Henri Fantin-Latour

Henri Fantin-Latour (Grenoble, 14 de gener de 1836 - Buré, 25 d'agost de 1904) fou un pintor francès.

Infotaula de personaHenri Fantin-Latour
Bemberg Fondation Toulouse - Self-portrait paintings by Henri Fantin-Latour.jpg
Autoretrat (1860), al Fondation Bemberg Toulouse Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Ignace-Henri-Jean-Théodore Fantin-Latour Modifica el valor a Wikidata
14 gener 1836 Modifica el valor a Wikidata
Grenoble (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1904 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Buré (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia de Lyme Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts
École nationale supérieure des arts décoratifs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor, il·lustrador botànic, litògraf, artista gràfic i gravador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNatura morta, pintura floral i pintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentPintura del realisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLouis-Alexandre Péron, Théodore Fantin-Latour i Horace Lecoq de Boisbaudran Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeVictoria Dubourg Modifica el valor a Wikidata
PareThéodore Fantin-Latour Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2238266 Find a Grave: 7321 Modifica els identificadors a Wikidata

Es va formar amb el seu pare, el també pintor Jean-Theodore Fantin-Latour, i més tard amb Lecocq de Boisbaudran. Es va relacionar amb els més importants artistes de l'època. Va treballar en el taller de Courbet i va ser amic de Manet, encara que es va mantenir al marge de l'impressionisme, practicant una espècie de realisme líric. Va cultivar el retrat femení, les natures mortes, els temes de música i, sobretot, els retrats col·lectius. Va dedicar moltes de les seves composicions al·legòriques a Wagner, especialment litografies.[1]

ObraModifica

  • Le Songe (1854)
  • Homenatge a Delacroix (1864): exposat al museu d'Orsay a París, es va pintar un any després de la mort de Delacroix. Representa deu homes a un i altre costat del retrat de l'homenatjat. En el grup figura Baudelaire.
  • Un Taller de Batignolles (1870): representa el taller de Manet al 34 del bulevard de Batignols, a París. L'aspecte de l'estança és ordenat i burgès. Hi apareixen Manet -assegut pintant el retrat de Zacharie Astruc- el mateix Astruc, Émile Zola, Edmond Maître, Otto Scholderer, Renoir, Bazille i Monet. Aquest quadre, actualment exposat a Orsay, es va presentar al Saló de 1870.
  • Un racó de taula (1872): presentat al Saló de 1872, actualment al museu d'Orsay. Es tracta d'un retrat col·lectiu en què apareixen Verlaine i Rimbaud junt amb poetes joves de l'època. En peus, d'esquerra a dreta figuren: Elzéar Bonnier, Emile Blémont, Jean Aicard. Asseguts estan Paul Verlaine, Arthur Rimbaud, Léon Valade, Ernest d'Hervilly, Camille Pelletan. Tots estan vestits de negre excepte Camille Pelletan, que no és un poeta sinó polític.
  • Prop del piano (1876).
  • Gólgota.

En la seva maduresa, es va centrar en la producció de natures mortes de flors, de les quals hi ha exemples al Museu Thyssen-Bornemisza i al palau de Liria, tots dos a Madrid.

ReferènciesModifica

  1. «Henri Fantin-Latour». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Fantin-Latour