2010
any
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
- Any Internacional de la Biodiversitat per l'ONU.[1]
- L'Any del tigre, segons l'horòscop xinès.
- Any Internacional d'Acostament de les Cultures, segons l'ONU.[2]
- Any del 1.100 aniversari del Regne de Lleó
Tipus | any comú ![]() |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 2010 (MMX) |
Islàmic | 1431 – 1432 |
Xinès | 4706 – 4707 |
Hebreu | 5770 – 5771 |
Calendaris hindús | 2065 – 2066 (Vikram Samvat) 1932 – 1933 (Shaka Samvat) 5111 – 5112 (Kali Yuga) |
Persa | 1388 – 1389 |
Armeni | 1459 |
Rúnic | 2260 |
Ab urbe condita | 2763 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
Segles | |
segle xx - segle xxi - segle xxii | |
Dècades | |
1980 1990 2000 - 2010 - 2020 2030 2040 | |
Anys | |
2007 2008 2009 - 2010 - 2011 2012 2013 |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1 de gener: Badalona pren el relleu a Figueres (Alt Empordà) com a Capital de la Cultura Catalana durant aquest any.[3]
- 17 de gener: Inauguració de l'aeroport de Lleida-Alguaire.
- 8 de febrer: David Barrufet, porter d'handbol del FC Barcelona, anuncia la seva retirada a final de temporada.
- 3 d'abril: Les emissions de televisió passen d'analògiques a digitals (TDT), fruit de l'apagada analògica.
- 11 de juny-11 de juliol: Celebració de la XIX edició de la Copa del Món de Futbol a Sud-àfrica amb la victòria de la Selecció Espanyola de Futbol.
- 24 de juliol: Sant Pol de Mar s'agermanà amb Andorra la Vella culminant l'acte en el marc de la festa major de Sant Pol quan fallaires andorrans iniciaren el correfoc de la vila.[4]
- 10 de juliol: Més d'un milió de persones es manifesten a Barcelona amb l'objectiu d'aconseguir més autonomia per Catalunya sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim".
- 28 de juliol: El Parlament de Catalunya vota una iniciativa legislativa popular a favor de l'abolició de les curses de braus al territori català (per 68 vots a favor de l'abolició, 55 en contra i 9 abstencions).[5]
- 3 d'agost: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
- 13 d'agost, estrena de la pel·lícula Camp Hope
- 13 de setembre: Tanca la distribuïdora de llibres L'Arc de Berà.
- 6 d'octubre, Girona: S'inaugura el nou edifici de la Facultat d'Educació i Psicologia, remodelació de l'antic Seminari Diocesà.[6]
- 13 d'octubre, Andorra: El govern d'Andorra aprova el Nomenclàtor d'Andorra que fixa la “forma oficial dels topònims del Principat d'Andorra”.[7]
- 7 de novembre, Barcelona: El papa Benet XVI consagra el Temple Expiatori de la Sagrada Família durant una pomposa i concorreguda cerimònia.
- 1 de novembre, Vilafranca del Penedès: Diada castellera de Tots Sants 2010.
- 16 de novembre, Mallorca: el Cant de la Sibil·la de Mallorca és declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat pel Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda de la UNESCO reunit a Nairobi (Kenya).[8]
- 28 de novembre:
- Surt el primer número del diari Ara.[9]
- Jornada d'eleccions al Parlament de Catalunya.
- Resta del món
- 12-28 de febrer: Celebració dels XXI Jocs Olímpics d'hivern a Vancouver (Canadà).
- 6 d'abril, estat de Rio de Janeiro, Brasil: Un fort temporal de pluja deixa 28,8 cm d'aigua caiguda en 24 hores provocant inundacions i allaus de fang amb un saldo de més de dos-cents morts.[10]
- 10 d'abril: Accident del Tu-154 de la Força Aèria de Polònia hi mor bona part de la cúpula dirigent de Polònia, entre ells el president del país Lech Kaczyński.
