Riu Paraná
El riu Paraná (ysyry Parana en guaraní) és, després de l'Amazones, el segon riu d'Amèrica del Sud en termes de magnitud. Transcorre pels territoris del Brasil, Paraguai i l'Argentina, amb un curs de 2.570 quilòmetres. Aquesta llargària podria ser considerada superior (3.998 km) si es comptés la distància des de la capçalera del riu Paranaiba, al Brasil.[1] El nom Paraná prové de la llengua tupí, i significa "com el mar".[2]
| |||||
| Tipus | riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Amèrica del Sud | ||||
| País de la conca | Brasil, Bolívia, Paraguai i Argentina | ||||
| Entitat territorial administrativa | província de Buenos Aires (Argentina), Entre Ríos (Argentina), Província de Santa Fe (Argentina), província de Corrientes (Argentina), Província del Chaco (Argentina), Província de Misiones (Argentina), departament de Ñeembucú (Paraguai), departament de Misiones (Paraguai), Departament d'Itapúa (Paraguai), departament d'Alto Paraná (Paraguai), Departament de Canindeyú (Paraguai), Estat de Paranà (Brasil), Mato Grosso do Sul (Brasil), São Paulo (Brasil) i Minas Gerais (Brasil) | ||||
| Lloc | Grande | ||||
| Final | |||||
| Lloc | Riu de la Plata | ||||
| |||||
| Format per | |||||
| Afluents | 47
| ||||
| Conca hidrogràfica | Conca de la Plata | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 4.880 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 2.582.672 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 16.000 m³/s | ||||
Curs
modificaEl riu neix en la conjunció dels rius Grande i Paranaíba, punt que marca el trifini entre els estats de Minas Gerais, Mato Grosso do Sul i São Paulo.[3]
Avança en direcció sud-oest durant 619 km, fins a arribar a la ciutat de Salto del Guairá, ja en la frontera amb Paraguai. En aquest punt es trobaven les cascades del Guairá (Cascadas das Sete quedas, en portuguès), que van quedar submergides després de la construcció de la presa d'Itaipú, inaugurada el 1982.[4]
Els següents 200 km, el riu forma la frontera natural brasilero-paraguaiana, fins a la confluència del Riu Iguaçú, la triple frontera dels dos estats amb l'Argentina. Continua fins Encarnación / Posadas, on gira cap a l'oest, fins a la desembocadura del riu Paraguai, el seu afluent més important i que marca el final de la frontera paraguaio-argentina.[5] En aquest tram es troba la presa de Yaciretá, la segona més gran de la conca.[6]
A pocs quilòmetres d'aquest punt s'hi troben les ciutats germanes de Corrientes i Resistencia. Viatja cap al sud 820 km, passa per Santa Fe i Rosario, on gira cap al sud-est, fent l'últim tram de 500 km fins a la desembocadura, junt amb el riu Uruguai, a l'estuari del riu de la Plata.[1][5]
Conca
modifica
L'extensió de la conca del riu Paraná supera els 2,5 milions de quilòmetres quadrats, drenant bona part de l'Amèrica del Sud central.[7] Abasta tot el Paraguai, la majoria del sud i sud-est del Brasil, el nord de l'Argentina, i fins i tot part de Bolívia. El volum d'aigua que aboca a l'oceà Atlàntic a través del Riu de la Plata és aproximadament igual al volum que aboca el riu Mississipi. Aquesta conca abasteix les capitals dels tres països que travessa (Brasília, Asunción i Buenos Aires), així com grans ciutats com São Paulo, Curitiba, Sucre o Salta.[8] Tant la conca del Paraná com la del riu Uruguai són, en realitat, subconques de la Conca de la Plata, que té una superfície acumulada de 3,1 milions de km².[9]
El cabal del riu és molt variable, tant entre les estacions seca i humida com al llarg dels anys. En observacions fetes a la ciutat de Corrientes (Argentina) al llarg d'un segle, es calcula que el cabal mitjà és de 16.000 m³/s, mentre que s'han detectat variacions en un rang de +/- 50%.[10]
