<< Juliol 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tots els dies

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 179 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments modifica

Països Catalans
Resta del món

Naixements modifica

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques modifica

Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions modifica

Santoral[65] modifica

Església Catòlica[66] modifica

  • Sants al Martirologi romà (2011): Esteve de Nicea o de Reggio Calabria, bisbe (78); Ciril·la de Cirene, màrtir (304); Tròfima de Patti, màrtir (304); Atanasi de Jerusalem, diaca (451); Domeci de Quros, metge (s. V); Filomena de San Severino (500); Marta, mare de Simeó Estilita el Jove (551); Asti de Dirràquium, bisbe màrtir; Tomàs de Terreti, abat (1000); Atanasi d'Atos, monjo (1004); Antoni Maria Zaccaria, prevere i fundador (1539); Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, màrtirs (1900); només a Vic: sant Miquel dels Sants, patró.
    • Beats Matthew Lambert, Robert Meyler, Edward Cheevers i Patrick Cavanagh (1581); George Nichols, Richard Yaxley, Thomas Belson, i Humphrey Pritchard, màrtirs (1589).
  • Sants: Zoe de Roma, màrtir (280); Agató i Trifina de Sicília, màrtirs (s. IV); Marí, Teòdot i Sedolfa de Tomi, màrtirs; Nicomedes, màrtir; Fragan de Britànnia, rei, i Gwenn, pares de Guengalè, Jactu, Guethenoc i Gunthiern (s. V); Gràcia i Probus de Cornualla; Edana de Westirland, verge; Erfyl de Llanerfyl, verge; Morwenna de Morwenstow (s. VI); Numerià de Trèveris, bisbe (ca. 666); Modwena de Whitby, abadessa (ca. 695); Pau de Sens, bisbe; Elies de Bourdeilles, bisbe de Tours, cardenal (1484).
  • Beats Guillem de Hirsau, abat (1091).
  • Venerable Hug de Sant Víctor.

Església Copta modifica

Església Ortodoxa (segons el calendari julià) modifica

  • Se celebren els corresponents al 18 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) modifica

Corresponen als sants del 22 de juny del calendari julià.

  • Sants: Pompià, màrtir; Zenó i Zena de Filadèlfia, màrtirs (286); Albà d'Anglaterra, primer màrtir d'Anglaterra (305); Albí de Roma, màrtir; Paulí de Nola, bisbe; Anastàsia de Sèrbia, Eusebi de Samòsata, bisbe (379); Galacteó, Juliana i Sadurní de Constantinoble; Màrtirs de Samaria (615); Gregori el Lector, metropolità dels valacs; Maria de Voronezh (1822); Teoctist de Valaam, monjo (1863); Gennadios, prevere (1918); Michael Stephanowski, prevere màrtir.

