Junts per Catalunya (partit polític)

partit polític català
(S'ha redirigit des de: Junts per Catalunya)
«Junts per Catalunya» redirigeix aquí. Si cerqueu la coalició electoral, vegeu «Junts per Catalunya (coalició)».

Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.[1]

Infotaula d'organitzacióJunts per Catalunya
Logo partit Junts per Catalunya.png

LemaJunts per ser, Junts per fer Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtJunts Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català
municipalisme
feminisme
unilateralisme
republicanisme
europeisme
transversal Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta
centreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació11 juliol 2018
Activitat
Membres6.010 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaLaura Borràs i Castanyer (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalJordi Turull i Negre (2022–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoventut Nacionalista de Catalunya (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Part deLliures per Europa (2019–)
Junts per Catalunya-Junts (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Parlament de Catalunya (2021)
32 / 135
Congrés dels Diputats (2019)
4 / 350
Senat espanyol (2019)
5 / 262 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjunts.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: JxCatalunya Twitter: JuntsXCat Instagram: juntspercat Telegram: juntsxcat Flickr: 154688639@N02 Modifica el valor a Wikidata

La fundació d'aquest partit arrenca a iniciativa de l'expresident català Carles Puigdemont al costat de diversos membres de la coalició homònima Junts per Catalunya (provinents tant de CNxR —per exemple, Jordi Sánchez i Elsa Artadi— com a del PDeCATJordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, entre d'altres— i exmembres d'ERCToni Comín, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, entre d'altres) amb la finalitat de reestructurar aquest espai sota un partit polític unificat, aspirant a ser «el corrent central del catalanisme» sota un «lideratge» clar.

Establert el juliol de 2020 per Carles Puigdemont, després que n'anunciés la creació, arran del trencament de les negociacions amb el Partit Democràta Europeu Català (PDeCAT) sobre la reorganització de l'espai polític que comprenia la marca Junts per Catalunya, en què es trobaven els post-convergents,[2][3] juntament amb càrrecs electes provinents d'altres tradicions polítiques.

El nou partit, Junts, neix de la fusió de la Crida Nacional per la República (CNxR),[4][5][6] Acció per la República (AxR),[7][8] Els Verds - Alternativa Verda (EV–AV), i alguns corrents del PDeCAT[9][10]—com Reagrupament (RI.cat)[11]—, però també incorpora membres dels partits Demòcrates de Catalunya (DC), Moviment d'Esquerres (MES), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i intenta incorporar membres de la CUP,[12] així com els independentistes unilaterals d'Esquerra Republicana.[13]

IdeologiaModifica

No ha finalitzat el període fundacional del partit ni s'han aprovat els seus estatuts[14][15] però el seu Manifest fundacional fa referència a la defensa de «la justícia social i la igualtat efectiva d'oportunitats», la «llibertat individual i col·lectiva», el «dret a l'autodeterminació de les nacions» i el "mandat de l'1 d'octubre" i l'autoubicació mitjana de l'electorat de Junts per Catalunya es defineix de centreesquerra,[16] si bé aquest posicionament ha estat qüestionat en diverses ocasions.[17][18]

HistòriaModifica

AntecedentsModifica

Després de la separació de la coalició Convergència i Unió el juny de 2015,[19][20] Convergència Democràtica de Catalunya va formar part de la Coalició Junts pel Sí al costat de diversos partits catalans (entre els quals destaca ERC) per a concórrer a les eleccions catalanes de setembre de 2015,[21][22] i el juliol de 2016, CDC va suspendre l'activitat política del partit,[23][24] impulsant la formació del nou Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCat) aquest mateix mes.[25] Existint a nivell formal conformant amb el nou PDeCat la Coalició Junts per Catalunya, que concorreria a les eleccions catalanes de desembre de 2017.[26][27]

RegistreModifica

L'11 de juliol de 2018, és registrat formalment en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior el partit Polític Junts per Catalunya, amb seu a la Rambla de Catalunya sota la presidència de Laia Canet.[28][29] De manera paral·lela el juliol de 2018, l'espai més pròxim a l'expresident Carles Puigdemont (establert a Bèlgica) decideix impulsar el moviment polític de la Crida Nacional per la República (CNxR) amb la finalitat d'atorgar una nova eina a la causa independentista,[30][31] que es va registrar com a partit polític el 8 de gener de 2019).

