Obre el menú principal

Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, a 239 metres d'altitud. Forma part del consorci Salines-Bassegoda i està inclòs al PEIN de l'Alta Garrotxa.

Infotaula de geografia políticaAlbanyà
Bandera d'Albanyà.svg Escut d'Albanyà
Escut d'Albanyà
Lliurona Albanyà Catalonia.jpg

Localització
Localització d'Albanyà respecte de l'Alt Empordà.svg
 42° 18′ 18″ N, 2° 43′ 12″ E / 42.30496°N,2.720057°E / 42.30496; 2.720057
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaAlt Empordà
Població
Total 139 (2018)
• Densitat 1,47 hab/km²
Llar 28 (1553)
Gentilici Albanyenc, albanyenca
Geografia
Superfície 94,4 km²
Banyat per Muga
Altitud 239 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Vicenç Campasol Terrades
Identificador descriptiu
Codi postal 17733
Fus horari
Codi de municipi INE 17003
Codi territorial IDESCAT 170031
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La zona és habitada des de temps prehistòrics. Ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el jaciment de la cova de la Pólvora i la tomba megalítica o cista de la Creu de Principi.

En el primer mil·lenni de la nostra era hi varen arribar els àrabs, però no en queda cap rastre. Albanyà apareix documentat per primera vegada -amb el nom d'Albanianum- el 844, en un diploma del rei franc Carles el Calb a favor de l'abat Dòmnul, que hi va fundar el 820 un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya: Sant Pere d'Albanyà, que, a partir del 869, va passar a dependre de Santa Maria d'Arles (Vallespir).

EconomiaModifica

Els camps de conreu de cereals, patates, llegums i farratge, les hortes a la vora de la Muga, la pastura de bestiar i, sobretot, els boscos de roures, d'alzines, de pins i les boixedes van ser activitats econòmiques de la zona. El principal recurs era la producció de carbó vegetal en carboneres, que es venia a les ciutats fins que va aparèixer el gas butà a mitjans del segle XX. En aquest moment va començar un important descens de la població, i el consegüent abandonament de masies i veïnats. Actualment s'estan restaurant moltes cases, bé perquè s'hi instal·len neorurals, bé com a segones residències. L'augment del turisme de la natura i d'altres activitats d'oci com la caça o els bolets mantenen indústries del sector de l'hostaleria, com ara restaurants (Cal Tet...), comerços (Cal Music...), i un càmping. També es manté l'explotació del bosc, per vendre'n la llenya. Hi ha alguna activitat agrícola, però la majoria de la gent treballa a Figueres o en altres llocs de la comarca.

DemografiaModifica

Entitat de població Habitants
Albanyà 93
Bassegoda 7
Carbonills 1
Corsavell 0
Lliurona 33
Molí de Baix 11
Molí de Dalt 5
Pincaró 0
Ribelles 0
Sous 0
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
17 13 28 298 594 1.059 935 921 769 795

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
753 705 528 442 334 187 121 108 113 122

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
123 131 128 110 135 137 143 149 153 155

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
147 139 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interèsModifica

Entitats culturals i associativesModifica

  • Colla Gegantera d'Albanyà. Compten amb quatre gegants (2 nous: Bassegoda i Muga, 2 vells: sense nom) i un capgròs (Tisa).
  • Agrupació de Defensa Forestal (ADF)
  • Àrea de caça Bassegoda - Riu Muga
  • Comissió de Festes d'Albanyà

ReferènciesModifica

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 10. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica