Riu Paraná
El riu Paraná (río Paraná en castellà i en portuguès) és, després de l'Amazones, el segon riu d'Amèrica del Sud en termes de magnitud, i transcorre pels territoris del Brasil, Paraguai i l'Argentina, amb un curs de 2.570 quilòmetres. Aquesta llargària podria ser considerada superior (3.998 km) si es contés la distància des de la capçalera del riu Paranaiba, al Brasil.[1] El nom Paraná prové de la llengua tupí, i significa "com el mar".[2]
  | |||||
| Tipus | Riu i curs d'aigua | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Amèrica del Sud | ||||
| País de la conca | Brasil, Bolívia, Paraguai i Argentina | ||||
| Entitat territorial administrativa | Brasil | ||||
| Localització | Grande | ||||
| Final | |||||
| Localització | Riu de la Plata | ||||
| |||||
| Format per | |||||
| Afluent | 47
| ||||
| Conca hidràulica | Conca de la Plata | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Dimensions | 4.880 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 2.582.672 km² | ||||
| Mesures i indicadors | |||||
| Cabal | 16.000 m³/s | ||||
CursModifica
El riu neix en la conjunció dels rius Grande i Paranaíba, punt que marca el trifini entre els estats de Minas Gerais, Mato Grosso do Sul i São Paulo.[3]
Avança en direcció sud-oest durant 619 km, fins a arribar a la ciutat de Salto del Guairá, ja en la frontera amb Paraguai. En aquest punt es trobaven les cascades del Guairá (Cascadas das Sete quedas, en portuguès), que van quedar submergides després de la construcció de la presa d'Itaipú, inaugurada el 1982.[4]
Els següents 200 km, el riu forma la frontera natural brasilero-paraguaiana, fins la confluència del Riu Iguaçú, la triple frontera dels dos estats amb l'Argentina. Continua fins Encarnación / Posadas, on gira cap a l'oest, fins la desembocadura del riu Paraguai, el seu afluent més important i que marca el final de la frontera paraguaio-argentina.[5] En aquest tram es troba la presa de Yaciretá, la segona més gran de la conca.[6]
A pocs quilòmetres d'aquest punt s'hi troben les ciutats germanes de Corrientes i Resistencia. Viatja cap al sud 820 km, passa per Santa Fe i Rosario, on gira cap al sud-est, fent l'últim tram de 500 km fins la desembocadura, junt amb el riu Uruguai, a l'estuari del riu de la Plata.[1][5]
ConcaModifica
L'extensió de la conca del riu Paraná supera els 2,5 milions de quilòmetres quadrats, drenant bona part de l'Amèrica del Sud central.[7] Abasta tot el Paraguai, la majoria del sud i sud-est del Brasil, el nord de l'Argentina, i fins i tot part de Bolívia. El volum d'aigua que aboca a l'Oceà Atlàntic a través del Riu de la Plata és aproximadament igual al volum que aboca el riu Mississipí. Aquesta conca abasteix les capitals dels tres països que travessa (Brasília, Asunción i Buenos Aires), així com grans ciutats com São Paulo, Curitiba, Sucre o Salta.[8] Tant la conca del Paraná com la del riu Uruguai són, en realitat, subconques de la Conca de la Plata, que té una superfície acumulada de 3,1 milions de km².[9]
El cabal del riu és molt variable, tant entre les estacions seca i humida com al llarg dels anys. En observacions realitzades a la ciutat de Corrientes (Argentina) al llarg d'un segle, es calcula que el cabal mitjà és de 16.000 m³/s, mentre que s'han detectat variacions en un rang de +/- 50%.[10]
El Paraná travessa zones amb diferents tipus i varietats climàtiques. El curs superior presenta l'època anual de crescudes durant l'estiu austral. Els cursos mitjà i inferior, que veuen alterat el seu règim per les aportacions del riu Paraguai, mostren una segona crescuda durant l'hivern. El màxim cabal del riu es registra cap a finals de l'estiu (febrer-març) i l'estiatge es dona a finals de l'hivern (agost-setembre).[11]
Modifica
El Paraná és navegable en forces trams, i és usat com a port d'interior, vital per països sense sortida directa al mar, com Bolívia i Paraguai. La construcció de les dues centrals hidroelèctriques han tallat l'última part del trajecte pel riu Paraná, que abans arribava fins Salto del Guairá.[12]
Per millorar la navegabilitat, s'han dut a terme diverses obres de canalització, eliminació de meandres o dragatge del llit del riu.[13]
Hidrovia Paraná-ParaguaiModifica
