Antigua i Barbuda
Antigua i Barbuda és un estat insular de l'Amèrica Central, a l'oceà Atlàntic. Comprèn les illes d'Antigua, Barbuda i Redonda, grup d'illes de les Petites Antilles situat entre Saint-Barthélemy al nord-oest, Saint Kitts i Nevis i Montserrat a l'oest i Guadeloupe al sud. La capital és Saint John's. Antiga colònia britànica, és independent des de 1981.
 Antigua i Barbuda | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Antigua and Barbuda | |||||
|
|||||
  | |||||
| Himne | Fair Antigua, We Salute Thee | ||||
| Lema | «Each Endeavouring, All Achieving» «Всеки се старае – всички постигаме» «The beach is just the beginning» | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Saint John's | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 101.489 (2023) | ||||
| • Densitat | 230,5 hab./km² | ||||
| Gentilici | antiguans, antiguana, antiguà | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Commonwealth Petites Antilles Carib | ||||
| Superfície | 440,29 km² | ||||
| Punt més alt | Mont Obama (402 m) | ||||
| Punt més baix | mar Carib (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | West Indies Federation (en)  | ||||
| Independència | |||||
| Creació | 1r novembre 1981 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | Democràcia | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament d'Antigua i Barbuda | ||||
| • Monarca | Carles III del Regne Unit (2022–) | ||||
| • Primer ministre | Gaston Browne | ||||
| Economia | |||||
| PIB nominal | 1.560.518.519 $ (2021) | ||||
| Moneda | dòlar del Carib Oriental | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .ag | ||||
| Prefix telefònic | +1268 | ||||
| Telèfon d'emergències | 999 i 911 | ||||
| Codi país | AG | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | ab.gov.ag | ||||
Història Modifica
Els primers habitants de les illes d'Antigua i Barbuda van ser, el 2400 aC, amerindis preceràmics. Més tard, les tribus ameríndies arawak i carib van poblar les illes. Originalment, el nom que els nadius donaven a l'illa d'Antigua era Wadadli. Cristòfor Colom va desembarcar-hi en el seu segon viatge a Amèrica el 1493 i va donar a l'illa el nom d'Antigua. Barbuda va rebre més tard aquest nom tan estrany per les "barbes" de líquens que penjaven de les palmeres.
Als primers colonitzadors espanyols i francesos els van succeir els anglesos, que el 1667 van formar una colònia amb l'establiment de catòlics irlandesos a Antigua. L'esclavitud, establerta per dirigir les plantacions de sucre, va ser abolida oficialment el 1838 a totes les colònies britàniques, però a Antigua i Barbuda va persistir fins a l'adveniment dels sindicats el 1939. Vere Bird va ser el fundador del Partit Laborista d'Antigua (PLA), primer partit polític creat al país, i també el primer líder sindical de la nació. Després de dècades de lluita, va aconseguir guanyar les eleccions de 1960 i convertir-se en Primer Ministre.
El 1960 es va promulgar una constitució segons la qual Antigua i Barbuda començava a autogovernar-se mitjançant un parlament escollit democràticament, però el poder ocult d'Anglaterra quedava evidenciat en el fet que Londres exercia els ministeris de Relacions Exteriors i de Defensa del país.
Les illes es van convertir en un estat associat a la corona britànica el 1967, quan Vere va ser reelegit. Llavors va començar un llarg període en el qual la família d'aquest polític va entrar i va sortir del govern. La primera derrota electoral de Vere va ser el 1971 davant de George Walter, però va tornar al poder després de les eleccions del 1976.
El país va obtenir l'estatus de membre independent de la Commonwealth l'1 de novembre de 1981, quan Vere Bird es va convertir en el primer ministre per enèsima vegada. Com a país sobirà, unitari i democràtic, Antigua i Barbuda va ser admès al CARICOM i a l'ONU. Malgrat l'oposició, que no reconeixia el caràcter de lluitador social de Bird i l'acusava amb diversos presumptes episodis de corrupció, el dirigent va aconseguir mantenir-se al poder i fins i tot ser reelegit el 1984.
Un any abans, Antigua i Barbuda va signar una aliança amb els Estats Units, mitjançant la qual a aquest últim se li permet usar el territori nacional amb finalitats militars a canvi del pagament d'un cànon anual d'arrendament. Durant la invasió de Grenada del 1983, les tropes antiguanes van acompanyar les nord-americanes.
