Avet blanc

espècie de planta

L'avet blanc o simplement avet (Abies alba) és una espècie de conífera de la família de les pinàcies, comú a les muntanyes europees.

Infotaula d'ésser viuAvet blanc
Abies alba Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli d'avet blanc i fusta d'avet blanc Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima475 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42270 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènereAbies
EspècieAbies alba Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1768
Nomenclatura
Sinònims
[1]
  • Abies argentea Chambray
  • Abies baldensis (Zuccagni) Nyman
  • Abies chlorocarpa Purk. ex Nyman
  • Abies excelsa Link
  • Abies nobilis A. Dietr.
  • Abies pardei Gaussen
  • Abies pectinata (Lam.) Lam. i DC.
  • Abies picea (L.) Lindl.
  • Abies taxifolia Desf.
  • Abies vulgaris Poir.
  • Peuce abies (Du Roi) Rich.
  • Picea excelsa Wender.
  • Picea pectinata (Lam.) Loudon
  • Pinus abies Du Roi
  • Pinus baldensis Zuccagni
  • Pinus heterophylla K. Koch
  • Pinus lucida Salisb.
  • Pinus pectinata Lam.
  • Pinus picea L.
Distribució

Verd: rang nadiu. Salmó: introduït Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració
Els estròbils d'Abies alba són erectes.
És una espècie molt important per a la silvicultura.

Noms comuns modifica

És un arbre molt conegut a Catalunya, on rep nombrosos noms comuns: avet, pivet, avet blanc, avet comú, pi avet, sapí, abet, abete, aubet, auet, bet, pi vet, pi-bet, pibet, vet.[2]

Característiques morfològiques modifica

És un arbre perennifoli, monoic de capçada cònica i fulla persistent. Pot arribar als 60 metres d'alçària i quasi 2 metres de diàmetre.

La seva escorça és llisa i d’un to gris clar, que a mesura que es va fent vell, es va esquerdant i enfosquin. Les branques són perpendiculars al tronc i creixent de manera verticil·lada. Les fulles, que poden arribar a mesurar fins a 3 cm de longitud, són d’un verd brillant i intens per l’anvers i amb dues ratlles blanquinoses pel revers. Aquestes, són linears, aplanades i emarginades a l'àpex. La seva disposició és dística i estan lleugerament inclinades cap endavant al llarg de la tija.

L'època de floració és al abril i al maig. Les flors masculines neixen a la cara inferior de les branques. Tenen un aspecte ovat i són de color groc. A la primavera alliberen una gran quantitat de pol·len. Per altra banda, les femenines s’ubiquen a la part superior de la copa per tal de tenir la màxima exposició al pol·len que és transportat pel vent.

Les pinyes són erectes i cilíndriques. Aquestes poden arribar a mesurar fins a 20 cm de llargada i 4 de diàmetre. Quan la pinya madura es desfà, deixant caure les escames que la componen, per tal d’alliberar els pinyons.

Distribució i hàbitat modifica

 
Fulla Abies alba

És una espècie abundant al centre i sud d'Europa que va des dels Carpats fins als Pirineus, limitant amb Navarra per occident i amb Calàbria (Itàlia) pel sud. Els massissos muntanyosos on més abunda és a la Selva Negra, als Carpats, als Alps i als Pirineus.


Les avetoses que hi ha actualment d’avet blanc són denses, tot i que no són gaire habituals. És molt més freqüent que formi boscos mixtos amb altres espècies de mitja i alta muntanya com el faig, el pi roig o el pi negre. Sol viure en zones humides i fresques, ja que suporta molt bé les baixes temperatures. Tot i això, és sensible a les gelades llargues. Per altra banda, necessita precipitacions constants durant l’any, sense que hi hagi entollaments i evitant les sequeres a l’estiu. El sòl ha de ser profund, sense roques, ric en nutrients i permeable.

En l’àmbit paisatgístic, és un arbre que té un cert valor, ja que existeixen un gran número de formes ornamentals d’aquest. Les cultivars ‘Pyramidalis’ o el ‘Columnaris’ són dos dels exemples, tot i que el segon ja no es cultiva. L’avet se sol cultivar a jardins de zones humides o amb reg abundant, juntament amb altres espècies d'aquest o amb els seus híbrids.

Requereix, a la península Ibèrica (segons Blanco et al.. 1997), 1.000 litres de pluja dels quals en requereix 300 litres a l'estiu, i una temperatura mitjana anual de 9 a 11 °C. Presenta des de fa uns 20 anys problemes de decadència vegetativa (clorosi fèrrica, mort de branques, etc.) a tota Europa, incloent també el Pirineu, dels quals no se'n sap el motiu.

Usos modifica

La seva fusta és clara i poc resinosa. S’utilitza per a la construcció a terrenys humits o infraestructures d’exterior, ja que és molt resistent a la putrefacció. També es fa servir per a l’elaboració d’instruments musicals com orgues, guitarres o violins.

També se li donen usos medicinals i aromàtics.

Antigament, es van talar grans quantitats d’aquest exemplar d’avet per a fer els mastelers dels vaixells

Avui en dia és una espècie que està en regressió per la tala excessiva per tal de construir diverses infraestructures.

Enllaços externs modifica

Bibliografia modifica

  1. P. Galán Cela, R. Gamarra Gamarra y J.I. García Viñas. Árboles de los Montes Ibéricos. 2002. Ed. Jaguar, Madrid.
  2. D. More y J. White. Árboles de España y de Europa. 2005. Ed. Omega, Barcelona.

Notes i referències modifica

  1. Catalogue of Life - 2008 - Annual Checklist (Abies alba)
  2. «Avet blanc». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.