Catalunya Ràdio

emissora de ràdio convencional pública catalana

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya. És la que dóna el nom al grup d'emissores de la Generalitat anomenat Catalunya Ràdio SRG SA. Actualment, aquest grup està format per la mateixa Catalunya Ràdio i tres emissores més de caràcter temàtic: Catalunya Música (continguts de música clàssica i contemporània), Catalunya Informació (dedicada les vint-i-quatre hores del dia a la informació) i iCat (continguts culturals i música independent). Des de gener de 2016, el seu actual director és Saül Gordillo.[1]

Infotaula d'organitzacióCatalunya Ràdio
Catalunya Ràdio.svg
Catalunya Ràdio redacció 02.JPG
Redacció de Catalunya Ràdio Modifica el valor a Wikidata

Lema"La ràdio nacional de Catalunya" Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusemissora de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 juny 1983 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorSaül Gordillo i Bernàrdez (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deCorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-933-06-92-00 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcatalunyaradio.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: catradio Twitter: CatalunyaRadio Telegram: catalunyaradio TikTok: catalunyaradio Modifica els identificadors a Wikidata

HistòriaModifica

IniciModifica

L'1 d'octubre de 1982 es nomenà Jordi Costa i Riera com a director del projecte de Catalunya Ràdio. L'any 1983, la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, va decidir engegar la seva primera emissora de ràdio, amb l'objectiu de promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes.[2] El 28 d'abril del mateix any comprà dels locals de Diagonal, 614 on s'instal·laren els estudis de la futura Catalunya Ràdio, i el 13 de maig s'aprovà el nom de Catalunya Ràdio. D'aquesta manera, Catalunya Ràdio va emetre els primers senyals radioelèctris el 17 de juny, i va iniciar les seves emissions el dilluns 20 de juny del 1983. Les primeres paraules que es van escoltar (en veu d'un jove Miquel Calçada, mentre de fons sonava una sintonia de Lluís Llach) van ser: «Són les zero hores, zero minuts del dia 20 de juny del 1983. Comencem en aquest moment una feina volguda i important: la posada en marxa de Catalunya Ràdio».[3] No obstant això, Catalunya Ràdio no va ser la primera emissora a emetre en llengua catalana, abans ho havia fet Ràdio Barcelona, impulsada per l'Associació Nacional de Radiodifusió, durant el primer terç del segle xx. El 22 d'agost de 1983 va transmetre el primer programa esportiu coincidint amb el Trofeu Joan Gamper i a partir de l'octubre comença la programació regular de Catalunya Ràdio.

ExpansióModifica

Al cap de poc, entra Carles Vilarrubí com a secretari general[4] que va arribar a la emissora per tal de "posar ordre" donant-li una estructura administrativa i de gestió empresarial a la empresa pública. Un any després, el març de 1984, Catalunya Ràdio tenia una cobertura del 80% del territori i del 90% de la població. Durant aquest any, Costa deixa la emissora[5] i Josep Maria Francino ocupa el càrrec de director, però degut a la convalescència d'un infart, Vilarrubí agafa el càrrec de director adjunt.[4] Durant aquesta època, es crea el logo del llamp de Catalunya Ràdio[4] i l'eslògan de "La ràdio nacional de Catalunya", el qual va acabar en judici entre la emissora i Carles Cuní.[4] El 1986 van entrar en funcionament les delegacions territorials i l'octubre de 1989 es van iniciar les desconnexions de les delegacions de Girona, Tarragona i Lleida. Al març de 1988[6] s'estrena delegació pròpia a Madrid, després d'un temps compartint espai amb Onda Madrid, per tal de poder cobrir millor la actualitat política. El 1995, Joan Maria Clavaguera fou elegit director de l'emissora, càrrec que ocupà fins que fou destituït l'any 2002 pel llavors director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Miquel Puig.[7] Com a substitut fou designat Eugeni Cabanes,[8] periodista que dirigiria l'emissora pública durant dos anys.

