- Països Catalans
- Resta del món
- 331 aC - Batalla de Gaugamela: Alexandre el Gran venç Darios III de Pèrsia.
- 366 - Damas I esdevé Papa.
- 959 - Edgard el Pacífic esdevé Rei d'Anglaterra
- 965 - Joan XIII esdevé Papa.
- 1500 - Cristòfor Colom és empresonat a Santo Domingo per un emissari dels Reis Catòlics i obligat a retornar a la Península a causa de les acusacions llençades contra ell que li imputaven haver-se apropiat de propietats de la corona.
- 1748 - L'Havana (Cuba): Els britànics guanyaren la Batalla de l'Havana contra la flota espanyola que succeí poc després de la Guerra de l'orella de Jenkins.
- 1787 - L'Imperi Rus derrota l'Imperi Otomà a la Batalla de Kinburn.
- 1791 - S'estableix l'Assemblea Legislativa Francesa.
- 1795 - França conquereix Bèlgica.
- 1800 - Tractat de Sant Ildefons: Espanya cedeix la Louisiana a França.
- 1811 - El primer vaixell de vapor en navegar el riu Mississipí arriba a Nova Orleans.
- 1813 - Vilcapugio (Departament d'Oruro, Bolívia) : l'exèrcit reialista venç a l'exèrcit del Nord a la batalla de Vilcapugio duran la segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú de la guerra de la Independència Argentina.
- 1814 - Viena (Imperi d'Àustria): Congrés de Viena.
- 1823 - Ferran VII d'Espanya restableix la Inquisició.
- 1829 - Es funda el South African College a Ciutat del Cap.
- 1838 - Maella (Baix Aragó-Casp, Província de Saragossa): el cabdill liberal Ramón Pardiñas mor juntament amb 500 militars liberals més a l'Acció de Maella en la que els carlins també prenen 3000 presoners a la Primera Guerra Carlina.
- 1843 - Es funda el periòdic News of the World.
- 1861 - Es publica el Mrs Beeton's Book of Household Management.
- 1869 - Viena: els correus d'Àustria publiquen les primeres targetes postals (Correspondez-Karte), de 12 x 8,5 cm, amb una tarifa inferior a la de la carta.
- 1880 - Thomas Edison obre la primera fàbrica de bombetes.[2]
- 1887 - L'Imperi Britànic conquereix el Balutxistan
- 1889 - Fundació de la ciutat japonesa de Nagoya.
- 1890 - El Congrés dels Estats Units estableix el Parc Nacional de Yosemite.
- 1891 - S'inaugura la Universitat de Stanford.
- 1898 - Es funda la Universitat d'Economia de Viena com a k.u.k. Exportakademie.
- 1901 - Madrid: s'hi constitueix la Societat General d'Autors.
- 1903 - Es juga el primer partit de les Sèries Mundials de beisbol entre els Boston Red Sox i els Pittsburgh Pirates.
- 1908 - Ford Motor Company llança al mercat el model T.
- 1910 - L'explosió d'una bomba al Los Angeles Times mata 21 persones i en fereix més de 100.
- 1918 - Primera Guerra Mundial: les forces àrabs sota Thomas Edward Lawrence, Lawrence d'Aràbia, capturen la ciutat de Damasc.
- 1920 - Sir Percy Cox arriba a Bàssora per assumir el control de l'alt comissionat de l'Iraq.
- 1928 - La Unió Soviètica introdueix el Primer Pla Quinquennal.
- 1931 - La Segona República Espanyola reconeix el dret de vot a les dones.
- 1936 - Francisco Franco és nomenat Cap d'Estat espanyol i Generalísimo a la zona controlada per les forces militars rebels autoanomenadesnacionals.
- 1937 - Es funda la ciutat japonesa de Handa.
- 1938 - Alemanya inicia l'annexió dels Sudets (esdeveniment anomenat Crisi dels Sudets).
- 1939 - Les tropes alemanyes entren a Varsòvia després del Setge de Varsòvia.
- 1940 - La Pennsylvania Turnpike s'obre al trànsit.
- 1942 - L'USS Grouper torpedeja el Lisbon Maru, que transportava presoners de guerra aliats.
- 1943 - Els aliats prenen Nàpols.
- 1946 - Aixecament de la tardor de 1946 a Daegu.
