Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Deltebre I».

Deltebre és un municipi de la comarca del Baix Ebre. És lo municipi més extens del delta de l'Ebre. Està format per l'agregació de les poblacions de Jesús i Maria i la Cava, que es van separar del municipi de Tortosa el 20 de maig de 1977. Deltebre és un municipi extens i pla. Per aquest motiu és habitual que gent de totes les edats utilitzi la bicicleta com a mitjà de transport. Entre el 1927 i el 1967 va funcionar una línia ferroviària entre Tortosa i la Cava i Jesús i Maria coneguda com a lo Carrilet de la Cava. Deltebre és lo municipi més proper a la desembocadura de l'Ebre. Des del 30 de setembre de 2010 es pot travessar el riu entre aquesta població i Sant Jaume d'Enveja gràcies al pont lo Passador[1], que s'anomena així en honor a la figura del patró de les barcasses que, fins a la seua inauguració, permetien lo pas del riu entre les dues poblacions.

Infotaula de geografia política
Escut de Deltebre
Escut de Deltebre
Spain.Deltebre.Arros.Casa.JPG
Plantació d'arròs a Deltebre

Localització
Localització de Deltebre respecte del Baix Ebre.svg
 40° 43′ 10″ N, 0° 42′ 30″ E / 40.719444444444°N,0.70833333333333°E / 40.719444444444; 0.70833333333333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaTarragona
VegueriaTerres de l'Ebre
ComarcaBaix Ebre

Capital Deltebre
Entitats de població La Cava
Jesús i Maria
Conté la subdivisió
Població
Total 11.505 (2018)
• Densitat 107,12 hab/km²
Geografia
Superfície 107,4 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 6 m
Limita amb
Partit judicial Tortosa
Història i celebracions
Creació 1977 (Julià)
Organització política
• Alcalde Lluís Soler i Panisello (2015)
Identificador descriptiu
Codi postal 43580
Fus horari
Codi de municipi INE 43901
Codi territorial IDESCAT 439018
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Dins dels límits del seu terme municipal hi ha tres espais d'interès natural: la punta del Fangar –amb lo port i la platja homònims–, la llacuna del Canal Vell i el Garxal. A Deltebre hi ha l'Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre,[2] lo Museu de l'Arròs Molí de Rafelet i la Masia Tinet.

Deltebre està agermanat amb lo municipi de Reinosa (Cantàbria), localitat situada a tres quilòmetres d'on naix lo riu Ebre, a Fontibre.

Deltebre compta amb una publicació local, anomenada "Desaigüe[3]".

Contingut

HistòriaModifica

Deltebre es constituí el 20 de maig de 1977 en segregar-se les pedanies de Jesús i Maria i La Cava del municipi de Tortosa. Situat a l’hemidelta esquerre, és el municipi més extens del Delta, amb 107 Km2, i el més proper a la desembocadura. Les illes de Gràcia i de Sant Antoni formen part del terme municipal, així com el nucli de Riumar.

Els orígens sobre com es formen Jesús i Maria i la Cava són encara incerts. Les primeres notícies sobre l’ocupació del territori que avui configura el municipi de Deltebre es remunten a la conquesta cristiana dirigida per Tortosa a mitjans del segle XII. El Delta passa a ser “territori d’ús i profit” dels veïns de Tortosa i suposa una font de riquesa pels recursos que ofereix: sal, peix, pastures, sosa, regalèssia, blat, etc.

Un fet determinant per a la configuració de l’actual població de Deltebre fou el canvi en el curs del riu en direcció a la gola de Migjorn, que va tenir lloc al segle XVII, quan el riu abandonà els meandres que el portaven a desembocar per la Marquesa i Goleró (Riet Saida i Riet Fondo) i passà a desembocar en línia recta com ho fa en l’actualitat. Aquest canvi d’orientació del curs del riu possiblement va ser propiciat per la construcció d’una séquia o “cava” que s’hauria fet entre el revolt que feia el riu enmig de l’actual nucli urbà de Deltebre i unes basses que hi havia a la part baixa, entre el poble i la Catxa. Tenint en compte això, el topònim de la Cava tindria el seu origen en aquesta séquia.

Tenim constància de l’existència de diversos nuclis de població que convivien de forma aïllada al Galatxo, al Racó de Bomba o al Pregó. La variació en el curs del riu els obligà a desplaçar-se a llocs en més recursos com al costat de dalt de la vora del riu (Hortets) o a la part de baix, al costat de l’antiga cava. La gent anirà progressivament apropant-se, cultivant i edificant al mig de l’antic meandre. Al segle XIX els nous nuclis de població tenien suficient importància com perquè l’any 1818 el Bisbat de Tortosa fes construir l’església de Sant Miquel i, poc després, el cementiri.

El canvi més transcendent per a les partides de La Cava i Jesús i Maria es produeix amb la construcció dels dos canals, sobretot amb el de l’esquerra l’any 1912: el conreu de l’arròs esdevindrà el principal recurs econòmic i es produirà un creixement demogràfic dels pobles de la part esquerra del Delta. El desenvolupament d’aquest conreu es va veure reforçat al municipi per la fundació, l’any 1955, de la Cambra Arrossera de La Cava i, uns anys més tard, la Cooperativa Arrossera de Jesús i Maria.

