UNESCO

Organisme especialitzat de l'ONU que treballa en favor de l'educació, cultura i ciència

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Infotaula d'organitzacióUNESCO
United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization
UNESCO logo.svg Flag of UNESCO.svg
UNESCO flag.png
Dades base
Tipus entitat Organisme internacional
Història
Fundació 16 novembre 1945

16 novembre 1946 Constitució de la UNESCO
Organització i govern
París (FrançaVista-down.png
Presidència Irina Bokova
Director General Irina Bokova
Membres 193
Membres associats 7
Altres dades
Premi(s)

Web http://www.unesco.org
Facebook unesco
Twitter unesco
Canal de YouTube UCkD7gm3Am3M3k156lk46t3A
Modifica dades a Wikidata

Avui en dia 193 estats pertanyen a la UNESCO, i set més en són membres associats.[1][2][3] Té la seu a París (França), i la seva xarxa comprèn més de 60 oficines arreu del món. Els projectes patrocinats per la UNESCO inclouen projectes científics internacionals, programes d'alfabetització, d'ensenyament tècnic o de formació de mestres, projectes històrics i culturals regionals, foment de la cooperació internacional per preservar el patrimoni cultural i natural mundial, i promoció dels drets humans.

A través de la “Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural”, la UNESCO va crear l'any 1946 un pla de protecció dels béns culturals del món conegut com a Patrimoni Comú de la Humanitat.

El paper de la UNESCO ha estat controvertit moltes vegades. Durant els anys 70 i 80, diversos països occidentals van criticar que la UNESCO es feia servir com a un fòrum de països comunistes i del Tercer Món en contra dels països occidentals. Especialment, es va criticar el pla Nou Ordre Internacional de la Informació, al·legant que anava en contra de la llibertat de premsa. Els Estats Units d'Amèrica van abandonar la UNESCO el 1984, i van retornar-hi el 2003. El Regne Unit va retirar-se'n el 1984, i va reingressar-hi el 1997. També s'ha criticat la UNESCO pel seu excés de burocràcia.

Una de les missions de la UNESCO és la de mantenir una relació de llocs que són considerats Patrimoni de la Humanitat. Aquests llocs són emplaçaments històrics o naturals la preservació i adequació dels quals són considerats importants per a la comunitat internacional. La UNESCO, però, no s'involucra directament en llur manteniment. L'organització també posa al dia la llista d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat i des del 1997, el Registre Internacional de la Memòria del Món.

La UNESCO també va ser la responsable de la fundació de l'OANA, l'Organització d'Agències de Notícies de l'Àsia i el Pacífic. Aquesta divisió abasteix el Consell Internacional de Ciència. La UNESCO hi és representada pels Ambaixadors de Bona Voluntat de la UNESCO.

La UNESCO és l'encarregada de coordinar les activitats de la Dècada Internacional per la Promoció d'una Cultura de Pau i de No-Violència per als Infants del Món (2001-2010), tal com va ser anomenada per l'Organització de les Nacions Unides l'any 1998.

Cada any, la UNESCO promou els drets de la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa com a drets humans bàsics, amb la creació de la jornada internacional anomenada Dia Mundial de la Llibertat de Premsa el dia 3 de maig. L'esdeveniment és commemorat per recordar, celebrar i emfasitzar la importància de la llibertat de premsa com a element crucial de qualsevol societat íntegra, democràtica i lliure.

El 1998 la UNESCO va començar a donar suport al programari lliure (programari o software que dóna llibertat als usuaris de poder modificar-lo i redistribuir-lo). Fou un fet notable el finançament parcial que va oferir la UNESCO a la creació del Directori de Programari Lliure. La resta va ser finançada per la Fundació del Programari Lliure (Free Software Foundation).

El 31 d'octubre de 2011 la UNESCO aprova l'admissió de Palestina com a estat de ple dret a aquesta organització cultural. Això va representar un pas més de l'Autoritat Nacional Palestina per aconseguir el reconeixement de l'ONU,[4] que tenia pendent fins a final d'any. Aquest fet va provocar la reacció dels Estats Units, que immediatament va anunciar deixaven d'aportar els seus fons a la UNESCO i, per tant, l'anul·lació d'un pagament de 60 milions de dòlars (uns 43 milions d'euros) que estava previst per aquell mateix novembre (l'endemà de la resolució), assegurant que el reconeixement de Palestina com a estat de ple dret posava en marxa restriccions legislatives existents des de temps de l'administració Bush que impedien la contribució econòmica a l'organització si es donava el cas d'admissió de Palestina.[5]

El 3 de juny del 2013 se signa a París un conveni entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, segons el qual Catalunya pot enviar els seus propis representants a la UNESCO, que no formaran part de la delegació permanent espanyola. L'acord es fa amb col·laboració amb el govern espanyol, ja que ho preveia un article de l'Estatut que el Constitucional no va recórrer.[6][7]

Contingut

HistòriaModifica

Ja el 1935, en període de guerra, els governs dels països europeus, que s'enfrontaven a l'Alemanya nazi i els seus aliats, es reuniren al Regne Unit per la Conferència de Ministres d'Educació Aliats (CAME, per les seves sigles en anglès). La Segona Guerra Mundial encara estava lluny d'acabar-se, però aquests països estaven cercant maneres i mitjans de reconstruir els seus sistemes educatius una vegada s'aconseguís establir la pau. El projecte guanyà força molt ràpidament i aviat agafà un caire universal. Nous governs, com ara el dels Estats Units, decidiren unir-s'hi.

A proposta de la CAME, entre l'1 i el 16 de novembre del 1945 se celebrà a Londres una Conferència de les Nacions Unides per l'establiment d'una organització educativa i cultural (ECO/CONF). La guerra amb prou feines havia acabat quan s'inaugurà la conferència, que reuní els representants de quaranta-quatre països. Incitats per França i el Regne Unit, dos països que havien sofert moltes penúries durant el conflicte, els delegats decidiren crear una organització que representaria una autèntica cultura de la pau. Des del seu punt de vista, la nova organització havia d'establir la "solidaritat intel·lectual i moral de la humanitat" i, en fer-ho, evitar que esclatés una altra guerra mundial.

Al final de la conferència, trenta-set països fundaren l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. La Constitució de la UNESCO, signada el 16 de novembre del 1945, entrà en vigor el 4 de novembre del 1946 després de ser ratificada per vint països: Austràlia, el Brasil, el Canadà, la Xina, Txecoslovàquia, Dinamarca, la República Dominicana, Egipte, França, Grècia, l'Índia, el Líban, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Aràbia Saudita, Sud-àfrica, Turquia, el Regne Unit i els Estats Units. La primera sessió de la Conferència General de la UNESCO se celebrà a París entre el 19 de novembre i el 10 de desembre del 1946 amb la participació de representants de 30 governs amb dret de vot.

Les cendres de la Segona Guerra Mundial es reflecteixen en la composició dels Estats Membres fundadors de la UNESCO. El Japó i la República Federal Alemanya esdevingueren membres el 1951 i Espanya el 1953. Altres factors històrics importants, com per exemple la Guerra Freda, el procés de descolonització i la dissolució de l'URSS també deixaren la seva traça en la UNESCO. L'URSS s'uní a la UNESCO el 1954, i el 1992 hi fou substituïda per la Federació Russa. Dinou estats africans n'esdevingueren membres el 1960. Dotze repúbliques de l'antiga Unió Soviètica s'uniren a la UNESCO en el període que va entre el 1991 i el 1993.

Com a conseqüència de la seva entrada a les Nacions Unides, la República Popular de la Xina ha estat l'únic representant legítim de la Xina a la UNESCO des del 1971. La República Democràtica Alemanya en fou membre entre el 1972 i el 1990, quan s'uní amb la República Federal Alemanya.

La Lliga de Nacions, precursora de les Nacions Unides, també tenia una institució que s'ocupava de la cooperació intel·lectual. Era anomenada el "Comité Internacional de Cooperació Intel·lectual" (ICIC) i tenia membres prestigiosos com ara Albert Einstein, Thomas Mann o Marie Curie.[8]

La bandera de la UNESCO mostra una variació del Partenó, un temple de l'antiga Grècia situat a Atenes.