Es tracta d'una via de 3.442 km, des de Puerto Cáceres (Mato Grosso, Brasil) a Nueva Palmira (Colonia, Uruguai). Baixa el riu Paraguai, nodreix d'aigua el Pantanal i va bordejant Bolívia. S'endinsa en Paraguai fins a arribar a la capital, Asunción, fent frontera amb l'Argentina, que ressegueix fins la desembocadura al Paraná, just abans de Corrientes.[14]
Es tracta d'una gran via pel transport de mercaderies, sent les principals la soja, altres cereals i els derivats; mineral de ferro i combustible.[15] Si el transport fluvial per aquesta hidrovia movia 700.000 tones de mercaderies l'any 1988, el 2015 ja superava els 21,5 milions de tones, en un trajecte que passa per dos-cents ports de càrrega i de passatgers.[16][14]
El govern de la hidrovia recau en el Comitè Intergovernamental de la Hidrovia Paraguay-Paraná (CIH), creat el 1989 i es regeix per l'Acord de Transport Fluvial de la Hidrovia o Acord de Santa Cruz de la Sierra, signat el 1992. Tots cinc països de la conca de la Plata en són membres.[17]
Preses de Yacyretá i ItaipúModifica
La presa de Yacyretá compta amb una resclosa que permet remuntar el riu i completar el trajecte Corrientes - Ituazingó - Posadas / Encarnación - Puerto Iguazú / Ciudad del Este / Foz do Iguaçu (uns 600 km de longitud). La navegabilitat està restringida a embarcacions de poc calat, ja que la profunditat de les aigües té mínims de 1,80 metres.[18]
El recorregut en barca no continua més enllà de la Triple Frontera ja que el Paraná queda tallat per la presa d'Itaipú i el riu Iguaçú ho està per les cascades de l'Iguaçú.[19]
Hidrovia Paraná-TietêModifica
Gràcies a la construcció de diferents rescloses, el riu Paraná és navegable també des de la presa d'Itaipú fins al seu naixent i també ho són part dels seus afluents. És el cas del riu Tietê, que rega la ciutat de São Paulo i que acumula 863 km navegables des de Mogi das Cruzes fins la desembocadura al Paraná. En total, aquesta hidrovia té una llargada de 2.400 quilòmetres.[20][21]
Explotació dels recursosModifica
Algunes espècies de peix (com p. ex. el surubí i Prochilodus lineatus) són explotades massivament per a consum intern i exportació, dotant de recursos als pescadors locals.[22]
La construcció d'enormes preses hidroelèctriques al llarg del riu ha suposat un gran impacte econòmic. La presa d'Itaipú (Brasil-Paraguai) i la de Yacyretá (Argentina-Paraguai) han convertit la nació guaraní en el major exportador d'electricitat d'origen hidroelèctric i el major productor d'electricitat per cápita del món.[23]
Ponts sobre el ParanáModifica
En el seu curs per territori argentí, el Paraná es pot creuar pels següents ponts (enumerats de nord a sud):
També existeixen converses entre els governs argentí i uruguaià per tal de construir un pont o túnels a l'estuari del Riu de La Plata.[28][29][30]
Disputes territorialsModifica
La conca del Paraná vertebra els dos pols econòmics més importants de l'Amèrica del Sud, l'estat de São Paulo i l'eix Santa Fé - Rosario - Buenos Aires. El seu valor estratègic va convertir el riu en escenari de diverses disputes territorials, primer entre els dos regnes ibèrics i, després, entre les colònies emancipades. També hi va haver intents d'invasió per part d'Anglaterra i França.[31]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Paraná River - river, South America» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Rio Paraná atinge menor nível desde baixa recorde em 1944» (en portuguès brasiler). Tribuna UOL, 27-10-2021. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Rio Paraguai corre 2,6 mil quilômetros da nascente à foz e define fronteiras» (vídeo) (en portuguès brasiler). Globoplay, 25-01-2015. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Guaíra, Salto del, Brazil» (en anglès). World Waterfall Database. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Blanco, 2019, p. 5.
- ↑ Boerr, Martín «Energía. Apuestan a una segunda Yacyretá con una inversión de US$ 350 millones» (en es-ar). La Nación [Buenos Aires], 01-04-2021. ISSN: 0325-0946.
- ↑ «Watershed of the world: South America - Parana Watershed» (en anglès). EarthTrends: The Environmental Information Portal, 27-10-2004. Arxivat de l'original el 27/10/2004. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Metcalfe, Chris D.; Collins, Pablo; Menone, Mirta L.; Tundisi, José G. The Paraná River Basin: Managing Water Resources to Sustain Ecosystem Services (en anglès). Routledge, 2020-06-10. ISBN 978-1-000-06973-0.