La manca i mal estat dels camins i carreteres durant anys va fer que la via més important de comunicació fos el riu, els llaüts per al transport de mercaderies i el vaporet per al de passatgers. La veritable revolució en el transport arribà amb la inauguració del Carrilet l’any 1927, que suposà l’obertura de la població cap a l’exterior. Amb la millora de les carreteres aquests mitjans de comunicació van anar desapareixent.

A nivell administratiu i de serveis municipals les dues poblacions van estar totalment abandonades durant molts d’anys, fet que provocà el primer intent de segregació ja als anys 30. Després d’anys de lluita, la Segregació de les pedanies de La Cava i Jesús i Maria del municipi de Tortosa comportarà un canvi importantíssim en la dotació dels serveis i les infraestructures necessàries per al futur desenvolupament del poble.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
- - - - - - 9.728 10.224 10.171 10.408

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
10.157 10.164 10.250 10.541 10.757 10.811 - - 12.316 11.831

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
11.544 11.505 - - - - - - - -

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Jesús Pérez Casanova PSC 19/04/1979 --
1983 - 1987 Jesús Pérez Casanova Independent 28/05/1983 --
1987 - 1991 Pedro Arques Royo Independent 30/06/1987 --
1991 - 1995 Agustí Castells Casanova CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Joan Bertomeu i Bertomeu PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Jordi Casanova Giner / Immaculada Juan Franch PSC i CIU 03/07/1999 --
2003 - 2007 Inmaculada Juan Franch / Jordi Casanova Giner CIU i PSC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Gervasi Aspa Casanova ERC-AM 16/06/2007 --
2011 - 2015 Gervasi Aspa Casanova / José Emilio Bertomeu Rio ERC-AM i PSC 11/06/2011 --
2015 - 2019 Lluís Soler i Panisello CIU 13/06/2015 --
Des de 2019 Lluís Soler i Panisello Enlairem Deltebre 15/06/2019 --

PolíticaModifica

Resultats electorals - Deltebre, 2011[4]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Esquerra Republicana De Catalunya
Acord Municipal
(Esquerra - AM)
Gervasi Aspa Casanova 2.483 7 38,28%
Convergència i Unió
(CiU)
Lluís Soler i Panisello 1.960 5 30,21%
Partit dels Socialistes de Catalunya
Progrés Municipal
(PSC-PM)
José Emilio Bertomeu Río 1.025 3 15,80%
Partit Popular de Catalunya
(PP)
Joan Bertomeu i Bertomeu 756 2 11,65%
Unió del poble de la Cava
Ebrencs Independents
(UPLC-EBIN)
Josep Ramon Casanova Bertomeu 76 - 1,17%
Vots en blanc 187 2,88%
Vots nuls 92 1,4%
Total 6.581 17 73,89%
Resultats electorals - Deltebre, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Convergència i Unió
(CiU)
Lluís Soler i Panisello 2.460 8 41,77%
Compromís d'Esquerres
Socialistes Per Deltebre
(PSC-PM)
José Emilio Bertomeu Río 1.596 5 27,1%
Esquerra Republicana De Catalunya
Acord Municipal
(Esquerra - AM)
Gervasi Aspa Casanova 703 2 11,94%
Partit Popular de Catalunya
(PP)
Joan Bertomeu i Bertomeu 517 1 8,78%
Candidatura d'Unitat Popular Deltebre
Poble Actiu
(CUP Deltebre)
Dayana Santiago Callau 502 1 8,52%
Vots en blanc 90 1,51%
Vots nuls 111 1,88%
Total 5.979 17 67,43%
Resultats electorals - Deltebre, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Enlairem Deltebre
(Ed - Junts)
Lluís Soler i Panisello 3.665 11 56,98%
Més Deltebre
Esquerra Republicana De Catalunya
Acord Municipal
(Md - Erc - Am)
Joan Alginet i Aliau 1.955 5 30,39%
Socialistes Per Deltebre
Candidatura De Progrés
(Sd-Cp)
Aleix Ferré Ribes 349 1 5,43%
CUP Deltebre
Alternativa Municipalista
(CUP Deltebre-AMUNT)
Dayana Santiago Callau 310 - 4,82%
Ciutadans
Partido de la Ciudadanía
(Cs)
Encarnación Ramos Sánchez 88 - 1,37%
Vots en blanc 65 1,01%
Vots nuls 40 0,62%
Total 6.472 17 73,23%


Deltebre forma part de l'Associació de Municipis per la Independència.[5]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. http://www.racocatala.cat/noticia/12672/projecte-lo-passador-guanya-concurs-didees-pont-entre-sant-jaume-denveja-deltebre
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 56. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. Desaigüe.
  4. «Resultats electorals a Deltrebre (en castellà)», 2011.
  5. «Deltebre es declararà "territori català lliure i sobirà"». Amposta Ràdio, 26-09-2012. [Consulta: 25 juny 2013].

Enllaços externsModifica