- 12 de gener: El Terratrèmol d'Haití provoca el col·lapse de la capital del país i centenars de milers de morts.
- 5 d'agost, Xile: Es produeix l'enfonsament a la Mina San José que deixa atrapats 33 miners a 700m sota terra, són rescatats en una mediàtica operació de rescat vuit setmanes més tard.
- 25 d'octubre, Sumatra: Un terratrèmol i un tsunami afecten la zona.
- 26 d'octubre, illa de Java, Indonèsia: El volcà Merapi entra en erupció, deixant després de dues fortes erupcions i un tsunami més de cinc-cents morts.
- 11 de desembre: Atemptats amb bomba a Estocolm
Cinema i televisióModifica
M/d | Direcció | Títol | Gènere | |
---|---|---|---|---|
09/24 | Óscar Aibar | El gran Vázquez | biogràfic | |
11/19 | Mariscal/Trueba | Chico i Rita | animació | |
01/23 | Rodrigo Cortés Giráldez | Enterrat | suspens | |
08/21 | Keiichi Hara | Colorful | anime | |
09/06 | Tom Hooper | El discurs del rei | drama hist. | |
05/25 | Bavand Karim | Nation of Exiles | documental | |
09/13 | Larysa Kondracki | La veritat oculta | drama | |
07/08 | Christopher Nolan | Origen | ciència-ficció | |
12/06 | David O. Russell | The Fighter | biogràfic | |
06/12 | Lee Unkrich | Toy Story 3 | animació | |
10/15 | Agustí Villaronga | Pa Negre | drama hist. | |
09/15 | Zhang Yimou | Amor sota l'arç blanc | drama |
- Categoria principal: Pel·lícules del 2010
El 28 de juny s'emeté el primer capítol de la sèrie d'animació Bolts i Blip en Teletoon.
El 15 d'octubre s'estrenà als cinemes la pel·lícula Pa Negre, que més tard fou guanyadora de 13 Premis Gaudí i 9 Premis Goya i es convertí en la primera pel·lícula en català candidata als Oscars.[11]
Música i ràdioModifica
- Es constitueix la formació musical The Julie Ruin i desaparegué el grup riberenc Inòpia.
Premis NobelModifica
Camp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Medicina o Fisiologia | |
Literatura | |
Pau | |
Economia |
Política eleccionsModifica
- 11 d'abril, Hongria: se celebra la primera volta de les eleccions parlamentàries, obtenint una aclaparadora victòria el partit de dreta Fidesz, la qual cosa permetrà al seu líder Viktor Orbán ser el proper Primer Ministre.[12]
- 20 de juny: Acord estratègic entre Eusko Alkartasuna i l'esquerra abertzale
- Després de les eleccions del 2010 desapareix el Fòrum d'Unitat Democràtica del Sudan.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- Resta del món
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 4 de gener, Reus, Baix Camp: Pere Anguera i Nolla, historiador català.
- 20 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Ricard Palmerola, periodista de ràdio i actor de doblatge català.
- 21 de febrer, Barcelona, Barcelonès: Odette Pinto, periodista de ràdio catalana.
- 23 de març, Barcelona: Núria Folch i Pi, fou una editora catalana (n. 1916).[13]
- 31 de març, Canet de Rosselló: Arlette Franco, política nord-catalana a Canet de Rosselló (n. 1939).[14]
- 15 d'abril, Barcelona: Bet Figueras, una arquitecta especialitzada en paisatgisme (n. 1957).[15]
- 21 d'abril, Barcelona, Barcelonès: Joan Antoni Samaranch i Torelló, gestor i polític català.
- 30 d'abril, Barcelona, Barcelonès: Jordi Estadella i Gràcia, periodista, gastrònom i actor de doblatge català.
- 13 de maig, València, l'l'Horta: Rafael Sanus Abad, teòleg catòlic valencià, bisbe de València (n. 1931).[16]
- 15 de maig, Barcelonaː Maria Rosa Virós i Galtier, advocada, primera rectora d'universitat a Catalunya, Creu de Sant Jordi (n. 1935).[17]
- 7 de juny, Xàbia, Marina Alta: Josep Albi, poeta, novel·lista i traductor valencià.
