Christopher Wren
Sir Christopher Wren (East Knoyle, 20 d'octubre de 1632 - Hampton Court, 25 de febrer de 1723),[1] va ser un científic i arquitecte del segle xvii, famós pels seus treballs de reconstrucció de les esglésies de Londres després del gran incendi de 1666. Va ser membre de la Royal Society.
Wren és conegut pel seu disseny de la Catedral de Saint Paul, una de les poques catedrals d'Anglaterra edificades després de l'època medieval i l'única d'estil renaixentista de tot el país. Es va inspirar a la Basílica de Sant Pere de Roma per al disseny i, encara que Wren es va trobar amb una forta oposició, aconseguí dotar Londres i a Anglaterra d'un dels seus edificis més bells.
Biografia Modifica
Nascut a Wiltshire, Wren era el fill del diaca de Windsor, un càrrec real que va causar privacions a la família durant l'època de la Commonwealth (1649 - 1660). De nen va conèixer al jove príncep Carles, que més tard es va convertir en el rei que va emprar a Wren com arquitecte. Va estudiar al Westminster School i al Trinity College d'Oxford. El 1657 es va convertir en professor d'astronomia, primer a Gresham College i més tard a Oxford, càrrec del qual va dimitir el 1673. Va ser reconegut com un científic brillant fins i tot per Isaac Newton, qui no tenia costum d'elogiar els altres. Wren va ser també membre fundador de la Royal Society de la qual fou president entre 1680 i 1682.
El seu primer projecte arquitectònic va ser el Teatre Sheldonian, que encara es pot veure a Oxford; també va dissenyar altres edificis universitaris, tant a Oxford com a Cambridge, incloent-hi les capelles del Pembroke College i de l'Emmanuel College.
Després del gran incendi de Londres va ser escollit per ser l'arquitecte de Sant Pau, ja que l'anterior edifici havia quedat destruït. El disseny i la construcció de la nova catedral començaren el 1675 i no es van acabar fins a 1710; durant aquest temps, Wren, al costat dels seus associats, va dissenyar nombrosos edificis, incloent-hi 51 esglésies per a substituir les 87 destruïdes. A més, també va col·laborar al disseny del Monument al Gran Incendi de Londres, l'Observatori Reial de Greenwich, l'Hospital de Chelsea, l'Hospital de Greenwich, Marlborough House i molts altres edificis destacats.
Christopher Wren va ser nomenat cavaller el 1673 i va servir com a membre del Parlament el 1685-1688 i 1702-1705. Va ser l'últim Gran Mestre Masó de la vella francmaçoneria operativa d'Anglaterra, va abandonar el seu càrrec el 1702. Quinze anys després els pastors protestants Anderson i Desaguliers fundarien l'actual maçoneria especulativa a la nova Gran Lògia d'Anglaterra el 1717.
Està enterrat a la catedral de Saint Paul amb l'epitafi: Lector, si monumentum requiris, circumspice[2] («Lector, si cerques un monument, mira al teu voltant»).
Referències Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christopher Wren |
- ↑ Asimov, Isaac. «Wren, Christopher». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 118. ISBN 8429270043.
- ↑ Elmes, James. Sir Christopher Wren and his times. Chapman & Hall, 1852, p. 411 [Consulta: 21 maig 2011].