Mar

massa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra

La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra. Les grans masses d'aigua que separen els continents s'anomenen oceans, mentre que les divisions d'aquests oceans més o menys tancades per parts dels continents o per illes i arxipèlags són conegudes simplement com a mars, les quals alhora se subdivideixen en masses d'aigua més petites anomenades golfs i badies i es connecten a través d'estrets. També s'anomenen mars els grans llacs interiors, habitualment salats, que no desguassen enlloc, com ara la mar d'Aral.

Plantilla:Infotaula indretMar
Imatge
Format per
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies
L'illa de Tent enmig de les aigües glaçades de la mar de Ross, a l'Antàrtida

Segons el grau de tancament de les mars, aquestes es divideixen en:

  • mars costaneres, parcialment tancades per illes, arxipèlags o penínsules i en què els corrents són causats pels vents marins, com la mar del Nord o la mar del Japó;
  • mars continentals, més tancades i amb un intercanvi d'aigua amb l'oceà limitat, en què els corrents són deguts a diferències de salinitat i temperatura més que no pas a la força del vent, com és el cas de la mar Mediterrània o la mar Roja;
  • mars interiors o tancades, totalment voltades de terra, que poden rebre o no aigua dolça a través de diversos emissaris però no arriben a desguassar a l'oceà, com ara la mar Càspia o la mar Morta.

L'autoritat mundial que defineix els límits de mars i oceans és l'Organització Hidrogràfica Internacional (OHI), el document vigent de la qual és la publicació especial S-23, Límits d'oceans i mars Arxivat 2008-12-30 a Wayback Machine. (en anglès), 3a edició, 1953. La segona edició fou la del 1937, i la primera era del 1928. El 1986 se'n va publicar una quarta edició, però a causa de diverses disputes nominals encara no ha estat ratificada.

El Dia Marítim Mundial, acordat per l'Assemblea General de les Nacions Unides, se celebra el quart dijous de setembre de cada any.[1]

Pescadors i navegants, corallers, mestres d'aixa i calafats, mestres velers, corders, xarxaires, peixaters, estibadors i amarradors, pilots, faroners, armadors, gent de mar. Tots ells es guanyen la vida al mar.[2]

Mars i oceans

modifica

La definició comparativa de mar com una «extensió d'aigua salada menor que l'oceà» estableix una classificació de les extensions d'aigua salada en què els oceans serien les grans extensions i vindrien després, amb diferents mides, les mars. Les mars es diferencien principalment pel contacte amb l'oceà, i poden ser obertes o tancades:

  • si està circumdat quasi totalment per terra, com la mar Negra, es parla de mar continental,
  • si és molt oberta, com la Mar de la Xina Oriental, es parla de mar litoral.

La distinció entre mar i oceà obeeix a diverses causes, sobretot quan es parla de mars obertes en què sol distingir-atenent a la situació geogràfica, generalment enclavada entre dues masses terrestres o, de vegades, les menys, a la posició de la plataforma continental. Alguns exemples d'això són:

  • El de la mar del canal de la Mànega que comunica amb l'oceà Atlàntic per la mar Cèltica, però es distingeix per la seva posició entre la costa sud d'Anglaterra i la costa nord de França.
  • La mar Mediterrània, que comunica amb l'oceà Atlàntic per l'estret de Gibraltar i es distingeix clarament per estar enclavat entre Europa, Àsia i Àfrica, al punt de què té unes condicions marítimes molt diferents (diferents temperatures, diferent fauna i flora, i marees de diferent amplitud).
  • Una altra mar oberta, en aquest cas la dels Sargassos, es distingeix de l'oceà Atlàntic de forma totalment arbitrària amb la seva acumulació d'algues al llarg de la Florida.

La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars és el «International Hydrographic Organization» (IHO), sent la referència mundial seva publicació «Limits of oceans and seas» (Límits d'oceans i mars) (3a edició de 1953).[3] Aquesta publicació no estableix diferències entre oceans i mars, sinó que es limita a enumerar tots els oceans i mars del món, assignant un nombre, arribant fins al 66, encara que com utilitza a vegades números amb lletra, en realitat són 73. Són un total de 6 oceans (l'Atlàntic i el Pacífic estan dividits cada un en dos parts, Nord i Sud) i 67 mars, d'ells dos dividits en dos conques, la mar Mediterrània i la mar de la Xina.

