Illa

terra ferma completament rodejada per una massa d'aigua
Per a altres significats, vegeu «Illa (desambiguació)».

Una illa o ísola[1] és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.[2] El que distingeix les illes marítimes dels continents és el fet que són d'unes dimensions inferiors.

Vista de satèl·lit de l'illa de Formentera, situada a la mar Mediterrània
Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit.

Des del punt de vista dels territoris catalanoparlants, s'anomena simplement «les Illes» (o «ses Illes») el conjunt format per les illes Balears i Pitiüses.

Origen de les illesModifica

Les illes poden tenir diversos orígens (com l'erosió i la sedimentació), especialment les que es troben en mars i oceans. Poden evolucionar i augmentar de mida per dipòsits de sediments o per acumulació de material volcànic o orgànic. A vegades, poden ser formades per processos erosius en què una porció de terra roman separada d'un continent. L'augment del nivell del mar també provoca el sorgiment d'illes, quan se submergeixen les terres baixes i en resten separades les zones més altes de les illes.

Illes continentalsModifica

Aquestes illes són parts de terra connectades per la plataforma continental a un continent. Això significa que són part del continent adjacent i se situen a la seva plataforma continental.

Exemples d'aquesta mena d'illes:

Illes volcàniquesModifica

Article principal: illa volcànica
 
Volcà de l'illa de Pico, a les Açores

L'activitat volcànica que es produeix als fons oceànics té com a conseqüència la formació d'illes. Això sol relacionar-se amb el moviment de plaques a l'escorça terrestre.

Exemples d'aquesta mena d'illes:

Illes coral·linesModifica

Article principal: Escull de corall
 
L'atol de Carolina, a Kiribati

Les illes i esculls coral·lins es troben en mars tropicals i subtropicals. Estan formades pels esquelets d'un grup d'organismes marins primitius, els coralls, quan el corall creix fins a arribar a la superfície de l'oceà, des de plataformes submarines no gaire profundes, que molt sovint són cons volcànics. Quan el con és completament submergit es forma un atol coral·lí. El corall deixarà de créixer fins a dalt quan arriba a la superfície; per aquest motiu aquestes illes són planes i baixes.

Exemples d'aquesta mena d'illes:

Illes sedimentàriesModifica

Aquestes illes, també anomenades maritimofluvials, es formen a la desembocadura de rius grans per l'acumulació de sorra, grava i llot, que són arrossegats pel corrent del riu. Aquests sediments es van dipositant en forma de monticles en estanys on el corrent perd velocitat. Aquestes illes formen un delta a la desembocadura del riu, com per exemple els deltes de l'Ebre (amb l'illa de Buda), el Ganges, el Mississipí, l'Orinoco, el Nil o el Paraná.

L'illa de Marajó, a la desembocadura de l'Amazones, és l'illa sedimentària més gran del món, amb una extensió semblant a la de Dinamarca (o a la suma de Catalunya, la Catalunya Nord i les Balears).

Illes fluvialsModifica

Article principal: illa fluvial

Les illes fluvials es formen a partir de barres de sorra presents al canal central del riu, les partícules de les quals es componen de materials de mides diverses. L'avanç dels rius de caràcter meàndric i anastomòtic, amb tot de revolts i canals de comunicació, deixa una sèrie de crestes i depressions pantanoses que determinen la formació de diferents tipus de vegetació, com per exemple ambients de terra ferma, ambients inundables o ambients de transició entre aquests dos. Cada cresta representa el resultat de la migració del curs durant la formació d'una nova platja.

Les illes fluvials, en trobar-se delimitades per un riu i subjectes a la seva dinàmica d'inundació, presenten una sèrie de condicions ambientals específiques en àrees molt petites, producte de les diferències topogràfiques, cosa que obliga certes espècies animals i vegetals a adaptar-se a les condicions que comporta aquest dinamisme. Per exemple, els boscs inundats temporalment tenen característiques molt heterogènies en àrees petites; aquests boscs no són estables, car són subjectes a canvis causats pel creixement i l'avanç de la llera del riu.

Es considera que l'illa del Bananal, al centre del Brasil, és la major illa fluvial del món, amb una extensió lleugerament inferior a la del País Valencià.

Illes menors dels Països CatalansModifica

A banda de les tres grans illes balears d'Eivissa, Mallorca i Menorca als Països Catalans trobem les següents illes.

Amb poblament estableModifica

Sense poblamentModifica

Illes artificialsModifica

Article principal: illa artificial

Gairebé totes les illes de la Terra són naturals i han estat formades per forces tectòniques o erupcions volcàniques. Tanmateix, també existeixen illes artificials (fetes per l’home), com l’illa de la badia d’Osaka, situada a l’illa japonesa de Honshu, on es troba l’aeroport internacional de Kansai. Les illes artificials es poden construir utilitzant materials naturals (per exemple, terra, roca o sorra) o artificials (per exemple, lloses de formigó o residus reciclats).[3][4] De vegades, les illes naturals s’amplien artificialment, com l’illa Vasilyevsky a la ciutat russa de Sant Petersburg, que va veure la seva costa occidental estesa cap a l’oest uns 0,5 km quan es va construir el port de passatgers de Sant Petersburg.[5]

Les illes artificials de vegades es construeixen sobre una «elevació de la marea baixa» preexistent, una zona de terra naturalment formada que està envoltada i a sobre de l'aigua a la marea baixa, però submergida a la marea alta. Jurídicament no són illes i no tenen un mar territorial propi.[6]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Bosch i Rodoreda, A. «En record de Rafael Caria (l'Alguer, 1941-2008)». Llengua Nacional, 64, 2008, pàg. 43 i 44.
  2. «illa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Building Artificial Islands That Rise With the Sea». Arxivat de l'original el 5 juny 2016.
  4. «What Makes an Island? Land Reclamation and the South China Sea Arbitration» (en anglès americà). Asia Maritime Transparency Initiative, 15-07-2015. Arxivat de l'original el 27 maig 2016.
  5. «Conception of development of the artificial lands of Vasilievsky island». Arxivat de l'original el 25 setembre 2016.
  6. United Nations Convention on the Law of the Sea, Article 13.