Província de Terol

província d'Aragó

Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Terol
Provincia de Teruel (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 40′ N, 0° 40′ O / 40.67°N,0.67°O / 40.67; -0.67
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó Modifica el valor a Wikidata
CapitalTerol Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població134.545 (2021) Modifica el valor a Wikidata (9,09 hab./km²)
Idioma oficialcastellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície14.804 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPeñarroya (2.024 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixriu Martín (140 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Organització política
Òrgan executiuDiputació Provincial de Terol Modifica el valor a Wikidata
Representació parlamentària 
• Congrés / Senat3 diputats / 4 senadors
• Corts d'Aragó14 diputats
Identificador descriptiu
Codi postal44 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2ES-TE Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES242 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE44 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdpteruel.es Modifica el valor a Wikidata

Confronta al nord amb la província de Saragossa, a llevant amb les províncies de Tarragona i Castelló, al sud amb la província de València i a l'oest amb les províncies de Conca i Guadalajara.

La superfície de la província és de 14.809 km². La població és de 138.686 habitants (2003), dels quals una quarta part resideixen a la capital provincial, Terol. La densitat provincial de població, 9,36 hab./km² és la segona més baixa després de la província de Sòria (8,9 hab/km²)

Té 236 municipis, la meitat amb menys de 200 habitants que podeu veure a Llista de municipis de Terol

Terol és la província més aqueixada per la despoblació. El clima rigorós i la seva geografia irregular i accidentada donen com a resultat un sòl d'escassos rendiments agrícoles. Tradicionalment agrària i minera, la reconversió econòmica i industrial l'han afectat greument. Així i tot, la producció d'energia encara és la principal i quasi única indústria de la província. Actualment s'intenta recuperar l'agricultura de qualitat promocionant l'elaboració d'aliments selectes, emparats per fórmules com l'etiqueta C de Qualitat, o la Denominació d'Origen. L'oli d'oliva del Baix Aragó, la bresquilla de Calanda i sobretot el pernil de Terol són els productes estrela de la província.

Les serres ibèriques, en el sud, són un important recurs turístic. A través de les cases del turisme rural i el reclam de l'esquí (en les estacions de Valdelinares i Javalambre) comença a explotar-se una zona de gran bellesa i interès natural, seguint l'exemple dels Pirineus.

Terol capital té uns 34.200 habitants i és el centre administratiu de la província. La UNESCO la declarà Patrimoni Artístic de la Humanitat pel seu impressionant conjunt de monuments mudèjars, de rajola i taulell de ceràmica en intricats jocs geomètrics. Un art que fusiona l'herència islàmica amb l'arquitectura cristiana. Imprescindibles la catedral i la torre de Sant Martí.

Alcanyís és la capital de l'anomenat Baix Aragó, comarca on en Setmana Santa ressonen els tambors i bombos que popularitzà Luis Buñuel en les seves pel·lícules. Formen part de la Ruta del Tambor els pobles de Albalate del Arzobispo, Alcanyís, Alcorisa, Andorra, Calanda, Híjar, La Puebla de Híjar, Samper de Calanda i Urrea de Gaén.

Albarrasí se situa al peu de les Serres Ibèriques i centralitza el cada vegada més important turisme de la zona. Els seus sòls empedrats i cases de fang ofereixen tot el sabor d'una ciutat medieval. La localitat de Móra de Rubiols presenta també un castell–col·legiata d'entorn medieval molt cuidat.

En la frontera est hi ha el Maestrat amb la capital de Cantavella, zona muntanyosa i aspra que fou l'últim reducte dels rebels carlins en les guerres successòries del segle XVIII. El visitant pot tastar l'encant dels carrers de Vall-de-roures, coronades per la seva església fortalesa, de Calaceit, amb el seu museu Juan Cabré, i submergir-se en un viatge enrere en el temps visitant lloc com Mirambell, petita localitat declarada per la UNESCO patrimoni de la humanitat.

Comarques segons la comarcalització oficial d'Aragó modifica

Principals municipis per població modifica

Nom Població
el 2011

(hab.)

Comarca
Terol 35.288 Comunitat de Terol
Alcanyís 16.420 Baix Aragó
Andorra 8.324 Andorra-Serra d'Arcs
Calamocha 4.628 Jiloca
Calanda 4.004 Baix Aragó
Alcorisa 3.622 Baix Aragó
Utrillas 3.270 Conques Mineres
Cella 2.905 Comunitat de Terol
Monreal del Campo 2.768 Jiloca
Vall-de-roures 2.303 Matarranya
Albalate del Arzobispo 2.115 Baix Martín
Híjar 1.872 Baix Martín

Principals municipis per extensió modifica

Nom Extensió
(km²)
Comarca
Alcanyís 472,1 Baix Aragó
Albarrasí 452,7 Serra d'Albarrasí
Terol 440,4 Comunitat de Terol
Calamocha 316,6 Jiloca
la Pobla de Valverde 282,8 Gúdar-Javalambre
Mosquerola 265,0 Gúdar-Javalambre
Castellot 233,2 Maestrat
Albalate del Arzobispo 205,7 Baix Martín
Aliaga 196,8 Conques Mineres
Manzanera 168,7 Gúdar-Javalambre

Naturalesa modifica

Llocs d'interès modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Terol