Congost (hidrografia)

pas estret entre dues muntanyes excavat per un curs d'aigua
(S'ha redirigit des de: Gorja)
El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana

Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua. Sovint prové d'un llarg procés d'excavació i erosió produït per a davallada del riu.

També rep els noms de fou,[1] desfilat,[2] gorja (sovint en pl. gorges),[3] canyó[4] i estret[5] i, dialectalment, frau o afrau (Principat),[6] freu[7] i escollat[8] (mallorquí), escanyall (Osona i Empordà),[9] i engorjat (central).[10]

Congosts als Països CatalansModifica

Als Països Catalans hi ha abundants exemples com ara (llista encara incompleta):

AndorraModifica

Catalunya del NordModifica

ConflentModifica

VallespirModifica

Catalunya del SudModifica

Franja de PonentModifica

Alta RibagorçaModifica

Baixa RibagorçaModifica

Illes BalearsModifica

MallorcaModifica

 
Desembocadura del Torrent de Pareis, a les proximitats de la Calobra

Els congosts de Mallorca són formats en terrenys càrstics. Es tracta de morfologies fonamentalment fluviotorrencials que constitueixen un element característic de l'agrest paisatge calcari de la Serra de Tramuntana. L'acció abrasiva de l'aigua sobre la roca calcària i els processos de dissolució càrstica hi han actuat a favor de grans fractures d'origen tectònic formant freus estrets, de llit abrupte i difícil accés. Les parets verticals del Torrent de Pareis superen els 200 metres en un recorregut de més de tres quilòmetres.[27]

Occitània lligada històricament amb CatalunyaModifica

País ValenciàModifica

Congosts de l'AragóModifica

 
Congost a la Serra de Guara
  • El congost d'Olvena del riu Éssera, sobre el qual cal creuar per arribar a la població d'Olvena enfilada sobre els cingles. Al costat del pont modern n'hi ha un altre de romà, a inferior alçada, anomenat Pont del Diable. Olvena va ser la Holón dels romans, plaça forta per la seva estratègica situació, conquerida pel cònsol Fulvio. Des d'allà es va defensar[37] el pas del congost.
  • Congost de la Boca de l'Infern a l'extrem nord del municipi, dins l'anomenada Selva de Oza, espai natural d'alta muntanya amb una gran diversitat de flora i fauna pirinenca, en Valle de Hecho. La vall ha estat declarada Parc Natural. El congost es troba[39] entre les parets de calcària dels massissos de Peña Forca i Bisaurín.

Congosts del mónModifica

Alguns dels congosts més famosos són al continent americà, com ara el Gran Canyó als Estats Units. També n'hi ha a Occitània: les gorges del Tarn (als departaments de la Losera i l'Avairon) i les de Verdon (en occità: Gòrgas de Verdon), a la Provença.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fou». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Desfilat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gorja». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. «Canyó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Estret». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Frau». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  7. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Freu». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Escollat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  9. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Escanyall». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Engorjat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  11. «gorja de la Grella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «congost del Cairat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «congost del Codó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «pas d’Escales». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «congost dels Esplovins». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «la Valira de Castanesa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «riu de la Canaleta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. «congost del Seguer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «pas dels Terradets». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. «congost de Tresponts». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. «estret de les Cabanotes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. «estret de Mollet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. «Saünc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  24. «vall de Vaticielles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. «Camporrells». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. «Congost d'Ovarra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  27. Ginés, Àngel; Ginés, Joaquín «Les formes exocàrstiques de l'illa de Mallorca». Endins, 20, 1995 [Consulta: 6 juny 2020]. Pàgina 69
  28. «Agres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  29. «estret de les Aigües de Bellús». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  30. «l'estret». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  31. «gorja del Mascarat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  32. «pas de l’Infern». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  33. «estret de Ventamillo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  34. «Seira». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  35. «Congosto Ventamillo».Ribagorza es pirineo
  36. Web oficial del Parc Nacional d'Ordesa
  37. Olvena, Enciclopèdia aragonesa
  38. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Gargantas de Escuaín
  39. Veu sobre Valle de Hecho a la Gran Enciclopedia Aragonesa.
  40. «pas de les Devotes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica