Viquipèdia

Cascades de l'Iguaçú

cascades a la frontera entre Argentina i Brasil

Les cascades de l'Iguaçú (en guaraní Chororo Yguasu, en portuguès Cataratas do Iguaçu, en castellà Cataratas del Iguazú) són un conjunt de vora 275 salts d'aigua al riu Iguaçú, afluent del Paranà.[1] Formen part de les set meravelles naturals del món.

Infotaula de geografia físicaCascades de l'Iguaçú
(es) Cataratas del Iguazú
(pt) Cataratas do Iguaçu Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Cascades de l'Iguaçú des d'un helicòpter
TipusCascada
Part deriu Iguaçú Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional d'Iguazú i Parc Nacional de l'Iguaçu Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia de Misiones (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
 25° 41′ 43″ S, 54° 26′ 12″ O / 25.695277777778°S,54.436666666667°O / -25.695277777778; -54.436666666667
Curs d'aiguaRiu Iguaçú
Dades i xifres
Altitud180 m Modifica el valor a Wikidata
Alçada cascada60–82 metres[1]
Salt275[1]
Salt més llarg82 m[1]
Mida2.700 (amplada) m
salt més alt: 82 (alçària) m
Mesures i indicadors
Cabal1.756 m³/s[1]
Lloc webcataratasdoiguacu.com.br Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El tram final del riu Iguaçú, des de la desembocadura del Santo Antônio / San Antonio, conforma la frontera argentino-brasilera, de forma que les cascades també són compartides per ambdós països. A l'Argentina (província de Misiones), es troben el 80% dels salts, mentre que el Brasil (estat de Paranà) compta amb el 20% restant. Les ciutats més properes són Puerto Iguazú (Argentina) i Foz do Iguaçu (Brasil), a més de Presidente Franco i Ciudad del Este (departament d'Alto Paranà, Paraguai), situades a la riba occidental del riu Paranà.[2][3]

Les cascades formen part de dos parcs nacionals (l'argentí, anomenat Parque Nacional Iguazú, creat el 1934, i el brasiler, el Parque Nacional do Iguaçú, creat el 1939) que ocupen unes 250.000 ha de selva subtropical, establerts amb l'objectiu d'administrar i protegir el cabal d'aigua de les cascades i el conjunt mediambiental del seu entorn. Tots dos parcs van ser declarats Patrimoni de la Humanitat: primer l'argentí, el 1984 i després el brasiler, el 1986.[4][5]

 
Vista aèria dels salts d'aigua.

Els prop de 275 salts d'aigua transcorren al llarg de 2,7 km del riu Iguaçú, que es precipita a una altura de més de 70 metres. Hi destaca entremig l'anomenada Gorja del Diable (Garganta do Diabo / Garganta del Diablo), un canyó en forma d'«U» invertida, amb 150 metres d'amplada i 80 metres d'alçada. El saltant més gran, majestuós i impressionant és el Salt de la Unió (Salto União / Salto Unión), dividit per la línia fronterera entre els dos estats sud-americans.[6] La major part de les cascades són en territori argentí, tot i que és des de la banda brasilera d'on s'obtenen les més belles panoràmiques. En tot el món són només comparables amb les cascades Victòria, a l'Àfrica Austral.[7]

En l'època de pluges arriben a ser les terceres del món en volum d'aigua, car el riu pot arribar a augmentar el seu cabal fins a deu cops.[8] Segons els registres històrics, l'any que es va registrar un major cabal d'aigua va ser el 2014, mentre que l'any amb menor quantitat d'aigua fou el 1978.[9][10]

La fauna existent en les cascades de l'Iguaçú està composta per 450 espècies d'aus, 80 espècies de mamífers, gran varietat d'insectes i dins de la fauna fluvial podem trobar caimans, tortugues, garses i peixos. Dins de les espècies d'aus que s'hi troben, destaquen els falciots de les cascades, que són l'espècie més representativa de l'indret; també es troba el tucà gran, que és un dels cinc tipus de tucans que existeixen a la zona. Les cascades representen un refugi per alguns animals que es troben en perill d'extinció, com jaguar, tapir, ocelot, gat margay, formiguer, iacutinga, àguiles o el caiman de morro ample.[11][12]

HistòriaModifica

Habitualment es considera que el primer europeu en descobrir les cascades de l'Iguaçú fou l'adelantado andalús Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, el 1542. No obstant, altres fonts citen Aleixo Garcia, qui en 1524 va realitzar una expedició fins a Bolívia i podria haver vist també els salts.[13]

A inicis del segle xvii van arribar els primers missioners jesuïtes a la regió, que van iniciar el procés evangelitzador dels guaranís. Després de l'expulsió de l'Ordre de la Companyia de Jesús el 1768, el territori torna a quedar sense la presència dels colonitzadors. L'any 1882 es realitza una expedició prospectiva per avaluar la possibilitat d'establir nous assentaments a la conca del Paraná. Dirigits per Carlos Bossetti i Jordan Hummel, redescobreixen el lloc, que des de llavors s'ha convertit en un reclam turístic i científic.[14][15]

