Obre el menú principal

Muga

Riu de Catalunya
Per a altres significats, vegeu «la Muga (desambiguació)».

La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) que desemboca a la Mediterrània. Neix al Pla de la Muga, situat entre els termes d'Albanyà i Serrallonga, i desemboca al golf de Roses a la urbanització d'Empuriabrava, després d'haver atravessat les poblacions de Sant Llorenç de la Muga, Pont de Molins, Vilanova de la Muga i Castelló d'Empúries.

Infotaula de geografia físicaLa Muga
La Muga.JPG
Canyer a la resclosa de la Muga a Pont de Molins
Tipus Riu
Inici
Cota inicial 1.214 m
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
Localització Muntanya de Montnegre
Final
Localització Castelló d'Empúries
Desembocadura Mar Mediterrània
Afluent
Dades i xifres
Dimensions 58  m (Llargada
Creua Alt Empordà
Superfície 853,8 km²
Superfície de conca hidrogràfica 961 km²
Mesures i indicadors
Cabal a Castelló d'Empúries
3,34
Modifica les dades a Wikidata

EtimologiaModifica

A l'antiguitat, el riu apareix documentat solament pel geògraf grec Claudi Ptolemeu[1][2], sota la forma Sambuca [3]. L'origen del topònim és desconegut, de manera que cal pensar que prové d'alguna llengua preromana. A partir del segle IX, torna a aparèixer documentat, ara sí amb la forma inequívoca de Sambuca, i ja cap al segle X apareixen les primeres formes amb 'g': Sambuga. Més tard, la forma apareix simplificada com a Samuga, i llavors fou interpretat com a sa Muga, amb l'article salat que aquella època encara devia ser comú a la zona; amb la substitució del dit article per l'article literari a la parla popular, l'article del riu també mudà i així esdevingué la Muga.[1][4]

Hom ha proposat que el riu Anystus que cita Aviè fes referència a la Muga; no obstant això, no hi ha prou indicis per jutjar si aquesta interpretació és encertada o no.[1]

RecorregutModifica

Neix sota el Pla de la Muga (1186 m d'altitud), a migjorn de la muntanya de Montnegre (1425 m), al límit entre el Vallespir i l'Alt Empordà, i a partir de l'Hostal de la Muga (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol. Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus (roc de Frausa, serra de les Salines, serra de l'Albera), travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, força tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l'ampla plana de l'Alt Empordà. Prop de Darnius, en un engorjat epigènic, ha estat embassat (pantà de Boadella). Prop de Peralada rep el Llobregat d'Empordà, més cabalós que ell mateix, i després de Vilanova de la Muga, el Manol. Desemboca al golf de Roses, al terme municipal de Castelló d'Empúries, entre els aiguamolls de l'Empordà i Empuriabrava, després de 58 km de curs. Els aterraments n'han destruït l'antic estuari i el grau medieval, dit el grau de la Muga, al nord de l'actual desembocadura de la Mugueta, antic braç del riu. El seu cabal mig a la desembocadura és de 3,34 m³/s.[5]

Durant un segment, a la capçalera, fa de límit municipal o comunal, comarcal i estatal. Les fites de la 523 a la 534 estan situades al llarg de la davallada de la línia termenal des de dalt de la carena principal dels Pirineus fins a la Muga. La fita 534 és a la confluència del Còrrec del Solà amb la Muga; és una creu gravada i pintada en una roca vertical. La frontera segueix aigües avall el riu, fins a prop del Molí de la Frau, on l'abandona per trencar cap al nord-est i, passant pel Puig d'en Roger, va a buscar el riu Major, on aquest riu esdevé termenal. Les fites 535 a 542 marquen aquest tram: al riu Major es troben la fita 543, al lloc on el termenal gira cap al nord, ja abandonant definitivament[6] la Muga.

A l'octubre del 1940 va provocar una terrible inundació a la plana empordanesa.

AfluentsModifica

En són afluents principals l'Àlguema, l'Anyet, l'Arnera, el Llobregat d'Empordà, el Manol, l'Orlina i el Ricardell. Travessa les poblacions d'Albanyà, Costoja, Sant Llorenç de la Muga, Boadella d'Empordà, Les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries i Empuriabrava.

EcologiaModifica

Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera: verns, pollancres. Pel que fa a la diversitat zoològica és poblat per típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l'autòcton ha gairebé desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes... A la desembocadura hi ha llisses i llobarros.

Referències literàriesModifica

El poeta empordanès Carles Fages de Climent va fer servir el pseudònim lo Gayter de la Muga per disfressar els seus epigrames, sovint satírics sobre personatges coneguts de la comarca.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muga  
  1. 1,0 1,1 1,2 Negre i Pastell, Pelai «Los nombres primitivos de los ríos Muga, Fluviá y Ter : contribución al estudio de la geografia antigua de Cataluña». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins [Girona], 1, 1946, pàg. 177-208 [Consulta: 29 novembre 2019].
  2. Ptolemeu l'identifica amb el curs del Ter, i Pomponi Mela i Plini el Vell donen al curs de la Muga el nom de Ticis (el Ter), però sembla clar que els dits autors confonen els rius i no els identifiquen correctament
  3. Tècnicament, els manuscrits ofereixen la lectura Σαμβρóκα 'Sambroca', però sembla que es pot deure a un error de còpia i que a l'original hi digués Σαμβούκα 'Sambuca'
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Muga». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  5. Plan de gestión de la anguila europea (en castellà). Agència Catalana de l'Aigua, p. 80. 
  6. «Mojones de los Pirineos.com». info@mojonesdelospirineos.com. [Consulta: 5 agost 2016].

Coord.: 42° 18′ 49.55″ N, 2° 55′ 42.44″ E / 42.3137639°N,2.9284556°E / 42.3137639; 2.9284556