Antoni Comín i Oliveres
Antoni Comín i Oliveres, també conegut com a Toni Comín (Barcelona, 1971), és un filòsof i polític català, fill d'Alfons Carles Comín i Ros i net del diputat i dirigent carlí aragonès Jesús Comín Sagüés. Va ser diputat al Parlament de Catalunya des de 2015 fins a 2017 per la candidatura independentista Junts pel Sí. També ho va ser durant les VII i VIII legislatures pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Va ser destituït del seu càrrec de conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017.[1] El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Lluís Puig, i Meritxell Serret, lloc on resideix fins al dia d'avui.[2][3] Actualment és vicepresident i responsable dels àmbits d'acció política i coneixement i estudis del Consell per la República.
.jpg) Toni Comín (2016) | |||||||||||
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement |
1971 (47/48 anys) Barcelona | ||||||||||
17 gener 2018 – Circumscripció electoral: Barcelona
14 gener 2016 – 27 octubre 2017 ← Boi Ruiz i Garcia – Alba Vergés i Bosch → Gabinet: Govern de Catalunya 2016-2017 Nomenat per: Carles Puigdemont
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 Circumscripció electoral: Barcelona
17 novembre 2006 – 5 octubre 2010 Circumscripció electoral: Barcelona
28 juny 2004 – 8 setembre 2006 ← Josep Maria Carbonell i Abelló Circumscripció electoral: Barcelona | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | Filòsof, polític i catedràtic | ||||||||||
| Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya (2011–2014) | ||||||||||
| Família | |||||||||||
| Pare | Alfons Carles Comín i Ros | ||||||||||
| Germans | Betona Comín i Oliveres | ||||||||||
|
| |||||||||||
  | |||||||||||
 | |||||||||||
Contingut
BiografiaModifica
Estudià batxillerat al Col·legi Pare Enric d'Ossó de l'Hospitalet i es va llicenciar en filosofia i ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor de ciències socials a ESADE (Universitat Ramon Llull), membre de la Fundació Alfonso Comín i del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia. Ha col·laborat a la revista El Ciervo, al diari El Mundo-Catalunya i a la tertúlia de RAC 1 El perquè de tot plegat. Va ésser elegit diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.
Militant del PSC des del 13 de juny del 2011, l'11 de desembre de 2013 impulsà l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat i el 5 de març de 2014 va anunciar la seva baixa del PSC arran de l'incompliment del programa electoral.[4] Un any després, el 2015 es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya amb la candidatura independentista Junts pel Sí, i va ser elegit diputat.
El 13 de gener de 2016, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el va nomenar conseller de Salut del seu Govern. El dia 14 de gener va prendre possessió del càrrec.[1] Va ser destituït del seu càrrec de conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017.[1] El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Lluís Puig, i Meritxell Serret, lloc on resideix fins al dia d'avui.[2][3]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou reelegit com a diputat, aquesta vegada amb la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.[5] Va proposar sense èxit ser restituït conseller del nou govern de Quim Torra. El 31 de gener, Telecinco publica una conversa privada amb Carles Puigdemont que causarà molta polèmica. Les càmeres del mitjà van captar aquest missatge de mòbil en un acte a Lovaina en el qual Comín afirma: "El pla de Moncloa triomfa. Això s'ha acabat. Els nostres ens han sacrificat, almenys a mi".
L'abril del 2018 es va presentar davant les autoritats judicials belgues, quedant en llibertat sense fiança.[6] Està implicat en la constitució del Consell per la República.
En les eleccionsons europees del maig del 2019, Comín és el número 2 de la candidatura Junts per Catalunya-Lliures per Europa, que encapçala Carles Puigdemont.
ObresModifica
- La igualtat, una fita pendent. Cristianisme i Justícia. (1999)[7]
- La mundialización: aspectos políticos, a ¿Mundialización o conquista? (1999)
- Los cambios son posibles (2002)
- Globalizar la política para democratizar la economía, a Mundo global, justicia parcial (2003)
- Autoritat mundial. Per a un lideratge planetari legítim. Cristianisme i Justícia. (2005)[8]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «DECRET 3/2016, de 13 de gener, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7073, 14-01-2016.
- ↑ 2,0 2,1 «Puigdemont y parte de su Govern se refugian en Bélgica para evitar a la justicia española» (en es). eldiario.es.
- ↑ 3,0 3,1 «Puigdemont estará en Bruselas hasta mediados de enero». La Vanguardia.
- ↑ «Toni Comín anuncia que deixa el PSC». Ara.cat, 05-03-2014.
- ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017» (en ca). [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ Sánchez, Álvaro «La Justicia belga deja en libertad sin fianza a Comín, Serret y Puig» (en es). EL PAÍS, 06-04-2018.
- ↑ «La igualtat, una fita pendent» (en ca). Cristianisme i Justicia, 19-09-2016.
- ↑ «Autoritat mundial. Per a un lideratge planetari legítim» (en ca). Cristianisme i Justicia, 19-09-2016.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Comín i Oliveres |