Gabon

estat de l'Àfrica Central

El Gabon, oficialment la República Gabonesa (en francès: République gabonaise) és una república de la costa occidental d'Àfrica Central. Situat en l'equador, limita al nord amb Guinea Equatorial i el Camerun, a l'est i el sud amb el República del Congo i a l'oest amb el golf de Guinea.

Infotaula de geografia políticaGabon
République Gabonaise
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes
Gabon sat.png
Modifica el valor a Wikidata

HimneLa Concorde Modifica el valor a Wikidata

Lema«Union, Travail, Justice»
«Union, Work, Justice»
«Единство, труд и справедливост»
«Undeb, Gwaith, Cyfiawnder» Modifica el valor a Wikidata
EpònimTabard (abric) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Gabon (orthographic projection).svg Modifica el valor a Wikidata
 1° S, 12° E / 1°S,12°E / -1; 12Coord.: 1° S, 12° E / 1°S,12°E / -1; 12

CapitalLibreville Modifica el valor a Wikidata
Ciutat més granLibreville
Població
Total2.025.137 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat7,57 hab/km²
Idiomafrancès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deÀfrica Central Modifica el valor a Wikidata
Superfície267.667 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Bengoué (1.070 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixoceà Atlàntic (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorMoyen-Congo (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Independència 
de França1960
Organització política
Forma de governRepública
Òrgan legislatiuParlament de Gabon Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataAli Bongo (16 octubre 2009) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataRose Christiane Raponda (16 juliol 2020) Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedafranc CFA de l'Àfrica Central Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.ga Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+241 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències1300, 1722 i 18 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísGA Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgouvernement.ga Modifica el valor a Wikidata

Té una superfície de 267.667 km² i la seva població s'estima aproxidament uns 2,1 milions de persones, la qual cosa el fa en un dels països amb més baixa densitat de població del món. La capital del país és Libreville, port al golf de Guinea, amb mig milió d'habitants. La segona ciutat en importància és Port-Gentil, amb uns cent mil habitants, situada al cap López, prop de la desembocadura del riu Ogooué, el més important del país. L'idioma oficial és el francès.

Es va independitzar de manera política de França en el 13 d'agost de 1960 com a resultat de la segona onada de la descolonització, però es va mantenir la influència política i econòmica de la metròpolis.[1][2][3] De llavors ençà fins avui en dia, l'estat mai s'ha experimentat la democràcia ni de manera parcial ni plena.[4][5][1] De 1968 fins 1990, el partit Bloc Democràtic del Gabon (BDG) es va convertir en l'únic partit legal sota el lideratge del primer president de l'Estat independent, Léon M'ba. A principis del decenni de 1990, es va introduir un sistema multipartidista i una nova constitució democràtica que va permetre un procés electoral més transparent i va reformar moltes institucions governamentals sense encara arribar a considerar-se una democràcia.[4][5]

L'abundància de petroli i la inversió privada estrangera han contribuït a fer del Gabon un dels països més pròspers de l'Àfrica subsahariana, amb el setè amb major índex de desenvolupament humà[6] i el quart amb major PIB per càpita (després de Maurici, Guinea Equatorial i Seychelles) de la regió. El PIB va créixer més d'un 6% anual de 2010 a 2012. No obstant això, a causa de la desigualtat en la distribució dels ingressos, una proporció important de la població continua sent pobra.

ToponímiaModifica

El nom de Gabon prové de gabão, que en portuguès significa "mantell", que és més o menys la forma de l'estuari del riu Komo a Libreville.[7] Aquest terme portuguès, que es podria traduir-se en català com gavany, es creu que deriva del àrab clàssic qabā' (قباء).[cal citació]

HistòriaModifica

Article principal: Història del Gabon

El territori del Gabon va ser habitat d'ençà de 9.000 anys, tal com ho evidencia l'arqueologia. Pel que sembla, la primera ètnia present a la zona van ser els pigmeus, que cert temps després van ser seguits per onades de diverses ètnies, entre les quals els bantu.