Algunes mars tenen mars interiors (que es numeren amb una lletra minúscula) com la Bàltica (3), la Mediterrània (8) i l'Arxipèlag de l'Índia Oriental (13). La publicació considera a més oceans i mars, golfs, badies, canals i estrets, i moltes vegades, no resulta molt clar quin és el criteri utilitzat, ja que a vegades és el simple ús des de temps passats.

Mar i llac

modifica

Algunes masses d'aigua anomenades "mars" realment no ho són pas, i en canvi n'hi ha d'altres que sí que ho són però no són conegudes com a tals pel que fa al nom. Vet aquí una mostra d'alguns d'aquests noms equívocs:

  • La mar de Galilea és un petit llac d'aigua dolça que desguassa a la mar Morta a través del Jordà. Actualment és més coneguda com a "llac de Tiberíades" o "llac Kinneret", com se'n diu als moderns mapes d'Israel, però la denominació bíblica encara és àmpliament utilitzada arreu.
  • La "mar de Cortés", o de "Cortez", és més coneguda habitualment com a "golf de Califòrnia".
  • El golf Pèrsic és en realitat una mar.
  • La mar Morta, de fet, és un llac.

Llista de mars

modifica
Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

Aquesta taula recull tots els mars del món que l'Organització Hidrogràfica Internacional («International Hydrographic Organization», IHO), a la seva publicació Limits of oceans and seas (3a edició de 1953)][4] recull com a tals. En aquesta publicació tots els mars i oceans tenen un número d'identificació així com una precisa descripció dels seus límits. Alguns criteris resulten antics, com la no existencia de l'oceà Antàrtic i els seus mars, però està pendent d'una actualització que es troba aturada per discrepàncies en la determinació de límits.