Vintè aniversariModifica

 
Logotip commemoratiu dels 20 anys

L'any 2003 es van celebrar les dues dècades de l'emissora amb el lema La força dels 20 anys (compartit amb TV3). Per a celebrar-ho, el mes de juny es va fer un creuer per la mar Mediterrània amb un conjunt d'oients i gran part de l'equip de l'emissora. A més, el dissabte 21 de juny es va celebrar, al Liceu, El Concert dels Vint Anys de Catalunya Ràdio, per compartir una altra vegada l'efemèride amb tots els oients que hi van poder assistir (va ser retransmès en directe per Catalunya Ràdio i pel llavors anomenat Canal 33).

El 2004, Montserrat Minobis va assumir la direcció de l'emissora, en un període marcat per la inestabilitat interna, que desembocà en una vaga de treballadors l'any 2005[9] i amb la marxa de dos de les seves principals estrelles, Toni Clapés i Jordi Basté, a RAC 1.[10] El juliol de 2005, un any després d'accedir al càrrec, Minobis cediria la direcció a Oleguer Sarsanedas.

Per a la temporada 2005/06 Catalunya Ràdio fitxà els periodistes Joan Barril, pel programa El cafè de la república; Bernat Soler, pel programa Els millors anys de la nostra vida i Xavier Grasset, que ocupà les tardes amb el magazín De quatre a set.[11] No obstant això, el nou espai de tardes no aconseguí mantenir l'audiència de Toni Clapés, i fou substituït un any més tard per un nou magazín, On vols anar a parar?, presentat per Llucià Ferrer. A més, durant la temporada 2006/07 Manel Fuentes retornà a l'emissora, al capdavant del programa Problemes domèstics.[12]

Vint-i-cinquè aniversariModifica

 
El programa Hem de parlar en directe des de la plaça de Catalunya de Barcelona durant la Diada de Sant Jordi de l'any 2009.

L'emissora va celebrar el primer quart de segle amb una programació especial durant la temporada 2007-2008 (com per exemple el programa-concurs Els 25, cada dissabte, presentat per Mireia Mallol). L'acte central de la celebració es va dur a terme el divendres 20 de juny del 2008 al Teatre Nacional de Catalunya, amb un espectacle inspirat en La guerra dels mons d'Orson Welles. Hi van participar una cinquantena de professionals que treballaven en aquells moments a l'emissora o que hi havien treballat. Se'n van realitzar dues sessions: a les sis de la tarda i a les nou del vespre; i tant Catalunya Ràdio com el 33 ho van emetre en directe. L'espectacle va ser conduït per Josep Maria Pou dirigit per Enric Llort. Incorporava una crònica d'algunes de les notícies més destacades dels últims vint-i-cinc anys.

La temporada 2008/09 l'emissora pateix una important remodelació de la seva programació, amb canvis destacables als seus programes principals: el magazín dels matins, El matí de Catalunya Ràdio; el magazín de tardes, On vols anar a parar? i el magazín dels caps de setmana, El suplement.[13] En aquest últim, Xavier Solà abandona la direcció del programa després de vint anys, per posar-lo al capdavant d'un nou espai, anomenat Suc de Coco, i fou substituït per Núria Ferré. A la tarda, l'emissora substitueix el magazín de Llucià Ferrer per un nou programa dirigit per tres presentadores (Marta Alonso, Flora Saura i Míriam Fuster), anomenat Hem de parlar. Finalment, a El matí de Catalunya Ràdio, Neus Bonet va substituir a Antoni Bassas al capdavant del programa, després de catorze anys presentat el programa radiofònic més escoltat de Catalunya. El 18 de juliol de 2007, amb motiu de l'últim programa, desenes d'oients es van reunir a les portes de l'emissora per mostrar el seu desacord amb la marxa de Bassas, per considerar-la una represàlia de caràcter polític,[14][15] ja que pocs mesos abans, Joan Ferran, diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya, havia acusat el locutor d'aprofitar l'emissora pública per llançar "arengues nacionalistes".[16] En aquesta línia, l'any 2010 l'emissora va vetar unes falques publicitàries que el Cercle Català de Negocis volia fer dintre la campanya "Els beneficis de la independència".[17]