Els primers europeus que van arribar al Gabon van ser comerciants portuguesos, que van arribar a la regió en el segle xv i li van donar el nom de "Gabão" (« gavant/gavany », capot amb mànigues, per la forma de l'estuari). Tanmateix és molt probable que el terme « Gabon » s'hagi manllevat a les poblacions africanes locals.

Després, al segle següent van arribar comerciants holandesos, francesos i britànics.

França va assumir l'estat de "protectorat" del territori després de signar tractats amb els caps de les tribus locals el 1839 i el 1841. L'any següent missioners nord-americans van establir una missió a Baraka (actual ciutat de Libreville, capital del país) el 1842. El 1849 els francesos van prendre un navili d'esclaus i els van alliberar a la desembocadura del riu Komo, els esclaus alliberats van anomenar aquesta població Libreville (ciutat lliure en francès) (cf. Freetown a Sierra Leone.

El 1910 el Gabon va arribar a ser un dels quatre territoris de l'Àfrica Equatorial Francesa, una federació que va sobreviure fins al 1958. Aquests territoris es van fer independents el 17 d'agost de 1960. La llei del 23 de juny de 1956 establí l'autonomia administrativa de les colònies, i esdevingué república autònoma el 28 de novembre de 1958. El febrer de 1960 el Gabon va decidir sortir de la Unió Francesa i va obtenir la independència el 17 d'agost de 1960. A partir d'aleshores fou governat per presidents autocràtics. Una temptativa militar d'instaurar un govern de progrés el 1964 va ser desfeta per la intervenció de les forces franceses.

El primer president del Gabon triat el 1961 va ser Léon M'ba, amb El Hadj Omar Bongo com el seu vicepresident. Quan M'Ba va morir el 1967, Bongo el va reemplaçar com a mandatari segons una recent llei segons la qual el vicepresident succeiria immediatament al president en cas de defunció d'aquest. Bongo va establir un sistema de partit únic, el Partit Democràtic del Gabon (PDG), i va ser el cap d'estat des de llavors fins a la seva mort, el 8 de juny de l'any 2009.

Al començament dels anys 90 es va introduir un sistema multipartidari i una nova constitució que van permetre un procés electoral més transparent i reformes de les institucions governamentals.

Geografia físicaModifica

Gabon se situa a la costa atlàntica de l'Àfrica central. En el sentit de les agulles del rellotge, des del nord-oest, limita amb Guinea Equatorial, Camerun, i la República del Congo.

La major part de l'interior del país és coberta per una selva densa. Hi ha tres regions: la plana costanera, amb molts llacs i llacunes; la regió muntanyosa dels Monts de Cristal i els altiplans ondulats orientals, el punt més alt del qual és l'Iboundji, de 1.575 m d'altura.

Hi ha una xarxa hidrogràfica important que s'estén per tot el territori gabonès.

El riu més llarg de Gabon és l'Ogooué.

Política i governModifica

Amb la independència de 1960 van aparèixer dos partits, el Bloc Democràtic Gabonès (BDG) de León M'Ba, i la Unió Democràtica i Social Gabonesa (UDSG), liderada per Aubame. Després de les primeres eleccions, cap dels dos partits va aconseguir la majoria, i M'Ba va aconseguir el càrrec de primer ministre amb el suport dels diputats independents.

No obstant això, es va concloure per part dels dos partits que per a les dimensions del país eren més adequat un sistema de partit únic, per la qual cosa per a les eleccions de febrer de 1961 es va crear una llista única. M'Ba va ser nomenat president, i Aubame ministre d'afers exteriors.

