Borneo
Borneo (en malai Kalimantan) és la tercera illa més gran del món, amb una superfície de 743.330 km². Està situada al mig de l'arxipèlag d'Insulíndia, al sud-est d'Àsia, i administrativament pertany a Indonèsia, Malàisia i Brunei. Actualment, Borneo està patint moltes plantacions d'oli de palma, cosa que afecta molt la flora i la fauna autòctona.
 Borneo | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Població | |||||
| Total | 18.590.000 (2009) | ||||
| • Densitat | 24,85 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Insulíndia | ||||
| Superfície | 748.168 km² | ||||
| Mesura | 1.026 km ( ) × 1.366 km ( ) default | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic, mar de Sulu, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de Cèlebes i estret de Macassar | ||||
| Punt més alt | mont Kinabalu (4.095 m) | ||||
GeografiaModifica
Borneo està voltat pel mar de la Xina Meridional al nord i nord-oest, pel mar de Sulu al nord-est, pel mar de Cèlebes i l'estret de Macassar a l'est i pel mar de Java i l'estret de Karimata al sud.
A l'oest de Borneo es troben la península de Malacca i Sumatra; al sud, Java; a l'est, l'illa de Cèlebes i les Moluques, i al nord-est, les illes filipines de Palawan, Sulu i Mindanao.
La muntanya principal de Borneo és el Mont Kinabalu, a Sabah, de 4.101 m d'altura.
Divisió administrativaModifica
Políticament, Borneo es divideix entre:
- Les províncies indonèsies de Borneo Oriental, Borneo Meridional, Borneo Occidental i Borneo Central.
- Els estats malaisis de Sabah i Sarawak.
- El soldanat independent de Brunei, dividit en dues seccions.
HistòriaModifica
Tot Borneo fou controlat per l'Imperi de Brunei durant la seva època de màxima esplendor, dels segles xv al xvii.
Borneo va ser l'escenari principal de la confrontació entre Indonèsia i Malàisia entre 1962 i 1966.
Recursos naturalsModifica
Històricament, l'illa ha estat coberta per una frondosa selva tropical, però l'àrea boscosa s'està reduint ràpidament a causa de l'explotació forestal intensiva de la indústria malàisia del contraplacat i també per part de companyies multinacionals com ara Mitsubishi. De fet, la meitat de la fusta tropical comercialitzada anualment al món ve de Borneo. A més a més, les plantacions de palma van prenent terreny ràpidament a les darreres romanalles de l'originària selva tropical. Aquesta selva també es va veure destruïda en una gran part pel foc forestal de 1997-1998, per causes humanes i que aparentment va coincidir amb una estació extremadament seca per efecte d'El Niño. Les clapes originades pel gran incendi de 1997-1998 es poden veure encara en imatges via satèl·lit i van crear una fumera que va afectar Brunei, Malàisia, Indonèsia i Singapur. La selva tropical que encara resta a l'illa és el sol hàbitat natural de l'orangutan de Borneo, espècie en perill d'extinció. També és un refugi important per a moltes espècies forestals endèmiques, com l'elefant asiàtic, el rinoceront de Sumatra i la pantera nebulosa.
La població indígena de Borneo (com els Kayan, Kenyah, Punan Bah i Penan), afectada per la indústria del contraplacat que desforesta l'illa, lluita pels seus drets i per preservar el medi.
La mena de selva tropical que hi ha a Borneo inclou els boscos de torbera i de bruc (o Kerangas), ben poc habituals.
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borneo |