El Periódico de Catalunya

diari d'informació general publicat en català i castellà

El Periódico de Catalunya és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana. A inicis de la dècada de 2010 era el diari de Catalunya més venut.[1] Pertany al grup empresarial Prensa Ibérica presidit per Francisco Javier Moll de Miguel, malgrat que encara manté l'estructura organitzativa del Grupo Zeta.[2] El Periódico té la seva redacció en un edifici a la Gran Via de L'Hospitalet,[3] i compta amb corresponsals propis a les principals ciutats del món.

Infotaula d'organitzacióEl Periódico de Catalunya
El Periódico de Catalunya, logo blau.svg
Krantenkiosk el periodico barcelona.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusperiòdic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1978 Modifica el valor a Wikidata
FundadorAntonio Asensio Pizarro Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorAlbert Sáez i Casas (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deGrupo Zeta Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webelperiodico.cat Modifica el valor a Wikidata
Twitter: elperiodico Telegram: elperiodico Modifica el valor a Wikidata

Té aproximadament 5.000 subscriptors.[4] Segons les dades de l'estudi de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) té una mitjana de tiratge de 99.022 exemplars diaris.[5] Formalment El Periódico de Catalunya es caracteritza pel gran tractament gràfic i la impressió en color de totes les seves pàgines, guanyant premis per aquesta feina.

HistòriaModifica

El 26 d'octubre de 1978 va néixer El Periódico de Catalunya; 25 anys després va esdevenir el diari més llegit de Catalunya. Fundat pel barceloní Antonio Asensio Pizarro, va publicar el seu primer exemplar en un moment que existien tretze capçaleres als quioscos de Barcelona, tres d'elles esportives.

La primera redacció, situada al carrer Roger de Llúria de Barcelona,[6] va estar regida per un equip directiu liderat per Antonio Franco Estadella, i format pels periodistes Julián Llac, Enrique Arias, Juan Fermín Vílchez, Fernando Jáuregui, Ramon Miravitllas, José Luis Erviti i José Luis Orosa. Des del principi va comptar amb prestigiosos articulistes de tot l'espectre ideològic: Emilio Romero, Manuel Martín Ferrand, Amando de Miguel, Cándido, Montserrat Roig, Manuel Vázquez Montalbán, o Antonio Álvarez-Solís. La seva sortida al mercat va suposar l'aposta per un nou concepte de periòdic imprès, en donar gran rellevància als elements gràfics, seguint el model del USA Today, ja que havia revolucionat la premsa dels Estats Units.

ExpansióModifica

 
Edicions del diari El Periódico de Catalunya en castellà (capçalera vermella) i en català (capçalera blava).

L'abril de 1995 obrí el seu lloc web.[7] El 1997 El Periódico encetà la doble edició en català.[8] En els últims anys ha iniciat una política d'expansió amb la creació de capçaleres germanes en diverses províncies espanyoles i a Andorra. Així, ha impulsat la creació de El Periòdic d'Andorra (venut el 2010) El Periódico de Aragón, El Periódico de Extremadura, El Periódico Mediterráneo i La Voz de Astúrias (venut el 2010). Tots aquests periòdics comparteixen amb El Periódico de Catalunya les característiques formals i gràfiques, les informacions sobre Espanya i política internacional, els articles d'opinió i alguns editorials, i es diferencien per la cobertura de les informacions locals i autonòmiques.

El 5 de setembre de 2003 es va celebrar el 25è aniversari del diari, amb un acte central amb la concessió del Premi de Periodisme Antonio Asensio, instituït pel Grupo Zeta en memòria del seu fundador que va morir el 2001. El guardó el va atorgar el rei Juan Carlos.

