Trinitat i Tobago
Trinitat i Tobago és una república que s'assenta sobre un arxipèlag situat al sud del Carib, davant la costa oriental de Veneçuela i al sud de Grenada. També fa frontera marítima amb Barbados, al nord-est, i amb Guyana, al sud-est. El país té una superfície de 5.128 quilòmetres quadrats i està format per dues illes principals, Trinitat i Tobago, i vint-i-una de més menudes. Trinitat és la més gran i més poblada, mentre que Tobago és de dimensions molt més reduïdes, amb un 6% del total del territori, i té un 4% de la població. A diferència de la majoria d'illes de parla anglesa del Carib, Trinitat i Tobago és un país industrialitzat, amb una economia basada en el petroli i en la indústria petroquímica. Trinitat i Tobago és famosa pel carnaval, que precedeix la Quaresma, i perquè és el lloc d'origen de l'instrument musical anomenat "steel drum" o tambor d'acer, dels estils de música calipso i soca, i del ball del limbo.
 Trinitat i Tobago | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Republic of Trinidad and Tobago | |||||
|
|||||
  | |||||
| Himne | Forged from the Love of Liberty (en)  | ||||
| Lema | «Together We Aspire, Together We Achieve» «Заедно се стремим, заедно постигаме» | ||||
| Epònim | Illa de Trinitat i Tobago | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Port-of-Spain | ||||
| Ciutat més gran | Chaguanas | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 1.369.125 (2017) | ||||
| • Densitat | 266,99 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Petites Antilles llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea Carib | ||||
| Superfície | 5.128 km² | ||||
| Punt més alt | cerro del Aripo (940 m) | ||||
| Punt més baix | mar Carib (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | domini de Trinitat i Tobago | ||||
| Independència | |||||
| Creació | 1r gener 1889 31 agost 1962 1r agost 1976 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república parlamentària | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament de Trinitat i Tobago | ||||
| • President | Christine Kangaloo (2023–) | ||||
| • Primer ministre | Keith Rowley (oc) (2015–) | ||||
| Economia | |||||
| PIB nominal | 24.460.196.270 $ (2021) | ||||
| Moneda | dòlar de Trinitat i Tobago | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .tt | ||||
| Prefix telefònic | +1868 | ||||
| Telèfon d'emergències | 811 (en) , 990, 999 i 911 | ||||
| Codi país | TT | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | gov.tt | ||||
.svg)
Història Modifica
Inicialment, l'illa estava poblada per caribs i arawaks. Cristòfol Colom, en el seu tercer viatge, va descobrir el 31 de juliol de 1498 l'illa de Trinitat, i després, l'illa de Tobago. Durant el segle xvi i el segle xviii, l'illa de Trinitat va formar part de la província de Guayana, adscrita a la capitania general de Veneçuela o capitania de Caracas, dins del virregnat de Nova Granada. A l'illa hi havia la capital de la província, la ciutat de San José de Oruña. Per la seua banda, l'illa de Tobago va estar sota domini francès des del 1650. En 1814, Tobago va quedar sota el poder britànic, mentre que, en el curs dels conflictes napoleònics, Espanya va perdre Trinitat a favor d'Anglaterra en 1802, a causa del Tractat d'Amiens. Tobago va formar part de les Colònia de les Illes de Sobrevent, però en 1889 va quedar associada a Trinitat.[1]
En 1958, les illes van formar, juntament amb altres colònies britàniques del Carib, la Federació de les Índies Occidentals.[1] Amb la formació del Moviment Nacional del Poble (MNP), encapçalat per Eric Eustace Williams, es va iniciar el moviment independentista, que va culminar el 31 d'agost de 1962. l'Illa de Trinitat va formar una unió amb Tobago per convertir-se en l'estat de Trinitat i Tobago.[2] El moviment de Williams va triomfar en les eleccions de 1966. En 1970 va plantar cara a una rebel·lió dirigida per una organització anomenada Poder Negre, que va causar una aguda crisi econòmica i social, i va obligar a declarar l'estat d'emergència.
