Procés independentista català

El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya[1] que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.

Infotaula d'esdevenimentProcés independentista català
Data 10 de juliol de 2010 (2010-07-10): primera manifestació cívica i social
9 de novembre de 2015 (2015-11-09): declaració parlamentària d'inici del procés d'independència
27 d'octubre de 2017 (2017-10-27): proclamació de la República Catalana pel Parlament de Catalunya
Període segle XXI
Lloc Catalunya
Objectiu Constitució d'un estat català independent en forma de república (República Catalana)
Modifica dades a Wikidata
La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència de Passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.
Manifestants al Passeig de Gràcia, Barcelona.

L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sobretot arran de la manifestació sobiranista de l'any 2010 que es realitzà com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'estatut que havia aprovat en referèndum el 2006 la ciutadania de Catalunya. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de sis grans mobilitzacions independentistes que s'han succeït els anys 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017, les sis fetes coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.

Després de la manifestació multitudinària de 2012 es van convocar eleccions. En aquests comicis, els partidaris de celebrar un referèndum sobre la independència van assolir la majoria parlamentària. En conseqüència, el Parlament va aprovar la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya i es va formar un govern pro-referèndum. El nou govern va decidir convocar aquest referèndum el 9 de novembre de 2014, però no es pogué celebrar com a tal per la no acceptació d'aquest per part del Congrés dels Diputats espanyol, motiu pel fou substituït per una consulta popular. Aquesta consulta, tanmateix, també fou impugnada pel Govern d'Espanya i suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol, per la qual cosa el Govern de Catalunya, la va substituir per un procés participatiu que incloïa una consulta amb la mateixa pregunta i que es va dur a terme el mateix dia. Tot i les pressions dels governants i les institucions espanyoles, més de 2 milions de ciutadans de Catalunya van anar a votar. Els vots partidaris de la independència van guanyar per majoria.

Davant la negativa dels polítics i les institucions espanyoles a acceptar els resultats de la consulta, es van convocar unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. Les forces partidàries de la independència van plantejar aquests comicis com a plebiscitaris, és a dir, substitutius del referèndum que no s'havia pogut celebrar. Malgrat que no van assolir la majoria de vots, sí van aconseguir la majoria parlamentària, amb la qual van aprovar al parlament la Declaració d'inici del procés d'independència de Catalunya i es va formar un govern independentista. Posteriorment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República el setembre del 2017 per tal de garantir la seguretat jurídica, la successió ordenada de les administracions i la continuïtat dels serveis públics en cas d'independència.

Des d'alguns sectors, s'anomena processisme a la ideologia politica que està a favor del procés independentista català. Moltes vegades es fa servir el terme en sentit pejoratiu per designar aquelles persones o actituds que suposadament estan només a favor del procés sense estar necessàriament a favor de la independència.[2]

Contingut

2003Modifica

Zapatero dóna suport a l'EstatutModifica

Al Palau Sant Jordi de Barcelona davant prop de 20.000 persones, que van assistir 13 de novembre de 2003 al míting central de campanya del PSC, José Luis Rodríguez Zapatero va prometre solemnement donar suport a la reforma de l'Estatut que aprovés el Parlament català amb la frase «Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya».[3] Zapatero també va afirmar que només Pasqual Maragall asseguraria el canvi i que assumia les principals reivindicacions del PSC.[4]

Pacte del TinellModifica

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 del 16 de novembre, el candidat de Convergència i Unió, Artur Mas, va aconseguir el màxim nombre d'escons per a la seva formació, tot i que no va obtenir la majoria necessària per formar govern. Per contra, es va produir un acord, anomenat Pacte del Tinell, per formar un Govern Catalanista i d'Esquerres entre el Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA),[5] i que acabava amb vint-i-tres anys de poder de CiU a la Generalitat. Un dels compromisos que tenia aquest pacte era la reforma de l'Estatut.[6]

2005Modifica

Proposta de reforma de l'Estatut (setembre-desembre)Modifica

El 30 de setembre del 2005, es va sotmetre a votació al Ple del Parlament de Catalunya un text de proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia.

En compliment de l'Estatut del 1979, la proposta requeria una majoria qualificada, de dues terceres parts del Parlament, per tal de prosperar. El text va recollir finalment 120 vots favorables (89% del parlament), corresponents als parlamentaris dels grups que l'havien acordat: CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA; i 15 vots en contra (11% del parlament), els del grup parlamentari del PPC.[7]

La proposta de reforma de l'Estatut aprovada al Parlament de Catalunya va ésser presentada al Congrés dels Diputats d'Espanya el 2 de novembre de 2005, per tres ponents del Parlament de Catalunya. Els ponents, Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), van explicar per què consideraven necessària la reforma de l'aleshores vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat l'any 1979 en plena transició democràtica espanyola. També van explicar per què Catalunya és una nació, i els canvis que havia sofert la societat en aquells 26 anys.

Fet aquest pas, es constituí una Comissió Mixta Estat-Generalitat per negociar el contingut del nou Estatut. En el marc d'aquesta comissió, el govern espanyol, integrat pel PSOE, presentà una proposta de redactat alternatiu de la llei, que en modificava la majoria d'articles. Les principals argumentacions del govern espanyol van ésser en la línia de garantir la constitucionalitat de l'Estatut. Alguns exemples de punts que el govern espanyol considerà que havia de modificar en aquest sentit, van ésser la definició de Catalunya com a "nació" dins l'articulat del text, i els articles referents al finançament.

2006Modifica

El pacte Mas-Zapatero, la primera retallada de l'Estatut (gener)Modifica

El 21 de gener de 2006 es produí una reunió a la Moncloa entre el líder de CiU Artur Mas i el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, on van arribar a un acord (conegut com el pacte Mas-Zapatero) sobre el redactat final de l'estatut que modificava notablement l'aprovat al Parlament de Catalunya i el feia bastant més semblant al del 1979. Després d'una llarga i complexa negociació d'esmenes entre els partits amb representació al Congrés dels Diputats d'Espanya, se'n van retocar més del 50% dels articles.

Manifestació: «Som una nació i tenim el dret de decidir» (febrer)Modifica

La manifestació va ser convocada a Barcelona el 18 de febrer del 2006 per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) després que el líder de Convergència i Unió, Artur Mas, pactés amb José Luís Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya, la retallada de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005. La manifestació va rebre el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya, mentre que la resta de partits van renunciar a participar-hi.

Ratificació de l'estatut modificat i referèndum (març-juny)Modifica

El març de 2006, la proposta d'Estatut va ésser aprovada a les Corts Generals d'Espanya amb els vots favorables de PSOE, CiU, PNB, IU, ICV, BNG i CC, els vots en contra de PP, ERC i Eusko Alkartasuna i les abstencions de la Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai. Al maig de 2006, la proposta d'Estatut va ésser aprovada al Senat d'Espanya amb els vots favorables de PSOE, CiU i IU, els vots en contra de PP i les abstencions d'ERC, EA i el PAR.

El text aprovat va recollir finalment 97 vots favorables (64% del Parlament), corresponents als parlamentaris dels grups que l'havien acordat: CiU, PSC i ICV-EUiA; i 38 vots en contra (36% del parlament), els del grup parlamentari del PPC i ERC, per motius ben diferents. ERC va considerar insuficient l'Estatut després de les retallades per part de les Corts Generals d'Espanya.[8]

L'Estatut del 1979 establia, finalment, la necessitat que la seva reforma fos ratificada en referèndum pels ciutadans de Catalunya. Aquest referèndum se celebrà el 18 de juny del 2006.

CiU, PSC i ICV-EUiA varen demanar el Sí a la nova llei, mentre que ERC i PP varen demanar el No, per raons diferents: el PP, mantenint el seu rebuig a la proposta original per considerar-la inconstitucional; i ERC, en entendre que les modificacions al text introduïdes en el seu pas per les Corts espanyoles n'havien afectat aspectes fonamentals. El resultat del referèndum va ésser d'un 73,9% de vots a favor, un 20,76% de vots en contra, i un 5,34% de vots en blanc. Els vots nuls van ésser menys d'un 1%.

2007Modifica

La Plataforma pel Dret de Decidir inicià la campanya de recollida de signatures anomenada Decideixo decidir amb l'objectiu de de reclamar al Parlament Espanyol que la potestat de convocar referèndums fos traspassada a les institucions catalanes.

L'1 de desembre del 2007, la Plataforma pel Dret de Decidir convocà, de bell nou, una manifestació a les 5 de la vesprada amb el lema Som una nació i diem prou! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures.

El 4 de desembre del 2007 una representació de càrrecs electes de la plataforma Decidim! presenten davant del Parlament de Catalunya un manifest pel dret a decidir amb el nom Decidim! Manifest de càrrecs electes locals pel dret a decidir.

2008Modifica

La Plataforma Sobirania i Progrés, liderada per l'actor Joel Joan i l'economista Elisenda Paluzie, organitzà l'11 de setembre de 2008 una manifestació sota el lema Som una nació, volem estat propi.

2009Modifica

Manifestació a Brussel·les a favor de la independènciaModifica

La plataforma Deu Mil a Brussel·les organitzà una manifestació a favor de la independència de Catalunya a Brussel·les amb el lema We want a Catalan State.

Consultes municipals (setembre)Modifica

Durant els anys 2009 i 2010 se celebraren consultes sobre la independència de Catalunya en diverses poblacions catalanes, de forma no vinculant, amb una àmplia majoria de vots favorables.[9]

2010Modifica

L'Estatut retallat per segon cop (juny)Modifica

El 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional d'Espanya, davant el recurs d'inconstitucionalitat presentat per diputats del Partit Popular, va dictar sentència,[10] que va fer pública el 9 de juliol. Va deixar clara la "ineficàcia jurídica" del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya), tot i que el veredicte mantenia la definició de Catalunya com a nació, va declarar 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpretar 27 més.

L'únic magistrat català, Eugeni Gay i Montalvo, va presentar un vot particular on, tot i declarar-se d'acord amb la sentència, criticava per innecessària tota la part referent al preàmbul, i assenyalava la incongruència de declarar inconstitucionals diversos articles de l'Estatut que es trobaven amb una redacció idèntica en altres estatuts d'autonomia aprovats els anys previs i que havien estat votats favorablement pels mateixos diputats del PP que van presentar el recurs contra l'estatut català.

Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» (juliol)Modifica

 
La capçalera de la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» del 10 de juliol de 2010 a la confluència de passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.[11]

Va ésser una demostració col·lectiva en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional espanyol sobre el text de l'Estatut de Catalunya,[12][13][14] realitzada a Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim»[15][16] amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte pel PPC i C's),[17][18][19] així com dels sindicats i prop de 1.600 entitats.[20][21]

La manifestació, la més multitudinària de la història de Catalunya fins aquella data, va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural i va ésser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.[15][16][22] El novembre d'aquell mateix any Convergència i Unió guanyaria les eleccions amb 62 diputats.[10]

2011Modifica

El 7 de febrer de 2011 Artur Mas es va reunir amb Jose Luís Rodríguez Zapatero a La Moncloa, tot i que poc després aquest anunciaria que no es presentaria a la reelecció. El 10 d'abril d'aquell any es va celebrar la consulta sobre la independència de Catalunya a Barcelona i el 15 de maig va sorgir el moviment o revolta dels indignats. Aquell any CiU pactaria els pressupostos de 2012 amb el Partit Popular de Catalunya, marcats per una forta restricció econòmica en diversos sectors públics, coneguda amb el nom de retallades. L'1 d'octubre de 2011 Oriol Junqueras seria elegit President d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 20 de novembre es van celebrar eleccions generals espanyoles, on el Partit Popular va recuperar la presidència de l'estat, amb majoria absoluta, convertint a Mariano Rajoy en president del govern espanyol.

