Mindanao

segona illa més gran de les Filipines

Mindanao és la segona illa més gran de les Filipines, amb una extensió de 97.530 km² (la 19ª major illa del món) i una població de 21.968.174 habitants l'any 2010 [1] (la 10ª illa més poblada del món). La ciutat principal de l'illa és Davao.

Infotaula de geografia políticaMindanao
Philippinen mindanao boot ph06p73.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Carte topographique de Mindanao.svg Modifica el valor a Wikidata
 7° 30′ N, 125° 00′ E / 7.5°N,125°E / 7.5; 125Coord.: 7° 30′ N, 125° 00′ E / 7.5°N,125°E / 7.5; 125
EstatFilipines
GrupMindanao (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total21.968.174 (2010) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat225,25 hab/km²
Geografia
Part deMindanao (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície97.530 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar de les Filipines, mar de Cèlebes, mar de Sulu i mar de Bohol Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Apo (2.954 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

El nom també fa referència a un dels tres grups d'illes de l'arxipèlag filipí, juntament amb Luzon i les Visayas. El grup de Mindanao inclou l'illa homònima i, al sud-oest, l'arxipèlag de Sulu (Basilan, Jolo i Tawi-Tawi), juntament amb altres illes adjacents com Camiguín, Dinagat, Siargao, Samal i Sarangani.

GeografiaModifica

El relleu, predominantment muntanyós, culmina a l’Apo (2.953 m), volcà actiu prop de Davao.[2] El clima és tropical, amb temperatures elevades i constants i pluges abundants tot l’any (27° pel gener, 27° pel juliol i 1.625 mm a Davao).[2] El bosc dens cobreix les muntanyes, on viuen en estat primitiu els negrito, pigmeus d’origen incert.[2] La població es concentra a les planes litorals i a les al·luvials de Cotabato i Davao.[2]

Subdivisions administrativesModifica

Administrativament, el grup d'illes de Mindanao està dividit en sis regions, les quals estan subdividides en un total de 25 províncies. Aquest grup inclou l'illa principal, les adjacents i l'arxipèlag de Sulu, al sud-oest. Les regions, amb les províncies respectives, són les següents:

HistòriaModifica

 
Dona a Zamboanga del Sud
 
Ganivet Barong conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Històricament l'illa ha estat de població musulmana. Actualment està composta per diversos grups ètnics tals com els maranaos i els tausugs. Contràriament a la creença comuna, Mindanao no va ser mai conquerida completament pels musulmans. De fet, la majoria de la població del nord de Mindanao, especialment la gent de Butuan, era animista abans que els convertissin al cristianisme.

Diverses faccions musulmanes van emprendre una amarga lluita d'independència contra cinc segles d'ocupacions successives. Les forces espanyoles, nord-americanes, japoneses i filipines no han pogut posar fi al desig de la gent de Mindanao de separar-se de la resta de l'arxipèlag, en gran part de religió cristiana.

L'àrea ha sofert un augment del nombre d'organitzacions armades islàmiques relacionades amb el conflicte de l'Orient Mitjà. Mindanao és una base per a aquests grups, tals com Abu Sayyaf i Jemaah Islamiyah, que minen les aspiracions nacionalistes més moderades dels moviments d'independència, com el Front Islàmic d'Alliberament Moro (MILF).

Com a conseqüència de dècades d'emigració cap a la regió, la majoria de la població de Mindanao és ara cristiana, cosa que desplau a molts musulmans desplaçats i pobres. Els musulmans continuen la seva lluita i sorgeixen moviments separatistes.

EconomiaModifica

La pesca i l’explotació forestal són força importants. La indústria es dedica a la transformació de productes agrícoles, especialment copra i ananàs per a l’exportació.[2] Hi ha indústria siderúrgica a Iligan.[2]

CuriositatsModifica

A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú es conserven diversos objectes de la cultura filipina provinents d'aquesta zona.[3]

ReferènciesModifica

  1. «2010 Census and Housing Population» (en anglès). National Statistics Office. [Consulta: 31 agost 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Mindanao». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.60. ISBN 84-931438-3-9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mindanao

Vegeu tambéModifica