Bubi
Bubi, bube, Bohobé, o Bube–Benga (Bobe, Bubi) és una llengua bantu o bantoide parlada pels bubis, un poble bantu nadiu, i antigament poble principal, de l'illa de Bioko, a Guinea Equatorial. La llengua fou portada a Bioko des del continent fa uns 3.000 anys quan els bubis arribaren a l'illa.[2]
| Bube, bohobé | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 51.000 (2011)[1] |
| Parlants nadius | 20.000 |
| Autòcton de | Bioko |
| Estat |  Guinea Equatorial,  Gabon |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües mbam-bubi-jarawà | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | bvb |
| ISO 639-3 | bvb |
| Glottolog | bube1242 |
| Ethnologue | bvb |
| IETF | bvb |
| Endangered languages | 544 |
Té al voltant de 50.000 parlants amb tres variants: Nord, Sud i Centre-Est. Es caracteritza pel caràcter tonal i la divergència de les paraules pel gènere. L'idioma també és parlat per nadius bubi de Gabon i Camerun.
La llengua bubi es divideix en sis dialectes diferents que varien a les regions nord i sud de l'illa de Bioko. Per exemple, al nord la gent parla Rebola i les seves variants: Basile, Banapa i Basupa. Tanmateix al nord-est es parla Bakake.
El bubi també es parla en una àrea petita al continent propera a l'illa, on els parlants estan canviant al wumboko.[3] Han estat reportats com a "Bube", "Bubia", o "Wovea" (vegeu Wovea).
El primer llibre de text de bubi a anglès fou escrit en 1875 per William Barleycorn, un missioner metodista primitiu de l'era d'ascendència Igbo i fernandino, mentre predicava a la vila bubi de Basupu. S'ha publicat un diccionari oficial de la llengua i una guia gramatical pel reconegut estudiós bubi Justo Bolekia Boleká.
Variants modifica
El bubi presenta variacions dialectals, a continuació es presenta una comparació lèxica dels numerals de l'1 al 10:[4]
GLOSSA Bubi
septentrionalBubi
nord-occidentalBubi
meridional'1' buule buule muule '2' eppa eppa memba '3' betta betta metta '4' yeele yeele myeeme '5' betto betto metto '6' ra'a
6ra'a
6metto na muule
5+1'7' ra'a la buule
6+1ra'a la buule
6+1metto na memba
5+2'8' yeele ketoppa
4x2ra'a la eppa
6+2metto na metta
5+3'9' yeele ketoppa la buule
4x2+1baa buule ka yo
10-1metto na myeene
5+4'10' yo yo myo
Referències modifica
- ↑ Bubi referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ «EquatorialGuinea.org; Consultat 12/08/1998». Arxivat de l'original el 1999-09-03. [Consulta: 1r febrer 2016].
- ↑ Harald Hammarström (2013) Review of the Ethnologue, 16th Ed.
- ↑ C. Junyent, Las lenguas del mundo, p. 66
Bibliografia modifica
- (anglès) Joseph Biddulph Fernandian: the Bubi Bantu language of Bioco/Fernando Po : some notes and commentary, Languages Information Centre, Pontypridd, Pays de Galles, 1988, 24 p. ISBN 9780948565380
- (castellà) Isidoro Abad (R. P.), Elementos de la gramática bubi, Ed. del Corazón de María, Madrid, 1928, 151 p.
- (castellà) Antonio Aymemi (R. P.), Diccionario español-bubi, Ed. del Corazón de María, Madrid, 1928, 342 p.
- (castellà) Justo Bolekia Boleká, Curso de lengua Bubi, Centro Cultural Hispano-Guineano, Malabo, 1991, 175 p. ISBN 84-7232-608-X
- (castellà) Justo Bolekia Boleka, Lingüística bantú a través del bubi, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanque, 2008, 191 p. ISBN 9788474814927
- (castellà) Joaquín Juanola, Primer paso á la lengua bubí [in Fernando Póo] : ó sea Ensayo á una gramática de este idioma; seguido de tres apéndices: sobre el lenguaje bubí de Concepción, sobre el de San Carlos, sobre unas cuantas notas de sintáxis, impr. de A. Pérez Dubrull, Madrid, 1890, 189 p.
- Théophile Obenga (dir.), « Enquête linguistique sur le bubi, langue bantu insulaire de Guinée équatoriale », in Les Peuples Bantu, migrations, expansion et identité culturelle : actes du colloque international, Libreville, 1-6 avril 1985, Éd. l'Harmattan ; Libreville : CICIBA, 1989, vol. 1, p. 76 et suiv.
Enllaços externs modifica
- Curs de bubi en castellà