Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic
El Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic (Trust Territory of the Pacific Islands en anglès) va ser un Fideïcomís de l'ONU administrat pels Estats Units que va existir entre 1947 i 1986 amb la seva extensió original i va perdurar fins a 1994 incloent només el territori en què es troba actualment la República de Palau.
| |||||
|
| |||||
| |||||
 | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Saipan | ||||
| Idioma oficial | Anglès | ||||
| Altres idiomes | Llengües oceàniques | ||||
| Moneda | dòlar dels Estats Units  | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1947: 1.774 km² | ||||
| Població | 1947 (est.): 132.929 (Densitat: 74,9 h/km²) | ||||
| Període històric | |||||
| Cessió al Consell d'Administració Fiduciària de les Nacions Unides | 1947 | ||||
| Lliure associació de Belau | 1994 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | No especificat | ||||
Història
modificaDesprés de produir-se la derrota del Japó en la Segona Guerra Mundial, els arxipèlags de Micronèsia que corresponien a l'antic Mandat del Pacífic Sud, i que havien estat ocupats pels EUA, van passar a formar part d'un territori en fideïcomís de les Nacions Unides. Aquest fideïcomís va quedar subjecte a l'administració dels Estats Units des del 18 de juliol de 1947.[1]
El 3 de novembre de 1986 les Illes Marianes del Nord, les Illes Marshall i els Estats Federats de Micronèsia signen amb els Estats Units un tractat de lliure associació, abandonant oficialment el territori en fideïcomís. Així i tot, Palau es va mantenir sota l'administració especial de l'ONU fins que l'1 d'octubre de 1994 es va unir lliurement als Estats Units, finalitzant amb el Territori en Fideïcomís.[2]
Política i govern
modifica
El President dels Estats Units era el Cap d'Estat del territori. L'última persona a exercir aquesta funció va ser Bill Clinton, president nord-americà entre 1993 i 2001. Ho va fer des del començament de la seva presidència fins al desmantellament del fideïcomís en 1994.
Existia també un Alt Comissionat que controlava la política des de Saipan, la ciutat capital.[3] No obstant això, després de la separació de tres dels quatre estats del Territori, aquest càrrec va perdurar un any, sent dissolt en 1987.
Economia
modificaLa principal activitat econòmica era el turisme, que representava gairebé la totalitat dels ingressos del Territori de les Illes del Pacífic. Altres activitats importants eren la producció agrícola, que incloïa coco, meló, arbre del pa i tomàquets i la pesca.
Estatus actual
modificaActualment, els arxipèlags que componien el Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic es divideixen d'aquesta manera:
| Bandera | Estat | Estatus | Capital | Àrea de terra | Població | Densitat de població |
|---|---|---|---|---|---|---|
 |
Illes Marianes del Nord | Territori no incorporat dels EUA | Saipan | 477 km² | 82.459 | 168 per km² |
 |
Illes Marshall | Lliure associació | Majuro | 181 km² | 66.223 | 331 per km² |
 |
Micronèsia | Lliure associació | Palikir | 702 km² | 111.000 | 194 per km² |
 |
República de Palau | Lliure associació | Melekeok | 458 km² | 20.842 | 44 per km² |
Referències
modifica- ↑ Kluge, P. F. «Micronesia: America's Troubled Island Ward». Readers Digest from the Beacon Magazine of Hawaii [Pleasantville, NY], 12-1971, p. 161.
- ↑ Trust Territory of the Pacific Islands
- ↑ «Trust Territory of the Pacific Archives Photos – University of Hawaii». University of Hawaii at Manoa Hamilton Library.
Enllaços externs
modifica- Photos from the records of the Trust Territory Government
- 1967 Trust Territory of the Pacific Islands Census Geography Arxivat 2017-01-03 a Wayback Machine.
- United States Code: CHAPTER 14 - TRUST TERRITORY OF THE PACIFIC ISLANDS Arxivat 2010-07-10 a Wayback Machine.
- PACIFIC ISLANDS REPORT Arxivat 2016-04-22 a Wayback Machine., Pacific Islands Development Program/East-West Center
- Compact of Free Association between the United States and the Federated States of Micronesia As Amended (2003) (pdf, archiveed from the original on 2003-10-05)