Govern i política Modifica
Antigua i Barbuda és membre de la Commonwealth, per la qual cosa el cap d'estat és el rei Carles III del Regne Unit (des de 2022). El representant del rei al país és un governador general.
El poder executiu està a les mans del primer ministre, que és també el cap de govern. El primer ministre normalment és el líder del partit vencedor de les eleccions a la Cambra de Representants (17 membres elegits), celebrades cada cinc anys. L'altra cambra del parlament, el Senat, té 17 membres que són nomenats pel governador general.
Organització politico-administrativa Modifica
L'illa d'Antigua es divideix en sis parishes o parròquies:
- Saint George (4.473)
- Saint John (14.121)
- Saint Mary (5.303)
- Saint Paul (6.117)
- Saint Peter (3.622)
- Saint Philip (2.964)
Tant l'illa de Barbuda com l'illa deshabitada de Redonda gaudeixen cadascuna d'estatus de dependència.
Geografia Modifica
El país està format per diverses illes. Antigua, la més gran i la més poblada, té una extensió de 280 km²; Barbuda té 160,5 km² i està situada al nord d'Antigua; i Redonda, al sud-oest del país, ocupa 1,5 km². Tant Antigua com Barbuda pertanyen al grup de les Illes de Sotavent.
Les illes són majoritàriament de terres baixes. El punt més alt és Boggy Peak, de 470 metres, ubicat a Antigua. El nucli de població principal és Saint John's, la capital, a Antigua. El nucli més poblat de Barbuda és Codrington.
Antigua és calcària i sorrenca, amb platges meravelloses que atreuen el turisme internacional. Barbuda, anomenada Dulcina pels antics conqueridors espanyols, està situada a 40 km al nord de l'anterior. S'ha constituït com una gran reserva de cacera habitada per cérvols, senglars i una gran diversitat d'aus, com coloms i ànecs. L'illa de Redonda és rocosa i està deshabitada, però té jaciments de fosfats.
Els rius són molt escassos a Antigua, i a Barbuda i Redonda no n'hi ha cap. El clima és tropical, amb poca oscil·lació tèrmica. Entre els mesos de febrer i maig el clima és fresc i sec.
Economia Modifica
L'economia depèn majorment del turisme. També és important la producció agrícola de canya de sucre, cotó i fruites, així com el refinament de petroli i les manufactures tèxtils, d'ebenisteria i de producció de rom. La producció de cervesa, roba, ciment, artesanies locals i mobiliari és escassa.
Entre els productes agropecuaris, a més dels anomenats més amunt, hi ha les papaies, guaiabes, taronges, ananàs, llimones i pastanagues. El bestiar és, fonamentalment, boví i de llana.
La moneda oficial és el dòlar del Carib Oriental, amb una paritat de 2,69:1 amb el dòlar dels EUA (2005). El producte brut intern era d'11.000 dòlars per capita el 2003 i la taxa d'inflació anual és molt baixa (0,4% el 2000). El país tenia un deute extern de 231 milions de dòlars el 2002 i una taxa de desocupació moderada de l'11% el 2001.
Demografia Modifica
Antigua i Barbuda té una població de 68.722 (2005), la tercera part dels quals viu a la ciutat de Saint John's.
La majoria de la població és descendent dels esclaus que treballaven a les plantacions de sucre, però també hi ha grups d'europeus, principalment irlandesos, britànics i portuguesos. Encara que l'idioma oficial és l'anglès, la majoria dels locals parla patois, una forma dialectal de l'anglès.
Gairebé tots els antiguans són cristians, i la confessió anglicana —al voltant de la meitat de la població— és la que té més fidels. Hi ha molts catòlics i també creients en religions animistes o locals.
La població alfabetitzada és de gairebé el 90%. Ètnicament es distribueix entre negres (91%), mulats (4,4%), blancs (1,3%) i altres (1,7%).[1]
El 68% de la població està econòmicament activa i té una edat que oscil·la entre els 15 i els 64 anys (2003).
Referències Modifica
- ↑ CIA World Factbook: Complete Unabridged Edition. Detailed Country Maps and other information. Central Intelligence Agency of the United States, 2010. ISBN 1607783339.[Enllaç no actiu]