Estats fundadorsModifica

Llista per ordre alfabètic dels 20 estats fundadors. La constitució de la UNESCO entra en vigor el 1946, i fou ratificada per aquests 20 estats:[9]


Llista d'estats membres i data d'incorporació[10] 
Estat Data
  Afganistan 4 de maig de 1948
  Albània 16 d'octubre de 1958
  Algèria 15 d'octubre de 1962
  Andorra 20 d'octubre de 1993
  Angola 11 de març de 1977
  Antigua i Barbuda 15 de juliol de 1982
  Argentina 15 de setembre de 1948
  Armènia 9 de juny de 1992
  Austràlia 4 de novembre de 1946
  Àustria 13 d'agost de 1948
  Azerbaidjan 3 de juny de 1992
  Bahames 23 d'abril de 1981
  Bahrain 18 de gener de 1972
  Bangla Desh 27 d'octubre de 1972
  Barbados 24 d'octubre de 1968
  Bielorússia 12 de maig de 1954
  Bèlgica 29 de novembre de 1946
  Belize 10 de maig de 1982
  Benín 18 d'octubre de 1960
  Bhutan 13 d'abril de 1982
  Bolívia 13 de novembre de 1946
  Bòsnia i Hercegovina 2 de juny de 1993
  Botswana 16 de gener de 1980
  Brasil 4 de novembre de 1946
  Brunei 17 de març de 2005
  Bulgària 17 de maig de 1956
  Burkina Faso 14 de novembre de 1960
  Burundi 16 de novembre de 1962
  Cambodja 3 de juliol de 1951
  Camerun 11 de novembre de 1960
  Canadà 4 de novembre de 1946
  Cap Verd 15 de febrer de 1978
  República Centreafricana 11 de novembre de 1960
  Txad 19 de desembre de 1960
  Xile 7 de juliol de 1953
  Xina 4 de novembre de 1946
  Colòmbia 31 d'octubre de 1947
  Comores 22 de març de 1977
  Rep. del Congo 24 d'octubre de 1960
  Illes Cook 25 d'octubre de 1989
  Costa Rica 19 de maig de 1950
  Costa d'Ivori 27 d'octubre de 1960
  Croàcia 1 de juny de 1992
  Cuba 29 d'agost de 1947
  Xipre 6 de febrer de 1961
  República Txeca 22 de febrer de 1993
  Corea del Nord 18 d'octubre de 1974
  R.D. del Congo 25 de novembre de 1960
  Dinamarca 4 de novembre de 1946
  Djibouti 31 d'agost de 1989
  Dominica 9 de gener de 1979
  República Dominicana 4 de novembre de 1946
  Equador 22 de gener de 1947
  Egipte 4 de novembre de 1946
  El Salvador 28 d'abril de 1948
  Guinea Equatorial 29 de novembre de 1979
  Eritrea 2 de setembre de 1993
  Estònia 14 d'octubre de 1991
  Etiòpia 1 de juliol de 1955
  Fiji 14 de juliol de 1983
  Finlàndia 10 d'octubre de 1956
  França 4 de novembre de 1946
  Gabon 16 de novembre de 1960
  Gàmbia 1 d'agost de 1973
  Geòrgia 7 d'octubre de 1992
  Alemanya 11 de juliol de 1951
  Ghana 11 d'abril de 1958
  Grècia 4 de novembre de 1946
  Grenada 17 de febrer de 1975
  Guatemala 2 de gener de 1950
  Guinea 2 de febrer de 1960
  Guinea-Bissau 1 de novembre de 1974
  Guyana 21 de març de 1967
  Haití 18 de novembre de 1946
  Hondures 16 de desembre de 1947
  Hongria 14 de setembre de 1948
  Islàndia 8 de juny de 1964
  Índia 4 de novembre de 1946
  Indonèsia 27 de maig de 1950
  Iran 6 de setembre de 1948
  Iraq 21 d'octubre de 1948
  Irlanda 3 d'octubre de 1961
  Israel 16 de setembre de 1949
  Itàlia 27 de gener de 1948
  Jamaica 7 de novembre de 1962
  Japó 2 de juliol de 1951
  Jordània 14 de juny de 1950
  Kazakhstan 22 de maig de 1992
  Kenya 7 d'abril de 1964
  Kiribati 24 d'octubre de 1989
  Kuwait 18 de novembre de 1960
  Kirguizistan 2 de juny de 1992
  Laos 9 de juliol de 1951
  Letònia 14 d'octubre de 1991
  Líban 4 de novembre de 1946