Al febrer de 1963, el corrent del BDG va tractar de forçar als membres de la UDSG a una fusió completa o a dimitir dels seus càrrecs. Tots els ministres de la UDSG van dimitir, i es van convocar eleccions al febrer de 1964, a les quals la UDSG no va poder concórrer per no presentar una llista adequada a la llei. Sense arribar a celebrar-se les eleccions, es va produir el 18 de febrer de 1964 un cop militar contra M'Ba, que va fer que les tropes franceses intervinguessin. Les eleccions es van celebrar finalment a l'abril, amb diversos partits oponents, en les quals el BDG va aconseguir una clara majoria.

Al març de 1967, León M'Ba va ser elegit president, i Omar Bongo vicepresident. Amb la mort de M'Ba aquest mateix any, Omar Bongo va accedir a la presidència.

En 1968 es torna al sistema de partit únic, dissolent el BDG i creant el nou Partit Democràtic Gabonès (PDG). Bongo va ser elegit president consecutivament en 1975, 1979 i 1986.

Després d'un debat nacional sobre la situació política, es va obrir de nou un sistema multipartidista, amb el qual Bongo va ser novament elegit president en 1990, 1993 i 1998, creant-se una nova constitució que va permetre un procés electoral més transparent i reformes de les institucions governamentals.

Gabon és actualment una república democràtica multipartidista, amb un president triat pel vot popular i un mandat de set anys; un primer ministre i un consell de ministres nomenats pel president.

Organització territorialModifica

El Gabon està dividit a nou províncies, que al seu torn se subdivideixen en 50 departaments. El president nomena als governadors provincials, els prefectes i els sotsprefectes.[8]

Les províncies són (entre parèntesis les capitals):

Relacions internacionalsModifica

 
El Capità de la Marina dels EUA és rebut per l'exèrcit gabonés

El Gabon és membre de les Nacions Unides i d'alguns dels seus organismes especialitzats i connexos, així com del Banc Mundial, el FMI, la Unió Africana, la Unió Duanera de l'Àfrica Central/Comunitat Econòmica i Monetària de l'Àfrica Central (UDEAC/CEMAC), l'Associació UE/ACP en el marc de la Convenció de Lomé, la Communaute Financiere Africaine (CFA), l'Organització de la Cooperació Islàmica (OCI), el Moviment dels Països No Alineats i la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Central (CEEAC), entre altres. En 1995, el Gabon es va retirar de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i es reincorporà en 2016. El Gabon va ser triat per a ocupar un lloc no permanent en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides de gener de 2010 a desembre de 2011 i va ocupar la presidència rotativa al març de 2010.[8]

Defensa i seguretatModifica

Article principal: Forces Armades del Gabon

El Gabon té un petit exèrcit professional d'uns 5.000 efectius, dividits en exèrcit, armada, força aèria, gendarmeria i policia. Les forces gaboneses estan orientades a la defensa del país i no han estat entrenades per a un paper ofensiu. Un guàrdia de 1.800 membres proporciona seguretat al president.[8]

EconomiaModifica

Article principal: Economia de Gabon

Gabon té grans reserves de mineral de ferro i d'arbres de fustes molt fines. Altres recursos importants són el petroli, el manganès i l'urani.

La poca població, els recursos naturals abundants i la inversió privada estrangera han ajudat a fer de Gabon un dels països més pròspers de la regió, malgrat que té una taxa de desocupació del 21% (2000).

Les seves principals exportacions són el petroli, la fusta, el manganès i l'urani, les quals es destinen a França (62%), Costa d'Ivori (7%), Regne Unit (2%) i Països Baixos (2%).

Gabon importa maquinària agrícola, aliments, metalls, productes químics, materials de construcció i equipaments de transport. Aquest productes provenen de França (62%), Costa d'Ivori (7%) i Regne Unit (2%).

La taxa d'inflació anual era de l'1,5% l'any 2004. El mateix any el PBI per càpita era de 5.600 dòlars i el deute extern de 3.804 milions de dòlars.

És seu de la CEEAC, un bloc regional de la Comunitat Econòmica Africana.