- 1946 - Acaben els Judicis de Nuremberg.
- 1947 - Primer vol del F-86 Sabre.
- 1949 - Mao Zedong constitueix la República Popular de la Xina.
- 1957 - El lema In God we trust apareix per primera vegada en diner estatunidenc.
- 1958 - Estats Units: Es dissol la NACA i entra en funcionament la NASA, creada el 29 de juliol del mateix any per Eisenhower, amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.
- 1960 - Nigèria assoleix la independència del Regne Unit.
- 1961 - Es funda l'Agència d'Intel·ligència de la Defensa dels Estats Units d'Amèrica.
- 1961 - Reunificació del Camerun.
- 1964 - Inauguració del Shinkansen.
- 1965 - El General Suharto realitza un cop d'estat a Indonèsia.
- 1966 - El Vol 956 de West Coast Airlines s'estavella sense deixar supervivents.
- 1969 - El Concorde trenca per primera vegada la barrera del so.
- 1971 - Es funda a Florida el Walt Disney World Resort.
- 1971 - Es realitza el primer escàner cerebral per tomografia computada.
- 1975 - Primera acció dels GRAPO.
- 1975 - Les Illes Gilbert i Ellice se separen en dues dependències britàniques diferenciades.
- 1975 - Muhammad Ali derrota Joe Frazier al Thrilla in Manila.
- 1977 - El futbolista brasiler Pelé anuncia la seva retirada.
- 1977 - La Societat Nord-americana de Vegetarians estableix l'1 d'octubre com a Dia Mundial del Vegetarianisme.[3]
- 1978 - Tuvalu assoleix la independència.
- 1978 - Es funda el Partit Comunista Revolucionari Voltaic.
- 1979 - Els Estats Units retornen la sobirania del Canal de Panamà a Panamà.
- 1979 - Joan Pau II inicia la seva primera visita pastoral als Estats Units d'Amèrica.
- 1979 - Obre a Hong Kong el Mass Transit Railway (MTR).
- 1982 - Inauguració d'Epcot.
- 1982 - Sony treu al mercat el Sony CDP-101, el primer reproductor de discs compactes.
- 1982 - El democristià Helmut Kohl succeeix al socialdemòcrata Helmut Schmidt a la República Federal d'Alemanya.
- 1985 - La Força Aèria Israeliana bombardeja la seu de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina a Tunis.
- 1987 - El Terratrèmol de Whittier Narrows mata 8 persones i en fereix 200.
- 1988 - Mikhaïl Gorbatxov és escollit Cap de l'Estat soviètic per unanimitat.
- 1989 - Dinamarca legalitza la primera unió civil del món entre persones del mateix sexe.
- 1991 - Comença el Setge de Dubrovnik.
- 1994 - Palau assoleix la independència.
- 1994 - Cambridge, Massachusetts (EUA): es funda el World Wide Web Consortium.
- 2001 - Un atemptat a Jammu i Caixmir perpetrat per Jaish-e-Mohammad Mujhaeddin E-Tanzeem mata 38 persones.
- 2013 - El Tea Party provoca un tancament de govern als Estats Units d'Amèrica.
- Països Catalans
- 1756, Barcelona: Francesc Santponç i Roca, metge i inventor català (m. 1821).
- 1909, Barcelona: Miquel Batllori i Munné, historiador i jesuïta català (m. 2003).
- 1912, Palma, Mallorca: Aurora Picornell Femenies, dirigent comunista mallorquina, assassinada pels franquistes en 1937.
- 1939, Perpinyàː Arlette Franco, política nord-catalana (m. 2010).[4]
- 1964, Barcelona: Jordi Sànchez i Picanyol, polític català.
- Resta del món
- 208, Arca Caesarea, Judea: Alexandre Sever, emperador romà.
- 1207, Winchester, Anglaterra: Enric III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
- 1507, Vignola: Jacopo Vignola, arquitecte italià.
- 1685, Viena, Sacre Imperi: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador i rei d'Aragó amb el nom de Carles III.
- 1847, Clapham, Londres: Annie Besant, periodista i investigadora anglesa.(m. 1933)[5]
- 1861, Zemgale, Letònia: Anna Brigadere, escriptora letona (m. 1933).[6]
- 1865, París, França: Paul Dukas, compositor francès.
