18 de juliol
data
| << | Juliol 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs. Queden 166 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1521 - Almenara (la Plana Baixa): les forces reialistes hi derroten els agermanats (batalla d'Almenara).
- 1937 - Barcelona: el Llevant FC guanya davant el València FC el seu únic trofeu, la Copa de l'Espanya Lliure.
- 1958 - Lleida: s'inaugura el Parc de les Basses d'Alpicat, que esdevindrà un dels principals indrets d'esbarjo dels lleidatans.[1]
- 1969 - Barcelona: Joan Brossa crea l'obra 18 de juliol.
- 1975 - Torredembarra: es presenten oficialment els Nois de la Torre, en una actuació castellera, encara amb camises blanques, al camp de futbol de la Unió Deportiva Torredembarra. En aquell moment, són la tretzena colla existent del món casteller.
- 1998 - El Bages: s'inicien dos grans incendis forestals als termes municipals d'Aguilar de Segarra i Cardona. El foc s'extingí el dia 21 de juliol després d'haver calcinat prop de 24.000 hectàrees, el 67% de les quals eren de superfície arbrada.[2]
- 2004 - Perpinyà (el Rosselló): Joan Laporta i representants de la Bressola signen un conveni de col·laboració amb el Barça.
- 2007 - Barcelona: es posa a la venda el número 1573 de la revista El Jueves, que seria segrestat per l'Audiència Nacional per Injúries a la Casa Reial.
- Resta del món
- 1670 - Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.
- 1870 - Ciutat del Vaticà (Roma): davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX hi clou el Concili I del Vaticà, el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa.
- 1873 - Espanya: Nicolás Salmerón y Alonso es converteix en el president de la Primera República Espanyola, després de la dimissió de Francesc Pi i Margall.
- 1936 - el Marroc: les forces de l'exèrcit espanyol que hi ha destacades a la part del Marroc que aleshores era protectorat espanyol s'aixequen contra la República. L'endemà l'aixecament s'estén a Espanya i és l'inici del que acabarà sent la Guerra Civil espanyola.
- 1995 - Illa de Montserrat: entra en erupció el volcà Soufrière Hills. Una gran part de l'illa, incloent-hi la capital (Plymouth), és devastada i dos terços de la població l'ha d'abandonar.
- 2004 - Bolívia: s'hi celebra el referèndum promès per Carlos Mesa Gisbert, en fer-se càrrec de la presidència del país el 17 d'octubre del 2003, amb un aclaparador suport a la seva proposta de restituir a l'estat la propietat del gas natural, mantenint, però, les concessions a les multinacionals estrangeres.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1600 - Cocentaina: Jeroni Jacint Espinosa, pintor (m. 1667).
- 1659 - Perpinyà: Jacint Rigau-Ros i Serra, pintor (m. 1743).
- 1858 - Cadaqués: Frederic Rahola i Trèmols, economista i polític català.
- 1873 - Tuïr: Gustau Violet, escultor i escriptor nord-català (m. 1952).[3]
- 1888 - Molins de Rei (Baix Llobregat): Margarida Xirgu i Subirà, actriu uruguaianocatalana.[4]
- 1910 - Lledó: Maria dels Àngels Vayreda i Trullol, escriptora catalana (m. 1977).[5]
- 1948 - Barcelona: Salvador Alsius i Clavera, presentador de televisió i periodista català.
- 1960 - Lleidaː Dolors Miquel i Abellà, poeta catalana.[6]
- 1971 - Barcelona: Ana María Martínez-Pina, jurista espanyola que ha estat vicepresidenta de la CNMV.[7]
- 1976 - Barcelona: Irene Montalà, actriu catalana.[8]
- 1990 - Barcelona, Barcelonès: Georgina Oliva Isern, jugadora d'hoquei sobre herba catalana.[9]
- Resta del món
- 1635 - Freshwater, Illa de Wight (Anglaterra): Robert Hooke, científic anglès (m. 1703).[10]
- 1656 - Le Mans (França): Joachim Bouvet, jesuïta francès, missioner a la Xina. (m. 1732).[11]
- 1670 - Mòdena, Ducat de Mòdena: Giovanni Bononcini, compositor i violoncel·lista (m. 1747).[12]
- 1724 - Múnic: Maria Antònia de Baviera, compositora, clavecinista, mecenes alemanya (m. 1780).[13]
- 1821 - París: Pauline Viardot, mezzosoprano francesa (m. 1910).[14]
- 1825 - Viena: Nina Stollewerk, compositora austríaca.
- 1853 - Arnhem, Països Baixos: Hendrik Antoon Lorentz, físic i matemàtic guardonat amb el Premi Nobel de Física, l'any 1902.