  Lesotho 29 de setembre de 1967
  Libèria 6 de març de 1947
  Líbia 27 de juny de 1953
  Lituània 7 d'octubre de 1991
  Luxemburg 27 d'octubre de 1947
  Madagascar 10 de novembre de 1960
  Malawi 27 d'octubre de 1964
  Malàisia 16 de juny de 1958
  Maldives 18 de juliol de 1980
  Mali 7 de novembre de 1960
  Malta 10 de febrer de 1965
  Illes Marshall 30 de juny de 1995
  Mauritània 10 de gener de 1962
  Maurici 25 d'octubre de 1968
  Mèxic 4 de novembre de 1946
  Micronèsia 19 d'octubre de 1999
  Mònaco 6 de juliol de 1949
  Mongòlia 1 de novembre de 1962
  Marroc 7 de novembre de 1956
  Montenegro 1 de març de 2007
  Moçambic 11 d'octubre de 1976
  Myanmar 27 de juny de 1949
  Namíbia 2 de novembre de 1978
  Nauru 17 d'octubre de 1996
  Nepal 1 de maig de 1953
  Països Baixos 1 de gener de 1947
  Nova Zelanda 4 de novembre de 1946
  Nicaragua 22 de febrer de 1952
  Níger 10 de novembre de 1960
  Nigèria 14 de novembre de 1960
  Niue 26 d'octubre de 1993
  Noruega 4 de novembre de 1946
  Oman 10 de febrer de 1972
  Palestina 23 de novembre de 2011
  Pakistan 14 de setembre de 1949
  República de Palau 20 de setembre de 1999
  Panamà 10 de gener de 1950
  Papua Nova Guinea 4 d'octubre de 1976
  Paraguai 20 de juny de 1955
  Perú 21 de novembre de 1946
  Filipines 21 de novembre de 1946
  Polònia 6 de novembre de 1946
  Portugal 11 de setembre de 1974
  Qatar 27 de gener de 1972
  Corea del Sud 14 de juny de 1950
  ARI Macedònia 28 de juny de 1993
  Moldàvia 27 de maig de 1992
  Romania 27 de juliol de 1956
  Rússia 21 d'abril de 1954
  Ruanda 7 de novembre de 1962
  Saint Kitts i Nevis 26 d'octubre de 1983
  Saint Lucia 6 de març de 1980
  Saint Vincent i les Grenadines 14 de gener de 1983
  Samoa 3 d'abril de 1981
  San Marino 12 de novembre de 1974
  São Tomé i Príncipe 22 de gener de 1980
  Aràbia Saudita 4 de novembre de 1946
  Senegal 10 de novembre de 1960
  Sèrbia 20 de desembre de 2000
  Seychelles 18 d'octubre de 1976
  Sierra Leone 28 de març de 1962
  Singapur 8 d'octubre de 2007
  Eslovàquia 9 de febrer de 1993
  Eslovènia 27 de maig de 1992
  Salomó 7 de setembre de 1993
  Somàlia 15 de novembre de 1960
  Sud-àfrica 12 de desembre de 1994
  Sudan del Sud 27 d'octubre de 2011
  Espanya 30 de gener de 1953
  Sri Lanka 14 de novembre de 1949
  Sudan 26 de novembre de 1956
  Surinam 16 de juliol de 1976
  Swazilàndia 25 de gener de 1978
  Suècia 23 de gener de 1950
  Suïssa 28 de gener de 1949
  Síria 16 de novembre de 1946
  Tadjikistan 6 d'abril de 1993
  Tailàndia 1 de gener de 1949
  Timor Oriental 5 de juny de 2003
  Togo 17 de novembre de 1960
  Tonga 29 de setembre de 1980
  Trinitat i Tobago 2 de novembre de 1962
  Tunísia 8 de novembre de 1956
  Turquia 4 de novembre de 1946
  Turkmenistan 17 d'agost de 1993
  Tuvalu 21 d'octubre de 1991
  Uganda 9 de novembre de 1962
  Ucraïna 12 de maig de 1954
  Emirats Àrabs Units 20 d'abril de 1972
  Regne Unit 1 de juliol de 1997
  Tanzània 6 de març de 1962
  Estats Units 1 d'octubre de 2003
  Uruguai 8 de novembre de 1947
  Uzbekistan 26 d'octubre de 1993
  Vanuatu 10 de febrer de 1994
  Veneçuela 25 de novembre de 1946
  Vietnam 6 de juliol de 1951
  Iemen 2 d'abril de 1962
  Zàmbia 9 de novembre de 1964
  Zimbàbue 22 de setembre de 1980

