Obre el menú principal

Tuvalu (abans illes Ellice) és un estat insular de la Polinèsia, situat per sota l'equador, al sud de Kiribati, al nord de Fiji i Wallis i Futuna i a l'est de Salomó.

Infotaula de geografia política
Bandera de Tuvalu Escut de Tuvalu
bandera de Tuvalu escut de Tuvalu
Nui atoll.jpg

Himne Tuvalu mo te Atua Tradueix

Lema «Tuvalu for the Almighty»
«Тувалу за Всемогъщия»
Localització
Tuvalu on the globe (small islands magnified) (Polynesia centered).svg
7° 28′ 30″ S, 178° 00′ 20″ E / 7.475°S,178.005556°E / -7.475; 178.005556

Capital Funafuti
Ciutat més gran Vaiaku
Població
Total 9.876 (2013)
• Densitat 379,85 hab/km²
Idioma oficial tuvalià i anglès
Geografia
Superfície 26 km²
• Aigua Negligible
Punt més alt Niulakita  (5 m)
Punt més baix oceà Pacífic  (0 m)
Història i celebracions
Anterior Territori de Tuvalu
Independència  
Creació del Regne Unit l'1 d'octubre de 1978
Organització política
Forma de govern Monarquia constitucional
Òrgan legislatiu parlament de Tuvalu
• Reina Elizabet II
• Primer ministre Enele Sopoaga
Membre de
Economia
PIB nominal 39.731.317,304449 $ (2017)
PIB per càpita 3.549 $ (2017)
Moneda Dòlar de Tuvalu (TV$)
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell tv
Prefix telefònic 688
Telèfon d'emergències 911
Codi país TV
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Després del Vaticà és l'estat menys poblat del món, si bé la seva petita superfície fa que tingui un gran densitat de població. És conegut entre d'altres pel seu atractiu domini d'internet .tv, per la cessió de l'ús del qual va rebre 50 milions de dòlars entre 2000 i 2012.

Contingut

HistòriaModifica

Els primers europeus a descobrir aquestes illes van ser els espanyols. El 1568 Álvaro de Mendaña va descobrir l'illa de Jesús, avui Nui. En el segon viatge, el 1595, va descobrir La Solitaria, avui Niulakita. Més tard, el 1780, Francisco Mourelle descobreix San Agustín, avui Nanumea, i Cocal, avui Nanumaga.

No s'hi va establir cap colonització, però van ser visitades amb freqüència per comerciants d'esclaus i per baleners.

El 1819 reben el nom de l'anglès Ellice i, el 1892, passen a formar part del protectorat britànic de les illes Gilbert i Ellice, convertit en colònia des del 1916. Els conflictes entre els micronesis de les illes Gilbert (després Kiribati) i els polinesis de les Ellice (després Tuvalu) van provocar la separació de la colònia en dues l'any 1976. És independent i membre del Commonwealth des del 1978.

PolíticaModifica

Oficialment la capital és Funafuti, l'atol més poblat. La seu administrativa del govern i del parlament és a Vaiaku, una vila de 4.900 habitants situada a l'illa Fongafale, la més gran de l'atol de Funafuti.

GeografiaModifica

Consisteix en un arxipèlag que comprèn nou atols, encara que el nom Tuvalu vol dir literalment vuit illes. Són:

La seva baixa alçada (5 metres n'és la cota màxima) fa que les illes estiguin sota l'amenaça que una pujada del nivell del mar les faci desaparèixer. La població podria ser evacuada durant les properes dècades cap a Nova Zelanda o Niue (independent, si bé associada amb Nova Zelanda, que no corre el mateix perill de desaparició però perd població).

EconomiaModifica

Article principal: Economia de Tuvalu

Vegeu tambéModifica