- 1864 - Braunschweig (Alemanya): Ricarda Huch, poeta alemanya, filòsofa i historiadora coneguda amb el pseudònim de Richard Hugo (m. 1947).[15]
- 1870 - Oskemen, Kazakhstan: Lavr Kornílov fou un general de l'exèrcit rus.
- 1871 - Torí (Itàlia): Giacomo Balla, pintor italià, un dels fundadors del moviment futurista (m. 1958).[16]
- 1887 - Fyresdal (Noruega): Vidkun Quisling, polític noruec, conegut pel seu col·laboracionisme amb els invasors nazis durant la Segona Guerra Mundial (m. 1945).[17]
- 1895 - Rostov del Donː Olga Spesívtseva, cèlebre ballarina russa (m. 1991).[18]
- 1900 - Ivànovo (Rússia): Nathalie Sarraute, escriptora francesa d'origen rus, figura destacada del nouveau roman (m. 1999).[19]
- 1905 - Woods Hole, Massachusetts: Mary Sears, oceanògrafa pionera de l'oceanografia moderna (m. 1997).[20]
- 1918 - Umtata, Cap Oriental, Unió Sud-africana: Nelson Mandela, president de la república de Sud-àfrica, defensor dels drets humans (m. 2013).[21]
- 1926 - Boston, Lincolnshire: Elizabeth Jennings, bibliotecària, escriptora i poetessa anglesa (m. 2001).[22]
- 1929 - Parabiago: Franca Rame, actriu, dramaturga, activista i política italiana (m. 2013).[23]
- 1937 - Zloczóv (Polònia): Roald Hoffmann, químic nord-americà d'origen polonès, Premi Nobel de Química de l'any 1981.[24]
- 1942 - Bilbao: Asun Balzola, il·lustradora, escriptora i traductora espanyola de formació autodidacta (m. 2006).[25]
- 1948 - Ludwigsburg, Baden-Württemberg (Alemanya): Hartmut Michel, bioquímic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1988.[26]
- 1949 - Pont-Audemer: Florence Cestac, dibuixant de còmics francesa.[27]
- 1955 - Laval, França: Odile Decq, arquitecta i acadèmica francesa.[28]
- 1951 - Thorvaldur Gylfason, economista islandès.
- 1967 - Nova York, EUA: Vin Diesel, actor.[29]
- 1970 - Madrid: Isabel Ambrosio, política espanyola que ha estat alcaldessa de la ciutat de Còrdova.[30]
- 1972 - Independence (Missouri), EUA: Christina Henrich, gimnasta estatunidenca.
- 1978 - Roma: Virginia Raggi, advocada italiana i alcaldessa de Roma, primera dona a ocupar aquest càrrec.[31]
- 1982 - Almeria: Raquel Huertas Soler, jugadora d'hoquei herba i d'hoquei sala andalusa, que ha jugat de davantera al CD Terrassa.[32]
- 1989 - Zehdenick: Sebastian Mielitz, futbolista alemany.[33]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1924 - Barcelona: Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català (n. 1845).
- 1988 - Eivissa: Nico, cantant alemanya (n. 1938).
- 2017 - Palma: Aina Sansó, professora i folklorista (n. 1960).
- 2024 - Cornellà de Llobregat: Frederic Prieto i Caballé, capellà, polític i activista català, primer batlle de Cornellà de Llobregat postfranquista i diputat provincial organitzador dels Jocs Olímpics del 1992 (n. 1940).[34][35]
- Resta del món
- 1100 - Jofré de Bouillon, rei de Jerusalem i fundador de l'Orde del Sant Sepulcre.
- 1591 - Reifnitz, Eslovènia: Jacobus Gallus Carniolus, Jacob Handl o Jacob Handl-Gallus, compositor txec del Renaixement (n. 1550).[36]
- 1610 - Porto Ercole: Caravaggio, pintor llombard, el més important de l'escola naturalista de finals del segle xvi (n. 1571).[37]
- 1721 - Valenciennes, Regne de França: Antoine Watteau, pintor francès (36 anys).
- 1817 - Winchester, Anglaterra: Jane Austen, novel·lista anglesa (41 anys).[38]
- 1872 - Ciutat de Mèxic: Benito Pablo Juárez García, president mexicà amerindi zapoteca. Fou el primer president d'origen amerindi d'un país d'Amèrica (n. 1806).[39]
- 1908 -
- Nova York, EUA: Jaume Nunó i Roca, compositor català (n. 1824).
