Cascades de l'Iguaçú

Cascades de l'Iguaçú
	(es) Cataratas del Iguazú; (pt) Cataratas do Iguaçu
	Cascades de l'Iguaçú des d'un helicòpter
Tipus	Cascada
Part de	riu Iguaçú
Àrea protegida	Parc Nacional d'Iguazú i Parc Nacional de l'Iguaçu
Ubicació
Estat	Argentina
Província	Província de Misiones
Localització	l'Iguaçú,Estat de Paraná, Brasil
	25° 41′ 43″ S, 54° 26′ 12″ O / 25.695277777778°S,54.436666666667°O
Curs d'aigua	Riu Iguaçú
Característiques
Altitud	180 m
Alçada màxima	60–82 metres
Nombre de salts	275
Salt més llarg	82 m
Dimensions	2,7 kilòmetres m ()
Creua	Argentina i Brasil
Mesures i indicadors
Cabal	1.756 m³/s

Les cascades de l'Iguaçú (en guaraní Chororo Yguasu, en portuguès Cataratas do Iguaçu, en castellà Cataratas del Iguazú) són un conjunt impressionant de vora 275 caigudes d'aigua al riu Iguaçú, afluent del Paranà, al límit entre Paraguai , l'Argentina (província de Misiones) (80%) i Brasil (estat de Paranà) (20%), vora les ciutats de Puerto Iguazú i Foz do Iguaçu, a banda i banda de la frontera. En tot el món són només comparables amb les cascades Victòria, a l'Àfrica Austral.^[1] El nom Iguaçú prové del guaraní i deriva dels mots y («aigua», «riu») i guasu («gran»), i significa literalment «aigua gran», per tant «riu de grans aigües» En l'època de pluges arriben a ser les terceres del món, en volum d'aigua. La primera dama dels EUA, Eleanor Roosevelt en veure les cascades digué pobre Niagara!, comparant-les amb les Cascades del Niàgara.^[2]

A l'esquerra, la banda brasilera; a la dreta, l'argentina, i al mig la Gorja del Diable

Estan incloses dins dos parcs nacionals (l'argentí, anomenat Parque Nacional Iguazú, creat el 1934, i el brasiler, el Parque Nacional do Iguaçú, creat el 1939) que ocupen unes 250.000 ha de selva subtropical, establerts amb l'objectiu d'administrar i protegir el cabal d'aigua de les cascades i el conjunt mediambiental del seu entorn. Històricament, el primer europeu que va descobrir les cascades de l'Iguaçú fou l'andalús Álvaro Núñez Cabeza de Vaca el 1542.

Els prop de 275 salts d'aigua transcorren al llarg de 2,7 km del riu Iguaçú, que es precipita a una altura de més de 70 metres. Hi destaca entremig l'anomenada Gorja del Diable (Garganta do Diabo / Garganta del Diablo), un canyó en forma d'«U» invertida, amb 150 metres d'amplada i 80 metres d'alçada. El saltant més gran, majestuós i impressionant és el Salt de la Unió (Salto União / Salto Unión), dividit per la línia fronterera entre els dos estats sud-americans. La major part de les cascades són en territori argentí, tot i que és des de la banda brasilera d'on s'obtenen les més belles panoràmiques.

L'illa de San Martín, al centre de les cascades, amb la part argentina al fons

ReferènciesModifica

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Iguaçu Falls». A: Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Library Edition, 2011.
↑ Smith Bevington, Helen. The world and the bo tree (en anglès). Duke University Press, 1991, p.11. ISBN 0822311658.

Vegeu tambéModifica

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

Llista de cascades

[Britannica-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Iguaçu Falls». A: Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Library Edition, 2011.

[2] Smith Bevington, Helen. The world and the bo tree (en anglès). Duke University Press, 1991, p.11. ISBN 0822311658.

[1]

[2]