Església Evangèlica d'Alemanya modifica

Referències modifica

  1. «S’acaba la construcció de la Llotja de Barcelona». Enciclopèdia catalana. Cronologia. [Consulta: maig 2022].
  2. «La Llotja de Mar. Història. La construcció de la Llotja gòtica» p. 5. Lotja de Mar. Barcelona. [Consulta: maig 2022].
  3. Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4. 
  4. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  5. «La Unesco declara Patrimoni Mundial el jaciment arqueològic de Babilònia». CCMA. 324cat, 05-07-2019. [Consulta: 29 maig 2022].
  6. «Cèsar August Torras i Ferreri | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 abril 2023].
  7. Segura i Soriano, Isabel. «Dos revistas de mujeres: "La Muger" (1882) y "La Mujer y la Higiene" (1905)». Mujeres y Salud, núm. 6. [Consulta: 23 maig 2023].
  8. «Enric Casals i Defilló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  9. Ferrerós, Joan. «Adela Riera va estimar els llibres». Empordà, 12-11-2023. [Consulta: 2 gener 2024].
  10. «Ramos Folqués, Alejandro» (en castellà). Universitat Miguel Hernández. [Consulta: 4 juny 2023].
  11. «Obres compostes per Torrent i Batlle, Agapit». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 27 abril 2020].
  12. Fontbona, Francesc; Bassegoda, Bonaventura (Dirs.). «Maria del Mar Arnús de Urruela». Diccionari d'historiadors de l'art català-valencià-balear. Institut d'Estudis Catalans.
  13. «Imma Pedemonte Sarañana | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juny 2023].
  14. «Vicenta Ndongo» (en castellà). Guía del Ocio. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 12 maig 2020].
  15. «Sarah Siddons». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
  16. Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Louis_L�opold_Boilly/151194 Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Léopold Boilly]» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  17. Lora, Francesco. «MOROLLI, Rosa Paolina». Treccani. Diccionari biogràfic dels italians, 2012. [Consulta: juny 2022].
  18. «Sylvester Graham | American clergyman» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  19. «David Farragut | United States admiral» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  20. «George Borrow | British author» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  21. «Robert Fitzroy | British scientist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  22. «P.T. Barnum | Biography, Circus, Facts, & Quotes» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2021].
  23. «William John Macquorn Rankine | Scottish engineer» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  24. «William Thomas Stead | British journalist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  25. «Cecil Rhodes | Biography, Significance, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  26. Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
  27. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Édouard Herriot» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  28. «Wanda Landowska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  29. «Dwight F. Davis | American politician and athlete» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  30. Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Andr�_Lhote/153004 Encyclopédie Larousse en ligne - André Lhote]» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  31. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1944» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
  32. «Jean Cocteau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  33. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  34. «Ernst Mayr | American biologist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  35. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Pompidou» (en francès). [Consulta: 18 juliol 2020].
  36. «Annie Fischer | Hungarian pianist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  37. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Mauroy» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  38. «Gyula Horn | premier of Hungary» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  39. Gornikiewicz, Maria. «Weltbürgerin in Altaussee» (en alemany). Wiener Zeitung, 30-06-2011. [Consulta: 12 maig 2020].
  40. «A wink in the darkness» (en neerlandès). Llibreria De Slegte. [Consulta: 12 maig 2020].
  41. «Horacio Cartes | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  42. «TaekwondoData» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
  43. «Maria-Mercè Marçal i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  44. «Un llibre recorre l’apassionant lluita de la republicana suecana Virtudes Cuevas per una societat més justa | RiberaBaixa.info». Riberabaixa.info, 02-12-2018. [Consulta: 21 gener 2023].
  45. «Pierrette Prat i Galindo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
  46. Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1. 
  47. «Sir Stamford Raffles | British colonial agent» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  48. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Joseph Louis Proust» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  49. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Nicéphore Niépce» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  50. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Marc Gaspard Itard» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  51. «Maria Röhl». Nationalmuseum (Museu Nacional de Belles Arts d'Estocolm). [Consulta: 30 maig 2020].
  52. «Sir Austen Henry Layard | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  53. «16 octubre 1847: Birth of Maria Pia of Savoy, Queen of Portugal» (en anglès). European Royal History, 16-10-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
  54. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1910» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
  55. Martínez Blasco, Patricia. [1] Historiadoras: Las mujeres de letras en la Universidad española del primer franquismo] (tesi) (en castellà). UIniversitat de Saragossa. Facultat de Filosofia i Lletres, juny de 2019, pàg. 55 - 68. 
  56. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Bernanos» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  57. Kardaş, Ayşe. «First female physician of Turkey: Safiye Ali» (en anglès). Daily Sabah, 09-12-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
  58. Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2. 
  59. «Otto Skorzeny | Nazi SS officer» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  60. Baget, Josep Maria. «Muere Blanca Álvarez, presentadora de la primera época de TVE» (en castellà) p. 11. La Vanguardia, 07-07-2000. [Consulta: 17 setembre 2022].
  61. «Rodger Ward | American race car driver» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2020].
  62. «Régine Crespin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
  63. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Lanzmann» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
  64. Palés, Alejandra «Raffaella Carrà, la 'show woman' televisiva, comunista i feminista». Ara, 05-07-2021 [Consulta: 5 juliol 2021].
  65. Schäfer, Joachim. «Kalender - 5. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  66. Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de juliol.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de juliol