Albanyà

municipi de Catalunya

Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, a 239 metres d'altitud. Forma part del consorci Salines-Bassegoda i està inclòs al PEIN de l'Alta Garrotxa.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlbanyà
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 18′ 18″ N, 2° 43′ 12″ E / 42.30496°N,2.720057°E / 42.30496; 2.720057
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlbanyà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població171 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1,81 hab./km²)
Llars28 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAlbanyenc, albanyenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície94,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMuga i Manol Modifica el valor a Wikidata
Altitud239 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Fàbregas Jordà (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17733 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17003 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170031 Modifica el valor a Wikidata
Parc internacional de cel estrellat
Data2017

Lloc webalbanya.cat Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

La zona és habitada des de temps prehistòrics. Ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el jaciment de la cova de la Pólvora i la tomba megalítica o cista de la Creu de Principi.

En el primer mil·lenni de la nostra era hi varen arribar els àrabs, però no en queda cap rastre. Albanyà apareix documentat per primera vegada -amb el nom d'Albanianum- el 844, en un diploma del rei franc Carles el Calb a favor de l'abat Dòmnul, que hi va fundar el 820 un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya: Sant Pere d'Albanyà, que, a partir del 869, va passar a dependre de Santa Maria d'Arles (Vallespir).

Formació del municipi

modifica

L'any 1969 el municipi d'Albanyà va incorporar el municipì de Bassegoda, que tenia capital a Lliurona. Això va comportar el canvi de comarca del vell municipi, de la Garrotxa a l'Alt Empordà.[1]

Albanyà ja havia incorporat el 1846 els termes de Carbonills i Els Horts. Per la seva part, Bassegoda havia incorporat el 1846 els termes de Corsavell, Lliurona, Pincaró, Ribelles i Sous.[2][3]

La línia que delimita la separació amb Costoja no segueix la carena, sinó que baixa a la Muga: es tracta d'un fet reconegut al Tractat dels Pirineus, causat pel fet que el poble de Costoja és a dalt de la carena, i a canvi de la superfície que envolta l'Ermita de les Salines, ubicada al nord de la divisòria d'aigües, dins del municipi de Maçanet de Cabrenys.[4]

Geografia

modifica
  • Llista de topònims d'Albanyà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Economia

modifica

Els camps de conreu de cereals, patates, llegums i farratge, les hortes a la vora de la Muga, la pastura de bestiar i, sobretot, els boscos de roures, d'alzines, de pins i les boixedes van ser activitats econòmiques de la zona. El principal recurs era la producció de carbó vegetal en carboneres, que es venia a les ciutats fins que va aparèixer el gas butà a mitjans del segle xx. En aquest moment va començar un important descens de la població, i el consegüent abandonament de masies i veïnats. Actualment s'estan restaurant moltes cases, bé perquè s'hi instal·len neorurals, bé com a segones residències. L'augment del turisme de la natura i d'altres activitats d'oci com la caça o els bolets mantenen indústries del sector de l'hostaleria, com ara restaurants (Cal Tet...), comerços (Cal Music...), i un càmping. També es manté l'explotació del bosc, per vendre'n la llenya. Hi ha alguna activitat agrícola, però la majoria de la gent treballa a Figueres o en altres llocs de la comarca.

Demografia

modifica

Abans de l'abolició de l'antic Règim Senyorial el primer terç del segle XIX, el territori actual d'aquest municipi corresponia als termes dels ens locals històrics de Lliurona, Sous, Carbonills, Ribelles, Pincaró, Bassegoda, els Horts, Corsavell i Albanyà.

Les entitats de població (regions de caire estadístic però també històric) d'aquest municipi són les següents:

Entitat de poblacióHabitants (2023)
Albanyà100
Bassegoda9
Carbonills5
Corsavell0
Lliurona50
Molí de Baix11
Molí de Dalt7
Pincaró0
Ribelles0
Sous0
Entitat de població Habitants
Albanyà 93
Bassegoda 7
Carbonills 1
Corsavell 0
Lliurona 33
Molí de Baix 11
Molí de Dalt 5
Pincaró 0
Ribelles 0
Sous 0
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
17 13 28 298 594 1.059 935 921 769 795

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
753 705 528 442 334 187 121 108 113 113

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
123 131 128 110 135 137 143 149 153
155

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
147
139
155
180 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Llocs d'interès

modifica

Entitats culturals i associatives

modifica
  • Colla Gegantera d'Albanyà. Compten amb quatre gegants (2 nous: Bassegoda i Muga, 2 vells: sense nom) i un capgròs (Tisa).
  • Agrupació de Defensa Forestal (ADF)
  • Àrea de caça Bassegoda - Riu Muga
  • Comissió de Festes d'Albanyà

Referències

modifica
  1. Albet, Abel. «La pervivéncia deis municipis i la divlsló comarcal». Revista de Girona p. 11, 01-06-2000. [Consulta: 4 novembre 2023].
  2. Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3. 
  3. Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8. 
  4. Capdevila Subirana, Joan. La delimitació de la frontera hispanofrancesa (1659-1868) (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2012-01-27. 
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 10. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica