Robert Hooke

un cientific ingles

Robert Hooke FRS (Freshwater, 18 de juliol de 1635Londres, 3 de març de 1703) científic anglès.[1] Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, la microscòpia, la nàutica i l'arquitectura i va participar en la creació de la primera societat científica de la història, la Royal Society de Londres.

Infotaula de personaRobert Hooke
Biografia
Naixement18 juliol 1635 Modifica el valor a Wikidata
Freshwater (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1703 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Londres (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióChrist Church College
Wadham College (en) Tradueix
Westminster School
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Conegut perLlei de Hooke
Microscopia
Activitat
Director de tesiThomas Willis Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballMecànica, física, química i biologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióArquitecte, astrònom, físic, diarista, professor d'universitat, filòsof, inventor, biòleg i naturalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal Society Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1663–) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRobert Boyle (en) Tradueix i Christopher Wren (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEdmond Halley (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Signatura
Robert Hooke Signature.png Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10309088 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Hooke va néixer a Freshwater, a l'illa de Wight, fill d'un reverend. Va ser un nen feble i malaltís que va destacar ràpidament per la seva habilitat per al dibuix i les activitats manuals. Va estudiar en el col·legi de Westminster. El 1653 va guanyar una plaça al Christ Church College de la Universitat d'Oxford, on va treballar com a assistent per a Thomas Willis i Robert Boyle, aquest darrer des de 1658.

El 1661 va formular l'actualment anomenada llei de Hooke, que descriu com un cos elàstic s'estira de forma proporcional a la força que s'exerceix sobre ell, fet que va donar lloc a la invenció del ressort helicoïdal o molla.[2]

El 1665 va publicar el llibre Micrographia,[3] relat de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. Aquest llibre conté per primera vegada la paraula cèl·lula i s'hi apunta una explicació plausible sobre els fòssils. Hooke va descobrir les cèl·lules observant al microscopi una petita làmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven les cel·les d'un rusc. Per això va anomenar «cèl·lula» cada una d'aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes cel·les tenien com a constituents dels éssers vius.[4] El que estava observant eren cèl·lules vegetals mortes amb la seva característica forma poligonal.

A més de les observacions publicades al Micrographia i de la formulació de la teoria de l'elasticitat, Hooke va formular una teoria del moviment planetari i va mantenir contínues disputes amb el seu contemporani Isaac Newton sobre la teoria de la llum i la llei de la gravitació universal. Hooke va formular alguns dels aspectes més importants de la llei de la gravitació, però no va arribar a desenvolupar-los matemàticament, i va comentar aquesta teoria en un dels múltiples escrits que va dirigir a Isaac Newton. Quan Newton va publicar els seus Principia Mathematica (1687), on incloïa una prova de la gravitació, no va realitzar cap referència a Hooke. També va mantenir una duríssima polèmica que duraria decennis referida a la teoria de la llum.

 
Illustració de la revisió a The posthumous works of Robert Hooke... (Acta eruditorum, 1707)

Els invents mecànics i l'instrumental científic de mesura va ser, potser, el camp més prolífic de la seva creació científica. Juntament amb Boyle va dissenyar una bomba de buit. Com a inventor destacà per la invenció de la junta o articulació universal, el primer baròmetre, higròmetre i anemòmetre. Va ser també el responsable de l'establiment del punt de congelació de l'aigua com a referència fixa en el termòmetre. També col·laborà amb Christopher Wren en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666.

ReferènciesModifica

  1. «Robert Hooke». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «llei de Hooke». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «citologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «biologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica

  • El genio olvidado de Robert Hooke (castellà)
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Hooke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Westfall, Richard S. Hooke, Robert. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 19 juny 2014.
  • «Hooke, Robert»., The Galileo Project, Richard Westfall.