República de Palau
Palau (Belau en palauès) és un estat pluriinsular de Micronèsia, a l'oceà Pacífic, situat a uns 500 km a l'est de les Filipines. Està constituït per un arxipèlag de 26 illes i 300 illots.
 República de Palau | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Republic of Palau
Beluu er a Belau パラオ共和国 | |||||
|
|||||
| Himne | Belau rekid  | ||||
| Lema | «cap valor» «Pristime Paradise Palau» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Ngerulmud | ||||
| Ciutat més gran | Koror | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 21.729 (2017) | ||||
| • Densitat | 46,67 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | anglès palauès japonès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Micronèsia llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea (2020–2018) | ||||
| Superfície | 465,550362 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Punt més alt | Mount Ngerchelchuus (242 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Pacífic (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Independència | |||||
| Creació | 1994 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república parlamentària | ||||
| Òrgan executiu | Govern de Palau | ||||
| Òrgan legislatiu | Congrés Nacional de Palau | ||||
| • President | Surangel Whipps Jr. (2021–) | ||||
| Màxima autoritat judicial | Tribunal Suprem de Palau | ||||
| Economia | |||||
| PIB nominal | 217.800.000 $ (2021) | ||||
| Moneda | dòlar dels Estats Units | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .pw | ||||
| Prefix telefònic | +680 | ||||
| Telèfon d'emergències | 911 | ||||
| Codi país | PW | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | palaugov.pw | ||||
_(small_islands_magnified).svg)
Història modifica
Els primers habitants de Palau provenien probablement d'Indonèsia, Austràlia i Polinèsia, els quals van poblar les illes a partir del 1000 aC, aproximadament. El primer explorador europeu a albirar les illes fou l'espanyol Ruy López de Villalobos el 1543; les annexionà a l'Imperi espanyol. Després de la conquesta de les Filipines el 1565, les Palau van passar a integrar el territori de la Capitania General de les Filipines, creada el 1574, dependent del virregnat de Nova Espanya, però l'evangelització de l'arxipèlag no va començar fins al 1710, a càrrec del missioner Padilla. No obstant això, els intents europeus per establir-se o comerciar amb les illes no van començar fins al segle xviii, pels britànics. Espanya va colonitzar les illes fins a finals del segle xix, fins que les va vendre a Alemanya el 1899 juntament amb la resta de les Carolines per 25 milions de marcs alemanys, segons el tractat hispanoalemany[1] després de la derrota en la Guerra hispanoestatunidenca de 1898.
Japó va capturar les illes en començar la Primera Guerra Mundial, el 1914, i hi va aconseguir un mandat després de la signatura del tractat de Versalles de 1919, que es va estendre fins a la Segona Guerra mundial. El 20 de setembre de 1944 les tropes nord-americanes envaïren el territori. Durant la tardor de 1944 les illes van ser testimoni de la Batalla de Peleliu entre les forces de l'Imperi del Japó i els Estats Units. La victòria estatunidenca va posar fi al mandat japonès sobre l'arxipèlag. Des de 1947, Palau i les Carolines van ser posades sota tutela de l'ONU que, a la vegada, van confiar la seva administració als Estats Units com a part del Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic, on s'integrà el 1951.
Els palauans van votar el 1979 per no unir-se als Estats Federats de Micronèsia i van triar la independència el 1981, tenint com a primer president Haruo Remeliik. Aquell mateix any es va aprovar la primera constitució. El 1986 els governs de Palau i els Estats Units acordaren els termes per a una lliure associació. No obstant això, el tractat no se signà, ja que la Constitució de Palau prohibeix la presència de vaixells nuclears a les illes, i Estats Units no accepta aquesta clàusula.
Política modifica
El país té un govern constitucional, en associació lliure amb els Estats Units, mitjançant el tractat de Lliure Associació. Aquest tractat va entrar en vigor l'1 d'octubre de 1994, i implica l'ajuda financera dels Estats Units per períodes de 15 anys, a canvi de certs drets de defensa.
El president de Palau, que és cap d'estat i cap de govern, és triat pels palauans cada quatre anys. El govern que encapçala consisteix en un parlament bicameral, anomenat Olbiil Era Kelulau. Els membres d'ambdues cambres són triats pel poble; 16 són part del Senat, i 18 de la Cambra de Delegats. Existeix un Consell de Caps que actua com a cos assessor presidencial. Té un sistema judicial fonamentat en una Cort Suprema. Des del 2009 el president és Johnson Toribiong.
Geografia modifica
Comprèn un conjunt d'illes d'origen volcànic i coral·lí, com Babelthuap (la més gran), Koror (on hi ha la capital, Koror), Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, i d'altres.
Subdivisió administrativa modifica
Palau està dividit en setze províncies administratives (estats):
- Aimeliik
- Airai
- Angaur
- Hatobohei
- Kayangel
- Koror
- Melekeok
- Ngaraard
- Ngarchelong
- Ngardmau
- Ngatpang
- Ngchesar
- Ngeremlengui
- Ngiwal
- Peleliu
- Sonsoral
Demografia modifica
La majoria de la població és palauana, indígenes micronèsics; pel que fa a religions, són majoritàriament cristians (41% catòlics, 25% protestants), bé que subsisteixen cultes indígenes.
Economia modifica
Es basa principalment en el turisme. Els principals intercanvis comercials són de productes agrícoles i aliments amb els EUA i el Japó.
Patrimoni de la Humanitat modifica
Les Illes Rock estan inscrites en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Referències modifica
- ↑ Jover Zamora, José María. España en la política internacional: siglos XVIII-XX (en castellà). Marcial Pons Historia, 1999, p. 170. ISBN 849537904X.