- Gainfarn, Àustria: Bertha von Brukenthal, compositora austríaca (n. 1846).[40]
- 1919 -
- Le Crotoy: Élise Delaroche, primera dona al món a obtenir una llicència de pilot d'aviació (m. 1919).[41]
- Templin, Brandenburg: Hermine Hartleben, professora alemanya, biògrafa de Champollion (n. 1846).[42]
- 1934 - Lisboa, Portugal: Francisco de Lacerda, músic portuguès (65 anys)
- 1935 - Nova York, Estats Units d'Amèrica: Letitia Mumford Geer, inventora que va patentar la xeringa que es pot fer servir amb una sola mà (n. 1852).
- 1936 - Baiona: Antonia Mercè i Luque, La Argentina, ballarina i coreògrafa argentina (n. 1890).[43]
- 1949 - Skuteč, Txecoslovàquia: Vítězslav Novák, compositor postromàntic txec (n. 1870).[44]
- 1950 - Iowa: Mignon Talbot, paleontòloga estatunidenca pionera, dedicada a l'estudi de vertebrats i invertebrats (n. 1869).[45]
- 1968 -
- Knokke (Bèlgica): Corneille Jean François Heymans, metge belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1938 (n. 1892).[46]
- Sant Sebastià: Teresa de Escoriaza, periodista espanyola, corresponsal de guerra i pionera de la ràdio (n. 1891).[47]
- 1988 - Madrid: Blanca Negri, artista de varietats i actriu, que triomfà a Barcelona (n. 1909).[48]
- 1997 - Alice Springs (Austràlia): Eugene Shoemaker (o Gen Shoemaker), un dels fundadors del camp de les ciències planetàries (n. 1928).[49]
- 2009 - Broad Peak: Cristina Castagna, alpinista coneguda per ser la primera italiana a coronar el Makalu.[50]
- 2017 - Cabris, Alpes-Maritimes, França: Max Gallo, va ser un historiador, periodista, escriptor
- 2018:
- Palo Alto, Califòrnia (EUA): Burton Richter, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1976 (n. 1931).[51]
- Yan'an, Shaanxi (Xina): Ling Li (xinès simplificat: 凌力; pinyin: Líng Lì) escriptora, cineasta i historiadora xinesa. Guanyadora del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1991 (n. 1942).[52]
Festes i commemoracions
modifica- Durant el règim franquista (de 1939 a 1975), es commemorava l'inici de l'anomenat "Alzamiento Nacional" que va provocar la Guerra Civil espanyola.
- Festa major de Pratdip (el Baix Camp), on Santa Marina (el 20 de juliol) té dedicada una ermita.
- Sants al Martirologi romà (2011): Frederic d'Utrecht, bisbe i màrtir (838); Simforosa de Tivoli i els seus set fills, màrtirs; Emilià de Silistra, màrtir (362); Rufil de Forlimpópoli, bisbe (382); Filastri de Brescia, bisbe (ca. 397); Matern de Milà, bisbe (s. IV); Arnulf de Metz, bisbe (640); Teodòsia de Constantinoble, monja màrtir (762); Bru de Segni, monjo i bisbe (1123); Simó de Lipnica, monjo (1482); Domènec Nicolau Dinh Dat, màrtir (1859).
- Beats: Jean-Baptiste de Brussel·les, màrtir (1794); Tarsicia Mackiv, monja i màrtir (1944).
- Sants: Marina d'Augas Santas, màrtir llegendària; Eli de Capodístria, diaca (s. I); Gundènia de Cartago, verge i màrtir (203); Pambó de Nítria, eremita (ca.390); Pau de Dorostorum, màrtir; Otília de Colònia, màrtir (451); Goneri de Bretanya, eremita (s. VI); Teneva de Glasgow, mare (s. VII); Arnold d'Arnoldsweiler (800); Arnulf de Tours, màrtir; Odulf d'Utrecht, canonge; Minnborí de Colònia, abat (986); Herveu d'Anjou, eremita (1130); Berta de Marbais, abadessa (1247); Alà de Sassovivo, eremita (1313); als EUA: Camil de Lellis, fundador.
- Beat Robert de Salle, abat (1341).
- Venerables Radegunda de Wellenburg, serventa (1290 o 1340).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Bernat d'Arenis, màrtir.
Església Copta
modifica- 11 Abib: Isaïes de Scetes, eremita; Joan i Simeó de Scobramalas, màrtirs.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
modifica- Se celebren els corresponents al 31 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
modificaCorresponen als sants del 5 de juliol del calendari julià.
