Tuvalu
Tuvalu (abans illes Ellice) és un estat insular de la Polinèsia, situat per sota l'equador, al sud de Kiribati, al nord de Fiji i Wallis i Futuna i a l'est de Salomó.
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Himne |
Tuvalu mo te Atua  | ||||
|
| |||||
| Lema |
«Tuvalu for the Almighty» «Тувалу за Всемогъщия» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Funafuti | ||||
| Ciutat més gran | Vaiaku | ||||
| Població | |||||
| Total | 9.876 (2013) | ||||
| • Densitat | 379,85 hab/km² | ||||
| Idioma oficial | tuvalià i anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 26 km² | ||||
| • Aigua | Negligible | ||||
| Punt més alt | Niulakita (5 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Pacífic (0 m) | ||||
| Història i celebracions | |||||
| Anterior | Territori de Tuvalu | ||||
| Independència | |||||
| Creació | del Regne Unit l'1 d'octubre de 1978 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | Monarquia constitucional | ||||
| Òrgan legislatiu | parlament de Tuvalu | ||||
| • Reina | Elizabet II | ||||
| • Primer ministre | Enele Sopoaga | ||||
| Membre de |
Organització de les Nacions Unides (5 setembre 2000) Commonwealth Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (24 juny 2010) Associació Internacional de Foment (24 juny 2010) Estats de l’Àfrica Aliança de Petits Estats Insulars Banc Asiàtic de Desenvolupament (1993) Organització per la Prohibició de les Armes Químiques UNESCO (21 octubre 1991) Unió Postal Universal Unió Internacional de Telecomunicacions (15 agost 1996) | ||||
| Economia | |||||
| PIB nominal | 39.731.317,304449 $ (2017) | ||||
| PIB per càpita | 3.549 $ (2017) | ||||
| Moneda | Dòlar de Tuvalu (TV$) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | tv | ||||
| Prefix telefònic | 688 | ||||
| Telèfon d'emergències | 911 | ||||
| Codi país | TV | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web oficial | ||||
 | |||||
_(Polynesia_centered).svg)
Després del Vaticà és l'estat menys poblat del món, si bé la seva petita superfície fa que tingui un gran densitat de població. És conegut entre d'altres pel seu atractiu domini d'internet .tv, per la cessió de l'ús del qual va rebre 50 milions de dòlars entre 2000 i 2012.
Contingut
HistòriaModifica
Els primers europeus a descobrir aquestes illes van ser els espanyols. El 1568 Álvaro de Mendaña va descobrir l'illa de Jesús, avui Nui. En el segon viatge, el 1595, va descobrir La Solitaria, avui Niulakita. Més tard, el 1780, Francisco Mourelle descobreix San Agustín, avui Nanumea, i Cocal, avui Nanumaga.
No s'hi va establir cap colonització, però van ser visitades amb freqüència per comerciants d'esclaus i per baleners.
El 1819 reben el nom de l'anglès Ellice i, el 1892, passen a formar part del protectorat britànic de les illes Gilbert i Ellice, convertit en colònia des del 1916. Els conflictes entre els micronesis de les illes Gilbert (després Kiribati) i els polinesis de les Ellice (després Tuvalu) van provocar la separació de la colònia en dues l'any 1976. És independent i membre del Commonwealth des del 1978.
PolíticaModifica
Oficialment la capital és Funafuti, l'atol més poblat. La seu administrativa del govern i del parlament és a Vaiaku, una vila de 4.900 habitants situada a l'illa Fongafale, la més gran de l'atol de Funafuti.
GeografiaModifica
Consisteix en un arxipèlag que comprèn nou atols, encara que el nom Tuvalu vol dir literalment vuit illes. Són:
- Funafuti, la principal de l'arxipèlag, abans illa Ellice.
- Nanumea (San Agustín)
- Nanumaga (Cocal)
- Niutao, abans illa Loper.
- Nui (Isla de Jesús)
- Niulakita (La Solitaria), abans illa Independence.
- Nukufetau, abans illa De Peyster.
- Nukulaelae, abans illa Mitchell.
- Vaitupu.
La seva baixa alçada (5 metres n'és la cota màxima) fa que les illes estiguin sota l'amenaça que una pujada del nivell del mar les faci desaparèixer. La població podria ser evacuada durant les properes dècades cap a Nova Zelanda o Niue (independent, si bé associada amb Nova Zelanda, que no corre el mateix perill de desaparició però perd població).