FuncionamentModifica

La Conferència General, que reuneix a representants de tots els Estats membres, es reuneix cada 2 anys (anys imparells). El director general és elegit per la Conferència General per un període de 4 anys renovable una sola vegada (des de 2005). El Consell Executiu es reuneix almenys 2 vegades a l'any entre sessions de la Conferència General. Els seus membres en són 58, i són elegits per la Conferència General per un mandat de 4 anys. La seva plantilla d'efectius són més de 2.400 de personal internacional, incloent un miler dels administratius.

La Ciutat del Vaticà, és un cas especial, ja que es tracta d'un observador permanent davant la Conferència General i la Junta Executiva.

Directors GeneralsModifica

Premis i medallesModifica

La UNESCO atorga diversos premis, medalles i reconeixements en educació, ciència, cultura i pau:

  • Premi UNESCO Confucius, d'alfabetització.
  • Premi UNESCO King Sejong Literacy.
  • Premi Carlos J. Finlay, de microbiologia.
  • Premi Félix Houphouët-Boigny, per honrar individus vius i institucions o organismes actius públics o privats que han fet una contribució significativa a promoure, buscar, protegir o mantenir la pau en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i la Constitució d'UNESCO.
  • Premi Internacional Great Man-Made River, sobre recursos de l'aigua en zones àrides o semiàrides.
  • Premi Internacional José Martí.
  • Premi Internacional Simón Bolívar, té per objecte recompensar una activitat particularment meritòria que, de conformitat amb l'esperit de Simón Bolívar, hagi contribuït a la llibertat, la independència i la dignitat dels pobles, a l'enfortiment de la solidaritat entre les nacions, afavorint el seu desenvolupament o facilitant l'adveniment d'un nou ordre internacional econòmic, social i cultural. Aquesta activitat pot consistir en una creació intel·lectual o artística, realització social o accions de motivació de l'opinió pública.
  • Premi Javed Husain, per a joves científics.
  • Premi Jikji Memory of the World, per a les persones o institucions que hagin fet contribucions significatives a la preservació i accessibilitat del patrimoni documental.
  • Premi Kalinga, a la popularització de la ciència, creat el 1952 per les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. Sr Bijoyanand Patnaik d'Orissa (Índia, exKalinga), president fundador del Kalinga Foundation Trust, ha fet donació a la UNESCO d'una subvenció de dos mil lliures pel premi anual d'aquest guardó internacional, fou una idea de François Le lion, com a membre de la UNESCO i amb l'ajut de Louis de Broglie i Jacques Bergier.
  • Premi L'Oréal-UNESCO, a dones científiques. recompensa les grans investigadores que han contribuït al progrés científic, cadascuna en el seu camp d'investigació. Té per metes millorar la representació de les dones en carreres científiques i reconèixer la seva contribució al progrés de la ciència, aquest premi va ser establert el 1998 pel grup francès L'Oreal i de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. Permet educar les dones joves en la ciència i millorar la imatge de la multinacional L'Oreal.
  • Beques UNESCO-L'Oréal International.[14]
  • Medalla Sergei Eisenstein, per mèrits dins l'art cinematogràfic.
  • Premi Sultan Qaboos, a la preservació del medi ambient.
  • Premi UNESCO/Guillermo Cano World Press Freedom, creat el 1997, amb distinció a una persona, organització o institució que ha fet una contribució destacada a la defensa o promoció de la llibertat de premsa a qualsevol lloc del món, especialment si aquesta contribució ha estat realitzada en condicions de perill.
  • Premi UNESCO King Hamad Bin Isa Al-Khalifa, per a l'ús de les TIC en educació.
  • Medalla UNESCO Mozart, a la contribució a la pau al món mitjançant la música i les arts.
  • Premi UNESCO, per a l'educació per a la pau, dotat amb 60.000 dòlars, té per objecte promoure totes les formes d'acció que tractarà de "construir a la ment dels homes els baluards de la pau" (Constitució de la UNESCO), recompensant un exemple particularment significatiu per alertar a l'opinió pública i mobilitzar la consciència de la humanitat per la causa de la pau. Aquest premi és lliurat a París, a la seu de la UNESCO, 21 de setembre, Dia Internacional de manteniment de la pau de l'ONU.
  • Premi UNESCO, per a l'educació sobre els drets humans.
  • Premi UNESCO de Ciència, guardó biennal atorgat per la Unesco a una «persona o grup de persones per contribucions fetes al desenvolupament tecnològic d'un Estat o regió d'un membre en desenvolupament, a través de l'aplicació d'investigacions científiques i tecnològiques (particularment en els camps d'educació, enginyeria, i desenvolupament industrial)».
  • Medalla UNESCO/Institut Pasteur.
  • UNESCO Artist for Peace
  • Creative Cities Network
  • Seal of Excellence for Handicrafts
  • Premi UNESCO, per la seva destacada contribució a la promoció i preservació de la diversitat cultural a través de Cinema en el Asia Pacific Screen Awards.
  • Medalla UNESCO Comenius.[15]