- Sants: Esteve, Suer, Agnès, Felicitat i Perpètua, màrtirs (s. I); Anna, màrtir; Cipril·la de Cirene, màrtir (304); Basili i 70 companys màrtirs; Atanasi de Jerusalem, diaca màrtir (451); Elisabet Feodorovna i Bàrbara, màrtirs (s. X); Làmpados d'Eirenòpolis, monjo (s. X); Atanasi d'Atos, monjo (1000); Sergi Mikhailòvitx, gran duc, Ivan Constantinòvitx, Constantí, Ígor i Vladímir, prínceps i màrtirs; Sergi de Ràdonezh (1422); Esteve de Riga, bisbe; Atanasi de Ràdonezh, monjo; Teodosi de Txerpòvetsk, monjo; Cebrià el Jove de Koutloumousiou, màrtir (1679),
- Església Ortodoxa Grega
- 23 Sants de Lesbos.
Esglésies luteranes
modifica- Otília de Colònia, màrtir; Paul Schneider, màrtir (1939).
Església anglicana
modifica- Elizabeth Ferard, diaca.
Referències
modifica- ↑ «A Lleida, inauguració del Parc Municipal de les Basses d'Alpicat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Vint anys del gran incendi de la Catalunya Central: lliçons apreses i reptes pendents». Nació digital, 18-07-2018 [Consulta: 2 juliol 2023].
- ↑ «Violet, Gustave (1873-1952)». BnF. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Margarida Xirgu i Subirà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Velaz, Anna M. «M. dels Àngels Vayreda, memòria i literatura». Revista de Girona, núm. 223, març-abril 2004, pàg. 77-84.
- ↑ «Dolors Miquel i Abellà | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ «Albella y Martínez-Pina no seguirán al frente de la CNMV» (en castellà). El Asesor Financiero, 16-11-2020. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «Irene Montalà» (en castellà). Bekia. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Georgina Oliva Isern | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Robert Hooke | Biography, Discoveries, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.
- ↑ «BONONCINI, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Torrico, Eduardo. «Maria Antonia Walpurgis: una ilustrada en el más injusto olvido» (en castellà). Revista Scherzo, 18-07-2020. [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ «Pauline Viardot». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ricarda Huch» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Vidkun Quisling | Norwegian politician» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Olga Aleksandrovna Spessivtseva (1895-1991) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 22 juny 2025].
- ↑ «Nathalie Sarraute | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Sears Medal Bio». The Oceanography Society. Arxivat de l'original el 2020-07-09. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Elizabeth Jennings | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Franca Rame | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1981» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Asunción Balzola Elorza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1988» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Florence Cestac» (en anglès). Lambiek, actualització: 2021-06-01. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ Sánchez, Francisca. «Antares, un rascacielos de lujo en Barcelona, de la arquitecta Odile D» (en castellà). JSM Barcelona, 30-09-2019. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «1967: Nace el destacado actor estadounidense Vin Diesel» (en castellà). El Siglo de Torreón, 18-07-2013. [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ «Ambrosio Palos, María Isabel». Parlamento de Andalucía. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Riestra, Laura. «21 datos que no sabías de Virginia Raggi, la nueva alcaldesa de Roma» (en castellà). El Huffington Post, 22-09-2016. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Raquel Huertas Soler» (en castellà). Fundacion Andalucia Olimpica. [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ «Sebastian Mielitz» (en alemany). fussballdaten.de.
- ↑ Rodríguez, F. Javier «Mor Frederic Prieto, el primer alcalde de la democràcia a Cornellà». Línia, 19-07-2024 [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Frederic Prieto realitza l'últim acte públic com a Síndic de Greuges de Cornellà». elBaix.cat, 07-12-2012. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 9786071600202.
- ↑ «Caravaggio» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Jane Austen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Klassika: Bertha von Brukenthal (1846-1908)». [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Élise Deroche, première aviatrice brevetée au monde» (en francès), 26-10-2017. [Consulta: 5 desembre 2021].
- ↑ «Hartleben, Hermine». Deutsche Biographie. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «Antonia “La Argentina” Mercé (1890-1936)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Alemany Castilla, Claudia. «Mignon Talbot, cazadora de huesos» (en castellà). Mujeres con ciencia, 23-01-2020. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1938» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Marteles Marteles, Elvira. «Teresa Escoriaza y Zabalza». Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ «Blanca Negri (1909-1988)». Find a Grave Memorial. [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ «Gene Shoemaker | American astrogeologist» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Stefanello, Vinicio. «For Cristina Castagna» (en anglès). Planet Mountain, 20-07-2009. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1976» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Leung, Laifong. Contemporary Chinese fiction writers : biography, bibliography, and critical assessment, 2016. ISBN 978-1-317-51619-4.
- ↑ «Kalender - 18. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:18 de juliol.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 18 de juliol