L'any 2010 va obtenir el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya per la iniciativa de la Defensora de la Igualtat.[9] En canvi, al 2016 la mateixa entitat li va atorgar el Premi Males Pràctiques de Comunicació no Sexista, per a pràctiques periodístiques discriminatòries i estereotipades vers les dones en la política.[10]

Crisi financeraModifica

El 16 de maig de 2017 el diari va interrompre l'edició per primera vegada a la seva història a causa d'una vaga que va causar també l'ajornament de la gala del Català de l'Any, que organitza el diari en col·laboració amb Televisió de Catalunya.[11] El març del 2018 es va fer públic que probablement el grup Vocento adquiriria el diari.[12] Al cap de pocs dies el Grup Zeta va presentar una proposta d'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que amenaçava amb acomiadar 177 persones. Això va provocar noves vagues entre els treballadors del diari, que van fer que el dissabte 24 de març tampoc sortís el diari.[13] Els treballadors van convocar vuit jornades de vaga i finalment el 25 d'abril de 2018 es va signar un acord que implicava la sortida de 135 treballadors.[14]

El 2018 va perdre el 18,2% de vendes i es va quedar amb 36.861 exemplars.[15]

Redisseny 2020 i canvi de nomModifica

A desembre de 2020, el diari va iniciar una nova etapa sota el lema "Entendre +" amb redisseny de la seva imatge, en què el nom tradicional "El Periódico de Catalunya" va quedar reduït a "El Periódico".[16] Al juliol de 2021 s'uneix a The Trust Project,[17] un segell que certifica unes bones practiques en el periodisme. A l'agost de 2021 estrenen unes noves oficines a la Gran Via de L'Hospitalet de Llobregat, junt amb la resta de capçaleres del grup i els serveis corporatius de Prensa Ibérica a Catalunya.[3]

DirectorsModifica

ReferènciesModifica

  1. «EL PERIÓDICO es consolida com a líder absolut del quiosc». El Periódico, 25-01-2012. [Consulta: 2 març 2012].
  2. «Relleu històric a la premsa: 'El Periódico' i l' 'Sport' canvien de mans». Ara, 18-04-2019.
  3. 3,0 3,1 «EL PERIÓDICO estrena nova seu». El Periódico, 01-08-2021. [Consulta: 13 novembre 2021].
  4. Gutiérrez, Àlex «Màrius Carol, un nou director per a la Vanguardia». Diari Ara, 13-12-2013 [Consulta: 14 desembre 2013].
  5. «El Periódico, el único gran diario que crece en noviembre» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 28-12-2012. [Consulta: 10 febrer 2013].
  6. «El Periódico deixa la seu de Barcelona i es muda a l’Hospitalet». Comunicació 21, 28-05-2021. [Consulta: 13 novembre 2021].
  7. Gordillo, Saül. Sobirania.cat. Creat, 2014, p. 34. 
  8. Winkels, Edwin «EL PERIÓDICO celebra l'èxit de l'edició en català». El Periódico de Catalunya, 30-04-2011 [Consulta: 3 gener 2013].
  9. «L’ADPC lliura els Premis de Comunicació No Sexista 2010». Dones. Revista digital, 10-11-2010. [Consulta: 27 desembre 2020].
  10. «Guanyadores i guanyadors dels Premis de Comunicació No Sexista 2016». Dones. Revista digital, 18-11-2016. [Consulta: 2 gener 2021].
  11. «La vaga d''El Periódico' deixa els quioscos sense el diari per primer cop». Barcelona: Ara, 16-05-2017. [Consulta: 17 maig 2017].
  12. «El grupo del diario 'ABC', a punto de comprar 'El Periódico'». [Consulta: 10 març 2018].
  13. «La plantilla d'El Periódico planta cara a l'ERO que amenaça 177 llocs de treball». La Directa. Arxivat de l'original el 2018-03-28. [Consulta: 27 març 2018].
  14. «La direcció i la plantilla dEl Periódico' pacten 135 acomiadaments, la majoria no forçats». Ara.cat.
  15. Gutiérrez, Àlex «Prensa Ibérica firma la compra del Grup Zeta». Ara [Barcelona], 19-04-2019, p. 50.
  16. Álvarez, Carol. «Periodismo para entender más», 02-12-2020. [Consulta: 19 gener 2021].
  17. «EL PERIÓDICO s’uneix a The Trust Project per destacar les notícies de confiança», 15-06-2021. [Consulta: 13 novembre 2021].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Periódico de Catalunya