Celebració de la Conferència Nacional per l'Estat PropiModifica

El 30 d'abril de 2011 es dugué a terme la Conferència Nacional per l'Estat Propi, en la qual s'acordà engegar el procés de creació d’una organització popular, unitària, plural i democràtica, l'Assemblea Nacional Catalana.

Manifestació: «Pel nostre futur: independència»Modifica

El 9 de juliol de 2011 es dugué a terme una manifestació a Barcelona amb el lema «Pel nostre futur: independència».[23][24]

Creació de l'Associació de Municipis per la IndependènciaModifica

Durant la tardor de 2011 es va crear l'Associació de Municipis per la Independència i el 14 de desembre es constituí formalment a Vic.[10]

2012Modifica

El pacte fiscal (juliol)Modifica

El 25 de juliol de 2012 el Parlament de Catalunya aprova el pacte fiscal amb el suport a la totalitat CiU, ICV-EUiA i ERC i en gran part dels punts també del PSC.[25] El 20 setembre 2012 Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya es va reunir amb Mariano Rajoy que va respondre que no hi havia marge per negociar el pacte fiscal. Artur Mas va assenyalar que Catalunya ha de fer una profunda reflexió i prendre decisions,[26] ja que el pacte fiscal es veia com l'última possibilitat d'entesa entre Catalunya i Espanya.

Els «territoris catalans lliures» (setembre)Modifica

Article principal: Territori català lliure

Prop de 200 municipis catalans en sessió plenària durant el 2012 i 2013 aprovaren declarar-se Territori Català Lliure declarant que la «legislació i els reglaments d'abast espanyol hi regeixen les lleis d'abast espanyol, a l'espera que el Govern i Parlament de Catalunya dictin les noves lleis catalanes».[27]

Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» (setembre)Modifica

L'11 de setembre de 2012 se celebrà una important manifestació a Barcelona sota el lema «Catalunya, nou estat d'Europa», que reuní entre 1 i 1,5 milions de persones a favor de la independència de Catalunya. La manifestació sovint és reconeguda com un punt d'inflexió en el procés i un catalitzador dels esdeveniments que es produirien en els següents anys.

Resolució del Parlament de Catalunya (setembre)Modifica

El Parlament de Catalunya aprovà el 27 de setembre de 2012 una resolució que instava al govern a convocar una consulta després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012:

« El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalu­nya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.[28] »

La resolució fou votada després del debat de política general amb el resultat de 84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions.[29] El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, declarà en el discurs davant del Parlament que havia arribat l'hora que el poble de Catalunya exerceixi el dret d'autodeterminació.[30]

Eleccions anticipades (novembre)Modifica

El 25 de novembre del 2012 se celebraren eleccions al Parlament de Catalunya, que va guanyar Convergència i Unió tot i amb una forta caiguda de vots que li representà perdre 12 diputats. D'altra banda Esquerra Republicana aconseguí 21 diputats, 11 més dels que tenia el 2010, convertint-se en segona força. Les eleccions suposaren també que Solidaritat Catalana per la Independència perdés la seva representació en favor de la Candidatura d'Unitat Popular, amb 3 escons.

Pacte de governabilitat (desembre)Modifica

Article principal: Pacte per la Llibertat
 
El President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i el Cap de l'oposició Oriol Junqueras, signant el pacte de governabilitat 2012 – 2016, anomenat Pacte per la Llibertat, el 19 de desembre del 2012.[31]

El 18 de desembre de 2012, després de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, els líders dels dos partits més votats Artur Mas per part de Convergència i Unió i Oriol Junqueras per part d'Esquerra Republicana de Catalunya ratificaren un acord de governabilitat conegut com a Pacte per la Llibertat.[31][32][33] L'acord permeté que Artur Mas fos investit President de la Generalitat de Catalunya per segon cop.[34]

2013Modifica

Declaració de Sobirania (gener)Modifica

 
Resultat de la votació de la Declaració de Sobirania

El 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar per 85 vots a favor, 41 en contra, 2 abstencions i 5 no votaren la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya,[35][36][37][38] on afirma que:

« d’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents: sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, cohesió social, europeisme, legalitat, paper principal del Parlament de Catalunya i participació.[39][40] »

Els partits Convergència i Unió (50 SÍ), Esquerra Republicana de Catalunya (21 SÍ), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (13 SÍ) donaren suport en bloc a la declaració de sobirania. En canvi, el Partit Popular de Catalunya (19 NO) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (9 NO) s'oposaren en bloc a la proposta. Finalment, la Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres donà un «sí crític» amb 1 vot a favor i 2 abstencions per expressar 'les renúncies' amb què comença el procés. Cinc dels vint diputats del Partit dels Socialistes de Catalunya, els diputats Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere, Marina Geli, Àngel Ros i Núria Ventura, malgrat ésser presents a l'hemicicle no votaren a la votació per fer palès la pluralitat de les bases referent aquesta qüestió.[39] L'endemà, la direcció del PSC decidí sancionar però no expulsar els cinc parlamentaris que van trencar la disciplina de vot.[41]

Posteriorment, les principals institucions públiques catalanes restants s'hi van sumar a la Declaració de Sobirania feta des del Parlament. Així, entre altres consistoris, l'Ajuntament de Barcelona també la va aprovar en ple l'1 de febrer, amb 20 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA), 16 en contra (PP i PSC) i una abstenció (Jordi Martí, líder municipal del PSC).[42] A les diputacions, la Diputació de Barcelona també la va aprovar per majoria absoluta, amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, i en contra del PP i PSC.[43] Així mateix, la Diputació de Lleida la va aprovar igualment amb majoria absoluta amb el suport de CiU, CDA i ERC, l'abstenció del PSC i els únics vots en contra dels representants del PP.[44][45]

El 8 de maig de 2013 el Tribunal Constitucional d'Espanya va suspendre cautelarment aquesta declaració.[46][47] El 25 de març de 2014 el mateix tribunal va sentenciar que mantenia suspès l'apartat del principi de sobirania («el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà») i que la resta de la Declaració era vàlida.

La Declaració de Sobirania instava al diàleg amb l'estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional. Mariano Rajoy en resposta a una carta d'Artur Mas supedità aquest «diàleg» al marc jurídic espanyol.[48]

Consell Assessor per a la Transició Nacional (abril)Modifica

 
Sessió constitutiva del Consell Assessor per a la Transició Nacional

L'11 d'abril se celebrà la reunió constitutiva del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que té l'objectiu d'assessorar la Generalitat en el procés de transició nacional de Catalunya i assoliment de la consulta. Aquest òrgan elaborà un total de 18 informes amb informació sobre els diferents aspectes del procés de transició cap a un estat independent. En el seu primer informe recomanà una pregunta clara i neutra, que es pogués respondre amb un «sí» o «no», i assenyalà les diferents vies a seguir per avançar en el procés de transició nacional.[49]

Pacte Nacional pel Dret a Decidir (juny)Modifica

El 26 de juny va tenir lloc al Parlament de Catalunya la reunió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a favor del procés de l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya format per la societat civil, les institucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques.[50]

Davant d'una eventual negativa del govern espanyol a l'aprovació d'una consulta legal sobre la independència de Catalunya o a l'impediment absolut d'una consulta mitjançant la llei catalana per part de les institucions espanyoles, el president Artur Mas declarà el 5 de setembre de 2013 que caldria convocar unes eleccions en clau plebiscitària. Unes eleccions que correspondrien celebrar-se com a molt tard el 2016, ja que és el darrer any de legislatura.

Via Catalana cap a la Independència (setembre)Modifica

Article principal: Via Catalana
 
Tram de la Via Catalana cap a la independència

La Via Catalana cap a la Independència, va ésser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.[51] Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià). Segons Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, va ésser «un símbol, el símbol de la unitat del poble català per assolir la sobirania nacional».[52]

En total, 1.600.000 manifestants van participar en la Via Catalana, 500.000 dels quals van ocupar els carrers de la ciutat de Barcelona, segons el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.[53][54]

La cadena humana va començar a les 17:14 hores del dimecres 11 de setembre amb un repicament de campanes, i després hi va haver un acte polític simultàniament en diverses localitats catalanes fins a les 18.00 h, quan es va cantar Els Segadors.[55] En total, l'organització va mobilitzar 1.500 autocars i fins a 30.000 voluntaris.[56] Van contractar més de vint mitjans aeris per documentar l'acte i més de 800 fotògrafs voluntaris van immortalitzar l'acte.[51] Es van vendre més de 500.000 samarretes oficials de l'ANC per la via.[57]

Anunci de la consulta (desembre)Modifica

La data i pregunta de la consulta van ésser anunciades pel President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas el 12 de desembre de 2013 a les dues del migdia, en una compareixença al Palau de la Generalitat conjunta amb els líders dels partits que li donaven suport, Jordi Turull (CDC), Joana Ortega (UDC), Ramon Espadaler (UDC), Oriol Junqueras (ERC), Marta Rovira (ERC), Joan Herrera (ICV), Joan Mena (EUiA) i David Fernàndez (CUP). També es va decidir reclamar al Congrés dels Diputats d'Espanya el traspàs de la competència per convocar un «referèndum consultiu».[58][59]

2014Modifica

Demanda d'un referèndum al Congrés dels Diputats d'Espanya (gener-abril)Modifica

 
El president Artur Mas i el líder d'ERC Oriol Junqueras signen el 19 de desembre de 2012 un Acord per a la transició nacional (o Pacte per la Llibertat) pel qual es comprometen a convocar una consulta perquè el «poble de Catalunya» pugui decidir si vol constituir-se en un «nou Estat a Europa».
 
El president Artur Mas anuncia a l'octubre de 2014 la celebració d'un procés participatiu pel 9-N. Darrere apareixen Oriol Junqueras (centre), líder d'ERC, i Joan Herrera (dreta), líder d'ICV-EUiA.
 
Reunió dels alcaldes de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 en el Palau de la Generalitat amb el president Artur Mas per recolzar la consulta del 9-N suspesa cinc dies abans pel Tribunal Constitucional.
 
Municipis adherits a la plataforma Associació de Municipis per la Independència.

El dijous 16 de gener es va votar al Parlament de Catalunya una petició al Congrés dels Diputats d'Espanya perquè la Generalitat de Catalunya pugui celebrar el referèndum sobre la independència. La votació va quedar aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, que sumen 84 diputats, així com els diputats del PSC Joan Ignasi Elena, Núria Ventura i Marina Geli,[60] que fa un total de 87 vots a favor. La CUP, amb 3 diputats, es va abstenir tot i estar a favor de realitzar el referèndum, per considerar que no s'ha de demanar permís al Govern d'Espanya per realitzar-lo.[61] Els vots en contra van ésser els del PPC, C's i la resta dels membres del PSC, que sumaven un total de 47. Fins a l'últim moment no estava gens clar el vot del PSC; tot i que el consell nacional del partit havia decidit votar en contra, 5 dels 20 diputats pensaven a trencar la disciplina de vot, com havien fet amb la declaració de sobirania, i es plantejaven votar a favor de la petició: a més a més dels tres que finalment ho van fer, Àngel Ros i Rocío Martínez-Sampere també ho havien plantejat. El consell nacional va amenaçar amb l'expulsió en cas que tornessin a trencar la disciplina de vot.[62] Àngel Ros no va ocupar el seu lloc al Parlament de Catalunya durant la votació, perquè havia decidit renunciar al seu escó el dia anterior a la votació, per no acceptar votar-hi en contra.[63] Rocío Martínez-Sampere va dir que va votar que no en contra del seu cor i va anunciar després que renunciava, com també va fer l'extraparlamentària Laia Bonet, a càrrec seu en l'executiva del partit.[64]

El 8 d'abril de 2014 el Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya votà sobre l'acceptació a tràmit d'una proposició de llei orgànica, aprovada pel Parlament de Catalunya, que demanava la delegació a la Generalitat de Catalunya «la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans i les catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya», una competència contemplada a l'article 150.2 de la Constitució espanyola.[65][66] La proposició de la llei orgànica fou defensada per una delegació de diputats del Parlament de Catalunya formada per Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera. La proposició de llei no va ésser admesa a tràmit en ésser rebutjada amb 299 vots en contra (PP, PSOE, UPyD, UPN i Foro Asturias), 47 vots a favor (CiU, IU, ICV-EUiA, CHA, PNB, Amaiur, ERC, BNG, Nueva Canarias, Compromís i Geroa Bai) i 1 abstenció (Coalición Canaria).

Pocs minuts després de la votació, Artur Mas va comparèixer explicant que el «no del Congrés dels Diputats d'Espanya al traspàs de la competència per organitzar la consulta no podrà aturar la voluntat del poble de Catalunya» i que el procés seguirà segons el previst.[67] Anna Simó (ERC) va anunciar després del no del Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya que el full de ruta seguiria endavant amb el treball sobre la llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, emparada per l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia.[68]

Eleccions al Parlament Europeu (maig)Modifica

Corresponents a la VIIIa legislatura van celebrar-se el 25 de maig de 2014. El debat durant la campanya electoral es va centrar en el referèndum sobre la independència de Catalunya. Els partits partidaris del referèndum van duplicar el nombre de vots a Catalunya respecte a les anteriors eleccions al Parlament Europeu, entre ERC, CiU, ICV-EUiA van obtenir 1.401.421 respecte als 742.778 que van obtenir en les Eleccions al Parlament Europeu de 2009. Els partits partidaris de no realitzar el referèndum, PSC-PSOE, PP i C's van sofrir una forta davallada, obtenint només 762.632 vots respecte als 1.070.763 que van sumar en les Eleccions al Parlament Europeu de 2009. ERC, partit obertament partidari de la independència de Catalunya va guanyar per primer cop unes eleccions des de les Eleccions generals espanyoles de 1936.[69]

Via Catalana (setembre)Modifica

Article principal: Via Catalana 2014

Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2014 l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural organitzaren una concentració a l'avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, formant una «V», per reivindicar la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya i la independència de Catalunya.[70][71]

Llei, consulta i procés de participació (setembre-octubre)Modifica

 
Papereta de la consulta

La llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana va ésser aprovada el 19 de setembre en el ple del Parlament de Catalunya amb els vots a favor de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP que sumen el 79% del Parlament de Catalunya i els vots en contra de PP i C's.[72] El dia 27 de setembre, el president Mas signà el decret de convocatòria de la consulta.[73]

Tanmateix, el 29 de setembre el Govern d'Espanya aprovà, en un consell extraordinari, i presentà els recursos d'inconstitucionalitat en contra d'alguns articles de la llei de consultes i contra el decret de convocatòria de la consulta. Els dictàmens d'aquests recursos foren elaborats i aprovats per unanimitat pel Consell d'Estat d'Espanya, òrgan presidit per José Manuel Romay Beccaría, jurista que ocupà diferents càrrecs en el Govern d'Espanya durant la dictadura franquista.[74] El Tribunal Constitucional d'Espanya es reuní de forma extraordinària (per primera vegada en la història) el mateix 29 de setembre, després de la ràpida convocatòria feta pel seu president, l'exmilitant del Partit Popular Francisco Pérez de los Cobos i admeté a tràmit els recursos presentats pel Govern d'Espanya, cosa que implicava que tant els preceptes recorreguts de la llei com el decret quedessin automàticament suspesos de forma cautelar durant cinc mesos.[75]

Davant d'aquest bloqueig i després de diverses reunions amb els partits que donaven suport a la consulta popular, el president decidí, el 14 d'octubre, substituir aquesta consulta popular per un procés de participació ciutadana organitzat per la Generalitat de Catalunya que inclou una consulta amb la mateixa pregunta i que es durà a terme el mateix dia. De nou, la consulta va ésser suspesa el 4 de novembre pel Tribunal Constitucional d'Espanya a instàncies del Govern d'Espanya. Tanmateix, el Govern de Catalunya en va mantenir la convocatòria. Finalment, el 9 de novembre el procés de participació ciutadana es va dur a terme, i hi van participar 2.305.290 ciutadans. Els resultats van ser d'un 80,76% de vots favorables que Catalunya esdevingui un estat independent (Sí-Sí), un 10,07% de vots a favor de que Catalunya esdevingui un estat però no independent (Sí-No) i un 4'54% de vots en contra de que Catalunya esdevingui un estat (No). Més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnaria al President de la Generalitat Artur Mas, la Vicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega i la Consellera d'Educació Irene Rigau a multes i penes d'inhabilitació d'entre 18 i 24 mesos per l'organització del procés participatiu.

2015Modifica

Full de ruta unitari del procés sobiranista català (març)Modifica

El 30 de març de 2015, quatre mesos després que s'impedís realitzar el referèndum sobre la independència de Catalunya, es va signar un preacord sobre el full de ruta a seguir per tal d'iniciar un procés de transició democràtica perquè Catalunya esdevingui un estat independent. Les organitzacions signants d'aquest preacord foren l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència, Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament Independentista.

 
Acte de presentació de la candidatura de Junts pel Sí

Eleccions locals (maig)Modifica

El 25 de maig de 2015 se celebraren les eleccions locals a Catalunya. En aquest sentit, l'Assemblea Nacional Catalana va fer una crida a la ciutadania a donar suport a les candidatures compromeses amb la independència amb l'objectiu de constituir el màxim nombre de govern locals independentistes.[76] També, l'Associació de Municipis per la Independència va fer una crida a establir acords postelectorals per tal que les institucions locals donin suport al procés d'independència.[77]

Via Lliure a la República Catalana (setembre)Modifica

Article principal: Via Lliure

Durant la Diada Nacional de Catalunya l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium organitzaren una concentració multitudinària que omplí l'Avinguda Meridiana de Barcelona amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.

Eleccions al Parlament de Catalunya (setembre)Modifica

El 14 de gener de 2015, el President de la Generalitat, Artur Mas, convocà eleccions anticipades al Parlament de Catalunya pel dia 27 de setembre d'aquell mateix any. El President de la Generalitat anuncià que els resultats dels comicis es llegirien com un plebiscit sobre la independència de Catalunya. Per tal de fer valer el caràcter plebiscitari de les eleccions, els partits favorables a la independència de Catalunya (Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya - escissió d'UDC - i Moviment d'Esquerres - escissió del PSC) es presentaren conjuntament en les llistes de Junts pel Sí, que encapçalaren com a independents Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals. La CUP no va voler integrar-se en la coalició, però si va donar suport a llegir les eleccions en clau plebiscitària. La resta de partits no acceptaren que les eleccions es presentesin com un plebiscit. ICV, EUiA, Podem i Equo es presentaren dins de la coalició de Catalunya Sí Que Es Pot sense definir la seva posició respecte a la independència. El PSC, Ciutadans i el PPC manifestaren durant la campanya electoral la seva oposició a la independència. El 27 de setembre de 2015 se celebraren les eleccions al Parlament de Catalunya, amb una participació rècord del 74,95% del cens. Aquestes eleccions, donaren una majoria parlamentària a les candidatures independentistes: Junts pel Sí i Candidatura d'Unitat Popular. En percentatge de vot, les forces independentistes (Junts pel Sí i la CUP) arribaren al 47'8%, davant d'un 39'11% dels partits contraris a la independència, fet que impossibilitava als partits independentistes declarar de forma immediata la ruptura amb el Regne d'Espanya (per no superar el 50% de vots favorables), però que permetia iniciar un procés cap a la independència creant estructures d'estat i que finalitzaria amb un referèndum que ratifiqués la voluntat del poble de Catalunya a esdevindre un estat independent, ja que per primer cop el Parlament de Catalunya comptava amb una majoria independentista i el Govern de la Generalitat era nítidament favorable a la independència de Catalunya. L'inici de la XI legislatura i la constitució del nou Parlament català es produí el 26 d'octubre de 2015, amb Carme Forcadell (JxSí) elegida Presidenta del Parlament de Catalunya.

Declaració d'inici del procés d'independència (novembre)Modifica

El ple del Parlament de Catalunya aprovà el 9 de novembre de 2015 la declaració d'inici del procés de creació de l'estat català in­dependent en forma de república i l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

El Govern d'Espanya intervé les finances del Govern de Catalunya (novembre)Modifica

El Govern d'Espanya intervé de facto les finances de la Generalitat de Catalunya imposant condicions especials per prestar-li diners.[78]

Primera sessió d'investidura (novembre)Modifica

En la primera sessió d'investidura del 10 de novembre de 2015, la candidatura d'Artur Mas, President en funcions de la Generalitat, fou rebutjada pel Parlament de Catalunya, al no haver-se assolit una entesa entesa entre els dos partits independentistes Junts pel Sí i la CUP. Després d'un llarg període de negociacions, la CUP decideix traslladar a la seva militància la decisió de donar suport a la investidura d'Artur Mas, i el 27 de desembre celebra una consulta interna que acaba en un empat a 1.515 vots. Finalment, el 2 de gener la CUP decideix no donar suport a Artur Mas i demana a Junts pel Sí que presenti un nou candidat per a la presidència de la Generalitat.

2016Modifica

Constitució del Govern de Catalunya (gener)Modifica

 
Foto oficial dels membres del govern (dijous 14 de gener de 2016, Barcelona)

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 i les llargues negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, el diumenge 10 de gener, 1 dia abans de la data límit legal per a elegir president, l'alcalde de Girona i diputat de Junts pel Sí, Carles Puigdemont i Casamajó, va ser investit nou president de la Generalitat en la primera votació.[79]

El 9 de gener de 2016, el llavors president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, va proposar el seu nom com a candidat per a la presidència de Catalunya. La CUP-CC va acceptar que Carles Puigdemont fos el següent president de la Generalitat amb un pacte amb Junts pel Sí. El diumenge, 10 de gener de 2016, l'últim dia legal per a dur-ho terme, va ser investit president pel Parlament de Catalunya.[80] D'aquesta manera, per primer cop la Generalitat de Catalunya tenia un govern favorable a la independència.