Cap a 1973, malgrat l'augment de les exportacions de petroli, l'economia no va millorar, cosa que va generar inflació i atur. En 1976 es va proclamar la república (com algunes antigues colònies britàniques, Trinitat i Tobago havia mantingut el monarca britànic com a cap d'estat), però va continuar com a membre de la Commonwealth. Williams va morir en 1981 i el va succeir George Chambers.
En les eleccions de 1986 va vèncer una coalició opositora al MNP, l'Aliança Nacional per a la Reconstrucció (ANR), liderada per Arthur Robinson, que va accedir al càrrec de primer ministre. El 27 de juliol de 1990, 114 membres de l'organització Jamaat al Muslimeen, encapçalats per Yasin Abu Bakr i Bilaal Abdullah, van protagonitzar un intent de cop d'estat. Alguns van entrar al Parlament i durant sis dies van tenir segrestats el primer ministre, Arthur Robinson, i la majoria de membres del seu govern. En 1991, el MNP va tornar al poder amb Patrick Manning. En 1995, el Congrés Nacional Unit (CNU) va nomenar com a primer ministre Basdeo Panday, que va revalidar el mandat en el 2000, en guanyar les eleccions, però l'oposició de Robinson, en aquell temps president del país, va nomenar Manning com a primer ministre. El març de 2003, George Maxwell Richards va assumir la presidència.
Política Modifica
El cap d'estat de Trinitat i Tobago és el president, actualment el professor emèrit George Maxwell Richards. El president és triat per un col·legi electoral integrat pels membres de les dues cambres del Parlament. El Parlament està format per dues cambres, el Senat (31 escons) i la Cambra de Representants (36 escons). Els membres del Senat són nomenats pel president. Els 16 senadors del govern són nomenats a proposta del primer ministre; els 6 senadors de l'oposició, a proposta del líder de l'oposició, i els 9 senadors independents, que representen els altres sectors de la societat civil, són nomenats pel president. Els 36 membres de la Cambra de Representants són elegits pel poble per a un màxim de cinc anys.
El primer ministre és nomenat pel president, que escull la persona que en la seua opinió té més suport a la Cambra de Representants. Generalment, el càrrec l'ha ocupat el líder del partit que més escons ha obtingut en l'elecció prèvia, excepte en el cas de les eleccions generals de 2001.
Des del 4 de desembre de 2001, el partit governant és el Moviment Nacional Popular, liderat per Patrick Manning. El partit de l'oposició és el Congrés Nacional Unit, encapçalat per Basdeo Panday.
Trinitat i Tobago és un membre actiu de la Comunitat del Carib (CARICOM).
Organització territorial Modifica
La divisió administrativa de Trinitat i Tobago consta de set parròquies, tres municipalitats i un districte: Arima, Caroni, Mayaro, Nariva, Port-of-Spain, Saint Andrew, Saint David, Saint George, Saint Patrick, San Fernando, Tobago i Victòria.
Economia Modifica
Trinitat i Tobago s'ha guanyat una gran reputació com a centre d'inversió per a les empreses internacionals. En els últims quatre anys, el sector del gas natural ha tingut un paper important, ja que ha experimentat un creixement sostingut. El turisme és un sector cada vegada més potent, encara que, proporcionalment, no és tan important com en altres illes del Carib. L'economia es beneficia de la baixa inflació i de la gran activitat comercial. L'any 2002, el sector del petroli va tenir un fort creixement, que, en part, va compensar la incertesa generada per la política interna.
Demografia Modifica
Els dos grups ètnics predominants són els indotrinitaris, descendents de treballadors procedents de l'Índia (40,3% de la població), i els afrotrinitaris, que descendeixen d'esclaus africans (39,5%). Junts sumen al voltant del 79,8% de la població. Pel que fa a la resta, la majoria són persones d'origen mixt, amb petites minories d'europeus, xinesos, sirians-libanesos i caribs (descendents dels habitants indígenes, no reconeguts com a categoria diferenciada en el cens).