Fòrum de la Joventut de la UNESCOModifica

El Fòrum de la Joventut de la UNESCO és una trobada de joves líders mundials que es fa a París, prèviament a la Conferència General d'aquesta organització internacional, i té com a finalitat assessorar i proposar accions per a polítiques en joventut.

El fòrum va ser creat per la UNESCO el 1999 i reconegut com un apèndix permanent de la Conferència General el 2003. És, juntament amb el Fòrum Mundial de Joves de l'ONU, una de les trobades més importants de joves líders del món. Hi assisteixen delegats d'aproximadament de 150 països i nombroses ONG. Hi han participat delegats que després han tingut importants desenvolupaments en les seves carreres internacionals, com va ser Miguel Teixidor de Mèxic, Mia Handshin d'Austràlia, Marina Galkina de Rússia, Simo Salmela de Finlàndia, Francisco Menin de l'Argentina, i Sandra Banfi de l'Uruguai.

Els estats membres han d'enviar representants per participar en els debats, que tenen la qualitat de delegats diplomàtics. Aquests intercanvien visions, experiències, i detecten preocupacions i problemes comuns en sessions de treball. I després realitzen un informe expressant propostes per a l'Organització, i s'incorpora com a document de treball previ de la Conferència General.

L'Organització pren seriosament l'informe i desenvolupa les activitats proposades en ell. Un exemple és el desenvolupament de Fòrums de Joventut regionals, proposats en l'informe de l'any 2005.

Els temes abordats han estat:

  • 2001 - Eradicació de la Pobresa.
  • 2003 - UNESCO i Joventut: un mutu compromís.
  • 2005 - Joventut i Diàleg de Civilitzacions, Cultures i Pobles - Idees per a l'acció en educació, les ciències, la cultura i la comunicació.
  • 2007 - Educació i desenvolupament econòmic i la contribució de la ciència i la tecnologia en el desenvolupament sostenible.

Escoles AssociadesModifica

La Xarxa del Pla d'Escoles Associades de la UNESCO (xarxaPEA) (ASPnet en anglès), comunament coneguda com a Escoles Associades de la UNESCO, està formada per un conjunt de centres educatius repartits per tot el món. Consta de més de 8.000 centres educatius, entre els quals trobem escoles parvularis, primàries, secundàries i instituts de formació superior.

El principal objectiu d'aquesta organització és el de seguir els principis que marca la UNESCO relacionats entre altres temes amb la cultura, la pau, els drets humans, la igualtat social entre les persones i el medi ambient.

La xarxa PEA que va néixer a partir de l'any 1953 té entre els seus fins a l'acostament entre alumnes i les alumnes procedents de realitats culturals diferents i ajudar-los a trobar solucions davant les problemàtiques del present segle. Per això un dels eixos que vertebren aquest projecte és la comunicació d'experiències entre l'alumnat dels diversos països i l'elaboració de projectes comuns que ajudin a millorar el nostre planeta.

