Província de Tarragona

Província de Tarragona
	Província de Tarragona (ca); Provincia de Tarragona (es)
	Escut d'armes
	;
Localització
	41° 10′ 00″ N, 1° 00′ 00″ E / 41.1667°N,1°ECoord.: 41° 10′ 00″ N, 1° 00′ 00″ E / 41.1667°N,1°E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Capital	Tarragona
Població
Total	814.300 (2020)
• Densitat	129,19 hab./km²
Gentilici	tarragoní, tarragonina
Geografia
Superfície	6.303 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	72 m
Punt més alt	el Caro (1.447 m)
Punt més baix	nivell mitjà del mar (0 m)
Limita amb	província de Barcelona ; província de Terol ; província de Saragossa ; província de Lleida ; Castelló
Organització política
Òrgan executiu	Diputació de Tarragona
• Presidenta	Noemí Llauradó i Sans (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	ES-T
Codi NUTS	ES514
Codi de municipi INE	43
Altres
Lloc web	dipta.cat

La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, Espanya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).^[1]^[2] El govern provincial és la Diputació de Tarragona.

HistòriaModifica

Durant les discussions de divisió provincial, Tarragona, Reus i Tortosa van pugnar per la capitalitat de la província.^[3]

La candidatura de Tortosa (que havia estat capital històrica de vegueria, de corregiment i cap de districte del Departament de les Boques de l'Ebre amb la divisió feta pels francesos) no va rebre suport. Diversos municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre (Xerta, Benifallet i Tivenys) preferien Reus per la seva atracció comercial. Això va decantar el suport de l'àrea de Tortosa cap a Tarragona per la facilitat de comunicacions marítimo-fluvials.^[3]

A principis del segle XIX, Reus era la segona ciutat del país. En la primera divisió napoleònica del 1810 s'havia assignat la capital a Reus. Va rebre el suport del Baix Camp, el Priorat i l'Alt Penedès.

Tarragona tenia el suport del Tarragonès i l'Alt Camp, a més de la Diputació de Catalunya que l'assignava com a capital en les tres propostes de districtes subalterns. Tarragona avalava les propostes d'estendre la província cap a la plana de Lleida. La pugna territorial entre Tarragona i Lleida va acabar afavorint la capitalitat de les dues.^[3]

La idea de convertir a Tortosa en «la cinquena província» es va revifar durant el franquisme. Si bé no va prosperar cap mena de modificació existeix una clara diferenciació territorial entre les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. La Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta realitat en l'estructura territorial dels seus departaments doncs el Decret 79/2001 de 6 de març de creació de la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre estableix que l'abast territorial de la delegació serà el de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre.

TerritoriModifica

MunicipisModifica

Els municipis amb més de 10.000 habitants, amb dades del 2019:

Posició	Municipi	Comarca	Població
1	Tarragona	Tarragonès	134.515
2	Reus	Baix Camp	104.373
3	El Vendrell	Baix Penedès	37.606
4	Cambrils	Baix Camp	33.898
5	Tortosa	Baix Ebre	33.372
6	Salou	Tarragonès	27.476
7	Calafell	Baix Penedès	26.538
8	Valls	Alt Camp	24.359
9	Vila-seca	Tarragonès	22.187
10	Amposta	Montsià	20.738
11	Torredembarra	Tarragonès	16.184
12	la Ràpita	Montsià	14.789
13	Cunit	Baix Penedès	12.952
14	Mont-roig del Camp	Baix Camp	12.136
15	Deltebre	Baix Ebre	11.482

ComarquesModifica

Està composta per les 10 comarques següents:

Partits judicialsModifica

Partits judicials de Tarragona.

La província de Tarragona està dividida administrativament en 8 partits judicials.

Partits judicials de la província de Tarragona
	Partit Judicial	Nombre mun.	Població (hab) [2009]	Superfície (km²)	Densitat (hab/km²)
1	Vendrell, el	25	135.336	486,3	278,3
2	Reus	28	189.226	697,4	271,3
3	Amposta	12	72.189	737,9	97,8
4	Valls	43	66.740	1.102,5	60,5
5	Gandesa	18	24.331	983,5	24,7
6	Tarragona	12	211.115	212,7	992,5
7	Tortosa	14	81.724	999,5	91,8
8	Falset	31	22.640	1.083,2	20,9
	Tarragona	183	803.301	6.302,9	127,4

DemografiaModifica

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
9.669	11.355	13.368	66.011	137.385	320.603	330.105	348.579	337.964	338.485

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
355.148	350.668	339.299	356.811	362.679	431.961	516.078	548.890	549.417	549.417

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
574.676	580.245	598.533	631.156	674.144	730.466	788.895	805.789	806.674	796.584

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
791.248	797.128	814.300	-	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les dades anteriors, són la suma dels municipis actuals.

ReferènciesModifica

↑ «província de Tarragona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Padró 2015 províncies de Catalunya». INE. [Consulta: 26 gener 2016].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Tarragona

Diputació de Tarragona
Dades de Municat
Presidents de la Diputació de Tarragona Arxivat 2011-09-04 a Wayback Machine.

[1] «província de Tarragona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Padró 2015 províncies de Catalunya». INE. [Consulta: 26 gener 2016].

[Burgueño-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1.

[1]

[2]

[3]