Llista dels mars del món (segons la IHO)
Núm. Localització Mar Oceà
01.  
59° 30′ N, 23° 0′ E / 59.500°N,23.000°E / 59.500; 23.000
Mar Bàltica ATL
01.a  
62° 09′ 18″ N, 19° 30′ 01″ E / 62.15500°N,19.50028°E / 62.15500; 19.50028
Golf de Bòtnia ATL
01.b  
59° 53′ N, 26° 06′ E / 59.883°N,26.100°E / 59.883; 26.100
Golf de Finlàndia ATL
01.c  
57° 37′ 32″ N, 23° 35′ 05″ E / 57.62556°N,23.58472°E / 57.62556; 23.58472
Golf de Riga ATL
02.  
56° 55′ 42″ N, 11° 25′ 41″ E / 56.92833°N,11.42806°E / 56.92833; 11.42806
Kattegat, Øresund i Belts ATL
03.  
57° 50′ 50″ N, 9° 04′ 23″ E / 57.84722°N,9.07306°E / 57.84722; 9.07306
Estret de Skagerrak ATL
04.  
56° N, 03° E / 56°N,3°E / 56; 3
Mar del Nord ATL
05.  
76° N, 8° O / 76°N,8°O / 76; -8
Mar de Groenlàndia ATL
06.  
69° 00′ N, 0° 01′ E / 69.000°N,0.017°E / 69.000; 0.017
Mar de Noruega ATL
07.  
75° N, 40° E / 75°N,40°E / 75; 40
Mar de Barentsz ART
08.  
65° 39′ 17″ N, 36° 51′ 15″ E / 65.65472°N,36.85417°E / 65.65472; 36.85417
Mar Blanca ART
09.  
74° 49′ 55″ N, 71° 18′ 43″ E / 74.83194°N,71.31194°E / 74.83194; 71.31194
Mar de Kara ART
10.  
75° 25′ 04″ N, 125° 44′ 25″ E / 75.41778°N,125.74028°E / 75.41778; 125.74028
Mar de Làptev ART
11.  
72° 17′ 10″ N, 164° 09′ 49″ E / 72.28611°N,164.16361°E / 72.28611; 164.16361
Mar de la Sibèria Oriental ART
12.  
69° 41′ 19″ N, 171° 27′ 19″ O / 69.68861°N,171.45528°O / 69.68861; -171.45528
Mar dels Txuktxis ART
13.  
72° 01′ 40″ N, 137° 02′ 30″ O / 72.02778°N,137.04167°O / 72.02778; -137.04167
Mar de Beaufort ART
14.   Pas del Nord-oest ART
14.A  
73° 24′ 30″ N, 68° 07′ 52″ O / 73.40833°N,68.13111°O / 73.40833; -68.13111
Badia de Baffin ATL
15.  
67° 00′ 38″ N, 058° 001′ 44″ O / 67.01056°N,58.02889°O / 67.01056; -58.02889
Estret de Davis ART
15.A  
61° N, 56° O / 61°N,56°O / 61; -56
Mar del Labrador ART
16.  
60° N, 85° O / 60°N,85°O / 60; -85
Badia de Hudson ART
16.A  
62° 29′ 36″ N, 71° 57′ 43″ O / 62.49333°N,71.96194°O / 62.49333; -71.96194
Estret de Hudson ART
17.  
90° N, 0° E / 90°N,0°E / 90; 0
Oceà Àrtic ART
17.A  
83° 17′ 37″ N, 57° 08′ 02″ O / 83.29361°N,57.13389°O / 83.29361; -57.13389
Mar de Lincoln ART
18.  
56° 48′ N, 6° 48′ O / 56.800°N,6.800°O / 56.800; -6.800
Mars interiors de la costa oest d'Escòcia ATL
19.  
53° 43′ 18″ N, 5° 10′ 38″ O / 53.72167°N,5.17722°O / 53.72167; -5.17722
Mar d'Irlanda i canal de Sant Jordi ATL
20.  
51° 18′ N, 3° 37′ O / 51.300°N,3.617°O / 51.300; -3.617
Canal de Bristol ATL
21.  
50° 11′ 01″ N, 0° 31′ 52″ O / 50.18361°N,0.53111°O / 50.18361; -0.53111
Canal de la Mànega ATL
22.  
45° 05′ 27″ N, 3° 54′ 27″ O / 45.09083°N,3.90750°O / 45.09083; -3.90750
Mar Cantàbrica o golf de Biscaia ATL
23.  
0° N, 30° O / 0°N,30°O / 0; -30
Oceà Atlàntic nord ATL
24.  
48° 0′ N, 61° 30′ O / 48.000°N,61.500°O / 48.000; -61.500
Golf de Sant Llorenç ATL
25.  
45° 00′ N, 65° 48′ O / 45.000°N,65.800°O / 45.000; -65.800
Badia de Fundy ATL
26.  
25° 22′ 07″ N, 90° 23′ 26″ O / 25.36861°N,90.39056°O / 25.36861; -90.39056
Golf de Mèxic ATL
27.  