- 21 de juny, Barcelona, Barcelonès: Jordi Bruguera i Talleda, lingüista i filòleg català.
- 6 de juliol, Alacant, Alacantí: José Rico Pérez, empresari valencià, president de l'Hèrcules CF.
- 17 de juliol, Mataró: Teresa Borràs i Fornell, compositora, concertista de piano i professora (n. 1923).[18]
- 25 de juliol, La Garriga, Vallès Oriental: Josep Segú i Soriano, ciclista català.
- 28 de juliol, Barcelona, Barcelonès: Maria Canals i Cendrós, pianista catalana.
- 9 d'agost, València, l'Horta: José María López Piñero, historiador valencià.
- 17 d'agost, València, l'Horta: Francesc Santacatalina Alonso, polític i sindicalista anarquista valencià.
- 22 d'agost, Tavertet, Osona: Raimon Panikkar i Alemany, filòsof i teòleg català.
- 7 de setembre
- Barcelona, Barcelonès: Joaquín Soler Serrano, periodista de ràdio espanyol.
- Barcelona, Barcelonès: Wilebaldo Solano, polític espanyol, dirigent del POUM.
- 28 de setembre, Barcelona, Barcelonès: Jaume Vallcorba i Rocosa, enginyer i lingüista català.
- 29 de setembre, Barcelona, Barcelonès: Eduard Manchón i Molina, futbolista català.
- 30 de setembre, Barcelona, Barcelonès: Joan Triadú i Font, escriptor, pedagog i activista cultural català.[19]
- 10 d'octubre, Barcelona, Barcelonès: Adán Martín, enginyer industrial i polític espanyol, 7è President de les Canàries.
- 22 d'octubre, València, l'Horta: Arturo Tuzón Gil, empresari valencià, president del València CF.
- 26 d'octubre, Barcelona, Barcelonès: Llàtzer Escarceller i Sabaté, actor de teatre, cinema i televisió català.
- 27 d'octubre, Barcelona, Barcelonès: Joan Solà i Cortassa, lingüista i filòleg català.
- 24 de novembre, Olot, Garrotxa: Joan Grau i Verdaguer, locutor de ràdio català.
- Resta del món
- 1 de gener, Vermont, Estats Unitsː Freya von Moltke, activista alemanya membre del grup antinazi Cercle de Kreisau (n. 1911).[20]
- 11 de gener, París, França: Éric Rohmer, director de cinema francès.
- 15 de gener, Ciutat de Nova York, EUA: Marshall Warren Nirenberg, bioquímic i genetista estatunidenc.
- 25 de gener, Bagdad, Iraq: Ali Hassan al-Majid ("Alí el Químic"), general iraquià.
- 27 de gener, Cornish, EUA: Jerome David Salinger, escriptor estatunidenc.
- 27 de gener, Santa Monica, EUA Howard Zinn, historiador estatunidenc.
- 11 de febrer, Londres, Anglaterra: Alexander McQueen, dissenyador de moda anglès.
- 4 de març, Moscou, Rússia: Vladislav Àrdzinba, polític abkhaz, 1r President d'Abkhàzia.
- 12 de març, Valladolid, Espanya: Miguel Delibes, escriptor i periodista espanyol.
- 16 de març, París, França: José Vidal-Beneyto, filòsof, sociòleg i politòleg valencià.
- 20 de març, Kathmandu, Nepal: Girija Prasad Koirala, polític nepalès, Primer Ministre del Nepal.
- 21 de març, Londres, Anglaterra: James Whyte Black, farmacòleg i professor universitari escocès.
- 23 de març, San Francisco: Blanche Thebom, mezzo-soprano nord-americana d'origen suec (n. 1915).[21]
- 27 de març, Moscou, Rússia: Vassili Smislov, escaquista rus.