Després del seu registre roman a l'ombra de la coalició homònima Junts per Catalunya, de la qual passa a formar part al costat dels partits CDC i PDeCAT. Els seus dos primers anys d'existència no té actes propis, ni organigrama definit, ni simbologia o nomenclatura diferenciada a la coalició, que participa en les eleccions generals, eleccions municipals i europees de 2019, aquesta darrera sota la denominació Lliures per Europa (Junts).

Congrés fundacionalModifica

A inicis de juliol de 2020, les negociacions entre l'espai més pròxim a l'expresident Puigdemont (CNxR) i el partit Partit Demòcrata entorn de la necessitat de reestructurar l'espai polític de la coalició Junts per Catalunya s'enquisten.[32][33] Mentre el PDeCAT apostava per la continuació del model de coalició, mantenint al PDeCat com a partit de centredreta independent, l'entorn de Puigdemont va advocar per la creació d'un nou partit polític unificat més progressista i netament unilateralista.[15][33][34]

A conseqüència de la dificultat en les negociacions, l'entorn de Puigdemont va prendre el control del partit, canviant tant la seva seu (de la Rambla de Catalunya a l'Avinguda Diagonal) i la presidència, que va passar de Laia Canet a Carles Valls (alcalde de Balenyà),[35] acció criticada durament pel PDeCAT, que considerava al partit "Junts per Catalunya" com una marca de la seva propietat.[36][37]

El congrés fundacional tingué lloc, després de ser anunciat per al 18 de juliol, amb la presentació pública de la imatgeria i la identitat corporativa per Elsa Artadi i Marta Madrenas,[38][39] entre el 25 de juliol de 2020, amb una sessió en línia en la qual van participar nombrosos alts càrrecs de la coalició Junts per Catalunya com Marta Madrenas, Elsa Artadi, Laura Borràs, Meritxell Budó o el mateix Carles Puigdemont, fins al 3 d'octubre de 2020. Durant el Procés Congressual, el Partit va permetre als seus membres la doble militància amb altres partits,[40] havent de resoldre organigrama, estatuts i la seva relació amb el PDeCAT.[14][41] El partit va renovar l'Executiva mitjançant una consulta en línia als seus afiliats, resultant electes Carles Puigdemont com president del partit (amb el 99,3% dels vots), i Jordi Sànchez com el seu secretari general (amb el 94,2% dels vots).[42][43] Els vicepresidents escollits han sigut Jordi Turull, Elsa Artadi, Josep Rius i Anna Erra.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021Modifica

El partit va començar el 27 de desembre de 2020 el procés per recollir els avals necessaris per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, ja que és la primera vegada que es presenta en una votació al Parlament i tenint en compte que el PDeCAT tenia els drets electorals.[44] Durant el mes de novembre es va dur a terme un procés d'eleccions primàries per escollir la candidatura a la presidència de la Generalitat, sent-ne escollida Laura Borràs.

El 29 de desembre, el partit va anunciar un acord amb Demòcrates de Catalunya, a través del qual els seus candidats s'incorporaven a la llista de Junts.[45] El 31 de desembre Moviment d'Esquerres també va avalar unir-se llista de Junts per Catalunya i els militants del partit van validar la composició final de les llistes electorals.[46] Les van validar 2.644 persones, un 51,56% d'un total de 5.128 militants.[47] La llista electoral per Barcelona fou encapçalada per Carles Puigdemont, amb Laura Borràs de número 2. La llista electoral per Girona fou encapçalada per Gemma Geis. La llista electoral per Lleida fou encapçalada per Ramon Tremosa. La llista electoral per Tarragona fou encapçalada per Albert Batet. El partit va obtenir 568.002 vots, un 20,04%, quedant en tercera posició per darrere del PSC i ERC, i sent el primer a Girona i Lleida.[48]

