Montagut i Oix
Montagut i Oix (antigament anomenat Montagut de Fluvià) és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, al sector de l'Alta Garrotxa, amb capital al poble de Montagut.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Girona | ||||
Comarca | Garrotxa | ||||
Capital | Montagut | ||||
Població humana | |||||
Població | 979 (2023) (10,45 hab./km²) | ||||
Llars | 73 (1553) | ||||
Gentilici | Montagudenc, montagudenca; oixenc, oixenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 93,7 km² | ||||
Banyat per | Fluvià i Llierca | ||||
Altitud | 276 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Lluís Abel (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17855 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17109 | ||||
Codi IDESCAT | 171096 | ||||
Lloc web | montagut-oix.cat |
Història del municipi
modificaEl 1846 els antics municipis resultants de jurisdiccions de l'Antic Règim de Monars, Sant Feliu de Riu, Sant Miquel de Pera i Talaixà van incorporar-se a Oix. El mateix any, el terme de Toralles es va incorporar a Montagut.[1]
El 1972 l'antic i extens terme municipal d'Oix fou agregat al municipi de Montagut de Fluvià. El nou municipi adoptà la nova denominació de Montagut i Oix a partir del 15 de novembre de l'any 2002.[2]
Geografia
modifica- Llista de topònims de Montagut i Oix (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Limita al nord amb els termes municipals d'Albanyà i Camprodon i amb l'actual frontera francesa, a l'oest amb el de la Vall de Bianya, al sud amb els de Sant Jaume de Llierca i Sant Joan les Fonts i a l'est amb els d'Argelaguer i Tortellà.
El terme municipal ocupa gran part de la conca del Llierca, afluent destacat del Fluvià, principalment les valls de les rieres d'Oix, d'Escales i de Sant Aniol. Els cims més destacats són el Comanegra (1.558 m), el puig de Bassegoda (1.373 m), els cingles de Gitarriu (1.196 m), el Montpetit (898 m) i la muntanya del Cós (612 m).
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Montagut | 369 |
Oix | 113 |
Els Angles | 24 |
Carrera | 29 |
El Cós | 247 |
Fluvià | 68 |
Llierca | 28 |
Monars | 11 |
Sant Eudald de Jou | 15 |
Sant Miquel de Pera | 20 |
Santa Bàrbara de Pruneres | 9 |
Talaixà | 8 |
Toralles | 6 |
Els Vilars | 36 |
Llocs d'interès
modificaAl seu terme es troben abundants esglésies, la majoria romàniques, algunes de les quals declarades monuments històric-artístics:
- Sant Pere de Montagut, del segle x, molt modificada (parroquial de Montagut)
- Sant Llorenç d'Oix,del segle x, molt modificada (parroquial d'Oix)
- Sant Aniol d'Aguja, seu d'un antic monestir fundat l'any 859
- Mare de Déu del Cós, antiga capella del castell de Montagut i actualment santuari
- Mare de Déu de la Devesa, romànica, renovada al segle xvi (santuari)
- Ermita de Sant Eudald de Jou, ja esmentada al segle xiv
- Santa Bàrbara de Pruneres
- Sant Feliu de Riu
- Sant Martí de Talaixà, ja esmentada al segle x, molt modificada
- Sant Martí de Toralles, esmentada al segle X
- Sant Miquel d'Hortmoier, ja esmentada al segle X
- Sant Miquel de Pera
- Mare de Déu d'Escales, del segle xii, antiga parròquia i actualment santuari
- Mare de Déu de les Agulles (o de les Aguges), santuari
Altres:
Castell de Montagut (o castell del Cós), ja esmentat al segle xi
Castell d'Oix, del segle xv, antic centre de la baronia de Bestracà
Castell de Toralles, esmentat a mitjan segle xi
Demografia
modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El cens del 1553 incorpora Nostra Senyora d'Escales; el 1717, Talaixà; el 1857, Monars, Sant Miquel de Pera i Toralles; i el 1975, Oix.
Educació
modificaLlar d'Infants (3-6 anys)
- Escola Mont Cós - ZER El Llierca
Primària
- Escola Mont Cós - ZER El Llierca
Bibliografia
modifica- La Gran Enciclopèdia en català. Tomo 14. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5442-3.
Referències
modifica- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.