Geografia humana i societatModifica

 
Mapa de Gabon
 
Gent a Libreville

Principals ciutatsModifica

Les deu ciutats amb més habitants segons l'últim cens oficial que es coneix, el d'any 2013, són;[9]

Ciutats Població (cens oficial) Províncies
1993 2003 2013
1 Libreville 419,596 538,195 703,940 Estuaire
2 Port-Gentil 79,225 105,712 136,462 Ogooué-Maritime
3 Franceville 31,183 103,840 110,568 Haut-Ogooué
4 Owendo - 51,661 79,300 Estuaire
5 Oyem 22,404 35,241 60,685 Woleu-Ntem
6 Moanda 21,882 42,703 59,154 Haut-Ogooué
7 Ntoum 6,219 12,711 51,954 Estuaire
8 Lambaréné 15,033 24,883 38,775 Moyen-Ogooué
9 Mouila 16,307 21,074 36,061 Ngounié
10 Akanda - - 34,548 Akanda

DemografiaModifica

Article principal: Demografia de Gabon

La població del país és de 2.226.391, representant el 0.03% de la població total mundial. El 87.1% de la població viuen en zones urbanes. La densitat de població és de 9 habitants per cada km².[10] Els factors històrics i ambientals van fer que la població del Gabon disminuís entre 1900 i 1940.[11] El Gabon té una de les densitats de població més baixes de tots els països africans[12] i el quart amb l'índex de desenvolupament humà més alt de l'Àfrica subsahariana.[13]

Grups ètnicsModifica

Gairebé tots els gaboneses són d'origen bantu. El Gabon té almenys quaranta grups ètnics amb diferents idiomes i cultures.[8] Es creu que els fang són els més nombrosos, encara que les dades recents del cens semblen afavorir als nzebi.[14][15] Uns altres inclouen als myènè, kota, eshira, punu i kande.[8] També hi ha diversos pobles pigmeus indígenes: els bongo, kota i baka; aquests últims parlen l'única llengua no bantu al Gabon. Més de 10.000 francesos natius viuen al Gabon, inclosos uns 2.000 amb doble nacionalitat.[8]

Les fronteres ètniques són menys marcades al Gabon que en altres parts d'Àfrica. La majoria de les ètnies estan disperses per tot el Gabon, la qual cosa dona lloc a un contacte i una interacció constants entre els grups, i no hi ha tensions ètniques. De fet, els matrimonis mixtos són summament comuns i tots els gabonesos estan connectats per sang amb moltes tribus diferents i inclùs solen ser necessaris aquests matrimonis entre diferents tribus perquè el matrimoni dins de la mateixa tribu està prohibit, ja que es considera incest. Això es deu al fet que aquestes tribus estan formades pels descendents d'un avantpassat específic i, per tant, tots els membres de la tribu es consideren parents pròxims entre si (idèntic al sistema de clans d'Escòcia o al sistema Gotra en el sistema de castes hindús). El francès, l'idioma del seu antic governant colonial, és una força unificadora. El domini històric del Partit Democràtic del Gabon (PDG) també ha servit per a unir a les diverses ètnies i interessos locals en un conjunt més ampli.

ReligióModifica

La majoria de la gent al Gabon són cristians. Les principals religions que es practiquen a Gabon inclouen el cristianisme (catolicisme romà i protestantisme), el bwiti, l'islam i la religió animista indígena.[16] Moltes persones practiquen elements tant del cristianisme com de les creences religioses tradicionals indígenes.[16] Aproximadament el 73% de la població, inclosos els no ciutadans, practiquen almenys alguns elements del cristianisme, inclòs el bwiti sincrètic; el 12% practica l'islam. El 10% practica exclusivament creences religioses indígenes tradicionals; i el 5% no practica cap religió o és ateu.[16]

LlengüesModifica

La llengua oficial de Gabon és el francès. El SIL International ha enumerat un total de 41 llengües a l'Estat, la més gran part de les quals són llengües bantus que corresponen a ètnies:[17]

 
Màscara de ball Mukudji, del poble Punu.