- ↑ «LA PLATA RIVER BASIN. A Framework for the Sustainable Management of Its Water Resources with Respect to the Hydrological Effects of Climatic Variability and Change» (pdf). Water Project Series. Office for Sustainable Development and Environment of the General Secretariat of the Organization of American States, 6, 2005-10.
- ↑ Blanco, 2019, p. 5-9.
- ↑ Cushing, Colbert E.; Cummins, Kenneth W.; Minshall, G. Wayne. River and Stream Ecosystems of the World: With a New Introduction (en anglès). University of California Press, 2006-02-06, p. 257-280. ISBN 978-0-520-24567-9.
- ↑ Carvajal, Guillermo. «En 1982 la represa de Itaipú hizo desaparecer los Saltos del Guairá, las mayores cataratas del mundo» (en castellà). La Brújula Verde, 01-01-2018. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Alerta por los impactos ambientales de la Hidrovía» (en castellà). Wetlands International, 23-06-2021. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ 14,0 14,1 «Informe de la secretaría ejecutiva del CIH» (pdf). Comité Intergubernamental de la Hidrovía Paraguay Paraná, 16-07-2018. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ Cristiani, M.; Perezlindo, M. L.; Pascar, N.; Marchegiani, L. «Hidrovía Paraná-Paraguay: Legislación, economía y sustentabilidad portuaria». Invenio: Revista de investigación académica, 39, 2018, pàg. 105–124. ISSN: 0329-3475.
- ↑ root; Calzada, Julio; Sesé, Alfredo. «Notable: Las cargas por la hidrovía Paraná- Paraguay equivalen a la cuarta parte de las cargas totales de Argentina» (en castellà). Bolsa de Comercio de Rosario, 06-12-2019. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Hidrovía Paraná- Paraguay» (en castellà). portal oficial del Estado argentino, 13-07-2020. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Esclusa de Yacyretá» (en castellà). COMIP. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Avogradini, Fernando. «Hidrovía Paraná - Paraguay» (pdf) (en castellà). Gobierno de la Provincia de Santa Fe. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Hidrovia Tietê-Paraná» (en portuguès brasiler). Governo do Estado de São Paulo. Arxivat de l'original el 30/06/2017. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Craide, Sabrina. «Navegação na Hidrovia Tietê-Paraná é liberada antes da data prevista» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 27-01-2016. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Piñeyro, Nidia; Serial, Agostina Florencia «Coacción y pesca artesanal en el Río Paraná. Su impacto en las familias pescadoras de Bella Vista, Corrientes, Argentina». Revista del Instituto de Investigaciones en Educación, 10, 13, 23-12-2019, pàg. 40. DOI: 10.30972/riie.10134077. ISSN: 1853-1393.
- ↑ Chacra. «Paraguay es el mayor productor de energía limpia». Revista Chacra, 01-12-2015. [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ 24,0 24,1 Moreira, Vània. «FHC inaugura hoje complexo de pontes em Porto Camargo» (en portuguès). Folha de Londrina, 13-03-2002. [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «A 47 años de la inauguración del “General Belgrano”» (en castellà). Diario Norte, 10-05-2020. [Consulta: 2 novembre 2021].
- ↑ «El proyecto del puente, en la agenda los intendentes de Goya y Reconquista» (en castellà). Diario El Libertador, 09-05-2021. [Consulta: 2 novembre 2021].
- ↑ Caraffini, Daniel. «Puente Paraná-Santa Fe: la Nación incluyó la obra en el proyecto de Presupuesto» (en castellà). Uno Entre Ríos, 03-10-2021. [Consulta: 2 novembre 2021].
- ↑ Raimundi, Carlos; Lovelli, Mariano «El puente Buenos Aires-Colonia del Sacramento» (en castellà). Relaciones Internacionales, no. 15, 1998.
- ↑ «Anunciaron que se hará el puente Buenos Aires- Colonia», 20-07-2014. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Young, Gerardo. «Clarín.com - Del tren bala a la aeroísla, el país de las promesas» (en castellà). Clarín, 14-11-2013. Arxivat de l'original el 14/11/2013. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Pérez, Juan García «Conflictos territoriales y luchas fronterizas en América Latina durante los siglos XIX y XX». Norba: Revista de historia, 18, 2005, pàg. 215–241. ISSN: 0213-375X.
BibliografiaModifica
- Blanco, Pedro Samuel «Evolución del caudal del Río Paraná en la ciudad de Corrientes durante los últimos 100 años». La Huella Educativa. Ministerio de Educación [Argentina], 2019, pàg. 4-12. ISSN: 2469-0627.