14° 31′ 32″ N, 75° 49′ 06″ O / 14.52556°N,75.81833°O / 14.52556; -75.81833
Mar Carib ATL
28.  
35° N, 18° E / 35°N,18°E / 35; 18
Mar Mediterrània ATL
28.A Conca occidental de la mar Mediterrània ATL
28.B Conca oriental de la mar Mediterrània ATL
28.Aa  
35° 58′ 18″ N, 5° 29′ 09″ O / 35.97167°N,5.48583°O / 35.97167; -5.48583
Estret de Gibraltar ATL
28.Ab  
36° 0′ N, 3° 0′ O / 36.000°N,3.000°O / 36.000; -3.000
Mar d'Alboran ATL
28.Ac  
40° 0′ N, 1° 30′ E / 40.000°N,1.500°E / 40.000; 1.500
Mar Balear ATL
28.Ad  
43° 29′ 54″ N, 9° 02′ 30″ E / 43.49833°N,9.04167°E / 43.49833; 9.04167
Mar Lígur ATL
28.Ae  
39° 31′ 22″ N, 13° 21′ 12″ E / 39.52278°N,13.35333°E / 39.52278; 13.35333
Mar Tirrena ATL
28.Af  
38° 06′ 04″ N, 18° 17′ 41″ E / 38.10111°N,18.29472°E / 38.10111; 18.29472
Mar Jònica ATL
28.Ag  
43° N, 15° E / 43°N,15°E / 43; 15
Mar Adriàtica ATL
28.Bh  
39° 15′ 34″ N, 24° 57′ 09″ E / 39.25944°N,24.95250°E / 39.25944; 24.95250
Mar Egea ATL
29.  
40° 43′ 21″ N, 28° 13′ 29″ E / 40.72250°N,28.22472°E / 40.72250; 28.22472
Mar de Màrmara ATL
30.  
43° 30′ N, 34° 30′ E / 43.5°N,34.5°E / 43.5; 34.5
Mar Negra ATL
31.  
46° N, 37° E / 46°N,37°E / 46; 37
Mar d'Azov ATL
32.   Oceà Atlàntic sud ATL
33.  
34° 30′ S, 58° 10′ O / 34.500°S,58.167°O / -34.500; -58.167
Riu de la Plata ATL
34.  
1° 0′ N, 4° 0′ E / 1.000°N,4.000°E / 1.000; 4.000
Golf de Guinea ATL
Núm. Localització Mar Oceà
35.   Golf de Suez IND
36.   Golf d'Aqaba IND
37.   Mar Roja IND
38.   Golf d'Aden IND
39.   Mar d'Aràbia IND
40.   Golf d'Oman IND
41.   Golf Pèrsic IND
42. Mar de les Lacadives IND
43.   Golf de Bengala IND
44.   Mar d'Andaman IND
45.   Oceà Índic IND
45.A   Canal de Moçambic IND
46.a   Estret de Malaca IND
46.b   Estret de Singapur IND
47.   Golf de Siam o de Tailàndia IND
48.   Mar d'Indonèsia IND
48.a   Mar de Sulu IND
48.b   Mar de Cèlebes PAC
48.c   Mar de les Moluques PAC
48.d Golf de Tomini PAC
48.e   Mar de Halmahera PAC
48.f   Mar de Seram PAC
48.g   Mar de Banda PAC
48.h   Mar d'Arafura PAC
48.i   Mar de Timor PAC
48.j   Mar de Flores PAC
48.l   Mar de Bali PAC
48.n   Mar de Java PAC
48.o   Mar de Savu PAC
49.   Mar de la Xina Meridional (Nan Hai) PAC
50.   Mar de la Xina Oriental (Tung Hai) PAC
51.   Mar Groga (Hwang Hai) PAC
52.   Mar del Japó PAC
53.   Mar Interior de Seto PAC
54.   Mar d'Okhotsk PAC
55.   Mar de Bering PAC
56.   Mar de les Filipines PAC
57.   Oceà Pacífic Nord PAC
58.   Golf d'Alaska PAC
59. - Aigües costaneres del sud-oest d'Alaska i la Colúmbia Britànica PAC
60.   Golf de Califòrnia PAC
61.   Oceà Pacífic Sud PAC
62.   Gran Badia Australiana PAC
62.A   Estret de Bass PAC
63.   Mar de Tasmània PAC
64.   Mar del Corall PAC
65.   Mar de Salomó PAC
66.   Mar de Bismarck PAC
Altres mars del món
  Mar Cèltica   Mar de Petxora   Bohai
  Golf de Hammamet   Mar de Creta (mar Egea)   Golf de Gabès
  Mar de Sibuyan Mar dels Sargassos   Mar de Wadden (mar del Nord)
  Oceà Antàrtic   Mar d'Amundsen, mar de Ross,
mar de Weddell, mar de Davis
i mar de Bellingshausen
  Mar de Scotia
  Mar Càspia   Mar d'Aral   Mar Morta