CulturaModifica

És un país de tradició principalment oral fins a la difusió de l'alfabetització en el segle XXI, Gabon és ric en folklore i mitologia. Els «raconteurs» treballen actualment per a mantenir vives tradicions com la mvett entre els fang i la ingwala entre els nzebis.

El Gabon també compta amb màscares de fama internacional, com el n'goltang (fang) i les figures de reliquiaris dels Kota.[18][19][20] Cada grup té el seu propi conjunt de màscares que s'utilitzen per diverses raons. S'utilitzen principalment en cerimònies tradicionals com el matrimoni, el naixement i els funerals.[21] Els tradicionalistes treballen principalment amb fustes locals estranyes i altres materials preciosos.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Gardinier, David E.; Yates, Douglas Andrew. Historical Dictionary of Gabon (en anglès). Scarecrow Press, 2006. ISBN 978-0-8108-4918-1. 
  2. AfricaNews. «Gabon Marks 60 Years of Independence from France» (en anglès), 2020-08-17CEST11:50:55+02:00. [Consulta: 19 desembre 2020].
  3. Reed, Michael C. «Gabon: A Neo-Colonial Enclave of Enduring French Interest». The Journal of Modern African Studies, 25, 2, 1987, pàg. 283–320. ISSN: 0022-278X.
  4. 4,0 4,1 Roser, Max «Democracy». Our World in Data, 15-03-2013.
  5. 5,0 5,1 «Elections in Gabon». [Consulta: 19 desembre 2020].
  6. «2018 Human Development Report». United Nations Development Programme, 2018. Arxivat de l'original el September 14, 2018. [Consulta: 14 setembre 2018]. Arxivat 14 de setembre 2018 a Wayback Machine.
  7. «Africa :: Gabon — The World Factbook - Central Intelligence Agency». [Consulta: 19 desembre 2020].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Background note: Gabon Arxivat June 4, 2019, a Wayback Machine. . U.S. Department of State (August 4, 2010).  Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  9. «Gabon: Provinces, Cities & Urban Places - Population Statistics, Maps, Charts, Weather and Web Information». [Consulta: 25 juliol 2020].
  10. «Portail de données du Gabon». [Consulta: 10 juliol 2020].
  11. «Gabon». U.S. Department of State. [Consulta: 24 maig 2019].
  12. Background note: Gabon Arxivat June 4, 2019, a Wayback Machine. . U.S. Department of State (August 4, 2010).  Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  13. «2018 Human Development Report». United Nations Development Programme, 2018. Arxivat de l'original el September 14, 2018. [Consulta: 14 setembre 2018]. Arxivat 14 de setembre 2018 a Wayback Machine.
  14. admin. «GABON | only where you have walked have you been» (en anglès americà). [Consulta: 24 maig 2020].
  15. «Gabon». AfricaDesk.Asia, 2014. [Consulta: 24 maig 2020].[Enllaç no actiu]
  16. 16,0 16,1 16,2 International Religious Freedom Report 2007: Gabon . United States Bureau of Democracy, Human Rights and Labor (September 14, 2007). This article incorporates text from this source, which is in the public domain.
  17. Llengües de Gabon SIL
  18. «Plus de 500 œuvres d’art africain mises aux enchères, à Paris», 16 juin 2006..
  19. Bobanga, Vincent «Le Masque, une source documentaire pour l’histoire du Gabon». ScienceSud, 2, 1, Gener-juny 2009. Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.
  20. «Les origines et traditions, les masques». gabonart.com: Présidence du Gabon..
  21. Les masques du Gabon.  Publié à l’occasion de l’exposition Masques du Gabon présentée au musée de l’Hôtel-Dieu de Mantes-la-Jolie du 8 décembre 2007 au 20 juillet 2008.