Un altre dels canvis destacats de la temporada 2008-09 va ser la recuperació d'un programa històric de l'emissora, acabat quatre anys abans, anomenat La nit dels ignorants, presentat en aquesta nova etapa per Mireia Mallol. Ramon Mateu i Llevadot fou designat director de Catalunya Ràdio el mes de juny del 2009, després de la destitució d'Oleguer Sarsanedas.[18]

Pel que fa a la temporada 2009-10, l'emissora va presentar quatre grans canvis: El matí de Catalunya Ràdio seria presentat per Manel Fuentes, i ampliaria una hora de durada; la substitució del programa Problemes domèstics, per un de nou anomenat Tot és molt confús i dirigit per Pere Mas; un nou programa de tardes dirigit per Sílvia Cóppulo, anomenat El secret i que va substituir a Hem de parlar. El darrer canvi destacat fou la recuperació de l'espai esportiu de mitjanit presentat per Pere Escobar, El club de la mitjanit.[19][20]

Anys 2010

Quant a la programació de la temporada 2010-11, l'emissora va buscar la continuïtat dels programes de la temporada anterior, però donant progressivament més presència a la participació ciutadana, mitjançant l'ús de les xarxes socials. L'única incorporació respecte a la temporada anterior fou la de Tatiana Sisquella al programa del cap de setmana El suplement. Els principals canvis van ser al vespre i a la nit, amb l'inici d'El cafè de la república, El club de la mitjanit, La nit dels ignorants 2.0 i El visitant una hora abans a causa del trasllat de L'ofici de viure al cap de setmana.[21]

Per la temporada 2011-12, la programació va patir pocs retocs. El canvi més destacat es va produir a les tardes, on La tribu de Catalunya Ràdio, presentat per Tatiana Sisquella, va substituir El Secret, de Sílvia Cóppulo. Sisquella, per tant, va deixar de presentar el programa del cap de setmana El suplement, que precisament presentarà Cóppulo. Al migdia, també s'hi va produir un canvi important: Tot és molt confús va passar a durar una hora i d'una a dues del migdia va aparèixer el nou programa esportiu Tenim un punt, presentat per Francesc Garriga. L'Informatiu Migdia, que s'emet després, va passar a durar una hora i va incorporar 15 minuts de desconnexió territorial.[22]

 
Micro de Catalunya Ràdio

El 2 de maig de 2012, el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va anunciar el canvi de director de Catalunya Ràdio, que passava a ser Fèlix Riera,[23] mentre que Ramon Mateu i Llevadot, l'antic director des del juny de 2009, va ser designat director d'estratègia i marca de la CCMA.[24]

De cara a la temporada 2012-13, la programació va seguir una línia continuista, i on el migdia dels dies laborables patia els principals canvis amb la introducció de dos nous programes: el concurs musical Els optimistes, presentat per Àngel Llàcer i Manu Guix, que ocupava el lloc de Tot és molt confús; i El mirall, un programa de servei i participació sobre els grans temes que preocupen els oients presentat per Marta Romagosa, que ocupava l'espai on s'emetia Tenim un punt. Als caps de setmana, El suplement de Sílvia Cóppulo augmentava el seu horari, començant a les vuit del matí i es recuperava el programa Els viatgers de la gran anaconda per a les tardes del diumenge.[25] L'estrena de la temporada es va dur a terme la primera setmana de setembre amb alguns programes realitzats des de Girona, Tarragona, Lleida i Sabadell.[26] En una carta, el director Fèlix Riera va explicar que l'objectiu d'aquella temporada era ampliar les vies per accedir de forma més fàcil als continguts del Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio.[27]