El Paraná travessa zones amb diferents tipus i varietats climàtiques. El curs superior presenta l'època anual de crescudes durant l'estiu austral. Els cursos mitjà i inferior, que veuen alterat el seu règim per les aportacions del riu Paraguai, mostren una segona crescuda durant l'hivern. El màxim cabal del riu es registra cap a finals de l'estiu (febrer-març) i l'estiatge es dona a finals de l'hivern (agost-setembre).[11]
Navegabilitat
modifica
El Paraná és navegable en forces trams, i és usat com a port d'interior, vital per països sense sortida directa al mar, com Bolívia i Paraguai. La construcció de les dues centrals hidroelèctriques han tallat l'última part del trajecte pel riu Paraná, que abans arribava fins Salto del Guairá.[12]
Per millorar la navegabilitat, s'han dut a terme diverses obres de canalització, eliminació de meandres o dragatge del llit del riu.[13]
Hidrovia Paraná-Paraguai
modifica
Es tracta d'una via de 3.442 km, des de Puerto Cáceres (Mato Grosso, Brasil) a Nueva Palmira (Colonia, Uruguai). Baixa el riu Paraguai, nodreix d'aigua el Pantanal i va bordejant Bolívia. S'endinsa en Paraguai fins a arribar a la capital, Asunción, fent frontera amb l'Argentina, que ressegueix fins a la desembocadura al Paraná, just abans de Corrientes.[14]
Es tracta d'una gran via pel transport de mercaderies, sent les principals la soja, altres cereals i els derivats; mineral de ferro i combustible.[15] Si el transport fluvial per aquesta hidrovia movia 700.000 tones de mercaderies l'any 1988, el 2015 ja superava els 21,5 milions de tones, en un trajecte que passa per dos-cents ports de càrrega i de passatgers.[16][14]
El govern de la hidrovia recau en el Comitè Intergovernamental de la Hidrovia Paraguay-Paraná (CIH), creat el 1989 i es regeix per l'Acord de Transport Fluvial de la Hidrovia o Acord de Santa Cruz de la Sierra, signat el 1992. Tots cinc països de la conca de la Plata en són membres.[17]
Preses de Yacyretá i Itaipú
modificaLa presa de Yacyretá compta amb una resclosa que permet remuntar el riu i completar el trajecte Corrientes - Ituazingó - Posadas / Encarnación - Puerto Iguazú / Ciudad del Este / Foz do Iguaçu (uns 600 km de longitud). La navegabilitat està restringida a embarcacions de poc calat, ja que la profunditat de les aigües té mínims de 1,80 metres.[18]
El recorregut en barca no continua més enllà de la Triple Frontera ja que el Paraná queda tallat per la presa d'Itaipú i el riu Iguaçú ho està per les cascades de l'Iguaçú.[19]
Hidrovia Paraná-Tietê
modifica
Gràcies a la construcció de diferents rescloses, el riu Paraná és navegable també des de la presa d'Itaipú fins al seu naixent i també ho són part dels seus afluents. És el cas del riu Tietê, que rega la ciutat de São Paulo i que acumula 863 km navegables des de Mogi das Cruzes fins a la desembocadura al Paraná. En total, aquesta hidrovia té una llargada de 2.400 quilòmetres.[20][21]
Explotació dels recursos
modificaAlgunes espècies de peix (com p. ex. el surubí i Prochilodus lineatus) són explotades massivament per a consum intern i exportació, dotant de recursos als pescadors locals.[22]
La construcció d'enormes preses hidroelèctriques al llarg del riu ha suposat un gran impacte econòmic. La presa d'Itaipú (Brasil-Paraguai) i la de Yacyretá (Argentina-Paraguai) han convertit la nació guaraní en el major exportador d'electricitat d'origen hidroelèctric i el major productor d'electricitat per cápita del món.[23]
Ponts sobre el Paraná
modificaEn el seu curs per territori argentí, el Paraná es pot creuar pels següents ponts (enumerats de nord a sud):
També existeixen converses entre els governs argentí i uruguaià per tal de construir un pont o túnels a l'estuari del Riu de La Plata.[28][29][30]
Disputes territorials
modificaLa conca del Paraná vertebra els dos pols econòmics més importants de l'Amèrica del Sud, l'estat de São Paulo i l'eix Santa Fé - Rosario - Buenos Aires. El seu valor estratègic va convertir el riu en escenari de diverses disputes territorials, primer entre els dos regnes ibèrics i, després, entre les colònies emancipades. També hi va haver intents d'invasió per part d'Anglaterra i França.[31]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Paraná River - river, South America» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. Arxivat de l'original el 2021-11-01. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Rio Paraná atinge menor nível desde baixa recorde em 1944» (en portuguès brasiler). Tribuna UOL, 27-10-2021. Arxivat de l'original el 2021-10-29. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Rio Paraguai corre 2,6 mil quilômetros da nascente à foz e define fronteiras» (vídeo) (en portuguès brasiler). Globoplay, 25-01-2015. Arxivat de l'original el 2021-11-01. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Guaíra, Salto del, Brazil» (en anglès). World Waterfall Database. Arxivat de l'original el 2020-03-29. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Blanco, 2019, p. 5.
- ↑ Boerr, Martín «Energía. Apuestan a una segunda Yacyretá con una inversión de US$ 350 millones» (en castellà). La Nación [Buenos Aires], 01-04-2021. Arxivat de l'original el 2024-05-23. ISSN: 0325-0946 [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Watershed of the world: South America - Parana Watershed» (en anglès). EarthTrends: The Environmental Information Portal, 27-10-2004. Arxivat de l'original el 27/10/2004. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Metcalfe, Chris D.; Collins, Pablo; Menone, Mirta L.; Tundisi, José G. The Paraná River Basin: Managing Water Resources to Sustain Ecosystem Services (en anglès). Routledge, 2020-06-10. ISBN 978-1-000-06973-0. Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
- ↑ «LA PLATA RIVER BASIN. A Framework for the Sustainable Management of Its Water Resources with Respect to the Hydrological Effects of Climatic Variability and Change» (pdf). Water Project Series. Office for Sustainable Development and Environment of the General Secretariat of the Organization of American States, 6, 10-2005. Arxivat de l'original el 2021-11-01 [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Blanco, 2019, p. 5-9.
- ↑ Cushing, Colbert E.; Cummins, Kenneth W.; Minshall, G. Wayne. River and Stream Ecosystems of the World: With a New Introduction (en anglès). University of California Press, 2006-02-06, p. 257-280. ISBN 978-0-520-24567-9. Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
- ↑ Carvajal, Guillermo. «En 1982 la represa de Itaipú hizo desaparecer los Saltos del Guairá, las mayores cataratas del mundo» (en castellà). La Brújula Verde, 01-01-2018. Arxivat de l'original el 2021-11-05. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Alerta por los impactos ambientales de la Hidrovía» (en castellà). Wetlands International, 23-06-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-03. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ 14,0 14,1 «Informe de la secretaría ejecutiva del CIH» (pdf). Comité Intergubernamental de la Hidrovía Paraguay Paraná, 16-07-2018. Arxivat de l'original el 2021-06-21. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ Cristiani, M.; Perezlindo, M. L.; Pascar, N.; Marchegiani, L. «Hidrovía Paraná-Paraguay: Legislación, economía y sustentabilidad portuaria». Invenio: Revista de investigación académica, 39, 2018, pàg. 105–124. Arxivat de l'original el 2021-11-05. ISSN: 0329-3475 [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ root; Calzada, Julio; Sesé, Alfredo. «Notable: Las cargas por la hidrovía Paraná- Paraguay equivalen a la cuarta parte de las cargas totales de Argentina» (en castellà). Bolsa de Comercio de Rosario, 06-12-2019. Arxivat de l'original el 2021-11-07. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Hidrovía Paraná- Paraguay» (en castellà). portal oficial del Estado argentino, 13-07-2020. Arxivat de l'original el 2021-11-05. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Esclusa de Yacyretá» (en castellà). COMIP. Arxivat de l'original el 2021-11-08. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Avogradini, Fernando. «Hidrovía Paraná - Paraguay» (pdf) (en castellà). Gobierno de la Provincia de Santa Fe. Arxivat de l'original el 2021-03-02. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Hidrovia Tietê-Paraná» (en portuguès brasiler). Governo do Estado de São Paulo. Arxivat de l'original el 30/06/2017. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Craide, Sabrina. «Navegação na Hidrovia Tietê-Paraná é liberada antes da data prevista» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 27-01-2016. Arxivat de l'original el 2018-06-30. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Piñeyro, Nidia; Serial, Agostina Florencia «Coacción y pesca artesanal en el Río Paraná. Su impacto en las familias pescadoras de Bella Vista, Corrientes, Argentina». Revista del Instituto de Investigaciones en Educación, 10, 13, 23-12-2019, pàg. 40. Arxivat de l'original el 2021-11-08. DOI: 10.30972/riie.10134077. ISSN: 1853-1393 [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Chacra. «Paraguay es el mayor productor de energía limpia». Revista Chacra, 01-12-2015. Arxivat de l'original el 2020-10-02. [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ 24,0 24,1 Moreira, Vània. «FHC inaugura hoje complexo de pontes em Porto Camargo» (en portuguès). Folha de Londrina, 13-03-2002. Arxivat de l'original el 2021-11-03. [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «A 47 años de la inauguración del “General Belgrano”» (en castellà). Diario Norte, 10-05-2020. Arxivat de l'original el 2021-11-02. [Consulta: 2 novembre 2021].
- ↑ «El proyecto del puente, en la agenda los intendentes de Goya y Reconquista» (en castellà). Diario El Libertador, 09-05-2021. Arxivat de l'original el 2021-11-02. [Consulta: 2 novembre 2021].
- ↑ Caraffini, Daniel. «Puente Paraná-Santa Fe: la Nación incluyó la obra en el proyecto de Presupuesto» (en castellà). Uno Entre Ríos, 03-10-2021. Arxivat de l'original el 2021-11-02. [Consulta: 2 novembre 2021].
- ↑ Raimundi, Carlos; Lovelli, Mariano «El puente Buenos Aires-Colonia del Sacramento» (en castellà). Relaciones Internacionales, no. 15, 1998. Arxivat de l'original el 2021-11-08 [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Anunciaron que se hará el puente Buenos Aires- Colonia», 20-07-2014. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Young, Gerardo. «Clarín.com - Del tren bala a la aeroísla, el país de las promesas» (en castellà). Clarín, 14-11-2013. Arxivat de l'original el 14/11/2013. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Pérez, Juan García «Conflictos territoriales y luchas fronterizas en América Latina durante los siglos XIX y XX». Norba: Revista de historia, 18, 2005, pàg. 215-241. Arxivat de l'original el 2021-11-04. ISSN: 0213-375X [Consulta: 4 novembre 2021].
Bibliografia
modifica- Blanco, Pedro Samuel «Evolución del caudal del Río Paraná en la ciudad de Corrientes durante los últimos 100 años». La Huella Educativa. Ministerio de Educación [Argentina], 2019, pàg. 4-12. ISSN: 2469-0627.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
- Informació i mapa de la conca del Paraná Arxivat 2004-10-27 a Wayback Machine. (anglès)