Antoni Comín i Oliveres
Antoni Comín i Oliveres, també conegut com a Toni Comín (Barcelona, 7 de març de 1971), és un filòsof i polític català.
.jpg)
Actualment és diputat al Parlament Europeu i vicepresident i responsable dels àmbits d'acció política i coneixement i estudis del Consell per la República.
Fou diputat al Parlament de Catalunya per Ciutadans pel Canvi (2004-2010), Junts pel Sí (2015-2017) i al grup parlamentari republicà (2018-2020). L'any 2016 fou nomenat titular del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya fins que va ser destituït del seu càrrec pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017.[1] El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Lluís Puig, i Meritxell Serret, lloc on resideix fins al dia d'avui.[2][3]
BiografiaModifica
Fill d'Alfons Carles Comín i Ros i de Maria Lluïsa Oliveres i Sanvicens, i net del diputat i dirigent carlí aragonès Jesús Comín Sagüés. Estudià batxillerat al Col·legi Pare Enric d'Ossó de l'Hospitalet i es va llicenciar en filosofia i ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor de ciències socials a ESADE (Universitat Ramon Llull), membre de la Fundació Alfonso Comín i del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia. Ha col·laborat a la revista El Ciervo, al diari El Mundo-Catalunya i a la tertúlia de RAC 1 El perquè de tot plegat. Va ésser elegit diputat de Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.
Militant del PSC des del 13 de juny del 2011, l'11 de desembre de 2013 impulsà l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat i el 5 de març de 2014 va anunciar la seva baixa del PSC arran de l'incompliment del programa electoral.[4] Un any després, el 2015 es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya amb la candidatura independentista Junts pel Sí, i va ser elegit diputat.
El 13 de gener de 2016, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el va nomenar conseller de Salut del seu Govern. El dia 14 de gener va prendre possessió del càrrec.[1] Va ser destituït del seu càrrec de conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017.[1] El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Lluís Puig, i Meritxell Serret, lloc on resideix fins al dia d'avui.[2][3]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou reelegit com a diputat, aquesta vegada amb la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.[5] Va proposar sense èxit ser restituït conseller del nou govern de Quim Torra. El 31 de gener, Telecinco publica una conversa privada amb Carles Puigdemont que causarà molta polèmica. Les càmeres del mitjà van captar aquest missatge de mòbil en un acte a Lovaina en el qual Comín afirma: "El pla de Moncloa triomfa. Això s'ha acabat. Els nostres ens han sacrificat, almenys a mi".
L'abril del 2018 es va presentar davant les autoritats judicials belgues, quedant en llibertat sense fiança.[6] Està implicat en la constitució del Consell per la República.
En les eleccions europees del maig del 2019, Comín és el número 2 de la candidatura Junts per Catalunya-Lliures per Europa, que encapçala Carles Puigdemont.
ObresModifica
- La igualtat, una fita pendent. Cristianisme i Justícia. (1999)[7]
- La mundialización: aspectos políticos, a ¿Mundialización o conquista? (1999)
- Los cambios son posibles (2002)
- Globalizar la política para democratizar la economía, a Mundo global, justicia parcial (2003)
- Autoritat mundial. Per a un lideratge planetari legítim. Cristianisme i Justícia. (2005)[8]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «DECRET 3/2016, de 13 de gener, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7073, 14-01-2016.
- ↑ 2,0 2,1 «Puigdemont y parte de su Govern se refugian en Bélgica para evitar a la justicia española» (en castellà). eldiario.es.
- ↑ 3,0 3,1 «Puigdemont estará en Bruselas hasta mediados de enero». La Vanguardia.
- ↑ «Toni Comín anuncia que deixa el PSC». Ara.cat, 05-03-2014.
- ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017» (en català). Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ Sánchez, Álvaro «La Justicia belga deja en libertad sin fianza a Comín, Serret y Puig» (en castellà). EL PAÍS, 06-04-2018.
- ↑ «La igualtat, una fita pendent» (en català). Cristianisme i Justicia, 19-09-2016.
- ↑ «Autoritat mundial. Per a un lideratge planetari legítim» (en català). Cristianisme i Justicia, 19-09-2016.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Comín i Oliveres |