Grenada

estat insular d'Amèrica Central

Grenada és un estat insular de l'Amèrica Central, la més meridional de les Petites Antilles. Inclou les illes Grenadines del sud (la principal de les quals és Carriacou), mentre que les Grenadines septentrionals pertanyen a Saint Vincent i les Grenadines, l'estat que es troba al nord de Grenada. És banyada pel mar Carib a l'oest i l'oceà Atlàntic a l'est, i al sud té les costes de Veneçuela i Trinitat i Tobago. És el segon país independent més petit de l'hemisferi occidental, després de Saint Kitts i Nevis. La capital és Saint George's. Té uns 348,5 km2 i una població estimada de 112.523 persones el juliol del 2020.[1] La seva capital és Saint George's.[1] També es coneix com l'"Illa de l'espècie" per la seva producció de nou moscada.[2]

Infotaula de geografia políticaGrenada
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes
StGeorgesGrenada2000.jpg
Modifica el valor a Wikidata

HimneHail Grenada Modifica el valor a Wikidata

Lema«Ever Conscious of God We Aspire, Build and Advance as One People» Modifica el valor a Wikidata
EpònimGranada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Grenada in its region.svg Modifica el valor a Wikidata
 12° 07′ 00″ N, 61° 40′ 00″ O / 12.11667°N,61.66667°O / 12.11667; -61.66667Coord.: 12° 07′ 00″ N, 61° 40′ 00″ O / 12.11667°N,61.66667°O / 12.11667; -61.66667

CapitalSaint George's Modifica el valor a Wikidata
Població
Total107.825 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat309,4 hab/km²
Idiomaanglès
Grenadian Creole English (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part dePetites Antilles, Illes de Sobrevent, llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea i Carib Modifica el valor a Wikidata
Superfície348,5 km² Modifica el valor a Wikidata
• Aigua1,6%
Punt més altMount Saint Catherine (en) Tradueix (840 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixmar Carib (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Independència 
Creació1974
Organització política
Forma de governMonarquia parlamentàri
Òrgan legislatiuParliament of Grenada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
• Monarca Modifica el valor a WikidataElisabet II del Regne Unit (7 febrer 1974) Modifica el valor a Wikidata
• Prime Minister of Grenada (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataKeith Mitchell Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedadòlar del Carib Oriental Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.gd Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+1473 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències911, 434 (en) Tradueix, 724 (en) Tradueix i 774 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi paísGD Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgov.gd Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Vegeu també: Afrogrenadins
 
Mapa de Grenada (en anglès)

Els primers habitants de les illes van ser el poble amerindi dels Arauac, que suposadament haurien arribat a les illes sobre el segle ii des del continent americà enduts pels corrents. Al voltant del segle viii, les illes van ser envaïdes pels Caribs, que van sotmetre i eliminar els anteriors pobladors. L'agost de l'any 1498, Colom albirà l'illa, i la va batejar com illa de la Concepció, en honor de la Mare de Deu S'ha dit que potser l'havia batejat "Assumpció", però és incert, ja que va veure a distància les illes que ara són Grenada i Tobago i les va batejar alhora. No obstant això, la història ha acceptat que fou Tobago la batejada "Asunción" i Grenada la batejada "Concepción".[3]

Fins a l'any 1609, els europeus no van interessar-s'hi,[4] però l'intent de colonitzaciño britànic fou rebutjat pels nadius.[5]

L'illa va ser colonitzada per Jacques Dyel du Parquet, el governador de Martinica, i poc després els caribs els van atacar i matar la major part dels colons. Du Parquet va tornar amb reforços i armes de foc, massacrant als caribs tret de 40, que es van suïcidar llençant-se per un penya-segat.[5] L'illa va ser cedida a Gran Bretanya pel Tractat de París de 1763, la illa va passar a domini francès en 1779[6] i fou restablert el domini britànic pel Tractat de Versalles de 1783,[7] i en 1833 les Illes de Sobrevent es van convertir en una unió formal anomenada Colònia de les Illes de Sobrevent. Després que Barbados formés una colònia independent en 1885,[8] St. George's va passar a convertir-se en la capital de la Colònia de les Illes de Sobrevent,[9] El 3 de març de 1967, Grenada va adquirir plena autonomia per als seus assumptes interns com a Estat associat.

La independència es va atorgar el 7 de febrer de 1974, sense trencar vincles formals amb la Commonwealth, sota el lideratge d'Eric Gairy.[10] Seguiren uns anys de corrupció, i tensions polítiques.

El 13 de març de 1979 un cop d'estat (la revolució de Grenada)[11] deposà el govern, aprofitant que el Gairy era de viatge. El primer ministre Maurice Bishop,[12] establí un Govern Revolucionari Popular, de caràcter marxista, suprimí la resta de partits polítics i començà un acostament a Cuba i la Unió Soviètica. De seguida, però, el moviment popular es començà a dividir en faccions. El 19 d'octubre del 1983 el lloctinent i amic del primer ministre donà un cop d'estat amb l'ajuda de l'exèrcit i la facció més dura. Bishop fou detingut, i després d'intentar recuperar el poder, fou executat junt amb altres membres del seu govern. El 25 d'octubre, l'illa fou envaïda per l'exèrcit estatunidenc i un combinat de forces caribenyes. El desembre de 1986 es tornen a celebrar eleccions.

En 2004 l'illa fou devastada per l'Huracà Ivan, el més potent de la dècada, amb el 90% dels habitatges de l'illa malmesos i una dotzena de persones mortes.[13]

En desembre de 2014 es va unir a l'Aliança Bolivariana per les Amèriques.[14]

EconomiaModifica

Article principal: Economia de Grenada

Organització administrativaModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «CIA World Factbook – Grenada».
  2. «Grenada | History, Geography, & Points of Interest» (en anglès).
  3. Crask, Paul. Grenada, Carriacou and Petite Martinique (en anglès). Bradt Travel Guides, 2009, p. 5. ISBN 9781841622743. 
  4. «Our Grenadian Ancestors» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2021].
  5. 5,0 5,1 Mitchell, 2013, p. 15.
  6. Brizan, George. Grenada: Island of Conflict (en anglès). London: Zed Books, 1984, p. 45-46. ISBN 978-0-86232-230-4. OCLC 11793093. 
  7. «Background Notes, Grenada» (en anglès) p. 2. United states department of state, 1994. [Consulta: 20 agost 2021].
  8. Kanski, Jack J. History of the Americas and Caribbean (en anglès). Troubador Publishing, 2018, p. 122. ISBN 1788039270. 
  9. University of the West Indies. The Journal of Caribbean History (en anglès). Caribbean Universities Press, 1994, p. 24. 
  10. «Biography: Sir Eric Matthew Gairy» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-08. [Consulta: 16 abril 2022].
  11. «The Grenada Revolution - March 13th 1979» (en angès). Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 16 abril 2022].
  12. «Biography: Maurice Bishop» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-10-23. [Consulta: 16 abril 2022].
  13. «Hurricane Ivan devastates Grenada» (en anglès). The Guardian, 09-09-2004. [Consulta: 20 agost 2021].
  14. «Grenada, St Kitts and Nevis Join ALBA» (en anglès). Caribbean Journal, desembre 2014. [Consulta: 15 desembre 2020].

BibliografiaModifica

  • Mitchell, Norris. Dynamics of Urban St. George (en anglès). Xlibris Corporation, 2013. ISBN 1479766062. 

Enllaços externsModifica