Els treballadors de Catalunya Ràdio van acceptar l'agost de 2013 un preacord de l'ERO, que afectà 20 treballadors de l'empresa durant un període de quatre anys.[28] Els principals canvis de la temporada 2013 – 2014 van ser el nomenament de Mònica Terribas com a nova presentadora i directora d'El matí de Catalunya Ràdio, en substitució de Manel Fuentes; el naixement del nou programa de sexualitat Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer i el relleu de Marc Negre al capdavant del programa esportiu Tot gira per David Clupés.[29]

El 28 de juliol de 2015 Fèlix Riera va ser destituït com a director de Catalunya. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ho va emmarcar en «el procés de transformació de la CCMA com a empresa única de mitjans», encara que alguns polítics van veure-hi «raons polítiques» pel fet que Riera fos militant d'Unió Democràtica de Catalunya, partit tot just separat de Convergència Democràtica de Catalunya.[30]

ActualitatModifica

Per la temporada 2015-2016, com a principal canvi, va destacar un nou programa de Sílvia Cóppulo, anomenat La vida i emès de dotze a dues del migdia.[31] El 12 de gener de 2016 es va anunciar que el nou director de la ràdio seria Saül Gordillo. Gordillo va adoptar una línia continuista durant els primers mesos de gestió, i va presentar el seu projecte a finals d'agost del mateix any. La nova temporada 2016-2017 seria una aposta per reforçar l'entreteniment, l'humor i els esports, amb la intenció de recuperar el lideratge d'audiències. Entre els nous programes de la graella destaquen Estat de Gràcia, conduït per Roger de Gràcia; Popap, amb Mariola Dinarès; i Tot costa, un programa esportiu amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Es va allargar la durada de Catalunya Migdia, conduït per Òscar Fernández, incloent-hi una tertúlia dirigida per l'Empar Moliner, mentre que el Catalunya Vespre de Kílian Sebrià va incloure una tertúlia política amb Sílvia Cóppulo.[32] També s'han estrenat altres programes nous com Ciutat Maragda amb David Guzmán, Revolució 4.0 amb Xantal Llavina o Crims amb Carles Porta.

LogotipsModifica

El primer logotip va ser dissenyat per un arquitecte (enlloc d'un dissenyador)[4] i va generar certa discussió en el parlament donat que no es comprenia que aparegués un raig si el mètode d'emissió era amb ones.[4] Durant la seva història, ha anat renovant la imatge per adaptar-la als nous temps:

Canals de Catalunya Ràdio SRG SA actuals i anticsModifica

Canal Nom Temàtica Primera emissió Darrera emissió Notes
 
Catalunya Ràdio Generalista 20 de juny del 1983
 
Catalunya Música Emissió de música clàssica i contemporània 10 de maig del 1987
 
Catalunya Informació Notícies 11 de setembre del 1992
 
iCat Música i cultura emergent 23 d'abril de 2006
Va substituir Catalunya Cultura l'any 2006.
 
RAC 105 Emissora dedicada als èxits musicals. 15 de febrer del 1984
Va nàixer amb el nom de RAC (Ràdio Associació de Catalunya l'any 1984. Va deixar de formar part de la CCRTV l'any 1998.
 
Catalunya Cultura Emissora cultural amb temàtiques variades. 2 de febrer del 1999 23 d'abril del 2006 Va ser substituïda per ICat.
 
Catalunya Clàssica Emissora dedicada a la música clàssica d'autors catalans. 18 de febrer del 2008
2019
Emissió online.
 
ICat Jazz Emissora cultural dedicada al jazz.[33]
20 de desembre de 2007[34][35][36]
2017
Emissió online.
 
MusiCatles Emissora dedicada a les músiques d'arreu del món.
20 de desembre de 2007
2012
Emissió online.
 
Xahrazad Emissora dedicada a les veus femenines.
20 de desembre de 2007
2012
Emissió online
 
Mediterràdio Emissora dedicada a la música i cultura mediterrànies.
20 de desembre de 2007
2012
Emissió online.
 
Tot Cat Emissora dedicada a la música en català.
20 de desembre de 2007
2017
Emissió online.
 
ICat Trònica Emissora dedicada a la música electrònica.
26 d'abril del 2012
2017
Emissió online.
 