 
A l'esquerra, la banda brasilera; a la dreta, l'argentina, i al mig la Gorja del Diable

El nom Iguaçú prové del guaraní. Deriva de la unió dels mots y («aigua», «riu») i guasu («gran»), i significa literalment «aigua gran», per tant «riu de grans aigües».[16] Existeix una llegenda sobre la formació de les cascades: la serp gegant Boi (també dita M'Boi) exigia cada any el sacrifici d'una jove. Naipi, que havia de ser entregada a la serp, va decidir fugir amb el seu amant Tarobá en una canoa, riu avall. Boi, enrabiada, va tallar el riu per la meitat, provocant els salts d'aigua i condemnant a la parella a una caiguda eterna. Tarobá està representat per la selva que voreja el riu, mentre que la melena de Naipí és l'aigua que es precipita contínuament.[17]

L'any 1944, la primera dama dels EUA, Eleanor Roosevelt en veure les cascades exclamà Pobre Niagara!, comparant-les amb les Cascades del Niàgara, en la frontera entre els Estats Units i Canadà.[18]

L'any 2011, va ser triada com una de les set meravelles naturals del món, després d'una votació que va superar els 100 milions de participants.[19]

TurismeModifica

Les cascades de l'Iguaçú són el principal centre turístic de les regions nord-est d'Argentina i sud del Brasil i un dels més visitats d'ambdós països. Al seu voltant es poden fer diferents passejades, la majoria del cantó argentí, encara que des del costat brasiler es té una excepcional vista panoràmica. Dins del parc argentí es troba l'Hotel Gran Meliá Iguazú (antic Sheraton), que compta amb una vista privilegiada de la Gorja del Diable i dels salts brasilers.[20][21]

A continuació es detallen diverses rutes que es poden fer des de la riba argentina:[22][23][24][25]

  • Passeig Inferior
 
Vista de les cascades de l'Iguaçú des del mirador que es troba en el circuit inferior.

Partint des del mirador, que recorda per la seva figura a un far i es destaca de l'entorn pel seu color blanc, es descendeix per nombroses escalinates (algunes van ser tallades en la mateixa roca) cap al riu Iguaçú i es transita per una bella senda pedestre.

La visita comença pel salt Lanusse i, passant pel salt Álvar Núñez Cabeza de Vaca, s'arriba a un punt panoràmic des d'on s'obté una primera vista de la Gorja del Diable. Avançant una mica més, s'observa l'illa San Martín i, a la seva dreta, el salt homònim. Al final de la senda es troba el salt Bossetti. Allí el vapor d'aigua produït pel xoc de l'aigua contra les roques forma una tènue però incessant pluja.

Baixant per la sendera cap a Punta Peligro es pot agafar una embarcació, navegar pel riu Iguaçú i dirigir-se cap a l'illa San Martín. Ja de volta, es passa pel salt Dues Germanes, on antigament es podia gaudir d'un refrescant bany en l'enorme piscina natural que es forma a la seva base, activitat que actualment està prohibida.

  • Passeig Superior

Partint des del mateix punt inicial, es recorre la part superior de les caigudes d'aigua. El punt d'observació des d'un nivell més alt canvia per complet la visió del paisatge.

D'aquesta manera es visita novament el Salt Dues Germanes, el Bossetti i el Chico, fins a arribar a la imponent Gorja del Diable. En aquest lloc, on l'aigua cau des d'aproximadament 70 metres d'altura, sorprèn l'eixordador bram de l'aigua.

  • Gorja del Diable

A la Gorja del Diable s'accedeix a través del Tren de les Cascades, baixant en l'Estació Gorja del Diable. A partir d'allà es realitza una caminada per la nova passarel·la, que serpenteja entre les illes, recorrent 1.100 metres fins a les àmplies balconades situades a les vores, davant la gorja.

  • Illa San Martín

Anys enrere, era possible arribar a l'Illa de San Martín a través d'un servei de llanxes que sortien des del circuit inferior. Des d'aquell punt es podia gaudir d'una vista panoràmica de la Gorja del Diable, de la Ventana i del salt San Martín. En l'actualitat, no es permet desembarcar a l'illa.

  • Sendera Macuco

Aquesta ruta de senderisme és una de les sortides tradicionals per als amants de l'observació de la naturalesa. Una antiga pista forestal de 3.600 m de longitud travessant la selva, amb accés a una cascada amb 20 m de caiguda, en ple bosc. És una oportunitat per conèixer la selva, i albirar tinamús (macucos), micos platirrins, coatís, guans, una infinitat d'insectes i, ocasionalment, serps de corall. Passejant per la senda Macuco es pot veure el Salt Arrechea.

 
Alguns dels salts del costat argentí de les cascades de l'Iguaçú, perspectiva obtinguda des de la riba brasilera.

