Partit Democràtic Gabonès

El Partit Democràtic Gabonès (francès: Parti Démocratique Gabonais, abreviat PDG) és el partit polític governant i dominant del Gabon. Entre 1968 i 1990 va ser l'únic partit legal.

Infotaula d'organitzacióPartit Democràtic Gabonès
(fr) Parti Démocratique Gabonais Modifica el valor a Wikidata
Logo PDG.png
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaconservadorisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació12 març 1968 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpdg-gabon.com Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

L'any 1953, el partit es va establir com a Bloc Democràtic Gabonès (Bloc Démocratique Gabonais, BDG) com a fusió del Comitè Mixt Gabonès i el Partit Democràtic Gabonès.[1] A les eleccions a l'Assemblea Territorial de 1957 va obtenir vuit escons, acabant darrere de la Unió Democràtica i Social Gabonesa (UDSG), que havia obtingut 14 escons. No obstant això, el BDG va ser capaç de formar un govern de coalició amb la llista "Entesa-Defensa dels Interessos del Gabon", encapçalada per un dels seus membres, i cinc independents.[2]

El BGD i l'UDSG van formar una aliança abans de les eleccions generals de 1961, amb el líder BDG Léon M'ba com a únic candidat presidencial, i una llista conjunta de la Unió Nacional que no va tenir oposició per a l'Assemblea Nacional. A les eleccions parlamentàries de 1964 els dos partits es van enfrontar entre si, amb el BDG guanyant 31 dels 47 escons.

El BDG va ser l'únic partit que va participar en les eleccions generals de 1967, amb M'ba reelegit com a president. M'ba va morir més tard en el mateix any i va ser succeït per Omar Bongo. El 12 de març de 1968, el BDG va ser succeït pel Partit Democràtic Gabonès convertint-se en l'únic partit legal.[3] El PDG i Bongo van ser reelegits en eleccions unipartidistes el 1973, 1980 i 1985, abans que les esmenes constitucionals de maig de 1990 restablissin el sistema multipartidista.[4]

El PDG va mantenir el poder a les eleccions parlamentàries de 1990, guanyant 63 dels 120 escons a l'Assemblea Nacional. Bongo va ser reelegit novament el 1993 amb el 51% dels vots. El partit va obtenir 85 escons a les eleccions parlamentàries de 1996, i Bongo va ser reelegit per cinquena vegada el 1998, amb el 67% dels vots. El PDG va obtenir un escó a les eleccions parlamentàries de 2001 i Bongo va ser reelegit novament el 2005 amb el 79% dels vots.

A les eleccions parlamentàries de 2006, el PDG es va reduir a 82 escons, tot i que va mantenir còmodament la seva majoria i els partits afins van obtenir 17 escons més.[5] Bongo va morir el 2009, i el seu fill Ali Bongo Ondimba es va convertir en el líder del PDG. Va guanyar les eleccions presidencials de finals d'any amb el 42% dels vots. El BDG va obtenir 113 escons a les eleccions parlamentàries de 2011, que van ser boicotejades per la majoria de l'oposició.

CongressosModifica

Entre el 17 i el 21 de setembre de 1986, el PDG va celebrar el seu Tercer Congrés Ordinari a Libreville. En aquest congrés, es va designar Bongo com el candidat a les eleccions presidencials de novembre de 1986 per partit únic.[6]

De 1991 a 1994, el secretari general del PDD va ser Jacques Adiahénot.

El PDG va celebrar el seu novè Congrés Ordinari del 19 al 21 de setembre de 2008. En aquest congrés, Faustin Boukoubi, que havia estat ministre d'Agricultura, va ser elegit com a secretari general del partit;[7][8][9] va reemplaçar Simplice Guedet Manzela, que havia estat secretari general durant deu anys.[8][9] També al congrés, el Comitè Permanent del Buró Polític, compost per 18 membres, va ser elegit. El Comitè Permanent incloïa dos membres de cadascuna de les nou províncies del Gabon, i 15 dels seus 18 membres eren també membres del govern.[9]

El PDG té diverses branques (o "Federacions") a l'estranger, sent la més gran a França i als Estats Units.

ReferènciesModifica

  1. Messi Me Nang Clotaire, N'Foule Mba Fabrice & Nnang Ndong Léon-Modeste Le consensus politique au Gabon, de 1960 à nos jours Arxivat 2015-12-10 a Wayback Machine.
  2. Bernault, Florence (1996) Démocraties ambiguës en Afrique centrale: Congo-Brazzaville, Gabon, 1940-1965 Paris: Karthala, ISBN 2-86537-636-2, p262
  3. Ian Gorvin (1989) Elections since 1945: a worldwide reference compendium, Longman, p115
  4. «Gabon». Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 15 setembre 2008].
  5. Elections in Gabon African Elections Database
  6. "Apr 1987 - Re-election of President Bongo - Cabinet changes - Internal political and security developments - Economic situation", Keesing's Record of World Events, Volume 33, April, 1987 Gabon, Page 35047.
  7. "Gabon : Faustin Boukoubi a pris officiellement ses fonctions" Arxivat 2010-01-04 a Wayback Machine., Infosplusgabon, 26 September 2008 (en francès).
  8. 8,0 8,1 "PDG: Faustin Boukoubi au gouvernail" Arxivat 2009-05-05 a Wayback Machine., Croissance Saine Environnement, 22 September 2008 (en francès).
  9. 9,0 9,1 9,2 "Gabon : Le challenge de Faustin Boukoubi au secrétariat général du PDG" Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine., Gaboneco, 22 September 2008 (en francès).