- 10 d'abril:
- Smolensk, Rússia: Lech Kaczyński, polític polonès, 19è President de Polònia.
- Smolensk: Anna Walentynowicz, activista i sindicalista polonesa vinculada a la creació del sindicat Solidarność (n. 1929).[22]
- 24 d'abril, Villejuif, França: Baya Gacemi, periodista i escriptora algeriana.[23]
- 25 d'abril, Londres, Anglaterra: Alan Sillitoe, escriptor anglès.
- 5 de maig, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.
- 9 de maig, Nova York: Lena Horne, cantant estatunidenca de jazz, de cançó popular i actriu de pel·lícules musicals (n. 1917).[24]
- 17 de maig, Saint-Denisː Yvonne Loriod, pianista francesa (n. 1924).[25]
- 22 de maig, Norman, EUA: Martin Gardner, matemàtic estatunidenc.
- 24 de maig, Münsterlingen, Turgòvia, Suïssaː Anneliese Rothenberger, soprano alemanya (n. 1924 ?).[26]
- 29 de maig, Los Angeles, EUA: Dennis Hopper, actor i director de cinema estatunidenc.
- 30 de maig, Madrid, Espanya: Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià.
- 31 de maig, Nova York: Louise Bourgeois, artista francesa instal·lada a Nova York.[27]
- 3 de juny, París: Vladímir Arnold, matemàtic (n. 1937).[28]
- 9 de juny, Moscouː Marina Semjonova, ballarina soviètica, la primera prima ballerina formada en aquest país (n. 1908).[29]
- 16 de juny, Toronto, Canadà: Maureen Forrester, contralt canadenca (n. 1930).[30]
- 18 de juny, Lanzarote, Espanya: José Saramago, escriptor portuguès, premi Nobel de literatura.[31]
- 19 de juny, Charlottesville, EUA: Manute Bol, jugador de bàsquet sudanès.
- 24 de juny, Needham: Elise M. Boulding, sociòloga pionera dels estudis per a la pau i resolució de conflictes (n. 1920).[32]
- 2 de juliol, Londres: Beryl Bainbridge, novel·lista i actriu de teatre anglesa (n. 1932).[33]
- 12 de juliol, Miami, EUA: Olga Guillot, cantant cubana, filla i neta de catalans, que fou coneguda com la reina del bolero (n. 1922).[34]
- 14 de juliol, Londres, Anglaterra: Charles MacKerras, director d'orquestra australià.
- 8 d'agost, Edgartown, EUA: Patricia Neal, actriu estatunidenca de teatre i cinema, guanyadora d'un Oscar (n. 1926).[35]
- 13 d'agost, San Antonio, EUA: Lance Cade, lluitador professional estatunidenc.
- 14 d'agost, Ciutat de Nova York, EUA: Abbey Lincoln, actriu, cantant i compositora de jazz estatunidenca (n. 1930).[36]
- 17 d'agost, Roma, Itàlia: Francesco Cossiga, polític sard, President d'Itàlia.
- 21 d'agost, Berlín, Alemanya: Christoph Schlingensief, director de cinema, teatre i òpera alemany.
- 21 d'agost, Courmayeur, Itàlia: Chloé Graftiaux, escaladora belga.
- 22 d'agost, Belgrad, Sèrbia: Stjepan Bobek, jugador i entrenador de futbol iugoslau.
- 22 d'agost, Annemasse, França: Michel Montignac, dietista francès.
- 24 d'agost, Tòquio (Japó): Satoshi Kon, director de cinema japonès.
- 30 d'agost, La Plata, Argentina: Francisco Antonio Varallo, futbolista argentí.
- 31 d'agost,
- París, França: Laurent Fignon, ciclista francès (n. 1960).[37]
- Canterbury (Anglaterra): George Porter, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (n. 1920).
- 5 de setembre, Riccione, Itàlia: Shoya Tomizawa, motociclista japonès.
- 9 de setembre, Buenos Aires, Argentina: Bent Larsen, Gran Mestre d'escacs danès (n. 1935).[38]
- 12 de setembre, París, França: Claude Chabrol, director de cinema francès.
