Care Santos
Macarena Santos i Torres, més coneguda amb el nom de ploma de Care Santos (Mataró, 8 d'abril de 1970), és una escriptora catalana en llengua catalana i castellana.[1]
.jpg) (2014)  | |
| Nom original | (ca) Care Santos Torres |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 abril 1970 (53 anys) Mataró (Maresme) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, literatura infantil i juvenil i crítica literària |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | escriptora |
| Activitat | 1997 – |
| Nom de ploma | Care Santos |
| Participà en | |
Mirlo, la revista que trina (en)  | |
| Calamar |
|
Premis | |
| Lloc web | caresantos.com |
  | |
.jpg)
BiografiaModifica
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment Filologia Hispànica. Va començar la carrera periodística al Diari de Barcelona, i més endavant a diaris com ABC o El Mundo.
El 1995 es va donar a conèixer amb un primer llibre de relats, Cuentos cítricos. Després van seguir altres llibres (novel·les i relats). Entre els més importants figuren la novel·la Trigal con cuervos, que va guanyar el premi Ateneo de Sevilla, o Los ojos del lobo, novel·la juvenil que va guanyar el premi Gran Angular.
El 2007 va quedar finalista del Premio Primavera de Novela amb La muerte de Venus. Ha estat traduïda a diversos idiomes. El 2013 va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per No em preguntis qui sóc.[2] El 30 de gener de 2014 fou guardonada amb el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull arran de la novel·la Desig de xocolata.[3] Col·labora en diversos mitjans, com El suplement de Catalunya Ràdio.[4]
Actualment, és socia d'honor de Nocte, l'Associació Espanyola d'Escriptors de Terror. El seu llibre Habitacions tancades s'ha adaptat a pel·lícula per a televisió, guanyant el Premi Zoom al millor guió l'any 2015.
El 2017 guanya el Premi Nadal de novel·la amb Media vida, una obra sobre la culpa i el perdó.[5]
Obres publicadesModifica
Novel·les en castellàModifica
- El tango del perdedor (1997)
- Trigal con cuervos (1999 IV Premi Ateneo Joven de Sevilla de Novel·la;).
- Aprender a huir (2000)
- La muerte de Kurt Cobain (1997)
- Okupada (1997)
- Te diré quién eres (1997)
- La ruta del huracán (1999)
- Krysis (2001)
- Operación Virgo (2002)
- Laluna.com (2003)
- Los ojos del lobo (2004)
- El circuito de Montecarlo (2005)
- El anillo de Irina (2005)
- El dueño de las sombras (2006)
- La muerte de Venus (2007 Finalista del XI Premi Primavera de Novel·la)
- El síndrome Bovary (2007)
- Hacia la luz, Madrid, Espasa (2008)
- Esta noche no hay luna llena (2012)
- El aire que respiras (2013)
- Deseo de chocolate (2014)
- Media vida (2017)[5]
Relats (en castellà)Modifica
- Cuentos cítricos (1995)
- Ciertos testimonios (1999)
- Solos (2000)
- Intemperie (2003 Premi de Narrativa Ciutat d'Alcalà)
- Matar al padre (2004 II Premi Alfonso de Cossío de Relat Curt)
- Los que rugen (2009)
En catalàModifica
- Hot dogs (2000, Premi Gran Angular de literatura juvenil)
- Llibre de família. Barcelona: Columna, 2002. Obra del col·lectiu Germanes Quintana (aquí: Carmen Abarca, Jo Alexander, Eulàlia Carrillo, Míriam Iscla, Isabel Olesti, Adelaida Perillós, Gisela Pou, Care Santos i Mercè Sàrrias).
- Tancat per vacances. Barcelona: Columna, 2003. (Obra col·lectiva amb Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Gemma Lienas, Andreu Martín, Isabel Olesti, Miquel de Palol i Muntanyola, Eva Piquer, Maria Mercè Roca i Lluís Maria Todó).
- Val més anar sol (2005)
- Un camí dins la boira (2006, Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil)
- El millor lloc del món és aquí mateix (2008, amb Francesc Miralles)
- Habitacions tancades (2012)
- No em preguntis qui sóc (2013)
- Desig de xocolata (2014)[3]
- Amaranta (2015)
- Mentida (2015)
- Diamant blau (2015)
- Veritat (2017)
- Tot el bé i tot el mal (2018)
- Por (2019)
- Seguiré els teus passos (2020)
- Em venc el millor amic (2014)
- Ben (2021)
PremisModifica
- Premi Ciudad Alcalá de Henares de Narrativa 1995 per Intemperie
- IV Premi Ateneo Joven de Sevilla de Novel·la 1999 per Trigal con cuervos
- II Premio Alfonso de Cossío de Relat Curt 2003 per Matar al padre
- Premi Edebé de Llibre Juvenil 2003 per Laluna.com
- Premi Gran Angular de literatura juvenil 2004 per Los ojos del lobo
- Premi Alandar de Literatura Juvenil 2006 per El anillo de Irina
- XXI Premi Ramon Muntaner 2006 per Un camí dins la boira
- Premi Carmen Conde de Poesia de Dones 2007 per Disección.
- Premi Ramon Llull 2014 per Desig de xocolata
- Premi L'Illa dels Llibres 2014 per Desig de Xocolata
- Premi Edebé 2015 per Mentida
- Premi Zoom 2015 al Millor Guió per Habitacions tancades
- Premi Nadal de novel·la per Media vida[5]
ReferènciesModifica
- ↑ «Care Santos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.cat, 13-12-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].
- ↑ 3,0 3,1 «Care Santos aconsegueix el premi Ramon Llull». El Periódico de Catalunya, 30-01-2014 [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Geli, Carles «Care Santos gana el Nadal novelando sobre la culpa y el perdón». El País, 07-01-2017 [Consulta: 7 gener 2017].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Care Santos |