Mar de les Filipines

part de l'oceà Pacífic occidental

El mar de les Filipines és la part de l'oceà Pacífic occidental que limita amb l'arxipèlag filipí i Taiwan a l'oest, amb l'arxipèlag japonès al nord, amb les illes Mariannes a l'est i amb Palau al sud.[1] Localment rep diversos noms, com per exemple Dagat Pilipinas en tagàlog, Baybay Filipinas en ilocano, Philippine Sea en anglès, Fuiribin Kai (フィリピン海) en japonès i Feilubin Hai (菲律宾海) en xinès.[2]

Infotaula de geografia físicaMar de les Filipines
Philippine Sea location.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMar Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
 18° N, 134° E / 18°N,134°E / 18; 134Coord.: 18° N, 134° E / 18°N,134°E / 18; 134
Afluent
Dades i xifres
Profunditat10.911 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície5.000.000 km² Modifica el valor a Wikidata

El mar té un relleu submarí complex i divers. El sòl està format en una conca estructural per una sèrie de falles geològiques i zones de fractura. Els arcs illencs, serralades esteses que sobresurten per sobre de la superfície oceànica a causa de l’activitat tectònica de plaques a la zona, tanquen el mar de Filipines al nord, est i sud en l’arxipèlag filipí, les illes Ryukyu i les Marianes en són exemples. Una altra característica destacada del mar de Filipines és la presència de trinxeres marines profundes, entre elles la fossa de les Filipines i la fossa de les Marianes, on es troba la fossa Challenger, el punt més profund del planeta.[3][4][5][6]

FormacióModifica

La placa filipina forma el subsol d'aquest mar,[7][8] es subdueix[9] sota el cinturó mòbil filipí que transporta la major part de l’arxipèlag filipí i l’est de Taiwan, i s'encavalca sota la placa eurasiàtica, fet que va donar lloc a la formació de l'arxipèlag de les Filipines. Entre les dues plaques es troba la fossa de les Filipines.[10]

BiodiversitatModifica

Filipines s'ha identificat com l'epicentre de la biodiversitat marina.[11] El mar de les Filipines està dins del triangle de corall, comprèn més de 3.212 espècies de peixos, 486 espècies de corall, 800 espècies d’algues i 820 espècies d’algues bentòniques, en què el pas de l’illa Verde és anomenat el centre del centre de la biodiversitat dels peixos marins.[12] Dins del seu territori, s'han identificat trenta-tres espècies endèmiques de peixos, s’ha convertit en un terreny de cria i alimentació d’espècies marines en perill d’extinció, i s'han descobert una gran quantitat de vida i espècies marines que també poden ser avenços biomèdics per a Filipines.[13]

RecursosModifica

El mar de Filipines proporciona o dóna suport als mitjans de subsistència de 120 milions de persones i és una font d'aliment per a les comunitats costaneres filipines i per a milions de persones més a tot el món.[14] El turisme al triangle de corall també proporciona una font constant d’ingressos per a la comunitat circumdant. Els recursos marins del triangle de corall tenen un alt valor econòmic, no només a Filipines, sinó a tot el món. Els països que envolten el triangle de corall treballen per proporcionar a la seva gent assistència tècnica i altres recursos necessaris per promoure la conservació, la sostenibilitat, la biodiversitat, la seguretat alimentària, les fonts de subsistència i el desenvolupament econòmic.[15]

A la zona del triangle de corall, Filipines recol·lecta algues, peixos lleters (Chanos chanos), gambes, ostres, musclos i peixos d'escull vius com a productes d’aqüicultura. Els pescadors capturen molts tipus de peixos, inclosos petits pelàgics, anxoves, sardines, verat i tonyina, entre d'altres.[14]

Segona guerra mundialModifica

El 1944, fou l'escenari de la Batalla del Mar de les Filipines, una batalla naval de la Segona Guerra Mundial lliurada entre el Japó i els Estats Units, en la que el romanent de la força de portaavions de l'Armada Imperial Japonesa va ser destruïda de manera efectiva.[16]

ReferènciesModifica

  1. «Philippine Sea - sea, Pacific Ocean» (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2021].
  2. Boquet, Y. The Philippine Archipelago. Springer International Publishing, 2017, p. 723 (Springer Geography). ISBN 978-3-319-51926-5. 
  3. Maneja Juvanteny, Guillem. «Els misteris ocults del punt més profund del planeta». El Nacional, 18-04-2021. [Consulta: 25 agost 2021].
  4. Shusterman, N.; Shusterman, B. Challenger Deep (en alemany). Quill Tree Books, 2015. ISBN 978-0-06-223172-7. 
  5. Cosby, A.; Schmidt, A. Challenger Deep (en alemany). BOOM! Studios, 2010. ISBN 978-1-64144-945-8. 
  6. Murray, J. Report on the Scientific Results of the Voyage of HMS Challenger. Deep Sea Deposits, 1891. 
  7. Ocean Drilling Program. Proceedings of the Ocean Drilling Program: Initial report. The Program, 1990, p. 9. 
  8. Newhall, C.G.; Dzurisin, D. Historical unrest at the large calderas of the world. Department of the Interior, U.S. Geological Survey, 1988, p. 1055 (Historical unrest at the large calderas of the world). 
  9. Diago, M.Á.A.. Historia de la tierra y de la vida (en castellà). Museo Nacional de Ciencias Naturales, 1988, p. 28. ISBN 978-84-00-06921-6. 
  10. Galgana, G.A.; Hamburger, M.W.; McCaffrey, R.; Bacolcol, T.C.; Aurelio, M.A. «Modeling the Philippine Mobile Belt: Tectonic blocks in a deforming plate boundary zone». AGU Fall Meeting Abstracts, vol. 2007, 01-12-2007, pàg. G21C–0670. Bibcode: 2007AGUFM.G21C0670G.
  11. «Environmental Biology of Fishes». . Springer Nature Switzerland. ISSN: 0378-1909.
  12. K.E.; Springer, V.G. «The center of the center of marine shore fish biodiversity: the Philippine Islands» (en anglès). Environmental Biology of Fishes, 72, 2005, pàg. 467.
  13. «The Philippines' Future Floats in the West Philippine Sea», 05-07-2020.
  14. 14,0 14,1 «Coral Triangle; Facts». World Wildlife Fund. [Consulta: 4 novembre 2018].
  15. «NOAA PIFSC CRED in the Coral Triangle: Building capacity for application of an Ecosystem Approach to Fisheries Management». National Oceanic and Atmospheric Administration. [Consulta: 4 novembre 2018].
  16. Peattie, Mark R. Sunburst: The Rise of Japanese Naval Air Power, 1909–1941. Naval Institute Press, 2007, p. 188-189. ISBN 1-59114-664-X. 

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de les Filipines