Robert Hooke

Robert Hooke (Freshwater, 18 de juliol de 1635 ^(Julià) - Londres, 3 de març de 1703 ^(Julià)) fou un científic anglès. Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, la microscòpia, la nàutica i l'arquitectura i va participar en la creació de la primera societat científica de la història, la Royal Society de Londres.

Robert Hooke

Retrat per Mary Beale de "un matemàtic" que es suposa de Robert Hooke (vers 1680).
Biografia
Naixement	18 juliol 1635 (Julià) Freshwater (Regne d'Anglaterra)
Mort	3 març 1703 (Julià) (67 anys) Londres (Regne d'Anglaterra)
Sepultura	St Helen's Bishopsgate 51° 30′ 53″ N, 0° 04′ 54″ O
Secretari de la Royal Society
1677 – 1683 ← Henry Oldenburg
Dades personals
Religió	Anglicanisme
Formació	Universitat d'Oxford (–1663) Christ Church College (1653–1655) Westminster School (1648–1653)
Director de tesi	Thomas Willis, Robert Boyle i Christopher Wren
Activitat
Camp de treball	Mecànica, física, química, biologia, arquitectura, astronomia, agrimensura, matemàtiques i ciència de materials
Lloc de treball	Oxford Epsom Londres
Ocupació	arquitecte, filòsof, inventor, biòleg, professor d'universitat, físic, diarista, astrònom, naturalista
Ocupador	Corporació Municipal de Londres, topògraf, arquitecte (1666–) Gresham College (1665–) Royal Society, conservador (1662–) Robert Boyle (1655–1668)
Membre de	Royal Society (1663–)
Professors	Robert Boyle, Christopher Wren (en) i Richard Busby
Alumnes	Edmond Halley
Obra
Obres destacables Llei de Hooke (1665) Micrographia (1675) Montagu House, Bloomsbury (1675) Bethlem Royal Hospital at Moorfields (1678) Església de Santa Maria Magdalena, Willen
Família
Pares	John Hooke   i Cecily Gyle
Premis
(1663)  Membre de la Royal Society
Signatura

Biografia

Hooke va néixer a Freshwater, a l'illa de Wight, fill de Cecily Gyles i John Hooke, un reverend anglicà. Va ser un nen feble i malaltís que va destacar ràpidament per la seva habilitat per al dibuix i les activitats manuals. A la mort del seu pare quan tenia 13 anys va anar a Londres per treballar d'aprenent, però fou aconsellat per estudiar en el col·legi de Westminster, on va excel·lir en llatí, grec i els Elements d'Euclides. El 1653 va guanyar una plaça de corista i servent al Christ Church College de la Universitat d'Oxford, on va treballar com a assistent per a Thomas Willis i des de 1658 de Robert Boyle, a més d'establir una amistat duradora amb Christopher Wren.

Entre 1658 i 1659, a petició de Robert Boyle, va construir la primera bomba d'aire basada en esbossos d'Otto von Guericke i l'obra de Ralph Greatorex, que va permetre a Boyle definir la primera llei dels gasos l'any 1662. L'historiador anglès de la ciència Robert Gunther ha suggerit que Hooke, col·laborant i fent observacions amb Boyle, podria haver desenvolupat els aspectes matemàtics de la llei de Boyle.

El 1660 va formular l'ara anomenada llei de Hooke, que descriu com un cos elàstic s'estira de forma proporcional a la força que s'exerceix sobre ell, fet que va donar lloc a la invenció del ressort helicoidal o molla. Va descriure per primera vegada aquest descobriment a l'anagrama "ceiiinosssttuv", la solució del qual va publicar el 1678 com "Ut tensio, sic vis" que significa "Com l'extensió, així la força". El treball de Hooke sobre l'elasticitat va culminar, a efectes pràctics, en el seu desenvolupament de la molla espiral, que per primera vegada va permetre que un rellotge portàtil mantingués el temps amb una precisió raonable. Una amarga disputa entre Hooke i Christiaan Huygens sobre la paternitat d'aquest invent havia de continuar durant segles després de la mort dels dos, però una nota datada el 23 de juny de 1670, que descriu un rellotge controlat per la tensió, a la Royal Society, va donar per bona la reclamació de Hooke.

El 1664 va ser nomenat professor del Gresham College i a partir d'aquest moment i fins a la seva mort va fer tota la seva vida en la seva residència a Bishopsgate Street, la seu del College, i els seus entorns.

Il·lustració a The posthumous works of Robert Hooke... (Acta eruditorum, 1707)

El 1665 va publicar el llibre Micrographia, descripció de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. Aquest llibre conté per primera vegada la paraula cèl·lula i s'hi apunta una explicació plausible sobre els fòssils. Hooke va descobrir les cèl·lules observant al microscopi una petita làmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven les cel·les d'un rusc. Per això va anomenar «cèl·lula» cada una d'aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes cel·les tenien com a constituents dels éssers vius. El que estava observant eren cèl·lules vegetals mortes amb la seva característica forma poligonal.