Crisi de governModifica

El 7 d'octubre de 2022, després d'una crisi de govern arran de la destitució de Jordi Puigneró, Junts va deixar el Govern de la Generalitat de Catalunya d'acord amb el resultat d'una consulta entre la militància del partit.[49] La consulta es va dur a terme entre els dies 6 i 7 d'octubre i va comptar amb la participació del 79,18% dels militants, els resultats van ser 55,73% a favor de sortir del Govern, 42,39% en contra i 1,88% en blanc.[50]

Resultats electoralsModifica

Parlament de CatalunyaModifica

Eleccions Vots % Escons +/- Govern Candidat
2021 570.539 20,07
32 / 135
Coalició (ERC-Junts) Laura Borràs
Oposició (des d'octubre 2022)

Parlament EuropeuModifica

Parlament Europeu
Eleccions Espanya Candidatura Candidat
Vots % Escons
2019 1.025.411 4,58
2 / 54
Lliures per Europa Carles Puigdemont

ReferènciesModifica

  1. «JxCat: confrontació amb l'Estat i intervenció de la UE per fer el referèndum». El Nacional, 03-10-2020 [Consulta: 5 octubre 2020].
  2. Barrena, Xabi «Puigdemont: entre el fuego y las brasas» (en castellà). [Barcelona], 25-07-2020.
  3. Masreal, Fidel «Puigdemont anuncia la creación de un partido al margen del PDECat» (en castellà). [Barcelona], 02-07-2020.
  4. Quitian, Sergi «La dirección de la Crida apuesta por disolver la entidad y sumarse al partido de Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-07-2020.
  5. Gisbert, Josep «La Crida se convertirá en fundación del nuevo partido de Carles Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 16-07-2020.
  6. EFE «La Crida aprueba convertirse en fundación del partido de Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia. EFE [Barcelona], 19-07-2020.
  7. «Comunicat després de l'assemblea general extraordinària d'Acció». Acció per la República, 19-07-2020.
  8. «Junts per Catalunya, el partit». Acció per la República, 23-07-2020.
  9. Quitian, Sergi «El partido de Puigdemont echa a andar con los asociados del PDECat a la fuga» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 25-07-2020.
  10. Hernández Valls, Fernando «Puigdemont plantea llevar las catalanas a noviembre y enreda los PGE a Sánchez» (en castellà). La Información, 15-07-2020.
  11. EFE «Reagrupament se desliga del PDeCAT y apoya el nuevo partido de Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia. EFE [Barcelona], 24-07-2020.
  12. Lamelas, Marcos «La coalición de Puigdemont busca romper la CUP, sumar a Demòcrates y diluir el PDeCAT» (en castellà). El Confidencial [Barcelona], 17-06-2020.
  13. Reino, Cristian «Puigdemont lanza un nuevo partido para competir contra Esquerra» (en castellà). El Comercio, 25-07-2020.
  14. 14,0 14,1 «El nou partit de Puigdemont revela la seva identitat: Junts». , 19-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  15. 15,0 15,1 A. Fernández «Puigdemont obre cicle polític a Catalunya amb el seu partit i el 1-O com única ideologia». , 25-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  16. Masas Dalmases, Jordi. «Del centredreta de CiU al centreesquerra de Junts per Catalunya». La República, 03-02-2020. [Consulta: 21 febrer 2021].
  17. «El independentismo se va a la izquierda» (en castellà), 30-01-2021. [Consulta: 3 juliol 2021].
  18. Maideu, Cesc. «Vilalta marca distàncies amb Junts: "Potser haurien de patir perquè dins l'independentisme les esquerres són majoritàries"», 02-07-2021. [Consulta: 3 juliol 2021].
  19. Josep Gisbert «Els cinc dies que van dinamitar CiU». , 14-06-2020 [Consulta: 29 juliol 2020].
  20. Miquel Noger «La ruptura de CiU dona via lliure a Mas per a bolcar-se en el seu pla sobiranista». , 14-06-2015 [Consulta: 29 juliol 2020].
  21. «Candidatura conjunta de CDC-ERC es denomina "Junts pel si" (Junts pel sí)». , 20-07-2015 [Consulta: 30 juliol 2020].
  22. Sara de Diego «La llista de 'Junts pel Sí' d'Artur Mas i Oriol Junqueras frega els 32.000 candidats». , 10-08-2015 [Consulta: 30 juliol 2020].
  23. «CDC clausura l'últim congrés dels seus 42 anys d'història i obre una nova etapa». , 08-07-2016 [Consulta: 30 juliol 2020].
  24. Quico Sallés «La història de CDC en 3 assemblees i 15 congressos». , 07-07-2016 [Consulta: 30 juliol 2020].
  25. «La nova CDC es dirà Partit Demòcrata Català». , 10-07-2016 [Consulta: 30 juliol 2020].
  26. Marcos Lamelas «El PDeCAT va el 21-D en coalició amb si mateix per a cobrar les subvencions de CDC». , 24-11-2017 [Consulta: 30 juliol 2020].
  27. «Junts per Catalunya, la marca electoral de Puigdemont i el PDeCAT». , 13-11-2017 [Consulta: 30 juliol 2020].
  28. Josep Gisbert «La pugna pel control de JxCat obre un nou front amb Puigdemont». , 09-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  29. Fidel Masreal «Puigdemont arrabassa al PDECat la marca Junts per Catalunya». , 10-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  30. Fidel Masreal «Puigdemont impulsa la Crida Nacional per a superar instruments "caducs"». , 16-07-2018 [Consulta: 30 juliol 2020].
  31. Carles Palacio «DOCUMENT: El manifest del moviment de Puigdemont, Crida Nacional per la República». , 16-07-2018 [Consulta: 30 juliol 2020].
  32. «La JNC demana al PDeCAT i la Crida no trencar amb les negociacions per a consolidar l'espai de JxCat». , 03-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  33. 33,0 33,1 Fidel Masreal «Les cinc causes del divorci Puigdemont - PDECat». , 05-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  34. Isabel García Pagán «Puigdemont i el PDECat lliuren el seu últim pols en ple esprint electoral». , 05-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  35. Núria Orriols «Puigdemont mou peça per quedar-la hi marca JxCat». , 07-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  36. «El PDeCAT acusa a Puigdemont de trencar "la paraula donada" i els acords sobre la marca de JxCat». , 10-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  37. Luis B. García «El PDECat concorrerà a les eleccions “d'una forma o una altra” però no descarta l'acord amb JxCat». , 14-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  38. Regué, Júlia «El congreso fundacional de JxCat se alargará hasta el 3 de octubre» (en castellà). [Barcelona], 18-07-2020.
  39. «JxCat presenta el logo Junts per preparar el nou partit que impulsa Puigdemont» (en castellà). , 18-07-2020.
  40. Júlia Regué «Junts per Catalunya permet ara com ara la doble militància amb el PDECat». , 19-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  41. Sergi Quitian «Treva temporal entre sectors del PDECat». , 29-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  42. «Junts constitueix la seva directiva mentre tanca la porta a una coalició electoral amb el PDECat». , 09-08-2020 [Consulta: 9 agost 2020].
  43. Camilo S. Baquero «Puigdemont aconsegueix el 99% dels vots i liderarà el seu partit». , 09-08-2020 [Consulta: 9 agost 2020].
  44. «Recollida de firmes de JxCat per poder presentar-se el 14-F». Ara, 28-12-2020, p. 12.
  45. «Junts per Catalunya i Demòcrates es presentaran plegats a les eleccions del 14-F». VilaWeb, 29-12-2020. [Consulta: 29 desembre 2020].
  46. «Moviment d'Esquerres també deixa ERC per anar a la llista de JxCat». VilaWeb, 31-12-2020. [Consulta: 1r gener 2021].
  47. Bella, Emili «Les bases de JxCat validen les llistes definitives per al 14-F». El Punt Avui [Barcelona], 02-01-2021 [Consulta: 2 gener 2021].
  48. «El PSC guanya a Barcelona i a Tarragona 18 anys després i ERC, per primer cop a Lleida». 324, 15-02-2021. [Consulta: 20 febrer 2021].
  49. «Junts surt del govern». 324, 07-10-2022 [Consulta: 13 octubre 2022].
  50. «La militància de Junts decideix sortir del govern amb un 55,73% dels vots». 324, 07-10-2022 [Consulta: 13 octubre 2022].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Junts per Catalunya