Bernard Clavel

Bernard Clavel
	;
Biografia
Naixement	29 maig 1923 ; Lons-le-Saunier (França)
Mort	5 octubre 2010 (87 anys); Chambèri (França)
Sepultura	Cemetery of Frontenay (en)
Activitat
Ocupació	escriptor, crític d'art, escriptor de literatura infantil, periodista
Membre de	Coordination for Non-violence and Peace Education (en) (2004–2008); Acadèmia Goncourt (1971–1977)
Gènere	Roman du terroir (en)
Moviment	Literatura proletària, Resistència francesa i no-violència
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1957) Pirates du Rhône (fr) ; (1960) Malataverne (fr) ; (1968) Les Fruits de l'hiver (fr) ; (1972) Le Seigneur du fleuve (fr) ; (1993) Cargo pour l'enfer (fr) ; (1994) Les Roses de Verdun (fr) ; (1996) Le Carcajou (fr) ; (1998) Le Soleil des morts (fr) ; (2000) Le Cavalier du Baïkal (en) ;
Premis
	(2002) Cavaller de l'Ordre Nacional del Quebec; (1969) Grand Prix littéraire de la Ville de Paris (fr) ; (1968) premi Goncourt, per l'obra Les Fruits de l'hiver (fr) ; (1962) premi Eugène Dabit a la novel·la populista ;
	Signatura

Bernard Clavel (Loins-le-Saunier 1923 - 2010) assagista i escriptor francès. Premi Goncourt de l'any 1968 per la seva novel·la "Les Fruits de hiver".^[1]

Biografia

Bernard Clavel va néixer el 29 de maig de 1923 a Lons-le-Saunier, Jura (França)^[2] Va deixar l'escola als catorze anys i va entrar d'aprenent en una pastisseria de Dôle. Als setze anys, apassionat del dibuix, es preparava per a l'Escola de Belles Arts. La guerra va interrompre els seus projectes; durant l'ocupació, va treballar en diverses feines a fàbriques, després al camp per escapar del S.T.O. Es va unir als Maquis de l'Ain et du Haut-Jura, on va conèixer a un treballador espanyol a qui convertirà en l'heroi de la seva novel·la més popular: L'Espagnol.^[3]

Després de la seva desmobilització (1945), es va instal·lar a la vora del Roine i va intentar viure de la seva pintura. Però ha de renunciar-hi, en néixer el seu segon fill, per motius econòmics i passar a treballar durant nou anys a la Seguretat Social. Ha viscut en diferents indrets de França (Lió, París, Bordeus, Chelles i altres) i en diferents països (Bèlgica, Anglaterra, Txecoslovàquia, Bangladesh, Suïssa, Quebec, Portugal, Irlanda).^[3]

Va publicar la seva primera obra "L'Ouvrier de la nuit" el 1956 i a partir d'aquí va continuar amb una tasca prolífica amb més de cent títols entre assaig, novel·les i literatura juvenil, amb múltiples adaptacions al cinema, a la ràdio i a la televisió, amb traduccions a més de vint idiomes. La seva literatura utilitza un llenguatge senzill amb personatges humils i reflecteix el seu compromís pels valors humans.

Va morir a l'edat de 87 anys a Grenoble el 5 d'octubre de 2010 ^[4]

Premis i distincions

Bernard Clavel ha guanyat nombrosos premis, des del premi Résonance pel seu primer relat curt, fins al premi Goncourt per Les Fruits de hiver i el Gran Premi de la ciutat de París per tota la seva obra.
Membre de l'Academia Goncourt entre 1971 i 1977

Selecció d'obres destacades

L'ouvrier de la nuit	1955
Pirates du Rhône	1955-1957
Qui m’emporte	1956-1957
L'Espagnol	1958-1959
Malataverne	1959-60
La grande patience : La maison des autres Celui qui voulait voit la mer Le cœur des vivants Les fruits de l'hiver	1961 1962 1963-1964 1967
Le Voyage du père	1965
L'Hercule sur la place	1966
Le Tambour du bief	1968-69
Le Seigneur du fleuve	1970-71
Le Silence des armes	1972-73
Tiennot	1973-75
Les colonnes du ciel : La Saison des loups La Lumière du lac La Femme de guerre Marie Bon Pain Compagnons du nouveau monde	1974-75 1975-76 1977 1979-80 1980-81
Le Royaume du Nord : Harricana L'or de la terre Miséréré Amarok L'Angélus du soir Maudits sauvages	1978-82 1978-83 1978-84 1978-86 1978-87 1978-88
Quand j’étais capitaine	1988-89
Meurtre sur le Grandvaux	1990
La révolte à deux sous	1988-91
Cargo pour l'enfer	1987-92
Les roses de Verdun	1993
Le Carcajou	1996
La Guinguette	1997
Le Soleil des morts	1998
Les Petits bonheurs	1999
Le Cavalier du Baïkal	1999
Brutus	2000
La Retraite aux flambeaux	2001
La table du Roi	2002
Les grands malheurs	2003

Referències

↑ «Tous les lauréats» (en francès). [Consulta: 5 abril 2021].
↑ «Auteurs français contemporains (C) - aLaLettre». [Consulta: 5 abril 2021].
↑ ^3,0 ^3,1 «Le site de l'écrivain Bernard Clavel». [Consulta: 5 abril 2021].
↑ «French writer Bernard Clavel dies at age 87» (en anglès), 05-10-2010. [Consulta: 5 abril 2021].

[1] «Tous les lauréats» (en francès). [Consulta: 5 abril 2021].

[2] «Auteurs français contemporains (C) - aLaLettre». [Consulta: 5 abril 2021].

[:0-3] 3,0 ^3,1 «Le site de l'écrivain Bernard Clavel». [Consulta: 5 abril 2021].

[4] «French writer Bernard Clavel dies at age 87» (en anglès), 05-10-2010. [Consulta: 5 abril 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

Biografia

Naixement	29 maig 1923 Lons-le-Saunier (França)
Mort	5 octubre 2010 (87 anys) Chambèri (França)
Sepultura	Cemetery of Frontenay ^(en)
Activitat
Ocupació	escriptor, crític d'art, escriptor de literatura infantil, periodista
Membre de	Coordination for Non-violence and Peace Education ^(en) (2004–2008) Acadèmia Goncourt (1971–1977)
Gènere	Roman du terroir ^(en)
Moviment	Literatura proletària, Resistència francesa i no-violència
Obra
Obres destacables (1957) Pirates du Rhône ^(fr) (1960) Malataverne ^(fr) (1968) Les Fruits de l'hiver ^(fr) (1972) Le Seigneur du fleuve ^(fr) (1993) Cargo pour l'enfer ^(fr) (1994) Les Roses de Verdun ^(fr) (1996) Le Carcajou ^(fr) (1998) Le Soleil des morts ^(fr) (2000) Le Cavalier du Baïkal ^(en)
Premis
(2002) Cavaller de l'Ordre Nacional del Quebec (1969) Grand Prix littéraire de la Ville de Paris ^(fr) (1968) premi Goncourt, per l'obra Les Fruits de l'hiver ^(fr) (1962) premi Eugène Dabit a la novel·la populista
Signatura