Robert Hooke

un cientific ingles

Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635Londres, 3 de març de 1703),[1] científic anglès.[2] Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, la microscòpia, la nàutica i l'arquitectura i va participar en la creació de la primera societat científica de la història, la Royal Society de Londres.

Infotaula de personaRobert Hooke
Carved-inscription-on-Monument.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juliol 1635 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Freshwater (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1703 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt Helen's Bishopsgate (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
1665 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióChrist Church College
Wadham College
Westminster School
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiThomas Willis Modifica el valor a Wikidata
Conegut perLlei de Hooke
Microscopia
Activitat
Camp de treballMecànica, física, química, biologia, arquitectura, astronomia, agrimensura, matemàtiques i ciència de materials Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Oxford
Epsom
Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, filòsof, inventor, biòleg, professor d'universitat, físic, diarista, astrònom, naturalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal Society, conservador, secretary of the Royal Society (en) Tradueix (1677–1683)
Gresham College
City of London Corporation (en) Tradueix, agrimensor, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1663–) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRobert Boyle (en) Tradueix, Christopher Wren (en) Tradueix i Richard Busby (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEdmond Halley Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Hooke (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Cecily Gyles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Robert Hooke Signature.png Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10309088 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Hooke va néixer a Freshwater, a l'illa de Wight, fill de Cecily Gyles i John Hooke, un reverend anglicà.[3] Va ser un nen feble i malaltís que va destacar ràpidament per la seva habilitat per al dibuix i les activitats manuals. A la mort del seu pare quan tenia 13 anys va anar a Londres per treballar d'aprenent, però fou aconsellat per estudiar en el col·legi de Westminster, on va excel·lir en llatí, grec i els Elements d'Euclides.[4] El 1653 va guanyar una plaça al Christ Church College de la Universitat d'Oxford, on va treballar com a assistent per a Thomas Willis i des de 1658 de Robert Boyle.

Entre 1658 i 1659, a petició de Robert Boyle, va construir la primera bomba d'aire[5] basada en esbossos d'Otto von Guericke i l'obra de Ralph Greatorex, que va permetre a Boyle definir la primera llei dels gasos l'any 1662. L'historiador anglès de la ciència Robert Gunther ha suggerit que Hooke, col·laborant i fent observacions amb Boyle, podria haver desenvolupat els aspectes matemàtics de la llei de Boyle.[6]

El 1660 va formular l'ara anomenada llei de Hooke, que descriu com un cos elàstic s'estira de forma proporcional a la força que s'exerceix sobre ell, fet que va donar lloc a la invenció del ressort helicoïdal o molla.[7] Va descriure per primera vegada aquest descobriment a l'anagrama "ceiiinosssttuv", la solució del qual va publicar el 1678 com "Ut tensio, sic vis" que significa "Com l'extensió, així la força". El treball de Hooke sobre l'elasticitat va culminar, a efectes pràctics, en el seu desenvolupament del balanç o espiral, que per primera vegada va permetre que un rellotge portàtil mantingués el temps amb una precisió raonable. Una amarga disputa entre Hooke i Christiaan Huygens sobre la paternitat d'aquest invent havia de continuar durant segles després de la mort dels dos,[8] però una nota datada el 23 de juny de 1670 descriu un rellotge controlat per l'equilibri a la Royal Society, va donar per bona la reclamació de Hooke.[9]

El 1665 va publicar el llibre Micrographia,[10] relat de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. Aquest llibre conté per primera vegada la paraula cèl·lula i s'hi apunta una explicació plausible sobre els fòssils. Hooke va descobrir les cèl·lules observant al microscopi una petita làmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven les cel·les d'un rusc. Per això va anomenar «cèl·lula» cada una d'aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes cel·les tenien com a constituents dels éssers vius.[11] El que estava observant eren cèl·lules vegetals mortes amb la seva característica forma poligonal.

A les observacions publicades al Micrographia, mentre que molts dels seus contemporanis creien en l'èter com a mitjà per transmetre l'atracció o la repulsió entre cossos celestes separats, Hooke va defensar un principi atractiu de la gravitació, i en una conferència de la Royal Society en 1666 sobre la gravetat va afegir dos principis més: que tots els cossos es mouen en línies rectes fins que es desvien per alguna força i que la força d'atracció és més forta per als cossos més propers.[12] Hooke va formular una teoria del moviment planetari i va mantenir contínues disputes amb el seu contemporani Isaac Newton sobre la teoria de la llum i la llei de la gravitació universal. Hooke va formular alguns dels aspectes més importants de la llei de la gravitació, però no va arribar a desenvolupar-los matemàticament, i va comentar aquesta teoria en un dels múltiples escrits que va dirigir a Isaac Newton. Quan Newton va publicar els seus Principia Mathematica (1687), on incloïa una prova de la gravitació, no va realitzar cap referència a Hooke. També va mantenir una duríssima polèmica que duraria decennis referida a la teoria de la llum.

 
Illustració de la revisió a The posthumous works of Robert Hooke... (Acta eruditorum, 1707)

Els invents mecànics i l'instrumental científic de mesura va ser, potser, el camp més prolífic de la seva creació científica. Juntament amb Boyle va dissenyar una bomba de buit. Com a inventor destacà per la invenció de la junta o articulació universal, el primer baròmetre, higròmetre i anemòmetre. Va ser també el responsable de l'establiment del punt de congelació de l'aigua com a referència fixa en el termòmetre. També col·laborà amb Christopher Wren en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666.

Entre 1667 i 1700 va donar una sèrie de conferències a la Royal Society a Londres en les que va exposar que els fòssils són les restes d'organismes que havien viscut en el passat, i que el seu trobament en llocs força estranys de l'escorça terrestre s'explica per les reubicacions de terra i mar resultants de terratrèmols.[13]

ReferènciesModifica

  1. Asimov, Isaac. «Hooke, Robert». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 117. ISBN 8429270043. 
  2. «Robert Hooke». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Jardine, Lisa. The Curious Life of Robert Hooke: The Man who Measured London. 1st. New York: Harper Collins Publishers, 2003, p. 23. ISBN 978-0-00-714944-5. 
  4. ; Robertson, E F«Hooke biography». School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland, agost 2002.
  5. Wilson, George «On the Early History of the Air-pump in England» (en anglès). Proceedings of the Royal Society of Edinburgh, 15-01-1849.
  6. «Robert Hooke». eoht.info. [Consulta: 1r octubre 2014].
  7. «llei de Hooke». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Hooke Folio Online». Webapps.qmul.ac.uk. Arxivat de l'original el 18 juliol 2012.
  9. «The Back Page» (en anglès).
  10. «citologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «biologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. Birch, Thomas. The History of the Royal Society of London (en anglès). 2, 1756, p. 68–73. 
  13. Rappaport, Rhoda «Hooke on Earthquakes: Lectures, Strategy and Audience» (en anglès). The British Journal for the History of Science, 19, 2, juliol 1986, pàg. 129 - 146.

Enllaços externsModifica

  • El genio olvidado de Robert Hooke (castellà)
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Hooke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Westfall, Richard S. Hooke, Robert. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 19 juny 2014.
  • «Hooke, Robert»., The Galileo Project, Richard Westfall.