Llista dels mars per superfície

modifica
Nom Superfície (mi²) Superfície (km²)
1 Mar de les Filipines 2.000.000 5.177.762
2 Mar del Corall 1.850.000 4.791.000
3 Mar d'Aràbia 1.491.130 3.862.000
4 Mar de la Xina Meridional 1.351.936 3.500.000
5 Mar de Weddell 1.081.548 2.800.000
6 Mar Carib 1.063.000 2.754.000
7 Mar Mediterrània 965.000 2.500.000
8 Mar de Tasmània 900.000 2.330.000
9 Mar de Bering 873.000 2.260.100
10 Golf de Bengala 838.970 2.172.000

Estats de la mar

modifica

Amb relació a les dimensions de les onades i als obstacles que representen per a la navegació, s'han determinat diversos graus dels estats de la mar segons l'escala Douglas, amb denominacions específiques.

  • Grau 0: mar plana, mar calma o mar bonança, sense onades.
  • Grau 1: mar arrissada, amb onades de menys de 0,1 m.
  • Grau 2: marejol, amb onades que oscil·len entre els 0,1 i els 0,5 m.
  • Grau 3: maror, amb onades que oscil·len entre els 0,5 i els 1,25 m.
  • Grau 4: forta maror, amb onades que oscil·len entre els 1,25 i els 2,5 m.
  • Grau 5: maregassa o mar grossa, amb onades que oscil·len entre els 2,5 i els 4 m.
  • Grau 6: mar brava, amb onades que oscil·len entre els 4 i els 6 m.
  • Grau 7: mar desfeta o mar de capa, amb onades que oscil·len entre els 6 i els 9 m.
  • Grau 8: mar molt alta, amb onades que oscil·len entre els 9 i els 14 m.
  • Grau 9: mar enorme, amb onades de més de 14 m.

Mars extraterrestres

modifica
 
Mare Humboldtianum, a la Lluna

Les mars lunars són extenses planes basàltiques de la Lluna[5] que els primers astrònoms van confondre amb masses d'aigua, que van batejar com a "mars".

A la superfície de Mart, es creu que en un passat llunyà hi podia haver existit aigua en forma líquida i que les diverses conques marcianes actuals serien fons marins secs. La més gran és l'anomenada Vastitas Borealis, i n'hi ha d'altres com l'Hellas Planitia i l'Argyre Planitia.

També se suposa la presència d'aigua corrent sota la superfície de diverses llunes, sobretot a Europa.

A la superfície de Tità també es creu que hi ha hidrocarburs en forma líquida, tot i que en aquest cas seria més adequat parlar de "llacs" que no pas de "mars".

La mar a la mitologia

modifica

Les mitologies tenien explicacions per a l'origen de la mar com a part de la creació del món, i sovint un dels déus principals regnava sobre la mar. Així, per exemple, Posidó era el déu grec de la mar, Olorun el dels panteons sud-africans, els xinesos tenien quatre déus dracs (cadascú encarregat d'un oceà), Nun s'encarregava de les aigües primordials per als egipcis... Molts pescadors s'encomanaven a sants o genis locals per demanar protecció davant la mar.

A la literatura, el mar ha estat sinònim sovint de la mort, sigui pels monstres marins sorgits de la mitologia, per analogia de la metàfora del riu com la vida (que acaba en desembocar en el mar) o per la quantitat de referències aquàtiques en escatologia (la llacuna Estígia o el riu de la mort egipci, per exemple).

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Día Marítimo Mundial» (en castellà). Organització de les Nacions Unides.
  2. «La marineria i la pesca». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 2013-05-21. [Consulta: 2 octubre 2012].
  3. «IHO, The International Hydrographic Organization» (en anglès, francès). Arxivat de l'original el 12 d'abril 2017. [Consulta: 4 juny 2011].
  4. «Limits of oceans and seas» (pdf) (en anglès), 1953. Arxivat de l'original el 2009-06-24. [Consulta: 19 juliol 2009].
  5. Taylor, G. Jeffrey. «The Surprising Lunar Maria» (en anglès). Planetary Science Research Discoveries, 23-06-2000.

Enllaços externs

modifica