A les observacions publicades al Micrographia, mentre que molts dels seus contemporanis creien en l'èter com a mitjà per transmetre l'atracció o la repulsió entre cossos celestes separats, Hooke va defensar un principi atractiu de la gravitació, i en una conferència de la Royal Society en 1666 sobre la gravetat va afegir dos principis més: que tots els cossos es mouen en línies rectes fins que es desvien per alguna força i que la força d'atracció és més forta per als cossos més propers. Hooke va formular una teoria del moviment planetari i va mantenir contínues disputes amb el seu contemporani Isaac Newton sobre la teoria de la llum i la llei de la gravitació universal. Hooke va formular alguns dels aspectes més importants de la llei de la gravitació, però no va arribar a desenvolupar-los matemàticament, i va comentar aquesta teoria en un dels múltiples escrits que va dirigir a Isaac Newton. Quan Newton va publicar els seus Principia Mathematica (1687), on incloïa una prova de la gravitació, no va realitzar cap referència a Hooke. També va mantenir una duríssima polèmica que duraria decennis referida a la teoria de la llum.

Els invents mecànics i l'instrumental científic de mesura va ser, potser, el camp més prolífic de la seva creació científica. Juntament amb Boyle va dissenyar una bomba de buit. Com a inventor destacà per la invenció de la junta o articulació universal, el primer baròmetre, higròmetre i anemòmetre. Va ser també el responsable de l'establiment del punt de congelació de l'aigua com a referència fixa en el termòmetre. També col·laborà amb Christopher Wren en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666.

Entre 1667 i 1700 va donar una sèrie de conferències a la Royal Society a Londres en les que va exposar que els fòssils són les restes d'organismes que havien viscut en el passat, i que el seu trobament en llocs força estranys de l'escorça terrestre s'explica per les reubicacions de terra i mar resultants de terratrèmols.

Bibliografia

• Bennett, J.A. «Robert Hooke as mechanic and natural philosopher» (en anglès). Notes and Records of the Royal Society, Vol. 35, Num. 1, 1980, pàg. 33-48. DOI: 10.1098/rsnr.1980.0003. ISSN: 0035-9149.
• Burgan, Michael. Robert Hooke: Natural Philosopher and Scientific Explorer (en anglès). Compass Point Books, 2008. ISBN 978-0-7565-3315-1. 
• Griffing, Lawrence R. «The lost portrait of Robert Hooke?» (en anglès). Journal of Microscopy, Vol. 278, Num. 3, 2020, pàg. 114-122. DOI: 10.1111/jmi.12828. ISSN: 0022-2720.
• Jardine, Lisa. The Curious Life of Robert Hooke (en anglès). Harper Collins, 2003. ISBN 978-0-0071-4944-5. 
• McLellan, Neil J. «Robert Hooke (1635–1703): recognising a sound imagination» (en anglès). The Lancet, Vol. 352, Num. 9124, 1998, pàg. 312-313. ISSN: 0140-6736.
• Mulligan, Lotte «Robert Hooke and certain Knowledge» (en anglès). The Seventeenth Century, Vol. 7, Num. 2, 1992, pàg. 151-169. DOI: 10.1080/0268117X.1992.10555341. ISSN: 0268-117X.
• Nakajima, Hideto «Robert Hooke’s family and his youth: some new evidence from the will of the Rev. John Hooke» (en anglès). Notes and Records of the Royal Society, Vol. 48, Num. 1, 1994, pàg. 11-16. DOI: 10.1098/rsnr.1994.0002. ISSN: 0035-9149.
• Purrington, Robert D. The First Professional Scientist: Robert Hooke and the Royal Society of London (en anglès). Birkhäuser, 2009. ISBN 978-3-0346-0036-1. 
• Rappaport, Rhoda «Hooke on Earthquakes: Lectures, Strategy and Audience» (en anglès). The British Journal for the History of Science, Vol. 19, Num. 2, 1986, pàg. 129-146. ISSN: 0007-0874.
• Rowbury, Robin «Robert Hooke, 1635–1703» (en anglès). Science Progress, Vol. 95, Num. 3, 2012, pàg. 238-254. DOI: 10.3184/003685012X13454653990042. ISSN: 0036-8504.
• Shapin, Steven. «Who was Robert Hooke?». A: M. Hunter; S. Schaffer (eds.). Robert Hooke: New Studies (en anglès). Boydell Press, 1989, p. 253-285. ISBN 978-0-8511-5523-4. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Hooke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Westfall, Richard S. «Hooke, Robert» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 juny 2014].
• Westfall, Richard S. «Hooke, Robert» (en anglès). The Galileo Project. [Consulta: 14 octubre 2024].
• Pugliese, Patri J. «Hooke, Robert» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2006. [Consulta: 14 octubre 2024].
• Nielsen, Michael A. «The Future of Science: Building a Better Collective Memory» (en anglès). American Physical Society, 2008. [Consulta: 16 octubre 2024].