Grenoble

Grenoble (Grenoblo en francoprovençal) és una ciutat francesa, situada al departament de la Isèra, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Grenoble
Localització
45° 11′ 13″ N, 5° 43′ 35″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Alvèrnia-Roine-Alps
Departament	Isèra
Districte	districte de Grenoble
Capital de	Isèra Cantó de Grenoble-5 Delfinat Cantó de Grenoble-6 districte de Grenoble Cantó de Grenoble-1 (2015–) Cantó de Grenoble-4 (2015–) Cantó de Grenoble-3 (2015–) Cantó de Grenoble-2 (2015–)
Població
Total	158.198 (2019)
• Densitat	8.725,76 hab./km²
Geografia
Entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Grenoble unitat urbana de Grenoble
Superfície	18,13 km²
Banyat per	Riu Isèra i Drac
Altitud	212 m
Limita amb	Saint-Martin-d'Hères La Tronche Échirolles Eybens Fontaine Seyssins Sassenage Seyssinet-Pariset Saint-Martin-le-Vinoux Saint-Égrève
Organització política
• Maire i Mayor of Grenoble (en)	Éric Piolle (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	38000 i 38100
Fus horari	Hora Central Europea UTC+01:00 UTC+02:00
Prefix telefònic	476
Altres
Lloc web	grenoble.fr

Orografia

És situada en un encreuament de valls: la vall de l'Isère, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del riu Roine; i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l'alta muntanya del Delfinat. El nucli original de la ciutat era emplaçat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais.

Història

A l'època preromana ja existia la ciutat i s'anomenava Cularo, nom d'origen celta del qual no se sap el significat. Amb la conquesta romana es mantingué aquest nom, però sota el regnat de l'emperador Gracià el nom es canvià per Gratianopolis, en honor d'aquest emperador.

Ja a l'època medieval, al segle xi, els comtes de Albon van triar la ciutat com a capital de la seva província, el Delfinat. Aquesta situació, reforçada per l'annexió a França el 1349, li va permetre desenvolupar la seva economia. Grenoble ciutat esdevé llavors una ciutat parlamentària i militar a la frontera amb la Savoia.

Acollí els Jocs Olímpics d'Hivern el 1968.

Economia

La indústria principal deriva de l'aprofitament de les fonts d'energia locals: turbines i maquinària elèctrica per a les centrals hidroelèctriques. També hi ha indústria de fibres tèxtils artificials, guants, articles de cuir i ciment. Té un aeroport internacional i és un centre de recerca nuclear. També és un centre turístic. Entre els monuments hi ha la catedral (segles XII-XIII), el palau de justícia —antic palau dels Delfins—, renaixentista, i importants obres actuals, com la casa de la ciutat (1967), de Maurice Novarina i Jean Prouvé, i la ciutat olímpica de Novarina (1967-68).

Persones il·lustres

• Antoine-Pierre Barnave (1761-1793), advocat i polític
• Henri Beyle «Stendhal» (1793-1842), escriptor
• André Mazet (1793-1821), metge
• Henri Fantin-Latour (1834-1904), pintor
• Lionel Terray (1921-1965), alpinista
• Janine Charrat (1924-2017), ballarina i coreògrafa

Educació

• Grenoble School of Management
• Université Grenoble-Alpes

Vegeu també

• Estadi Lesdiguières

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grenoble

Guia de viatges de Grenoble a Wikivoyage.

• Pàgina web de la ciutat
• Cambra de Comerç de Grenoble Arxivat 2004-12-03 a Wayback Machine.
• Visitant Grenoble (anglès)
• Semitag - Transports de l'aglomeració grenoblesa (francès)