- 1893, Chemnitz (Alemanya): Marianne Brandt, pintora, escultora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (m. 1983).[7]
- 1903, Kiev, Imperi Rusː Vladimir Horowitz, pianista clàssic, considerat un dels pianistes més distingits de la història.
- 1920, Nova York, EUA: Walter Matthau, actor estatunidenc.
- 1924, Plains (Geòrgia), EUA: Jimmy Carter, 39è president dels Estats Units.
- 1928, Jonischkis, Lituània: Laurence Harvey, actor, director, productor i guionista britànic
- 1930, Limerick, Irlanda: Richard Harris, actor irlandès.
- 1934, Santander, Espanya: Emilio Botín, banquer, propietari i president del Banco Santanter.
- 1935, Walton-on-Thames, Anglaterra: Julie Andrews, actriu de cinema i teatre.
- 1937, Londres: Matthew Carter, tipògraf anglès.
- 1945:
- 1947, Haifa, Israel: Aaron Ciechanover, biòleg Premi Nobel de Química de l'any 2004.
- 1956, Eastbourne, Anglaterra: Theresa May, política britànica, membre del Partit Conservador, fou primera ministra del Regne Unit.
- 1981, Prefectura de Chiba, Japó: Satoshi Otomo, futbolista internacional amb la selecció de Filipines.[8]
- Països Catalans
- 1572 - Roma: Francesc de Borja, duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
- 1847 - Madrid: Rafael Esteve i Vilella, gravador valencià.
- 1958 - Cassà de la Selva, Gironès: Pere Arpa i Torremilans, fiscornaire, i un dels fundadors de la cobla Selvatana (n. 1889).
- 1961 - Barcelona: Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga catalana (n. 1873)
- 1968 - Figueres (Alt Empordà): Carles Fages de Climent, poeta, dramaturg, crític literari i d'art (n. 1902).
- 2018 - Montserrat (Bages): Alexandre Olivar i Daydí, religiós patròleg i liturgista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
- 2019 - Barcelona: Carles Guinovart i Rubiella, compositor català (n. 1941).
- Resta del món
- 1404 - Roma, Estats Pontificis: Bonifaci IX, Papa.
- 1578 - Namur, Comtat de Namur: Joan d'Àustria, militar castellà i comandant de la Batalla de Lepant (1571).
- 1602 - Valladolid: Hernando de Cabezón, organista i compositor del Renaixement.
- 1918 - Brussel·les: Erasme Raway, sacerdot i compositor belga.
- 1944 - Tunis: Abd al-Aziz al-Thaalibi, polític tunisià
- 1994 - París, França: André Lwoff, metge francès i Premi Nobel de Medicina el 1965.
- 2012 - Londres, Regne Unit: Eric Hobsbawm, historiador marxista britànic.
- 2018 - Moriés, França: Charles Aznavour, cantant, compositor i actor francès.[9]
Festes i commemoracionsModifica
- Dia internacional de la música: El dia internacional de la música es va crear el 1975 a proposta de Yehudi Menuhin, president del International Music Council (IMC), un organisme de la UNESCO.
- Dia internacional de la gent gran
- Santoral: sants Virila, abat; Romà el Melode, monjo; Remigi de Reims, bisbe; Bavó de Gant, monjo; Teresa de Lisieux, verge; beat Juan de Palafox, bisbe; venerable Lluís d'Amigó i Ferrer, caputxí, bisbe de Solsona i Sogorb i fundador de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana». [Consulta: 15 setembre 2018].
- ↑ «Thomas Edison opened the first electric lamp factory on October 1, 1880» (en anglès). redlegagenda.com, 01-10-2016. [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ Dia Mundial del Vegetarianisme, Vilaweb; 1 d'octubre de 2011 [última consulta 1 d'octubre de 2011].
- ↑ «Décès de la députée UMP Arlette Franco». Le Figaro, 01-04-2010.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Wilson, Katharina M.; Schlueter, Paul; Schlueter, June. Women Writers of Great Britain and Europe: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2013-12-16, pàg. 54. ISBN 978-1-135-61670-0.
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La ingeniera que conquistó la Bauhaus, Marianne Brandt (1893-1983)». Mujeres en la historia, 13-02-2017. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ National Football Teams
- ↑ «Charles Aznavour | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].