Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull
premi literari en català
|
Aquest article tracta sobre el premi literari. Vegeu-ne altres significats a «Premis Ramon Llull». |
El premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull és un premi literari per a obres inèdites en català atorgat per l'editorial Planeta. És un dels premis amb major dotació econòmica per a obres en llengua catalana. Fins al 2012 era de 90.000 euros, a partir de 2013 de 60.000[1] i es lliura anualment el mes de gener.
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Ramon Llull | ||
| Vigència | 1981 - | ||
| Interval de temps | 1981 - | ||
| Estat | Espanya i Andorra | ||
| Jurisdicció | Catalunya | ||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | català | ||
| Conferit per | Editorial Planeta | ||
| Guanyador | Martí Gironell i Gamero (2018) Rafael Nadal i Farreras (2019) Núria Pradas i Andreu (2020) Gerard Quintana (2021) Empar Moliner i Ballesteros (2022) | ||
| Lloc web | planetadelibros.com… | ||
Història
modificaFou creat per l'editor José Manuel Lara Hernández l'any 1981 amb l'objectiu de distingir i divulgar una novel·la escrita en llengua catalana. L'obra guanyadora és traduïda al castellà i al francès. Tot i que inicialment només premiava novel·les, actualment poden presentar-s'hi obres d'assaig o memòries.
Entre el 2007 i el 2010, el premi el van convocar conjuntament l'Editorial Planeta i el Govern d'Andorra. A partir de l'edició de 2011 el convoquen conjuntament l'editorial i la Fundació Ramon Llull.[2]
La mateixa editorial havia lliurat un premi amb el mateix nom els anys 1968 i 1969 que havien guanyat Joan Sales i Mercè Rodoreda per les novel·les Incerta Glòria i El carrer de les Camèlies respectivament.
Guanyadors
modifica- 1981 — Joan Perucho i Gutierres-Duque per Les aventures del cavaller Kosmas
- 1982 — Ramon Folch i Camarasa per Sala de miralls
- 1983 — Pere Gimferrer per Fortuny
- 1984 — Ignasi Riera i Gassiot per El rellotge del pont d'Esplugues
- 1985 — Miquel Ferrà i Martorell per El misteri del Cant Z-506
- 1986 — Olga Xirinacs Díaz per Zona marítima
- 1987 — Valentí Puig per Somni Delta
- 1988 — Pau Faner per Moro de rei
- 1989 — Carme Riera per Joc de miralls
- 1990 — Sebastià Serrano per Elogi de la passió pura
- 1991 — Lluís Romero per Castell de cartes
- 1992 — Terenci Moix per El sexe dels àngels
- 1993 — Jaume Fuster i Guillemó per El jardí de les Palmeres
- 1994 — Nèstor Luján per La Rambla fa baixada
- 1995 — Albert Manent per Marià Manent, biografia íntima i literària
- 1996 — Josep Maria Ballarín per Santa Maria, pa cada dia
- 1997 — Joan Corbella per D'avui a demà
- 1998 — Joan Barril per Parada obligatòria
- 1999 — Maria de la Pau Janer per Lola
- 2000 — Maria Mercè Roca per Delictes d'amor
- 2001 — Baltasar Porcel per L'emperador o L'ull del vent
- 2002 — Màrius Carol per Les seduccions de Júlia
- 2003 — Gemma Lienas per El final de joc
- 2004 — Alfred Bosch per Les set aromes del món
- 2005 — Lluís-Anton Baulenas per Per un sac d'ossos
- 2006 — Màrius Serra per Farsa
- 2007 — Gabriel Janer Manila per Tigres
- 2008 — Najat El Hachmi per L'últim patriarca
- 2009 — Carles Casajuana per L'últim home que parlava català
- 2010 — Vicenç Villatoro per Tenim un nom
- 2011 — Núria Amat per Amor i guerra.
- 2012 — Imma Monsó per La dona veloç.[3]
- 2013 — Sílvia Soler per L'estiu que comença.
- 2014 — Care Santos per Desig de xocolata.[4]
- 2015 — Xavier Bosch per Algú com tu
- 2016 — Víctor Amela per La filla del capità Groc
- 2017 — Pilar Rahola per Rosa de cendra[5]
- 2018 — Martí Gironell per La força del destí[6]
- 2019 — Rafel Nadal per El fill de l'italià[7]
- 2020 — Núria Pradas per Tota una vida per recordar[8][9]
- 2021 — Gerard Quintana per L'home que va viure dues vegades[10]
- 2022 — Empar Moliner per Benvolguda[11]
- 2023 — Andreu Claret i Serra per París érem nosaltres[12]
- 2024 — Ramon Gener Sala per Història d'un piano[13]
Referències
modifica- ↑ Nopca, Jordi «El sector del llibre pateix». Ara [Barcelona], 12-01-2013, p.38-39. ISSN: 2014-010X.
- ↑ VilaWeb El Premi Ramon Llull torna a canviar de mans
- ↑ Serra, Montserrat. VilaWeb. Imma Monsó guanya el Premi Ramon Llull amb 'La dona veloç'. VilaWeb, 26 de gener de 2012.
- ↑ «Care Santos aconsegueix el premi Ramon Llull». El Periódico de Catalunya, 30-01-2014 [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ «Pilar Rahola, Premi Ramon Llull». La Vanguardia.
- ↑ «Martí Gironell, premi Ramon Llull amb l'obra "La força del destí"». 3/24, 27-01-2018. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ «Rafel Nadal guanya el premi Ramon Llull 2019», 25-01-2019. [Consulta: 8 abril 2019].
- ↑ «L'escriptora barcelonina Núria Pradas guanya el Premi Ramon Llull 2020». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 24-01-2020 [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ «La sesrovirenca Núria Pradas guanya el Premi Ramon Llull 2020». LaPremsaDelBaix.es, 24-01-2020 [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ «Gerard Quintana, Premi Ramon Llull per la seva segona novel·la». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), 29-01-2021 [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Empar Moliner guanya el Ramon Llull amb 'Benvolguda'», 28-01-2022. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ «Andreu Claret guanya el XLIII Premi Ramon Llull amb ‘París érem nosaltres’». La República, 27-01-2023 [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ Serra, Laura. «Ramon Gener guanya el premi Ramon Llull amb ‘Història d’un piano’», 30-01-2024. [Consulta: 30 gener 2024].
Enllaços externs
modifica- (castellà) planetadelibros.com - Premi Ramon Llull Arxivat 2011-01-04 a Wayback Machine.