Els principals temes tractats són:

  • La problemàtica del nostre planeta i les possibles solucions a aquesta, entre les quals destaca el paper de l'ONU per a la solució d'aquests conflictes.
  • Els Drets humans en el món.
  • El coneixement de l'existència d'altres cultures i altres formes de vida.
  • La protecció enfront del deteriorament del medi ambient i el consum de recursos.

Els objectius de la xarxa PEA són:

Les característiques de la xarxa són:

  • Fomentar des de la participació la no-violència, la pau i la democràcia utilitzant com a principal eina l'educació.
  • La mateixa UNESCO proporciona informació sobre els projectes en els quals cada escola està subscrita.
  • S'edita un butlletí de la UNESCO, que és una revista per l'intercanvi d'informació sobre els diferents projectes que construeixen les escoles.
  • La interrelació entre centres de diverses localitats i països, on es fomenta la comunicació i l'agermanament entre aquests.

Informacions diversesModifica

La Seu de la UNESCO (situada a París) es pot visitar gratuïtament de dilluns a divendres amb petició prèvia.

L'edifici, dissenyat pels arquitectes Bernard Zehrfuss, Marcel Breuer i Pier Luigi Nervi és un exemple de l'estil arquitectònic de la dècada de 1950. Conté composicions murals Picasso i Miró juntament amb Artigas, Rufino Tamayo, Afro Basaldella i Roberto Matta així com una obra de Calder als jardins. Es pot també visitar el famós Jardí de la Pau[16] de Isamu Noguchi durant el dia de portes obertes dels jardins de París.

El lloc compta amb altres importants obres d'art de molts artistes,[17] com El ritmo del agua de Bazaine, El hombre que camina de Giacometti, UNESCO de Le Corbusier, Silueta en descanso de Henry Moore, Señales eólicas de Takis, Nacimiento de un hombre nuevo de Tsereteli i altres llocs notables com l'Àngel de Nagasaki, l'àrea de la meditació per Tadao Ando, la Plaça de la Tolerància de Dani Karavan i el símbol del Globus d'Erik Reitzel, Totes les coses d'Antoni Tàpies i Puig, Josep Guinovart i Bertran, o La Llibertat: La Pau l'endemà de Abelardo Espejo Tramblin.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. http://portal.unesco.org/en/ev.php-URL_ID=3328&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html (en anglès)
  2. [enllaç sense format] http://www.faroeislands.org.uk/Default.aspx?ID=437&M=News&PID=1023&NewsID=2332 (en anglès)
  3. Els membres associats són Aruba (20 d'octubre de 1987), Illes Verges Britàniques (24 de novembre de 1983), Illes Caiman (30 d'octubre de 1999), Macao (25 d'octubre de 1995), Antilles Neerlandeses (26 d'octubre de 1983), Tokelau (15 d'octubre de 2001) i les Illes Fèroe (12 d'octubre de 2009).
  4. «La Unesco aprova l'admissió de Palestina». Grup Hermes, 31-10-2011. [Consulta: 31 octubre 2011].
  5. «Els EUA deixen d'aportar fons a la Unesco per l'admissió de Palestina». Grup Hermes, 31-10-2011. [Consulta: 31 octubre 2011].
  6. «Artur Mas, a la UNESCO». TV3, 3 juny del 2013. [Consulta: 4 juny del 2013].
  7. «Catalunya tindrà els seus representants a la UNESCO al marge de la delegació espanyola». VilaWeb, 3 juny del 2013. [Consulta: 4 juny del 2013].
  8. Save UNESCO: http://saveunesco.wordpress.com/2009/08/24/a-prehistory-of-unesco/ (en anglès)
  9. Acte constitutif: UNESCO
  10. UNESCO. «List of the 195 Members (and the 9 Associate Members) of UNESCO and the date on which they became members (or Associate Members) of the Organization» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2014].
  11. Baker John R. 1978. Julian Huxley, scientist and world citizen, 1887-1975. UNESCO, París. (en anglès)
  12. Biografia de Jaime Torres Bodet (en castellà)
  13. Llista de Directors Generals de la UNESCO (en anglès)
  14. UNESCO/L'ORÉAL Co-Sponsored Fellowships for Young Women in Life Sciences
  15. The Comenius Medal
  16. http://www.unesco.org/visit/jardin/fra/index.htm
  17. http://www.unesco.org/artcollection

Enllaços externsModifica