ICat Món Emissora dedicada a les músiques del món.
23 d'abril del 2013
2017
Emissió online.
 
ICat Rumba Emissora dedicada a la rumba catalana.
23 d'abril del 2013
2017
Emissió online.

AudiènciesModifica

L'any 1989, l'emissora de la Generalitat assolí per primer cop el lideratge d'audiència a Catalunya, i des d'aquest any és l'emissora en català amb més oients; lideratge que perdé però, l'any següent, en favor de la Cadena SER. Quatre anys més tard, l'any 1994, l'emissora tornà a arribar a la primera posició quant al nombre d'oients, posició que no abandonà fins al 2009.[37] A data d'abril de 2014, Catalunya Ràdio era la segona emissora més escoltada al país amb oients, per sota de RAC 1, que liderà el rànquing amb 766.000 oients; paral·lelament, El Matí de Catalunya Ràdio, conduït per Mònica Terribas, era el segon programa radiofònic més escoltat, amb 410.000 oients, per darrere d'El món a RAC1, liderat per Jordi Basté, amb 546.000 oients.[38]

ProgramesModifica

Els programes que s'emeten a Catalunya Ràdio són:



Alguns dels programes que s'han emès són:

Transmissions esportivesModifica

A part de la programació convencional, Catalunya Ràdio també transmet diversos esdeveniments esportius, dels quals destaquen:

  • La transmisio d'en Torquemada, transmissió de tots els partits del FC Barcelona, amb la narració de Ricard Torquemada, els comentaris de Bernat soler en l'anàlisi tècnica, Marta Carreras amb entrevistes i aportacions especialitzades, Sergi Cutillas a la sala d'imatges, Josep Maria Batllori al centre de dades, etc.
  • La transmissió de l'Espanyol, transmissió de tots els partits del RCD Espanyol des de mitja hora abans del seu començament, amb la narració de Eudald Serra,els comentaris de Sergio Gonzèlez,Dani Ballart i Marc Mayola en l'análisi tècnica i les entrevistes i anàlisi de dades d'Albert Benet.[39]
  • La transmissió del Girona, transmissió de tots els partits del Girona des de mitja hora abans del seu començament, amb la narració de Eduard Solà, les entrevistes de Xevi Soler i Roger Arbusà, Carles Domènich a la sala d'imatges i els comentaris de Raül Agné i Montull, Arnal Llibert i Xavi Campos en l'anàlisi tècnica.[40]
  • Bàsquet a Catalunya Ràdio, transmissió de partits de la lliga ACB, de l'Eurolliga o de la Copa ULEB en què hi participen equips catalans, amb la narració d'Ernest Macià, els comentaris de Rafael Jofresa, el suport tècnic de Xavi Vall i les entrevistes de Xevi Soler.[41]

FreqüènciesModifica

Catalunya Ràdio es pot escoltar per la TDT (al primer canal múltiple de Televisió de Catalunya),[42] per Internet,[43] pel mòbil,[44] a través d'un podcast,[45] per satèl·lit[46] i per freqüència modulada,[47] en les freqüències de la freqüència modulada que es detallen en l'apartat següent.

Catalunya
Illes Balears
País Valencià
Principat de Andorra

Premis i reconeixementsModifica

 
49è premis Ondas a Catalunya Informació

L'emissora ha rebut diversos premis al llarg de la seva trajectòria, entre els quals destaquen:

CrítiquesModifica

Al llarg dels anys, l'emissora, com d'altres membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), ha estat acusada de parcialitat. Específicament, durant l'època del govern de Convergència i Unió a la Generalitat de Catalunya, va ser criticada pel repartiment de les quotes als partits durant els informatius.[61] Històricament, aquesta actitud ha estat titllada de "crosta nacionalista". Dirigents de CIU van criticar que s'utilitzés aquest apel·latiu per depurar suposadament periodistes líders d'audiència contraris a les idees del govern tripartit.[62][63]

