Mar de Sulu

La mar de Sulu (en tagàlog Dagat Sulu, en anglès Sulu Sea, en malai Laut Sulu) és una extensa mar d'uns 348.000 km², situada a l'àrea sud-occidental de les Filipines.

Infotaula de geografia físicaMar de Sulu
Sulu Sea internal waves.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMar Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
País de la concaFilipines Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaFilipines Modifica el valor a Wikidata
 8° N, 120° E / 8°N,120°E / 8; 120Coord.: 8° N, 120° E / 8°N,120°E / 8; 120
Limita ambGorontalo Modifica el valor a Wikidata
Afluent
Dades i xifres
Profunditat1.000 m
5.576 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície348.000 km² Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Al nord-oest està separada de la mar de la Xina Meridional per l'illa de Palawan, i al sud-est l'arxipèlag de Sulu la separa de la mar de Cèlebes. Al sud-oest limita amb la costa malàisia de Sabah, a l'illa de Borneo; al nord-est amb Panay i Negros, del grup de les illes Visayas, i a l'est amb la península de Zamboanga, a l'illa de Mindanao.

A la mar de Sulu hi ha diverses illes. Les illes Cuyo i Cagayan de Sulu formen part de la província de Palawan, mentre que les Cagayan de Tawi-Tawi i les Turtle pertanyen a la província de Tawi-Tawi. En aquesta mar hi ha el Parc Nacional dels esculls de Tubbataha, un dels espais declarats com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[1]

Els ports principals són Iloilo a Panay, Zamboanga a Mindanao, Sandakan a Borneo i Puerto Princesa a Palawan.

ClimaModifica

La principal característica que regula el clima del mar de Sulu és el monsó de l'Àsia Oriental,[2] resultat de la diferència de temperatura entre l'aigua calenta del Pacífic Occidental i el continent asiàtic. Durant l'estiu el sol escalfa la temperatura de la terra augmenta més ràpidament que la dels oceans, i a mesura que la superfície del terreny es fa més càlida, l’aire que hi ha sobre s’expandeix i es desenvolupa una zona de baixa pressió, mentrestant, l’oceà es manté a una temperatura més baixa que la terra i l’aire que hi ha a sobre manté una pressió més alta. Aquesta diferència de pressió fa que les brises marines bufin des de l’oceà fins a la terra i portin aire humit a l’interior. Aquest aire humit s'eleva a una altitud més alta sobre el sòl i després torna a fluir cap a l'oceà, i quan l’aire puja i encara està sobre la terra, es refreda. Això disminueix la capacitat de l’aire per retenir l’aigua i provoca precipitacions sobre la terra. En els mesos més freds, el cicle s’inverteix, la terra es refreda més ràpidament que els oceans i l’aire sobre la terra té una pressió més alta que l’aire sobre l’oceà, fent que l’aire sobre la terra flueixi cap a l’oceà. Quan l’aire humit s’eleva sobre l’oceà, es refreda i això provoca precipitacions sobre els oceans.

FaunaModifica

El mar de Sulu està dins del triangle de corall, i les Filipines s'han identificat com l'epicentre de la biodiversitat marina del planeta.[3]

GeologiaModifica

El mar de Sulu es va obrir en el miocè mitjà en un entorn d'arc posterior al llarg de la plataforma de Sonda durant la subducció de la placa del mar de Celebes sota l'arc insular de Arxipèlag de Sulu. El tancament progressiu i encara incomplet d'aquesta conca, iniciat a l'època del Miocè final és el resultat de la col·lisió de amb el marge de la plataforma de Sonda.[4]

Pirateria marítimaModifica

Article principal: Pirateria marítima

El mar de Sulu ha estat objecte d'activitats marítimes il·legals des de l'era precolonial i continuen representant fins avui una amenaça per a la seguretat marítima. Tot i que la pirateria s’ha identificat des de fa temps com un repte omnipresent, històricament relacionada amb la regió,[5] els incidents recents també inclouen la insurgència armada[6] dels moro de Filipines i altres tipus de delictes marítims com el segrest i el tràfic d’éssers humans, armes i drogues.

Cultura popularModifica

El personatge Hikaru Sulu de la sèrie Star Trek rep el seu nom del mar de Sulu. Segons l'actor de Sulu George Takei, "la visió de [Gene] Roddenberry per Sulu era representar tota Àsia, essent nomenada així pel mar de Sulu en lloc d'utilitzar un nom específic per país".[7]

ReferènciesModifica

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Tubbataha Reefs Natural Park» (en anglès). [Consulta: 15 març 2021].
  2. Stefanie Dannenmann, Braddock Linsley, Delia W. Oppo, Yair Rosenthal url=https://www.researchgate.net/publication/216158837_East_Asian_Monsoon_Forcing_of_Suborbital_Variability_in_the_Sulu_Sea_During_Marine_Isotope_Stage_3_Link_to_Northern_Hemisphere_Climate+«East Asian Monsoon Forcing of Suborbital Variability in the Sulu Sea During Marine Isotope Stage 3: Link to Northern Hemisphere Climate» (en anglès). Geochemistry Geophysics Geosystems, 1, 4, gener 2003 [Consulta: 29 agost 2021].
  3. «Environmental Biology of Fishes» (en anglès). Falta indicar la publicació. Springer Nature Switzerland. ISSN: 0378-1909.
  4. Rangin, Claude «The Sulu Sea, a back-arc basin setting within a Neogene collision zone» (en anglès). Tectonophysics, 161, 1–2, 01-04-1989, pàg. 119-141 [Consulta: 29 agost 2021].
  5. Teitler, Ger «Piracy in Southeast Asia. A Historical Comparison». MAST (Maritime Studies), 1, 1, 2002, pàg. 68.
  6. «¿Es esta una de las regiones más peligrosas del mar?» (en castellà). BBC Mundo, 06-04-2017. [Consulta: 29 agost 2021].
  7. Pascale, Anthony. «George Takei On "Star Trek VI: Captain Sulu To The Rescue" + John Cho, Shatner Feud + more» (en anglès). TrekMovie.com. Arxivat de l'original el 6 desembre 2017.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Sulu