Altres informacionsModifica

Uns 25 km després de les cascades, el riu Iguaçú desemboca al Paraná, formant el trifini entre Paraguia, Argentina i Brasil. Remuntant el riu Paranà, també a uns 25 km des d'aquell punt, es troba la presa d'Itaipú, inaugurada el 1984.[26] Va ser la central hidroelèctrica més gran del món fins al 2012, quan va ser superada per la presa de les Tres Gorges xinesa.[27]

Les cascades han sigut l'escenari de diverses obres cinematogràfiques:[28]

 
L'illa de San Martín, al centre de les cascades, amb la part argentina al fons

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Iguaçu Falls». A: Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Library Edition, 2011. 
  2. ↑ «REGIÓN FRONTERIZA DE ARGENTINA Y BRASIL: ASIMETRÍAS Y POTENCIALIDADES» (pdf). Desenvolvimento regional em debate, 2012-07.
  3. ↑ «Iguazú: viaje a las cataratas más famosas del mundo». La Vanguardia, 18-03-2017. [Consulta: 2 agost 2021].
  4. ↑ «Iguazu National Park» (en anglès). Unesco. [Consulta: 2 agost 2021].
  5. ↑ «Iguaçu National Park» (en anglès). Unesco. [Consulta: 2 agost 2021].
  6. ↑ «La magia de la Garganta del Diablo, joya de las Cataratas de Iguazú». La Razón, 26-12-2014. [Consulta: 2 agost 2021].
  7. ↑ «Cataratas del Iguazú vs. cataratas Victoria: ¿cuáles son más bellas?». El Universo, 03-01-2021. [Consulta: 2 agost 2021].
  8. ↑ «Las cataratas de Iguazú vuelven a ofrecer un espectáculo majestuoso». La Vanguardia, 02-02-2021. [Consulta: 2 agost 2021].
  9. ↑ Wurmeister, Fabiula. «Chuvas fazem vazão das Cataratas bater recorde e Itaipu abrir vertedouro» (en portuguès brasiler). G1 - globo.com, 09-06-2014. [Consulta: 3 agost 2021].
  10. ↑ «Cataratas del Iguazú 1978». Parque Nacional Iguazú, 27-04-2018. [Consulta: 3 agost 2021].
  11. ↑ «FLORA Y FAUNA DEL PARQUE NACIONAL IGUAZÚ, Flora Fauna Parque Nacional Iguazú». puertoiguazu.net. [Consulta: 13 desembre 2015].
  12. ↑ «Fauna y flora de las Cataratas del Iguazú». www.opcioniguazu.com.ar. [Consulta: 13 desembre 2015].
  13. ↑ Manuel, Alcántara; Mercedes, García Montero; Francisco, Sánchez López. Arqueología: Memoria del 56.º Congreso Internacional de Americanistas (en castellà). Ediciones Universidad de Salamanca, 2018-07-01, p. 818. ISBN 978-84-9012-915-9. 
  14. ↑ Khatri, Vikas. Greatest wonders of the world. [United States]: Greatest, 2012. ISBN 978-93-5057-247-4. 
  15. ↑ «Historia» (en castellà). Municipalidad de Puerto de Iguazú. [Consulta: 3 agost 2021].
  16. ↑ «El Parque nacional del Iguazú en Argentina». Fundación Aquae. [Consulta: 2 agost 2021].
  17. ↑ «Donde nació la leyenda de la serpiente». La Nación, 14-10-2001. [Consulta: 2 agost 2021].
  18. ↑ Smith Bevington, Helen. The world and the bo tree (en anglès). Duke University Press, 1991, p.11. ISBN 0822311658. 
  19. ↑ «The New7Wonders Foundation & Campaign». New7Wonders Foundation. Arxivat de l'original el 16/08/2009. [Consulta: 2 agost 2021].
  20. ↑ «Sheraton Iguazu Resort & Spa». iguazufalls.com. [Consulta: 3 agost 2021].
  21. ↑ «Gran Meliá Iguazú» (en castellà). Meliá Hotels International. [Consulta: 3 agost 2021].
  22. ↑ «Cataratas de Iguazú: una oda al agua y la gravedad». Cinco Dias. [Consulta: 3 agost 2021].
  23. ↑ «Cinco paseos esenciales para vivir las Cataratas». Ámbito, 13-07-2012. [Consulta: 3 agost 2021].
  24. ↑ Plan de Gestión - Parque Nacional Iguazú - Período 2017 - 2023 (pdf). Puerto Iguazú: Sistema de Información de Biodiversidad, 2017. 
  25. ↑ Solís Escudero, Yaira. «Cataratas del Iguazú: majestuosas e inolvidables». El Vocero de Puerto Rico, 09-12-2016. [Consulta: 3 agost 2021].
  26. ↑ «ITAIPU CUMPLE 30 AÑOS DE PRODUCCIÓN DE ENERGÍA». Itaipu binacional, 05-05-2014. [Consulta: 2 agost 2021].
  27. ↑ «Three Gorges Dam: The World's Largest Hydroelectric Plant». U.S. Geological Survey. [Consulta: 3 agost 2021].
  28. ↑ «Filming Location Matching "Iguazú Waterfalls, Misiones, Argentina"». IMDb. [Consulta: 3 agost 2021].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cascades_de_l%27Iguaçú&oldid=31029310»