- 19 de setembre, Saragossa, Espanya: José Antonio Labordeta, escriptor, cantautor i polític espanyol.
- 22 de setembre, La Macarena (Meta), Colòmbia: Mono Jojoy, guerriller colombià, militant de les FARC.
- 26 de setembre, Los Angeles, EUA: Gloria Stuart, actriu de cinema estatunidenca.
- 28 de setembre, Ciutat de Nova York, EUA: Arthur Penn, director de cinema estatunidenc.
- 29 de setembre:
- Ciutat de Nova York, EUA: Tony Curtis, actor de cinema estatunidenc.
- París, França: Georges Charpak, físic francès d'origen polonès. Premi Nobel de Física de l'any 1992. (n. 1924).[39]
- 1 d'octubre, Madrid, Espanya: José Ángel Ezcurra, periodista i editor valencià.
- 3 d'octubre, Oxford, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa britànica (n. 1920).[40]
- 6 d'octubre, Saint-Rémy-lès-Chevreuse, Illa de França: Colette Renard, actriu i cantant francesa (n. 1924).[41]
- 9 d'octubre, Saint-Cloud, França: Maurice Allais, economista, físic i professor francès.
- 10 d'octubre, Schipol, Països Baixos: Solomon Burke, músic estatunidenc.
- 10 d'octubre, Ginebra, Suïssa: Joan Sutherland, soprano australiana (n. 1926).[42]
- 12 d'octubre, Madrid, Espanya: Manuel Alejandre Abarca, actor espanyol.
- 14 d'octubre, Cambridge (Massachusetts), EUA: Benoît Mandelbrot, matemàtic polonès.
- 20 d'octubre, Newcastle upon Tyne, Anglaterra: Eva Ibbotson, escriptora britànica.
- 23 d'octubre, Mapps, Barbados: David Thompson, 6è Primer Ministre de Barbados.
- 24 d'octubre, Montpeller, Occitània: Georges Frêche, polític francès.
- 25 d'octubre, Londres, Anglaterra: Gregory Isaacs, cantant de reggae jamaicà.
- 26 d'octubre, Oberhausen, Alemanya: pop Paul, pop oracle.
- 27 d'octubre, El Calafate, Argentina: Néstor Kirchner, polític argentí, President de l'Argentina.
- 28 d'octubre, Nuuk, Groenlàndia: Jonathan Motzfeldt, polític groenlandès, 1r Primer Ministre de Groenlàndia.
- 29 d'octubre, Madrid, Espanya: Marcelino Camacho, sindicalista espanyol, militant de CCOO.
- 30 d'octubre, Amsterdam, Països Baixos: Harry Mulisch, escriptor neerlandès.
- 3 de novembre, Moscou, Rússia: Víktor Txernomirdin, polític i empresari rus, Primer Ministre de Rússia.
- 5 de novembre, Ann Arbor, EUA: Shirley Verrett, mezzosoprano afroamericana, que cantà també com a soprano (n. 1931).[43]
- 8 de novembre, Buenos Aires, Argentina: Emilio Massera, militar argentí, membre de la Junta Militar governant dels 1970.
- 13 de novembre, Pozuelo de Alarcón, Espanya: Luis García Berlanga, director de cinema valencià.
- 17 de novembre, Tòquio (Japó): Isabelle Caro, model i actriu francesa.
- 27 de novembre, Los Angeles, EUA: Irvin Kershner, director de cinema estatunidenc.
- 28 de novembre, Fort Lauderdale, EUA: Leslie Nielsen, actor canadenc.
- 29 de novembre, Peredelkino, Moscou: Bel·la Akhmadúlina, una dels grans poetes russes del segle xx (n. 1937).[44]
- 4 de desembre, Sant Sebastià, País Basc: Xabier Lete, escriptor i cantant en èuscar basc.
- 13 de desembre:
- Madrid, Espanya: Enrique Morente, cantautor de flamenc espanyol.
