Mar de les Filipines
El mar de les Filipines és la part de l'oceà Pacífic occidental que limita amb l'arxipèlag filipí i Taiwan a l'oest, amb l'arxipèlag japonès al nord, amb les illes Mariannes a l'est i amb Palau al sud.[1] Localment rep diversos noms, com per exemple Dagat Pilipinas en tagàlog, Baybay Filipinas en ilocano, Philippine Sea en anglès, Fuiribin Kai (フィリピン海) en japonès i Feilubin Hai (菲律宾海) en xinès.[2]
| |||||
| Tipus | Mar  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | oceà Pacífic | ||||
| |||||
| Afluent | |||||
| Dades i xifres | |||||
| Profunditat | 10.911 m | ||||
| Travessa | Estats Federats de Micronèsia, Estats Units d'Amèrica, Indonèsia, Japó, República de Palau, Filipines i República de la Xina | ||||
| Superfície | 5.000.000 km² | ||||
.jpg)
El mar té un relleu submarí complex i divers. El sòl està format en una conca estructural per una sèrie de falles geològiques i zones de fractura. Els arcs illencs, serralades esteses que sobresurten per sobre de la superfície oceànica a causa de l’activitat tectònica de plaques a la zona, tanquen el mar de les Filipines al nord, est i sud en l’arxipèlag filipí, les illes Ryukyu i les Marianes en són exemples. Una altra característica destacada del mar de les Filipines és la presència de trinxeres marines profundes, entre elles la fossa de les Filipines i la fossa de les Marianes, on es troba la fossa Challenger, el punt més profund del planeta.[3][4][5][6]
Formació modifica
La placa filipina forma el subsol d'aquest mar,[7][8] es subdueix[9] sota el cinturó mòbil filipí que transporta la major part de l’arxipèlag filipí i l'est de Taiwan, i s'encavalca sota la placa eurasiàtica, fet que va donar lloc a la formació de l'arxipèlag de les Filipines. Entre les dues plaques es troba la fossa de les Filipines.[10]
Biodiversitat modifica
Filipines s'ha identificat com l'epicentre de la biodiversitat marina.[11] El mar de les Filipines està dins del triangle de corall, comprèn més de 3.212 espècies de peixos, 486 espècies de corall, 800 espècies d’algues i 820 espècies d’algues bentòniques, en què el pas de l'illa Verde és anomenat el centre del centre de la biodiversitat dels peixos marins.[12] Dins del seu territori, s'han identificat trenta-tres espècies endèmiques de peixos, s’ha convertit en un terreny de cria i alimentació d’espècies marines en perill d’extinció, i s'han descobert una gran quantitat de vida i espècies marines que també poden ser avenços biomèdics per a les Filipines.[13]
Recursos modifica
El mar de les Filipines proporciona o dóna suport als mitjans de subsistència de 120 milions de persones i és una font d'aliment per a les comunitats costaneres filipines i per a milions de persones més a tot el món.[14] El turisme al triangle de corall també proporciona una font constant d’ingressos per a la comunitat circumdant. Els recursos marins del triangle de corall tenen un alt valor econòmic, no només a les Filipines, sinó a tot el món. Els països que envolten el triangle de corall treballen per proporcionar a la seva gent assistència tècnica i altres recursos necessaris per promoure la conservació, la sostenibilitat, la biodiversitat, la seguretat alimentària, les fonts de subsistència i el desenvolupament econòmic.[15]
A la zona del triangle de corall, Filipines recol·lecta algues, peixos lleters (Chanos chanos), gambes, ostres, musclos i peixos d'escull vius com a productes d’aqüicultura. Els pescadors capturen molts tipus de peixos, inclosos petits pelàgics, anxoves, sardines, verat i tonyina, entre d'altres.[14]
Segona guerra mundial modifica
El 1944, fou l'escenari de la Batalla del Mar de les Filipines, una batalla naval de la Segona Guerra Mundial lliurada entre el Japó i els Estats Units, en la que el romanent de la força de portaavions de l'Armada Imperial Japonesa va ser destruïda de manera efectiva.[16]
Referències modifica
- ↑ «Philippine Sea - sea, Pacific Ocean» (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ Boquet, Y. The Philippine Archipelago. Springer International Publishing, 2017, p. 723 (Springer Geography). ISBN 978-3-319-51926-5.
- ↑ Maneja Juvanteny, Guillem. «Els misteris ocults del punt més profund del planeta». El Nacional, 18-04-2021. [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ Shusterman, N.; Shusterman, B. Challenger Deep (en alemany). Quill Tree Books, 2015. ISBN 978-0-06-223172-7.
- ↑ Cosby, A.; Schmidt, A. Challenger Deep (en alemany). BOOM! Studios, 2010. ISBN 978-1-64144-945-8.
- ↑ Murray, J. Report on the Scientific Results of the Voyage of HMS Challenger. Deep Sea Deposits, 1891.
- ↑ Ocean Drilling Program. Proceedings of the Ocean Drilling Program: Initial report. The Program, 1990, p. 9.
- ↑ Newhall, C.G.; Dzurisin, D. Historical unrest at the large calderas of the world. Department of the Interior, U.S. Geological Survey, 1988, p. 1055 (Historical unrest at the large calderas of the world).
- ↑ Diago, M.Á.A.. Historia de la tierra y de la vida (en castellà). Museo Nacional de Ciencias Naturales, 1988, p. 28. ISBN 978-84-00-06921-6.
- ↑ Galgana, G.A.; Hamburger, M.W.; McCaffrey, R.; Bacolcol, T.C.; Aurelio, M.A. «Modeling the Philippine Mobile Belt: Tectonic blocks in a deforming plate boundary zone». AGU Fall Meeting Abstracts, vol. 2007, 01-12-2007, pàg. G21C–0670. Bibcode: 2007AGUFM.G21C0670G.
- ↑ «Environmental Biology of Fishes». . Springer Nature Switzerland. ISSN: 0378-1909.
- ↑ K.E.; Springer, V.G. «The center of the center of marine shore fish biodiversity: the Philippine Islands» (en anglès). Environmental Biology of Fishes, 72, 2005, pàg. 467.
- ↑ «The Philippines' Future Floats in the West Philippine Sea», 05-07-2020.
- ↑ 14,0 14,1 «Coral Triangle; Facts». World Wildlife Fund. [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ «NOAA PIFSC CRED in the Coral Triangle: Building capacity for application of an Ecosystem Approach to Fisheries Management». National Oceanic and Atmospheric Administration. [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ Peattie, Mark R. Sunburst: The Rise of Japanese Naval Air Power, 1909–1941. Naval Institute Press, 2007, p. 188-189. ISBN 1-59114-664-X.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de les Filipines |