A Trinitat i Tobago es professen moltes religions. Les que tenen més fidels són el catolicisme i l'hinduisme, mentre que l'anglicanisme, l'islamisme, el presbiterianisme i el metodisme són minoritàries. Dues creences sincrètiques afrocaribenyes, els clamadors o baptistes espirituals i la fe orisha (abans anomenats shangós), estan entre els grups religiosos de més ràpid creixement. També el mormonisme s'hi ha estès des de mitjans dels 80.
L'anglès és la llengua oficial del país, tot i que alguns indotrinitaris parlen hindi, àmpliament usat en la música popular. L'idioma més parlat, l'anglès de Trinitat, és classificat com un dialecte de l'anglès o com un crioll anglès (crioll trinitari de l'anglès). L'idioma més parlat en Tobago és el crioll de l'anglès de Tobago. Totes dues llengües contenen elements africans. L'anglès de Trinitat també està influït pel francès i l'hindi. Aquestes llengües criolles, normalment només es parlen en situacions informals i no tenen un sistema normalitzat d'escriptura.
Encara que el francès crioll va ser la llengua més estesa en l'illa, avui se sent rarament. A causa de la situació de Trinitat en la costa de Sud-amèrica, el país lentament està desenvolupant una relació amb els pobles hispanoparlants, i, per tant, el govern exigeix que l'espanyol siga ensenyat en tots els centres de secundària, cosa que fa que aquest idioma guanye terreny dia a dia. En concret, el 2004 el govern va prendre la iniciativa Espanyol com a Primera Llengua Estrangera, iniciada en març de 2005. Les normatives del govern requereixen ara que l'espanyol s'ensenye a tots els estudiants d'ensenyament secundari, i que, en un termini de cinc anys (cap a 2010), el 30% dels empleats públics siguen competents en aquest idioma.
Drets humans Modifica
Amnistia Internacional denuncia[3] tortures i judicis qüestionables a Trinitat i Tobago. Hi ha diversos casos d'aplicació incorrecta de la pena de mort. L'homosexualitat no és legal a Trinidad i Tobago, i és penalitzada amb empresonament. L'article 8 (18/1) de la llei d'immigració prohibeix l'entrada en el país als homosexuals.
Celebritats Modifica
- Ato Boldon, atleta.
- Stokely Carmichael, activista polític.
- Nicki Minaj, cantant.
Referències Modifica
- ↑ 1,0 1,1 Kanski, Jack J. History of the Americas and Caribbean (en anglès). Troubador Publishing, 2018, p. 122. ISBN 1788039270.
- ↑ Knight, Franklin W.; Palmer, Colin A. The Modern Caribbean (en anglès). University of North Carolina Press, 1989, p. 14-15. ISBN 978-0807818251.
- ↑ «Amnesty International to T&T Govt: Stop the hangings» (en anglès). The Guardian, 22-08-2011. [Consulta: 26 març 2014].
Enllaços externs Modifica
- http://sancity.org/
- http://www.cso.gov.tt/statistics/cssp/census2000/Total_Population_by_Sex_%20Sex_Ratio_and_Area_2000.pdf Arxivat 2009-03-05 a Wayback Machine.
- Min. of Public Administration; Gov't. Information Service. «Local Government in Trinidad and Tobago». National Library and Information System, 2009. Arxivat de l'original el 2012-04-04. [Consulta: 25 novembre 2013].
- Dupont, Jerry. «Trinidad and Tobago». A: The common law abroad: constitutional and legal legacy of the British empire. William S. Hein Publishing, 2001, p. 295–303. ISBN 0-8377-3125-9.
- Julien, Joel «T&T goes to the polls again». Trinidad and Tobago Express [Consulta: 25 novembre 2013].
- http://www.localgov.gov.tt/ Arxivat 2008-06-04 a Wayback Machine.