- Washington DC, EUA: Richard Holbrooke, diplomàtic, empresari i escriptor en anglès estatunidenc.
- 15 de desembre, Santa Monica, EUA: Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
- 18 de desembre, Chartres: Jacqueline de Romilly, hel·lenista, escriptora i professora francesa i grega (n. 1913).[45]
- 25 de desembre, Miami, EUA: Carlos Andrés Pérez polític veneçolà, 55è i 58è President de Veneçuela.
2010 en la ficció especulativaModifica
La pel·lícula 2010 (1984), continuació de 2001: una odissea de l'espai, està ambientada l'any del títol, com també Banlieue 13 (2004).
ReferènciesModifica
- ↑ Declaració de l'Any Internacional de la Biodiversitat
- ↑ Declaració de l'Any Internacional d'Acostament de les Cultures
- ↑ Figueres passa el testimoni de la Capital de la Cultura Catalana a Badalona, Avui, 20 de desembre 2009.
- ↑ «Andorra la Vella i Sant Pol de Mar oficialitzen el seu agermanament». Diari d'Andorra, 24-07-2010. [Consulta: 26 juliol 2010].
- ↑ «El parlament de Catalunya prohibeix les corregudes de bous». Vilaweb, 28-07-2010 [Consulta: 29 juliol 2010].
- ↑ NacióGirona. «La UdG inaugura la facultat d'Educació i Psicologia amb la xifra rècord de 2.200 alumnes | NacióGirona». [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Govern d'Andorra. «Decret del 13-10-2010 d'aprovació del Nomenclàtor d'Andorra». Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, 20-10-2010. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2017. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ «La Sibil·la». Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-10-02. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ «diari Ara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Brasil: Al menos 200 personas enterradas por alud de lodo, La Tercera, 8 d'abril de 2010, <http://www.latercera.com/contenido/678_240261_9.shtml>
- ↑ «Pa Negre competirà per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa» (en català). CCMA, 28-09-2011. [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ Hungría castiga a los socialistas y da un triunfo rotundo a la derecha, en El Mundo de España.
- ↑ «Mor l'editora Núria Folch i Pi als 94 anys». El Punt-Avui, 23-03-2010. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Décès de la députée UMP Arlette Franco». Le Figaro, 01-04-2010.
- ↑ «Bet Figueras, arquitecta paisatgista». El Punt-Avui, 24-04-2010.
- ↑ «Rafael Sanus i Abad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Maria Rosa Virós i Galtier». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Teresa Borràs» (en castellà). Mujer y guitarra española, 12-06-2009. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Joan Triadú i Font | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Freya Gräfin von Moltke» (en alemany). German Resistance Memorial Center. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Mor la mezzosoprano Blanche Thebom als 94 anys» (en anglès). Teatral.net, 03-04-2010. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Anna Walentynowicz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Décès de la journaliste Baya Gacemi». Le Jeune Algérien. Quotidien Indépendant, 25-04-2010. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Lena Mary Calhoun Horne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Yvonne Loriod». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Anneliese Rothenberger». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Louise Bourgeois». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Vladimir Igorevich Arnold | Soviet mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Marina Timofejevna Semjonova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Maureen Forrester | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «José Saramago | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Elise Boulding | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Beryl Bainbridge | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Olga Guillot obituary» (en anglès). The Guardian, 02-08-2010. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Patricia Neal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Abbey Lincoln, singer emancipator (August 6, 1930-August 14, 2010)» (en anglès). National Museum of American History, 24-08-2010. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Laurent Fignon» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «(Jørgen) Bent Larsen | Danish chess grandmaster» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1992» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ White, Martin L. «Philippa Foot» (en anglès). Enciclopaedia Britannica. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ «Colette Renard | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Joan Sutherland | Biography, Roles, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Shirley Verrett, cantant nord-americana de sorprenent amplitud i profunditat, de 79 anys, ha mort». Opera News, 05-11-2010. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Bella Akhmadulina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Jacqueline de Romilly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2010 |