El Tribunal Constitucional d'Espanya suspèn el Departament d'Afers Exteriors (febrer)Modifica

El 17 de febrer de 2016 el Tribunal Constitucional d'Espanya va suspendre el Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya arran d'un recurs del Govern d'Espanya.[81]

Es destapa l'Operació Catalunya (juliol)Modifica

Article principal: Operació Catalunya

El 6 de juliol de 2016 es va destapar l'Operació Catalunya, operació del Cos Nacional de Policia del Regne d'Espanya que tenia per objectiu espiar els polítics favorables al procés independentista català.

El Parlament de Catalunya aprova les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent (juliol)Modifica

El 18 de juliol la comissió d'estudi del procés constituent del Parlament de Catalunya va aprovar les seves conclusions.[82] El 27 de juliol el ple del parlament va aprovar les conclusions per 72 vots a favor i 11 en contra.[83]

A punt (setembre)Modifica

Article principal: A punt

L'Onze de setembre, l'Assemblea Nacional Catalana té previst organitzar una manifestació per a reivindicar la independència de Catalunya.

Anunci de la celebració d'un referèndum sobre la independència (setembre)Modifica

El 28 de setembre de 2016, el president Carles Puigdemont va anunciar en el Ple del Parlament de Catalunya que el Govern de Catalunya convocaria un referèndum sobre la independència de caràcter vinculant el setembre de l'any 2017. També va fer públic que l'arquitectura del referèndum i la seva organització recauria en el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva.

El Parlament insta al Govern a convocar un referèndum i a preparar les estructures d'estat (octubre)Modifica

El 6 d'octubre de 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució en la qual instava el Govern de Catalunya a celebrar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, a tot tardar, al setembre del 2017, amb una pregunta clara i de resposta binària. En aquesta mateixa resolució, també s'instava al Govern a impulsar el procés constituent i a preparar les estructures d'estat en matèria de gestió tributària i fiscal, educació, prestacions socials, entre d'altres.[84]

Constitució del Pacte Nacional pel Referèndum (desembre)Modifica

El 23 de desembre de 2016, es va constituir al Parlament de Catalunya el Pacte Nacional pel Referèndum amb l'objectiu de celebrar el referèndum sobre la independència de Catalunya.

2017Modifica

Presentació del referèndum sobre la independència al Parlament Europeu (gener)Modifica

El 24 de gener de 2017 el Govern de Catalunya va presentar el referèndum al Parlament Europeu, concretament a la sala PHS 3C050 de la seu de Brussel·les. L'acte, que portava per títol "The Catalan Referendum", va comptar amb la intervenció del president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'afers exteriors Raül Romeva. Hi van assistir unes 500 persones, entre les quals hi havia eurodiputats, diplomàtics i periodistes de mitjans internacionals.[85][86][87][88]

El Tribunal Constitucional d'Espanya anul·la la resolució del referèndum sobre la independència (febrer)Modifica

El febrer de 2017 el Tribunal Constitucional d'Espanya va decidir anul·lar la resolució del Parlament de Catalunya que instava al Govern de Catalunya a celebrar el referèndum sobre la independència el setembre de 2017. La resolució ja havia estat suspesa cautelarment el desembre de 2016 quan el Govern del Regne d'Espanya va presentar un incident d'execució al Tribunal Constitucional d'Espanya.[89]

Es constitueix el grup de debat sobre Catalunya i el procés independentista al Parlament del Regne Unit (març)Modifica

El 14 de març de 2017 es va crear l'All-Party Parliamentary Group on Catalonia, un grup de debat sobre Catalunya i el procés independentista català format per diferents diputats del Parlament del Regne Unit. L'acte de constitució va comptar amb la participació de Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors del Govern de Catalunya.

La Guàrdia Civil interroga a diferents impulsors del referèndum (juliol)Modifica

Durant el mes de juliol de 2017 la Guàrdia Civil d'Espanya, cos policial de naturalesa militar i dependent del Govern d'Espanya, cità a declarar a diferents persones impulsores del referèndum. El 26 de juliol s'interrogà a Joaquim Nin, secretari general de Presidència, i Jordi Graells, director general d'Atenció Ciutadana. El 27 de juliol s'interrogà a Jaume Clotet, director de comunicació del Govern, i també a Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum. El 28 de juliol s'interrogà a Anna Molas, directora de comunicació del Departament d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i també a Ignasi Genovès, director general de Difusió. En un primer moment, es féu públic que les diligències eren obertes pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, el mateix tribunal va desmentir, en un comunicat, aquest fet i assegurà que les diligències no van ser sol·licitades a instància seva.[90][91][92]

Es fa públic el Manifest de Les (agost)Modifica

Article principal: Manifest de Les

El 14 d'agost de 2017 un conjunt de ciutadans i polítics de l'Aran van fer públic el Manifest de Les, en el qual es dóna suport al referèndum sobre la independència de Catalunya i al procés independentista català.[93]

Es presenta la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República (agost)Modifica

El 28 d'agost de 2017 la majoria independentista del Parlament, formada pels grups parlamentaris de JxSí i la CUP-CC, va presentar i registrar al Parlament de Catalunya la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

El Govern fa públic un informe que legitima el referèndum sobre la independència (agost)Modifica

El 31 d'agost de 2017 el Departament d'Exteriors del Govern va enviar una comunicació a les cancelleries internacionals amb un informe titulat «Catalonia's Legitimate Right to Decide» elaborat per un grup d'experts en dret internacional. L'informe avala la legitimitat del referèndum després d'analitzar els antecedents històrics, polítics i sociològics, el dret a decidir, la legalitat del referèndum i la legitimitat del Govern en la crida a les urnes.[94][95]

El Nobel de la Pau Ahmed Galai llegeix el manifest «Deixin votar els catalans» des del Palau de la Generalitat (setembre)Modifica

El 4 de setembre de 2017 el Premi Nobel de la Pau Ahmed Galai llegí el manifest «Deixin votar els catalans» des del Palau de la Generalitat acompanyat del president Carles Puigdemont. Galai assegurà que "les urnes mai no haurien de ser considerades com un problema ni la causa d'un conflicte" i, en aquest cas, el referèndum impulsat pel Govern per al pròxim 1 d'octubre, "tampoc". També declarà que "les urnes són la solució civilitzada i democràtica dels conflictes i l'1 d'octubre no n'hauria de ser una excepció".[96]

Electes i militants del PSC, ICV i el PSUC donen suport al referèndum (setembre)Modifica

El 4 de setembre de 2017 electes i militants històrics del Partit Socialista Unificat de Catalunya signen el manifest «El 78 no va ser possible. Ara podem» que dóna suport al referèndum sobre la independència de l'1 d'octubre. Entre els signants hi ha l'exalcalde de Cornellà de Llobregat, Frederic Prieto, l'exalcalde de Tiana, Emili Muñoz, l'arqueòleg Eudald Carbonell i l'exdiputat Alfredo Amestoy.[97]

El 5 de setembre de 2017 les persones impulsores del manifest «Crida del Baix Llobregat» presenten el document que crida a participar en referèndum sobre la independència. Entre els signants hi ha, principalment, electes i exelectes del Baix Llobregat de partits en els quals les direccions han optat per fer una crida a no participar en el referèndum com ara el Partit dels Socialistes de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds.[98]

El Parlament aprova la Llei del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència (setembre)Modifica

 
Papereta del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre de 2017

El 6 de setembre el Parlament de Catalunya aprovà la Llei del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya.[99] Ho va fer, després que el Parlament aprovés ampliar l'ordre del dia per debatre aquesta iniciativa, per sol·licitud dels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP a les 10:10h del matí. La Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va haver de suspendre el Ple en diverses ocasions per convocar reunions de la Mesa i de la Junta de Portaveus, per resoldre les peticions de reconsideració dels grups parlamentaris del PSC, Ciutadans i PPC. Finalment, a dos quarts de vuit del vespre va començar el debat de la llei, que va ser aprovada a les 21.34h per 72 vots a favor (JxSí, CUP i diputat no adscrit), 11 abstencions (CSQP) i cap vot en contra (ja que els diputats de Ciutadans, PSC i PPC havien abandonat prèviament el Ple). El Ple del Parlament, però, va continuar, i mentrestant, a les 22.11h, la Llei del Referèndum d'Autodeterminació va aparèixer publicada al Diari Oficial del Parlament de Catalunya (DOPC). Poc més tard, a les 23.30h el Govern de la Generalitat en bloc encapçalat pel president Carles Puigdemont signà el Decret de convocatòria del referèndum pel dia 1 d'octubre, amb la pregunta "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?". A les 23.50h, el Ple del Parlament, a petició de JxSí i la CUP, torna a aprovar una alteració de l'ordre del dia per incloure la votació de la sindicatura electoral pel referèndum, i es suspèn el Ple durant 1 hora perquè els grups presentin candidats a la sindicatura. A les 00.30h, JxSí i la CUP registren una petició perquè la Mesa admeti a tràmit la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, i la petició es aprovada minuts després. A la 1:50h de la matinada, els membres de la Sindicatura Electoral del referèndum són aprovats per 70 vots a favor (JxSí i CUP) i 8 en contra (CSQP). Un cop més, Ciutadans, PSC i PPC no varen participar en la votació. Amb tot això, el Govern de la Generalitat fa efectiva la convocatòria del referèndum.

El Parlament aprova la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República (setembre)Modifica

El 8 de setembre el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.[100] Com ja va passar dos dies abans, en el Ple del Parlament en què es va aprovar la Llei del Referèndum, el Ple es suspèn en diverses ocasions per convocar reunions de la Mesa per atendre les peticions de reconsideració dels grups de Ciutadans, PSC i PPC. El debat no comença fins a les onze del vespre, i la Llei de Transitorietat es aprovada per 71 vots a favor (JxSí i CUP) i 10 en contra (CSQP). Els diputats de Ciutadans, PSC i PPC tornaren a abandonar l'hemicicle per no participar en la votació. La Llei de Transitorietat entraria en vigor automàticament en cas que l'1-O guanyés el Sí en el referèndum, i estableix un nou marc legal transitori a Catalunya fins a la convocatòria d'unes eleccions constituents. En cas de que guanyés un No en el referèndum, el Govern de la Generalitat es compromet a convocar eleccions al Parlament.

La Diada del Sí (setembre)Modifica

Article principal: La Diada del Sí

L'Assemblea Nacional Catalana organitzà La Diada del Sí, concentració que va tenir per objectiu reivindicar la independència de Catalunya. L'esdeveniment va tenir lloc l'Onze de Setembre a Barcelona, amb un milió d'assistents segons xifres de la Guàrdia Urbana, que donaren suport a la realització del referèndum i a la independència de Catalunya.