En el decurs de l'anomenat procés independentista català de la dècada del 2010 ha estat acusada pels detractors del procés de manca de pluralitat per no reflectir suficientment els seus punts de vista.[64] Per contra, l'informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) de 2014 constata que els informatius són "imparcials i objectius".[65]

ReferènciesModifica

  1. Gutiérrez, Àlex «Saül Gordillo dirigirà Catalunya Ràdio». Diari Ara, 12-01-2016.
  2. Història de Catalunya Ràdio
  3. S'abaixa el teló dels 25 anys de Catalunya Ràdio amb un emotiu acte al TNC, 324.cat
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Judit Sanz, Miquel Jario, Rosa Mª Sanauja i Santi Carreras. «Reflexions al cap del temps». Dies de ràdio. Barcelona: Catalunya Ràdio, 28-07-2020.
  5. Redacció El Punt. «El periodista Jordi Costa va morir ahir a Figueres, víctima d'un infart cardíac». Punt Diari. Girona: Edicions periòdiques de les comarques SA, 02-10-1985.
  6. Judit Sanz, Miquel Jario, Rosa Mª Sanauja i Santi Carreras. «A un pam del poder "central"». Dies de ràdio. Barcelona i Madrid: Catalunya Ràdio, 29-07-2020.
  7. El Mundo. «Miquel Puig destituye a Clavaguera como director de Catalunya Ràdio» (en castellà), 20-03-2002.
  8. El Mundo. «Vicenç Villatoro designa a Eugeni Cabanes para dirigir Catalunya Ràdio» (en castellà), 20-04-2002.
  9. La Malla. «Els treballadors de Catalunya Ràdio volen cobrar el mateix que els seus companys de TV3», 30-04-2005.
  10. La Malla. «Oleguer Sarsanedas substituirà Montserrat Minobis al capdavant de Catalunya Ràdio», 19-07-2005.
  11. La Vanguardia. «Joan Barril regresa a Catalunya Ràdio y Grasset liderará las tardes» (en castellà), 05-09-2005.
  12. La Vanguardia. «Manel Fuentes i Llucià Ferrer seran les veus de Catalunya Ràdio els migdies i les tardes de la temporada vinent», 13-07-2006.
  13. El Periódico de Catalunya. «Las mujeres toman las mañanas y las tardes de Catalunya Ràdio» (en castellà), 06-09-2008.
  14. e-notícies. «Crits de "Joan Ferran, botifler" en l'adéu de Bassas», 18-07-2008.
  15. El Periódico de Catalunya. «Bassas cierra 14 años de 'matins' triste y dolido» (en castellà), 19-07-2008.
  16. Vilaweb. «Antoni Bassas deixa El matí de Catalunya Ràdio per discrepàncies amb la direcció», 27-06-2008.
  17. Diari Avui, 23/07/10, El Cercle Català de Negocis denuncia que Catalunya Ràdio li veta falques
  18. Ramon Mateu dirigirá Catalunya Ràdio tras la destitución de Sarsanedas.
  19. Catalunya Ràdio anuncia les noves veus de la temporada 2009-10, 3cat24.cat
  20. Dossier de premsa de la temporada 2009-10 de Catalunya Ràdio, Catalunya Ràdio.
  21. Catalunya Ràdio consolida la seva programació 2010-2011 apostant per les xarxes socials, Europa Press, 2 de setembre de 2010.
  22. Continuïtat amb retocs, El Punt Avui, 2 de setembre de 2011
  23. Fèlix Riera, nou director de Catalunya Ràdio, Vilaweb
  24. La CCMA completa la renovació de la direcció executiva, CCMA
  25. Temporada 2012-2013, Catalunya Ràdio.
  26. Catalunya Ràdio més que mai!, Catalunya Ràdio.
  27. Carta de Fèlix Riera, director de Catalunya Ràdio, Catalunya Ràdio.
  28. «Els treballadors de Catalunya Ràdio accepten finalment el preacord de l'ERO». Ara, 06-08-2013.
