentry: A Treatise on the Pressure and Equilibrium of Timber Framing, the Resistance of Timber, and the Construction of Floors, Roofs, Centres, Bridges, &c. with Practical Rules and Examples. To which is Added an Essay on the Nature and Properties of Timber, Including the Methods of Seasoning, and the Causes and Prevention of Decay, with Descriptions of the Kinds of Wood Used in Building. Also Numerous Tables of the Scantlings of Timber for Different Purposes, the Specific Gravities of Materials, &c. Illustrated by Twenty-two Engravings, and Several Wood Cuts. J. Taylorat the Architectural Library, 1828. 
  26. Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques: Art du charrossier (IV, 343 p., 5-8 h. de lám. pleg.) (en francès). a la Librairie Enciclopédique de Roret, 1833, p. 18 (Manuel du charron et du carrossier ou L'art de fabriquer toutes sortes de voitures... avec un vocabulaire explicatif des termes techniques). 
  27. Pérez, A.S.. Manual de geometría popular aplicada a la carpintería, ebanistería, albañilería, cantería, cerrajería y otras artes de construcción (en castellà). Biblioteca Enciclopédica Popular Ilustrada, 1834 (Biblioteca Enciclopédica Popular Ilustrada : Conocimientos Utiles: Sección 3a). 
  28. Biston, V.; Boutereau, C.; Hanus, P.A.. Nouveau manuel complet du charpentier ou Traité simplifié de cet art: suivi d'un petit traité de géométrie descriptive, renfermant la solution des problèmes dont on fait le plus fréquemment usage (en francès). Libr. encyclopédique de Roret, 1842 (Encyclopédie-Roret). 
  29. de Paula Mellado, F. Enciclopedia moderna: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio (en castellà). Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1852, p. 185 (Biblioteca Popular). 
  30. Manual del Carpintero de muebles y edificios seguida del arte del ebanista (en castellà). imp. Alejandro Gómez Fuentenebro, 1854. 
  31. Bernard, A.; Reyes, E. Nuevo tratado de carpintería ó Vignola para el uso de los carpinteros y de todos los constructores (en castellà). se halla en casa de A. Bernard, editor, 1857. 
  32. Vega, J.R.. Manual del carpintero de muebles y edificios ... (en castellà), 1858, p. 67 (Enciclopedia popular). 
  33. Arbey, F. Description des machines-outils propres à travailler le bois et d'outils à la main destinés au même usage (en francès). E. Lacroix, 1862. 
  34. Richards, J. On the arrangement, care, and operation of wood-working factories and machinery. E. & F.N. Spon, 1873. 
  35. Saenz, P.C.. Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería ...: v. 1-5 (A-P). (en castellà). Zaragozano y Jayme, 1877, p. 799 (Diccionario general de arquitectura é iǹgeniería). 
  36. Mazzocchi, L. Trattato su le costruzioni in legno compilato \da Luigi Mazzocchi] (en italià). Vallardi, 1879, p. 2. 
  37. Gould, L.D.. The New Carpenter's and Builder's Assistant, and Wood Worker's Guide. Bicknell & Comstock, 1879, p. 40-IA3. 
  38. Bale, M.P.. Woodworking Machinery: Its Rise, Progress and Construction, Etc, 1880. 
  39. Edwards, J.D.. The Carpenter's Manual: A Practical Guide to the Various Operations of the Trade, ... with Plain Instructions for Beginners, 1897, p. 9. 
  40. Martensson, A. The Woodworker's Bible. Macmillan, 1986. ISBN 978-0-02-011940-1. 
  41. Blandford, P. The Woodworker's Bible: A Complete Guide to Woodworking. Penguin Publishing Group, 2007. ISBN 978-1-55870-958-4. 
  42. Ulrich, R.B.. Roman Woodworking. Yale University Press, 2007, p. 59. ISBN 978-0-300-10341-0. 
  43. Goring, L. Manual of Purpose-Made Woodworking Joinery. CRC Press, 2014. ISBN 978-1-317-93782-1. 
  44. Bernardo Fernández, J.A.. Bricolaje.Carpintería y mueble (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A, 2014. ISBN 978-84-283-9906-7. 
  45. Woodwork: The Complete Step-by-step Manual. Dorling Kindersley Limited, 2020. ISBN 978-0-241-45627-9. 
  46. Zwerger, K. Wood and Wood Joints: Building Traditions of Europe, Japan and China. Birkhäuser, 2023, p. 121. ISBN 978-3-0356-2484-7. 
  47. Popular Science. Bonnier Corporation, p. 55. 
  48. Peck, E.C.. Bending Solid Wood to Form. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1957, p. 3 (Agriculture handbook). 
  49. Gutelle, P. Les méthodes modernes pour construire son bateau en bois: bois roulé, contre-plaqué, procédés mixtes, construction cousue, sandwich bois-balsa, plastification, finition à partir d'une coque en plastique (en francès). Ed. Maritimes et d'Outre Mer, 1981. 
  50. Rodríguez, J.V.. La guitarra española: características y construcción (en castellà). Clivis Publicacions, 1985 (Coll. Neuma). ISBN 978-84-85927-11-1. 
  51. Comas, R.P.. Manual del luthier: tratado práctico sobre la construcción de violines (en castellà). Ramón Pinto Comas, 1989. ISBN 978-84-404-5419-5. 
  52. Vivas, N. Manual de tonelería. Destinado a usuarios de toneles (en aragonès). Mundi-Prensa, 2004 (Manual de tonelería: destinado a usuarios de toneles). ISBN 978-84-8476-465-6. 

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fuster