Rafael Nadal i Farreras

escriptor i periodista català

Rafael Nadal i Farreras (Girona, 1954), conegut habitualment com a Rafel Nadal, és un periodista i escriptor català.[1]

Infotaula de personaRafael Nadal i Farreras
Rafael Nadal i Farreras.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Rafael Nadal Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1954 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Director El Periódico de Catalunya
2006 – 2010
← Antonio Franco EstadellaEnric Hernàndez Llorente → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl Periódico de Catalunya (2006–2010) Modifica el valor a Wikidata
Família
PareManel Nadal i Oller Modifica el valor a Wikidata
GermansJoaquim Nadal i Farreras, Josep Maria Nadal i Farreras i Manel Nadal i Farreras Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter: nadalrafel Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

 
Nadal amb Marie Kapretz a la presentació del llibre El fill de l'italià a Berlín (2019)

Fill de l'empresari gironí Manel Nadal i Oller, el sisè de dotze germans,[2] com a periodista va començar la seva carrera professional durant els anys 70 com a corresponsal a París per Catalunya/Express. Posteriorment va passar per Punt Diari com a cap de redacció (1980), El Periódico de Catalunya (1981-82), El País (1982-1988) i Diari de Barcelona, com a subdirector (1989). El 1990 va tornar a El Periódico de Catalunya, on va ser sotsdirector de continguts no diaris i suplements. El 1995 va ser nomenat director de Màrqueting, Projectes, Expansió i Distribució d'Edicions Primera Plana, on va impulsar el llançament de l'edició en català d'El Periódico. Entre 2001 i 2003 va ser director general de la Unitat Audiovisual i Digital del Grup Zeta.

Va ser director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010,[1] període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació de 2008. Actualment escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC 1 i Televisió de Catalunya.[1]

Com a escriptor, és autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012),[3] una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany (2013),[4] una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015) ha estat traduïda a vint-i-dues llengües, i La senyora Stendhal (2017), a cinc.

La seva obra El fill de l’italià (2019) ha estat guardonada amb el Premi Ramon Llull, el guardó més reconegut de les lletres catalanes. L'obra ja té assegurades les edicions en castellà (Planeta), en francès (Editis), en italià (DeA Planeta Libri), i en grec (Klidarithmos).[5]

ObresModifica

  • Els mandarins (2011, Columna) - assaig: visió personal sobre personatges poderosos dins i fora de Catalunya
  • Quan érem feliços (2012, Destino) - memòries d'infantesa (narrativa de no ficció)
  • Quan en dèiem xampany (2013, Columna) - crònica familiar (novel·lada?), preqüela de l'anterior llibre
  • La maledicció dels Palmisano (2015, Columna) - novel·la
  • La senyora Stendhal (2017, Columna) - novel·la històrica
  • El fill de l'italià (2019, Columna) - novel·la
  • Mar d'estiu (2020, Univers, Enciclopèdia Catalana) - assaig: "aproximació sentimental a la Mediterrània"
  • El somni d'en Blai, amb il·lustracions de Valentí Gubianas (2020, Estrella Polar, Grup 62) - literatura infantil, conte.

Premis i reconeixementsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Rafel Nadal». ColumnaEdicions.cat. [Consulta: 8 gener 2012].
  2. Catorze.cat. «Rafel Nadal: «Tu no tries el bàndol, el bàndol et tria a tu» | Catorze.cat» (en català). [Consulta: 21 juliol 2019].
  3. Rafel Nadal guanya el premi Amat-Piniella amb 'Quan érem feliços', ara.cat, 21 de febrer 2013 (consulta: 25-02-13).
  4. «El periodista Rafael Nadal guanya el premi Josep Pla». 324.cat, 06-01-2012. [Consulta: 8 gener 2012].
  5. 5,0 5,1 Camps, Magí. «Rafel Nadal, premio Ramon Llull con ‘El fill de l’italià’». La Vanguardia, 25-01-2019. [Consulta: 21 juliol 2019].

Enllaços externsModifica