  29. «Terribas incorporarà l'humor de Minoria Absoluta a l'última franja d''El matí de Catalunya Ràdio'». Ara, 29-08-2013.
  30. «Fèlix Riera, destituït com a director de Catalunya Ràdio». Ara, 28-07-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
  31. Gutiérrez, Àlex «Sílvia Cóppulo buscarà la màxima proximitat al nou espai ‘La vida’». Ara, 28-08-2015.
  32. «Catalunya Ràdio enceta temporada amb la mirada posada en el lideratge». ElNacional.cat, 26 agost. [Consulta: 18 octubre 2016].
  33. «Radio especializada musical en España desde la perspectiva del servicio público (pàg. 33)».
  34. «Història de la CCMA».
  35. «iCat FM, nominada als Webby Awards».
  36. «TV3 i Catalunya Ràdio: 25 anys de servei al país (pàg. 7)».
  37. «RAC1 esdevé l'emissora més escoltada al país per davant de Catalunya Ràdio».
  38. «RAC1 iguala el seu rècord històric i es manté com l'emissora líder a Catalunya amb 766.000 oients». Ara, 22-04-2014.
  39. La transmissió de l'Espanyol
  40. La transmissió del Girona
  41. Bàsquet a Catalunya Ràdio
  42. Catalunya Ràdio a la TDT, Catalunya Ràdio.
  43. Com escoltar-nos per Internet, Catalunya Ràdio.
  44. Com escoltar-nos pel mòbil, Catalunya Ràdio.
  45. Com escoltar-nos - Podcast, Catalunya Ràdio.
  46. Com escoltar-nos per satèl·lit, Catalunya Ràdio.
  47. Com escoltar-nos - Freqüències, Catalunya Ràdio.
  48. «Per FM». CCMA. [Consulta: 22 desembre 2019].
  49. «puntCAT i la UOC obtenen Premis Nacionals i Centelles PLC una menció d'honor». Nació Digital, 03-11-2005. [Consulta: 23 desembre 2015].
  50. Sala de Premsa. «Premis Nacionals de Comunicació 2014: Informatius de Catalunya Ràdio, El convidat, Marc Marginedas, Timeout.cat, Enric Pujadas, Ràdios i TVs aplegades a la Xarxa, Tatiana Sisquella». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 octubre 2014].
  51. «Palmarés - 1990». Premios Ondas.
  52. «Palmarés - 1997». Premios Ondas.
  53. «Palmarés - 2002». Premios Ondas.
  54. «Palmarés - 2004». Premios Ondas.
  55. «Palmarés - 2005». Premios Ondas.
  56. «Palmarés - 2010». Premios Ondas.
  57. [enllaç sense format] http://www.ictonline.es/promocio/COEIC/Butlletins/2009/091029/MEMORIA2008_lowress.pdf
  58. «Premi de Comunicació». Catalunya Ràdio, 05-06-2009 [Consulta: 31 juliol 2013].
  59. [enllaç sense format] http://www.eic.cat/sites/default/files/diades/diada.pdf
  60. «Premi Serrat i Bonastre als Serveis Informatius de Catalunya Ràdio». 324.cat, 15-06-2015.
  61. «El PSC acusa a TV-3 y Catalunya Ràdio de estar al servicio de los dictados de Pujol y Convergència» (en castellà). El País, 07-05-1999. [Consulta: 13 març 2015].
  62. «Mas diu que el PSC està aconseguint 'arrencar la crosta nacionalista' de Catalunya Ràdio». ccma.cat, 28-06-2008. [Consulta: 13 març 2015].
  63. «CiU denuncia manca de pluralitat a Catalunya Ràdio i presenta un marcador de 52 a 12 com a prova». El Punt Avui, 23-01-2009. [Consulta: 13 març 2015].
  64. «El PPC recrimina a la CCMA la "manca de pluralitat política" a les tertúlies de la ràdio i televisió públiques». Partit Popular, 2011.
  65. «Catalunya Ràdio y TV-3 encaran un 2015 al alza». El Periodico, 09-10-2014.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catalunya Ràdio