La campanya del referèndum (setembre)Modifica

 
Cartell publicitari del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre del 2017

La campanya del referèndum sobre la independència de Catalunya es duu a terme entre el 15 i el 29 de setembre de 2017. El 15 de setembre es dona el tret de sortida a la campanya amb un acte a Tarragona de les forces favorables al Sí en el referèndum. Tot i que el Govern del Regne d'Espanya adelanta que l'acte és il·legal, finalment es realitza sense intervenció de les forces policials. Durant els dies de campanya, agents de la Guardia Civil registren diverses impremptes en busca de les paperetes del referèndum. També incauten divers material de campanya i cartells i díptics anunciant el referèndum. La web que anunciava el referèndum també es censurada dins del territori del Regne d'Espanya, però la web segueix sent accessible a través de mirrors i proxys. A més, el Govern de la Generalitat obre un compte de Twitter oficial per facilitar la informació sobre el referèndum. En mig de la campanya, la Fiscalia de l'Estat cita a declarar més de 700 alcaldes per donar suport a la votació del 1-O. Els alcaldes citats a declarar, però, es neguen a declarar o bé no s'hi presenten. Les mobilitzacions són presents en cada actuació de la Guardia Civil, i la premsa internacional es fa ressò del to pacífic i alegre dels manifestants, que regalen clavells i canten cançons als agents policials, com el "Passi-ho bé" de Josep Maria Mainat.

Els fets del 20-S (setembre)Modifica

El día 20 de setembre a primera hora del matí, la Guàrdia Civil, per ordre de la Fiscalia del Regne d'Espanya, comença una macrooperació policial a Catalunya per aturar la realització del referèndum. Els agents de la Guàrdia Civil entren a la Conselleria d'Economia, a la Conselleria d'Afers Exteriors, a la Conselleria de Governació i a la Conselleria d'Afers Socials de la Generalitat, i hi tallen les línies telefòniques i l'accés a Internet. Hi ha un total de 14 detinguts, alts càrrecs del govern i treballadors de la Generalitat. Entre els detinguts hi ha el Secretari General de la Vicepresidència, Josep Maria Jové i el Secretari d'Hisenda, Josep Lluís Salvadó. A les 10.49h del matí, la Gran Via i la Via Laietana es tallen per una mobilització ciutadana que es concentra davant la Conselleria d'Economia per protestar contra la intervenció i els escorcolls a les seus del Govern de la Generalitat. Els agents de la Guàrdia Civil també entren en empreses privades, com T-Systems, i en domicilis particulars, com el del director de sistemes de la Fundació PuntCAT. El Vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, explica que "Hi ha detencions al carrer sense ordre judicial. [...] Això no passa en cap democràcia occidental i cal una resposta de tothom. [...] una demostració més que hi ha un veritable estat policial".

A les 11.50h el Govern de la Generalitat es reuneix d'urgència, i a les 12.42h el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat dels consellers, diu que "l'Estat ha suspès 'de facto' l'autonomia de Catalunya" i parla obertament d'Estat d'Excepció. El president dona per "il·legítima l'actuació de l'estat espanyol perquè ha traspassat qualsevol línia vermella d'un règim democràtic". Les concentracions s'estenen arreu de Catalunya, amb desenes de milers de manifestants a Lleida, Tarragona, Girona i Vic, així com en diverses capitals d'arreu d'Europa, i la concentració principal a Barcelona davant de la Conselleria d'Economia es xifra en 40.000 manifestants segons la Guàrdia Urbana. Al Congrés dels Diputats de Madrid, els diputats de Podemos, Izquierda Unida, Compromís, PNV i Bildu, juntament amb els diputats del PDeCAT i ERC es sol·lidaritzen per demanar la llibertat dels detinguts.

 
Concentracions del 20-S a Catalunya

A les 15:06h es confirma que la Guàrdia Civil ha requisat 10 milions de paperetes del referèndum i diversos col·lectius catalans, espanyols i internacionals condemenen les actuacions policials que es produeixen a Catalunya. Els agents de la Guàrdia Civil també es presenten davant la seu de la CUP, però al no disposar d'una ordre judicial, acaben marxant sense entrar en la seu, davant de milers de manifestants entre els quals hi ha Alfred Bosch (ERC), Xavier Trias (PDeCAT) i Antoni Castellà (Demòcrates de Catalunya), deixant una imatge insòlita. El ministre d'Economia del Regne d'Espanya, Cristóbal Montoro, segueix insistint en que el control de les finances de la Generalitat es manté de manera indefinida davant el risc de la celebració del refèrendum. A les 19.48h, la Plaza del Sol de Madrid també s'omple per protestar contra la macrooperació policial a Catalunya. Mentrestant, en una declaració feta a les 21h, el president de l'Estat Espanyol, Mariano Rajoy, amenaça amb actuacions majors en les pròximes hores si el Govern de la Generalitat no desconvoca el referèndum.

A les 21.44h, la Guàrdia Civil acaba l'escorcoll a la Conselleria d'Economia, però no pot sortir de l'edifici perquè els milers de manifestants bloquejen la sortida de l'edifici. A les 22h es produeix una cassolada en totes les ciutats de Catalunya. Finalment, les entitats sobiranistes ANC i Òmnium Cultural posen les 00.00h com l'hora de desconvocatòria de la concentració davant la Conselleria d'Economia. La concentració, però, no es dispersa del tot, i obliga a les forces policials a actuar durant tota la matinada. Finalment, a les 07:54h del matí, els agents de la Guàrdia Civil poden abandonar l'edifici de la Conselleria i a les 08.55h, gairebé 24h després, es reprén la circulació en la Gran Via i la Via Laietana.

El matí següent, ja 21 de setembre, les concentracions segueixen en diverses ciutats. A les 11.30h, estudiants universitaris tallen l'Avinguda Diagonal de Barcelona per manifestar-se en defensa de la democràcia. A les 12h comença una concentració permanent davant del Tribunal Superior de Justícia fins que no s'alliberin els alts càrrecs i treballadors de la Generalitat detinguts el dia anterior, que obliga a tallar el trànsit al Passeig Lluís Companys. A les 17.34h, el president Carles Puigdemont mitjançant el seu compte de Twitter, anuncia una web des d'on els ciutadans poden consultar el lloc on s'han de dirigir per votar l'1 d'octubre. A les 21h, el president de la Generalitat, insisteix que la convocatòria segueix en peu i fa una crida a una participació massiva. Mentrestant, es produeix una nova cassolada, segueixen les concentracions i les forces policials segueixen sense deixar en llibertat alguns dels detinguts.

Celebració del referèndum sobre la independència (octubre)Modifica

El Govern de Catalunya celebrà el referèndum sobre la independència de Catalunya, de caràcter vinculant, l'1 d'octubre de 2017. El Govern del Regne d'Espanya avisà que els cossos policials tancarien les escoles el cap de setmana per evitar que es fes el referèndum. En moltes de les escoles catalanes, les AMPEs i la població civil organitzaren activitats lúdiques durant tot el cap de setmana per evitar-ne el tancament, i dissabte a la nit molta gent dormí a les escoles. De matinada, agents dels Mossos d'Esquadra van personar-se en els col·legis per avisar als concentrats que estaven incomplint una ordre judicial si no els deixaven accedir als col·legis, però els concentrats es van negar a permetre l'accés als agents. Malgrat tot, alguns col·legis van ésser tancats. Tot i els esforços dels darrers dies de la Policía Nacional i de la Guardia Civil per evitar que les urnes i les paperetes arribessin als col·legis, les urnes van arribar als col·legis electorals de matinada, transportades per particulars, que les havien amagat als seus domicilis seguint instruccions del Govern de la Generalitat.

A primera hora del matí del diumenge, es constituïen les meses electorals en els col·legis que havien pogut obrir. Com que molts col·legis havien estat tancats pels cossos policials, el Conseller de la Presidència Jordi Turull avisà per sorpresa que s'activava el cens universal, de manera que els ciutadans censats podien votar en qualsevol dels col·legis electorals oberts. Va ser possible gràcies a l'ús d'una eina informàtica que consultava el cens total. Això va fer més lent el procés electoral però va fer possible que molta gent pogués votar malgrat no poder accedir al col·legi electoral que tenía assignat.

Abans de les 10h del matí, a la població de Sant Julià de Ramis (localitat on havia d'anar a votar el President de la Generalitat, Carles Puigdemont), arribà un grup d'agents de la Guardia Civil que intentà accedir al col·legi per endur-se les urnes i les paperetes. Els ciutadans que estaven esperant per votar en aquell moment, van impedir el pas als agents policials. Donada la situació, i amb l'aprovació del Govern del Regne d'Espanya, els agents de la Guardia Civil entraren fent ús de la força dins del recinte escolar. A la vegada, en altres localitats d'arreu del territori, agents de la Policía Nacional i la Guardia Civil utilitzaren la violència per accedir als col·legis, desallotjar-los i endur-se les urnes i les paperetes. Les imatges van començar a ser difosses per les xarxes socials i donaren la volta el món; ben aviat els mitjans internacionals es feien ressò dels fets. A la vegada, representants del Govern del Regne d'Espanya negaven uns fets que eren evidents i que havien estat observats per tota la comunitat internacional. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) elevà a 893 el nombre de ferits pels cossos policials espanyols durant l'1 d'octubre atesos en els centres de salut. La brutalitat policial fou condemanada de manera contundent per la majoria de partits polítics, sindicats i altres entitats. La comunitat internacional condemnà els fets de manera més o menys contudent; la Comissió Europea condemnà de manera general tot tipus de violència, però donant suport al Govern d'Espanya en quant a la il·legalitat del referèndum i apel·lant al diàleg per ambdues parts.

La violència i l'ús de la força dels cossos policials espanyols no van poder impedir la votació. En alguns col·legis, les urnes plenes de paperetes van haver de ser transportades a llocs més segurs per a fer el recompte i per evitar que fossin requisades pels agents policials. Malgrat el nombre de col·legis electorals tancats, el nombre d'urnes i vots requisats i la situació de brutalitat policial, la participació en el referèndum va ser d'un 43'03% (2.286.217 electors) - només es comptabilitzen les paperetes recomptades. El Sí a que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República es va imposar per un 90'18% dels vots, en front d'un 7'83% de vots pel No i un 1'98% de vots en blanc.

Vaga general (octubre)Modifica

El 3 d'octubre de 2017 diferents organitzacions i sindicats, entre els quals estaven les entitats de la Taula per la Democràcia (UGT, CCOO, PIMEC, CECOT, ANC, Òminum Cultural...), la CGT, la CNT, la Intersindical-CSC i d'altres van promoure una vaga general (anunciada com a aturada de país) de protesta contra la repressió promoguda per les institucions espanyoles durant el referèndum sobre la independència. Segons la Guàrdia Urbana, es manifestaren 700.000 persones a la ciutat de Barcelona, 60.000 a Girona, 45.000 a Lleida i 35.000 a Tarragona. Les mobilitzacions duraren des de primera hora del matí fins al vespre, i algunes de les principals carreteres com l'AP-7, l'AP-2, la C-32 o la C-25 foren tallades. Un 88% de petites empreses foren tancades de forma parcial o total i un 70% de treballadors públics va exercir el seu dret a vaga.

Suspensió de la Declaració d'Independència (octubre)Modifica

El 10 d'octubre de 2017, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, traslladà al Parlament de Catalunya els resultats del Referèndum sobre la Independència de Catalunya. Segons el que estipulava la Llei del Referèndum d'Autodeterminació, una victòria del Sí implicava la Declaració d'Independència i l'activació de la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. Tanmateix, el President optà per declarar suspesa de forma temporal la Declaració d'Independència i obrir negociacions i diàleg amb el Govern del Regne d'Espanya.

Empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (octubre)Modifica

El 16 d'octubre de 2017, la justícia espanyola decretà l'empresonament preventiu sense fiança del president de l'ANC, Jordi Sànchez, i del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acusats del delicte de sedició per la convocatòria de les mobilitzacions del 20-S. El Govern de la Generalitat de Catalunya els considerà presos polítics i Amnistia Internacional demanà la seva posada en llibertat immediata. Els dies 19 i 21 d'octubre s'organitzaren mobilitzacions per demanar la llibertat dels presos polítics a la majoria de ciutats catalanes.

Intent de convocatòria d'eleccions autonòmiques per evitar l'aplicació de l'article 155 (octubre)Modifica

El 26 d'octubre de 2017, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va convocar una roda de premsa en la qual anunciaria la convocatòria d'eleccions autonòmiques per evitar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola. Això implicava renunciar a aixecar la suspensió de la Declaració d'Independència. El Govern del Regne d'Espanya ja havia anunciat els dies anteriors la voluntat d'aplicar aquest article, pel qual pretenia prendre el control de la Generalitat de Catalunya. El PP i Ciutadans donaren ple suport a l'aplicació de l'article, mentre que el PSC demanava la convocatòria d'eleccions autonòmiques per evitar-ho. El president Carles Puigdemont es mostrà disposat a signar la convocatòria, però es retirà en un darrer moment, ja que no va poder aconseguir garanties de que el Govern del Regne d'Espanya aturaria l'aplicació de l'article 155 encara que es convoquessin eleccions, i delegava en el Parlament de Catalunya la decisió de com actuar per fer front a l'aplicació de l'article 155. Finalment, el PSC i el PSOE, donaren suport a l'aplicació de l'article 155. ERC, PDeCAT, Unidos Podemos i les seves confluències i altres partits com el PNB i Bildu mostraren el seu rebuig, però el PP ostentava majoria absoluta en el Senat, i per tant, s'assegurava que l'aprovació de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya tiraria endavant.

Declaració d'Independència (octubre)Modifica

El 27 d'octubre de 2017, tal com havia demanat el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, es convoca un Ple del Parlament de Catalunya per a posar en debat l'actuació davant de l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola per part del Govern del Regne d'Espanya. Junts pel Sí i la CUP presenten una declaració en la qual insten al Govern de la Generalitat a aplicar els efectes de la Declaració d'Independència (que havia estat suspesa pel president Puigdemont 17 dies abans) i a obrir un procés constituent. La votació es dur a terme de manera secreta per petició dels grups de JxSí i la CUP. Els grups parlamentaris de Ciutadans, PSC i PPC abandonen la cambra abans de la votació i no hi participen. La Declaració d'Independència quedà aprovada per 70 vots a favor, 10 vots en contra i 2 vots en blanc i en aquest mateix instant es constituïa la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social, assumint el mandat del poble de Catalunya expressat en el Referèndum d'Autodeterminació de l'1 d'octubre. La Llei de Transitorietat entra en vigor i és el nou marc legal a Catalunya de forma temporal. L'actual Govern de la Generalitat, esdevé el Govern provisional de la República (fins a la convocatòria d'eleccions constituents) i el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, passa a ser també el President de la República.

PosicionamentsModifica

Posició dels partits polítics parlamentaris catalansModifica

Partit polític Referèndum sobre la independència Independència de Catalunya Declaració d'Independència Diputats al Parlament de Catalunya (eleccions 27S) Programa electoral (referència)
JxSí 62 [101]
C's No No No 25 [102]
PSC No No No 16 [103]
CSQP No/Sí * No No 13 [104]
PPC No No No 11 [105]
CUP 10 [106]
*Tot i que en el programa electoral de les eleccions del 27S apostaven per un referèndum, alguns representants polítics es van manifestar en contra del referèndum de l'1O proposat pel Govern de la Generalitat.[107][108][109]

Posició dels partits polítics parlamentaris d'EspanyaModifica

Partit polític Referèndum sobre la independència Independència de Catalunya Declaració d'Independència Diputats al Congres Espanyol (eleccions 20D) Programa electoral (referència)
PP No No No 123 [110]
PSOE No No No 90 [111]
PODEMOS i coalicions No No 69 [112]
C's No No No 40 [113]
UP No No 2 [114]
ERC-CAT SÍ No 9 [115]
DL No 8 [116]
EAJ-PNV No 6 [117]
EH Bildu (al País Basc) 2 [118]
CCa-PNC No No 1 [119]

Posició dels grups parlamentaris europeus (Parlament Europeu)Modifica

Partit polític Referèndum sobre la independència Reconeixement en cas d'independència de Catalunya Reconeixement en cas de Declaració d'Independència Diputats al Parlament Europeu (eleccions 22-25M) Referències
PPE ? No* No* 216 [120][121][122]
S&D ? No No 190 [123][124]
CRE No/Sí *̈* No/Sí *̈* ? *̈* 75 [125]
ALDE No/Sí *̈*̈* No/Sí *̈*̈* No*̈*̈* 70 [126]
EUA-EVN *̈*̈*̈* No No 52 [127]
Verds/ALE *̈*̈*̈** *̈*̈*̈** ? 50 [128]
ELDD ? *̈*̈*̈*** No/Sí *̈*̈*̈*** No 45 [129]
ENL No No No 38 [130]
* La Unió Social Cristiana (CSU) de Baviera es negà a votar contra la legalitat dels processos d'independència.[131]

* Franz Schausberger, expresident regional de Salzburg i veterà dirigent del Partit Popular Europeu digué que«la independència de Catalunya seria inevitable».[132]
*̈* El partit independentista flamenc forma part dels Conservadors i Reformistes Europeus.[125]
*̈*̈* Partits clarament a favor de la independència de Catalunya com ara Convergència Democràtica de Catalunya i partits clarament en contra com ara Ciutadans. Cap partit a favor d'una declaració unilateral d'independència.[126]
*̈*̈*̈* Partits favorables a la consulta (Izquierda Unida i Esquerra Unida i Alternativa).[127]
*̈*̈*̈** Esquerra Republicana de Catalunya forma part del partit, així com el Partit Nacional Escocès entre altres. ALEː partit Europeu que defensa el dret a l'autodeterminació.[128]
*̈*̈*̈***Partits independentistes (Lliga Nord) i partits contraris a la independència (Plataforma per Catalunya).

Posició de les organitzacions internacionalsModifica

  •   Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU: «L'ONU respecta els processos d'autodeterminació».[133][134][135]
  •   Ban Ki-moon, el secretari general de l'ONU, preguntat per la independència d'Escòcia i Catalunya en la seva visita a Andorra del 2013, diu "Totes les qüestions pendents entre els països i dins dels països s'han de resoldre sempre a través de mitjans pacífics i per la via del diàleg, tot respectant les aspiracions genuïnes dels pobles afectats".[136]
  •   El president de la Comissió Europea Jean-Claude Junker, va respondre en una entrevista a Euronews: «Si guanya el sí a la independència de Catalunya ho respectarem». També va dir que l'Estat Català hauria d'accedir a la Unió Europea per tots els procediments habituals per a ser membre de ple dret.[137]
  •   El portaveu cap de la UE, Margaritis Skhinàs, va respondre als periodistes que «la seva posició era ben coneguda i que no havia canviat». També que «no tenien opinions no comentaris sobre qüestions que afectessin l'ordre constitucional dels estats membres». La portaveu Mina Andreeva va respondre en el mateix sentit l'endemà.[138]
  •   El president del parlament Europeu, del Partit Popular Europeu i estret aliat de Mariano Rajoy segons algunes fonts,[139] digué en una resposta a una carta de l'eurodiputada espanyola no adscrita (ex UPyD), Beatriz Becerra, que «qualsevol acció contra la constitució d'un estat membre era una acció contra la UE» i que, a l'«afectar l'ordre constitucional d'un estat membre, és i seria un afer intern».[139] En aquestes declaracions fou l'únic líder de les institucions europees que va parlar sobre temes relacionats amb el procés[138] abans de l'aprovació de la llei de referèndum.
  •   El president de la Comissió Europea Jean-Claude Junker, va respondre a la pregunta formulada per Beatriz Becerra (eurodiputada per UPyD) que una Catalunya independent quedaria automàticament fora de la Unió Europea.[140] En aquesta mateixa pregunta, l'eurodiputada li demanà una declaració política sobre la secessió; Junker va respondre que no era el paper de la Comissió opinar sobre el cas català.[141]
  •   El president de la Comissió Europea José Manuel Durao Barrosso va dir que «una Catalunya independent deixaria de pertànyer a la Unió Europea.»[142]
  •   El portaveu de la Comissió Europea va dir en una roda de premsa oficial que Catalunya quedaria fora de la UE en cas d'independència; després va deixar clar que un cop fora podria sol·licitar l'ingrés com qualsevol altre estat.[143]
    • Albert Royo, secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, en declaracions a Catalunya Ràdio, va restar importància a les paraules de Schinas tot dient que «són pronunciaments per a condicionar les eleccions i desincentivar el vot a favor de la independència.»
  •   El vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis va dir després de les paraules de Schinas que la comissió «està preparada per treballar amb les autoritats escollides democràticament als estats membres». Més tard va dir que «si una part d'un estat membre s'independitza, els tractats no s'hi aplicarien més i es convertiria en un tercer país respecte a la Unió Europea però que tot i això, pot presentar la sol·licitud d'ingrés a la UE».[144]
  •   Al mes de maig del 2015, la Unió Europea va col·locar Catalunya en la documentació oficial com un estat independent; arran d'això, un parlamentari d'UPyD, Enrique Calvet Chambon,va retreure a la Unió Europea que hagués col·locat Catalunya en la documentació oficial com un estat independent. El president de la comissió europea va haver de sortir a justificar que allò havia estat un error.[145]
  •  Segons declaracions del president de la comissió europea, Martin Schulz, fetes el 2013 el debat sobre la independència catalana: "Catalunya és un problema intern d'Espanya".[146]

Posició de governs i parlaments internacionalsModifica

Primers ministres o presidents estatals

  •   El president d'estats Units, Barack Obama va dir davant el rei d'Espanya que EUA estava compromès amb una «Espanya forta i unida».[147] Aquestes declaracions van causar un cert revolt a Catalunya, ja que el país es trobava en plena campanya electoral per a les eleccions del 27 de setembre. En la posterior roda de premsa, un periodista va preguntar a Obama si havia parlat amb el rei sobre Catalunya; la seva resposta va ser un «moltes gràcies». Des d'alguns mitjans catalans es va especular sobre el perquè de les paraules d'Obama; alguns sectors defensaven que les havia pronunciat a canvi que la base militar de Morón es convertís en base permanent dels Estats Units. A més a més, alguns mitjans defensaren que Obama es referia a una «Espanya forta i unificada», i no pas «unida».[148]
  •   La cancellera alemanya Angela Merkel va dir en una roda de premsa junt amb el president espanyol Mariano Rajoy que «els tractats de la Unió Europea, que tots hem de respectar, garanteixen la sobirania i la integritat territorial de cada estat, amb la qual cosa s'espera que es respecti la legalitat internacional i la nacional. En això no hi ha diferències». Al ser preguntada sobre si els dies anteriors havia parlat sobre Catalunya amb Mariano Rajoy va respondre «sí».[149][150]
  •   La cancellera alemanya, Angela Merkel, preguntada sobre Catalunya diu que està en la mateixa línia d'opinió de l'estat espanyol: "nosaltres apostem per la integritat territorial de tots els països. És molt diferent de la independència i la creació de regions independents. A Alemanya tenim un sistema federal i hi ha molt marge de maniobra per a totes les parts dels nostres länder i perquè tinguin els seus propis camins. És molt diferent de la pregunta de la integritat territorial, i això és el que trasllado al govern espanyol, i no entraré en aquest tema".[151]
  •   François Hollande, president de França, va dir sobre Catalunya que França «vol una Espanya estable i aliada de França» i va deixar clar que per ell «les aspiracions d'independència de Catalunya són un afer de la política interna espanyola».[152]
  •   En una altra ocasió, François Hollande va instar en un discurs davant els reis d'Espanya a «reafirmar la força dels nostres valors davant les identitats regionals que volen ser nacionals»[153]
  •   El primer ministre del Regne Unit, David Cameron va afirmar que en el cas que Catalunya s'independitzés, aquesta es posaria a la cua per a tornar a entrar a la Unió Europea,[154] i que per tant, la independència deixaria automàticament fora de la UE a Catalunya.[155]
  •   David Cameron, primer ministre del Regne Unit: «No es poden ignorar les qüestions de nacionalitat, independència i identitat; cal deixar que la gent decideixi».[156]
  •   El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau va respondre al ser preguntat sobre el procés d'independència de Catalunya que «no es pot comparar de forma directa la situació al Quebec amb la d'altres regions com Catalunya, Escòcia o qualsevol altre indret. És una qüestió que pertoca a Espanya, als catalans»; també va respondre que «és un tema que s'ha de prendre seriosament»[157]
  •   El president de Veneçuela Nicolás Maduro va retreure a Mariano Rajoy que donés suport a la consulta veneçolana impulsada per l'oposició i no al referèndum de l'1 d'octubre. També va preguntar a Rajoy que d'on treia que «l'intent de Catalunya de fer una jornada democràtica per a un referèndum consultiu és il·legal». Totes aquestes declaracions foren fetes demanant al president espanyol que «tragués el nas de Veneçuela».[158]
  •   El president de Grècia, Alexis Tsipras, va dir a la premsa després de negociacions mantingudes amb la UE sobre el deute grec que veia a Mariano Rajoy, president aleshores d'Espanya, «molt nerviós» acusant-lo d'extrapolar els problemes interns d'Espanya a Grècia.[159]
  •   Zoltán Kovács, portaveu del govern hongarès de Viktor Orbán digué en una roda de premsa al ser preguntat sobre Catalunya: «hem de respectar la voluntat de les persones; d'això, se'n diu democràcia».
  •   Valdis Dombrovskis, primer ministre de Letònia: «Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda d'un referèndum, val absolutament la pena de prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho.»[160]
  •   Algirdas Butkevičius, primer Ministre de Lituània: «Cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació».[161]
    • Arran d'aquestes declaracions els ambaixadors lituà i letó foren cridats a consultes per part del govern espanyol[162][163] com a resultat el govern de Lituània rectificà afirmant en un comunicat que «no és correcta i l'ocupació soviètica dels països bàltics per la situació a Espanya no és comparable [...] tots els assumptes domèstics haurien d'ésser resolts segons les mesures democràtiques i legals, que existeixen al país, amb respecte per a la Constitució». També mostrà «preocupació a la interpretació errònia i esbiaixada en els mitjans espanyols de la posició lituana sobre Catalunya», en referència a les declaracions pel primer ministre.[164]
  •   El president d'Islàndia, Ólafur Grímsson, en una entrevista radiofònica va dir en primer lloc que no seria adequat parlar sobre la independència catalana per motius diplomàtics, però va afirmar que "molta gent deia llavors: una nació tan petita no pot sobreviure de cap manera" en referència a la independència islandesa i en comparació a la catalana. Mesos abans va dir que "la independència, en si mateixa, mai no pot ser negativa..." dubtant que "la mida reduïda d'una nació sigui un obstacle per al seu èxit" en referència a la independència quebequesa.[165]
  •   El cap de Govern d'Andorra, Antoni Martí Petit, apostava per la neutralitat d'Andorra envers el procés d'independència de Catalunya en una entrevista realitzada a RAC1: "Jo sóc un demòcrata, estic atent al que passa amb Catalunya, ho miro amb respecte i nosaltres hem de conservar en aquest procés una bona relació amb Catalunya i amb Espanya".
  •   El cap de govern d'Andorra, Antoni Martí Petit, entrevistat pels Matins de TV3 l'11 de juliol del 2014, va declarar que veu el procés sobiranista català "amb respecte" i que és un afer intern de l'Estat espanyol i que s'havia de resoldre "des dels paràmetres espanyols".[167][168]
  •   El papa Francesc, va dir que «Qualsevol divisió el preocupa» però que «S'ha d'estudiar cada cas en concret. Hi haurà casos que seran justos i altres que no, però la secessió d'una nació, sense un antecedent d'unitat forçosa s'ha d'agafar amb pinces i analitzar tots els aspectes».[169]

Parlaments, consells, ajuntaments, congressos i els respectius portaveus

  •   Heather Nauert, portaveu del Departament d’Estat dels Estats Units, digué que el referèndum de l'u d'octubre era un afer intern d'Espanya; seguidament digué: «treballarem amb el govern o entitat que en surti, sigui quin sigui».[170][171]
  •   El Congrés dels Estats Units rep una delegació del govern català abans de les eleccions del 27 de setembre del 2015 per informar-se sobre el procés d'independència i alguns dels congressistes s'hi pronuncien a favor del dret a decidir.[172] Poc abans del 27 de setembre el ministre d'Afers Exteriors espanyol, Margallo, es reuneix amb Obama del qual n'obté que prefereix "mantenir una relació amb una Espanya forta i unida", fet que s'interpreta des de la premsa com un suport a la unitat d'Espanya.[173] Segons alguns mitjans de comunicació, Obama hauria declarat pressionat per Madrid[174] i a canvi de cedir-li la base Moron als EUA.[175]
  •   Bodil Ceballos, portaveu del parlament suec: «Suècia va ser la primera a reconèixer la Independència de Kosovo, cosa que per cert Espanya encara no ha fet, i Suècia és un país democràtic per tant entenc que els demòcrates suecs estiguin a favor del referèndum català».[176]
  •   El parlament belga rebé el Diplocat per parlar-hi sobre les eleccions del 27 de setembre del 2015 i sobre la possible independència de Catalunya.[177]
  •   Cinc diputats del parlament suís presenten una interpel·lació al Consell Federal abans de les eleccions del 27 de setembre del 2015 per proposar el país com a mediador entre Catalunya i Espanya.[178]
  •   El parlament paraguaià rep el Diplocat per parlar-hi sobre les eleccions del 27 de setembre del 2015 i sobre la possible independència de Catalunya.[179]
  •   15 dies abans del referèndum de l'u d'octubre, alguns membres del parlament danès de diferents partits polítics i entre els quals signaven el ministre d'exteriors i el ministre de cultura, envien una carta al Govern espanyol, al català i al danès reclamant a Mariano Rajoy que jugui un paper constructiu i que dialogui de manera immediata amb les autoritats catalanes. Els parlamentaris danesos expressaren una profunda preocupació i advertiren a l'estat espanyol que les accions represives i les amenaces a batlles, funcionaris o mitjans de comunicació no serien la solució. També afegiren que havien de ser els polítics, i no els jutges ni les forces policíaques, els qui resolguessin problemes polítics en qualsevol país democràtic d’Europa. Finalment es mostraven preocupats i desconcertats per la manca d'habilitat política de l'estat espanyol per a abordar la qüestió catalana.[180]
  •   Al mes de maig del 2015 el parlament danès aprova una moció amb majoria absoluta, cap vot en contra i amb una minoria en blanc (64 a favor, 41 abstencions", en què s'hi insta al "diàleg democràtic i pacífic entre Catalunya i Espanya per resoldre la qüestió de la independència de Catalunya".[181]
    • Francesc Homs, portaveu del govern català, declara pocs dies després a la premsa, tot adreçant-se al ministre d'Afers exteriors espanyol, que "cap vot en contra, senyor Margallo".[182]
    • El ministre d'Afers Exteriors danès, Martin Lidegaard, ha de matisar el vot majoritari dels parlamentaris danesos dies després de la moció. Al costat de Ministre d'Afers Estrangers espanyol, García Margallo, el ministre danès ha de dir a l'agència EFE i a TVE que la premsa ha fet una "interpretació malintencionada i deliberadament distorsionada" de la resolució, afegint que el parlament danès no "vol interferir en aquesta qüestió" i que la independència catalana és una qüestió que l'han de resoldre els "espanyols, no cal dir-ho, en el marc de la Constitució Espanyola". El ministre d'Afers Estrangers espanyol, García Margallo, afegeix després de la intervenció del ministre danès que "en política i en la vida hi ha coses que es poden fer, i coses que no es poden fer".[183]
  •   Al mes de maig del 2016 la premsa anunciava que el Parlament d’Estònia havia creat un intergrup per a donar suport i seguir de manera específica el procés català.[184]
  •   Durant l'estiu del 2015 es va saber que el Parlament de la República d'Irlanda, el Dáil Éireann, s'havia interessat en el procés català requerint que Roger Albinyana, secretari d'Afers exterios de la Generalitat de Catalunya, els vingués a informar dels fets que s'estaven duent a terme a Catalunya i per la candidatura Junts pel Sí, que en aquell moment estava en procés de confecció. Cal afegir que els diputats irlandesos van trobar paral·lelismes entre el procés sobiranista català i el que es va dur a terme a Irlanda per la seva independència, l'any 1919.
  •   El parlament uruguaià rep el Diplocat per parlar sobre les eleccions del 27 de setembre del 2015 i sobre la possible independència de Catalunya[179]

Ministres, consellers, diputats o alts càrrecs estatals i respectius portaveus (per ordre de data país més poblat)

  •   L'eurodiputada portuguesa Ana Gomes i l'alemanya Ska Keller, instaren el 8 de setembre de 2017 a les institucions a iniciar negociacions que permetessin la celebració d'un referèndum acordat acceptat per les dues parts. Ana Gomes també va dir que era necessari dialogar i revisar el marc de les relacions entre Catalunya i Espanya.[185]
  •   L'eurodiputat portuguès António Marinho digué que «l’única entitat del món que té dret de decidir si Catalunya ha de ser independent o no és el poble de Catalunya».[185]
  •   L'eurodiputada Helga Stevens, dels reformistes conservadors europeus, va veure la llei del referèndum com un «pas positiu endavant» i, juntament amb la irlandesa Martina Anderson, demanaren a Espanya que no obstruís i respectés la seva organització.[185]
  •   Caitlin Hayden, portaveu en matèria de seguretat i política exterior del govern dels Estats Units, en resposta a una petició al web de la Casa Blanca amb més de 30.000 signatures: «Els Estats Units reconeixen la singularitat cultural i les tradicions de la regió catalana, però consideren que l'estatus de Catalunya és un afer intern espanyol. Confiem que el govern i el poble espanyols resoldran el tema d'acord amb les seves lleis i constitució.»[186][187]
  • Ministres i portaveus (per ordre de país més poblat)
  •   Manuel Valls i Galfetti, en aquell moment ministre d'Interior francès: «No estic pas d'acord amb el procés que hi ha en curs a Catalunya. Estic inquiet amb el referèndum.»[188]
  •   Hywel Williams, diputat de Plaid Cymru i president del grup de parlamentaris sobre Catalunya a Westminster, va dir que creia que el referèndum era legítim perquè permetia als ciutadans de catalunya d'expressar-se i que «Catalunya té el dret fonamental d’autodeterminar-se».[189]
  •   Alistair Carmichael, ministre per a Escòcia del Regne Unit: «La decisió ha d'ésser presa més àmpliament, a l'escala espanyola, no només pels catalans».[190]
  •   El Ministre Portaveu del govern d'Antoni Martí Petit, Jordi Cinca, entrevistat per Catalunya Ràdio, deia que estava a favor de la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya.[191][192] Concretament deia "no puc concebre que no hi hagi la possibilitat que algú pugui votar sobre el seu futur" i afegia que acceptaria la decisió presa pels votants.[193]
    • La premsa andorrana va voler informar immediatament de les paraules del portaveu del govern andorrà. Però finalment tots els periòdics que en van voler parlar van esborrar la informació automàticament dels seus portals webs. Això és el que es desprèn de la recerca feta per VilaWeb, Directe.ad i Directe.cat. Els diaris informen que Madrid podria estar darrere d'aquesta censura. Apunten que els mitjans de comunicació d'Andorra ja havien elaborat les notícies informant de la declaració del portaveu però actualment no hi ha rastre del que s'havia escrit, només la constància que efectivament van voler informar-ne.[193]
    • Mesos més tard sortia el cap de govern, Antoni Martí, dient que Andorra s'alineava amb Espanya com a Estat sobirà, però reconeixia que els catalans són un poble.[194] Aquesta actitud és analitzada per la premsa catalana qui consulta el director d'RTVA. Segons aquest les posicions del govern andorrà s'expliquen per l'equilibri de bon veïnatge, trencat pel sistema fiscal andorrà. Això ha fet que Andorra s'hagi apropat a Espanya fent que aquesta es presenti "com a 'domador' d'un estat que històricament havia estat rebel i incòmode per a les institucions europees, per la condició de paradís fiscal. Per Andorra aquest acostament li ha permès "estrènyer vincles que li ha servit per a anar fent passos d'acostament a la Unió Europea". Hi ha segons el periodista una por per l'actitud d'actor gros que ha tingut històricament Espanya i França. En les votacions a l'ONU Andorra sempre vota el que voten França i Espanya. Així assegura que "Andorra no seria el primer estat a reconèixer Catalunya, faria l'orni fins al final" encara que a la població "hagi crescut l'independentisme".[195] Expresidents, exministres, exdiputats i altres persones que en un passat ocuparen càrrecs de responsabilitat en estats o regions.
    •   L'exprimer ministre francès, candidat d'Els Republicans, Fillon, a les eleccions franceses digué que el dret a decidir dels pobles era un principi fonamental defensat pel pensament francès des de la Il·lustració i que l'impactava que el govern espanyol no deixés votar als catalans. Abans, però, havia dit que el tema català era un tema intern d'Espanya[196]
    •   L'exministre britànic Norman Tebbit va proposar de recolzar el procés independentista català portant-lo a l'ONU per a presionar al Govern espanyol per Gibraltar.[197]
    •   Stéphane Dion, diputat del Partit Liberal, exministre d'Afers Intergovernamentals: «A Canadà és molt probable que aquesta pregunta sigui considerada un intent de manipular als electors, perquè no seria considerada clara.»[198]
    •   Mário Soares, expresident del Portugal, va declarar que "Rajoy maltracta Catalunya" a la versió portuguesa del periòdic del grup Prisa, Público.[199]
    •   L'exministre d'Economia del govern grec, Varufakis, va comentar que "vist des de fora, sembla que Madrid intenta enfortir l'independentisme català" en una entrevista a Catalunya Ràdio realitzada el 15 d'octubre del 2015 on hi afegí que "si el que vol [el govern espanyol] és enfortir l'independentisme, no ho podria fer millor: prohibir un referèndum i prohibir-hi posar les urnes perquè formuli una pregunta al poble".[200]
    •   Eduard Kukan, exministre d'Afers Exteriors d'Eslovàquia: «La voluntat de la gent, al final, prevaldrà si es comporten amb responsabilitat política i demanen els seus drets».[201]
    •   L'exministre d'Exteriors d'Islàndia, Jón Baldvin Hannibalsson, entrevistat per l'ANC al gener del 2016, opina que els catalans no s'haurien d'espantar "per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i líders polítics s’han d’adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades". També afegeix que el reconeixement d'una Catalunya independent "portarà molt de temps, serà molt i molt difícil, estareu molt i molt sols, però al final, qui congelarà Catalunya fora per sempre? No té sentit".[202] Ambaixadors, consols i altres càrrecs de representació exterior
    •   L'ambaixador dels Estats Units a Madrid pensa que en una hipotètica Catalunya independent "les empreses s'hi hauran d'adaptar", ja que "les coses canvien, els entorns canvien, i quan això passa qualsevol líder empresarial ha de pensar en el futur"[203]
    •   Albert Moreno, ambaixador d'Espanya a Andorra, defensava que es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya "sempre dins la legalitat" i que se n'acceptés el resultat en una entrevista realitzada pel Diari d'Andorra el 2013, tot matisant que no estava a favor de la independència.[204][205]
      • És probablement per aquestes declaracions que cap a finals d'any, García Margallo, ministre d'Afers Exteriors espanyol, envia un informe a totes les ambaixades espanyoles del món en el qual s'obliga a mantenir un discurs en contra de la independència.[206] Alcaldes i governs municipals
    •   L'alcalde de Dublín, Christy Burke, va defensar que «Catalunya mereix la independència» i que els irlandesos «entenen totalment el sentiment del poble català perquè saben el que és ser tractats com a ciutadans de segona».[207]
    •   Rosa Ferrer, cònsol major d'Andorra la Vella (alcalde), es va pronunciar a favor de reconèixer la independència de Catalunya en la seva visita a la Universitat d'Estiu Catalana el 22 d'agost del 2014: "Si Catalunya fa un procés normal, igual que nosaltres, seria un estat més amb el qual Andorra es relacionaria".[208] Altres
    •   El mes de desembre del 2014 s'organitza el desè aniversari de la "Red de Intelectuales, Artistas y Movimientos Sociales en Defensa de la Humanidad" on hi participen membres de les CUP i Podem,... a més del president veneçolà Nicolàs Maduro. El seminari es fa una breu referència a la independència catalana atès que es dóna suport a "un pla de pau per al País Basc" i "el suport al dret d'autodeterminació dels pobles d'Espanya".[209]
      • Dos anys després la Moncloa convoca l'ambaixador veneçolà per presentar una "queixa formal". Segons la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, la visita i el seminari són una "ingerència molt important".[210][211] Tot plegat perquè el canal de televisió espanyol Antena 3 emet a l'informatiu vespre del 20 de gener del 2016 una notícia que reconverteixen "exclusiva", quan ja se sabia de l'existència del viatge. La notícia pretenia revelar suposades relacions entre ETA, les CUP i Podemos, però acaba sent mofa a les xarxes socials.[212] Nicolas Maduro, havia ja exclamat "Visca Catalunya" al maig del 2015 en el Congrés Internacional Inventar la Democràcia del segle xxI.[213]
    • Hans van Baalen, president de la Internacional Liberal: «El govern espanyol hauria de prendre exemple del britànic i permetre una consulta a Catalunya».[214] «És qüestió de democràcia»[215]
    • Internacional Liberal: En el 59è congrés es va aprovar una menció explícita en favor del dret a decidir de Catalunya. «La Internacional Liberal donarà suport a qualsevol decisió presa pel poble de Catalunya per decidir el seu propi futur», «Expressem la preocupació per la falta de diàleg real entre el govern de Catalunya i el govern d'Espanya per discutir un full de ruta negociat sobre el futur de Catalunya», «El model democràtic establert pel govern del Regne Unit i el govern d'Escòcia, en què s'ha arribat a un acord per celebrar un referèndum per decidir el futur polític del poble escocès, ha de ser utilitzat com un exemple positiu en les converses entre els governs de Catalunya i Espanya», «Futures converses mai han d'implicar la renúncia del dret del poble català a decidir el seu propi futur», «La Unió Europea ha de ser flexible i forta per oferir una alternativa viable a aquells pobles dins la Unió que de manera democràtica volen expressar-se»[215]
    • Amnistia Internacional remarca en el seu informe anual del 2014 la suspensió del 9-N. L'apartat dedicat a Espanya inclou la consulta i que un 80% dels votants van donar suport a la independència. L'informe troba pertinent ressenyar els impediments de l'Estat espanyol al referèndum i critica durament les càrregues policials del 2014 en contra de manifestants.[216]
    • Julian Assange va puilar el 10 d'agost del 2017 que "Catalunya té dret a l'autodeterminació" en llengua catalana[217]

Presidents, ministres, consellers, parlaments i portaveus regionals (per ordre de regió més poblada)Modifica

  •   Susana Díaz, presidenta d'Andalusia, va fer una crida a la «unitat de les forces polítiques democràtiques que defensen la constitució, l'estat de dret i la llei davant el disparat que s'està produint a Catalunya».[218]
  •   Carles Puigdemont, president de Catalunya va posar com a objectiu de la seva legislatura «situar Catalunya a les portes de l'estat propi».[219]
  •   Cristina Cifuentes, presidenta de la comunitat de Madrid declarà que «avui una part consubstancial a Espanya, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, està sent sotmesa a una intolerable pressió per a trencar la legalitat i ser arrancada del nostre país»; ho digué en un discurs durant el dia de la constitució espanyola de 2015.[220]
  •   La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre va dir que s'havien de seguir els procediments legals per a canviar la llei en cas que alguns catalans volguessin la independència. També va dir que «la societat catalana no volia convertir-se en una república bananera».[221]
  •   Geert Bourgeois, President de Flandes, en unes declaracions recollides per Le Vif Express afirma que qualsevol entitat que formi part de la Unió Europea, en el cas realitzi un canvi del seu estatus i es constitueix en estat independent ha de formar part de la UE de forma automàtica, sense el pas per un procés d’adhesió.[222]
  •   Poc després de la celebració de les eleccions del 27 de setembre del 2015, el president flamenc Geert Bourgeois, felicita pels resultats a Junts pel Sí que s'havia presentat a les eleccions com a premisa de portar Catalunya a la independència.[177]
  •   Alex Salmond, líder del partit independentista escocès: "si la gent ho vol, un dia Catalunya serà independent".[223]
  •   Alex Salmond declara dies després de les eleccions del 27 de setembre al Parlament de Catalunya a l'agència de premsa Bloomberg adreçant-se als catalans. Segons l'expresident escocès, "en un món on la violència abunda i en un país que fa només dues generacions va ser governat per un dictador feixista, els moviments democràtics i pacífics ha de ser respectats i han de tenir legitimitat", tot afegint que "el govern de Mariano Rajoy fa anys que espera que el problema se’n vagi sol. No ho ha fet i ara és un dels problemes que amenacen l’hegemonia política del Partit Popular" i apuntant que els candidatures que apostaven pel Sí a la independència "tenen un mandat democràtic. Ara necessiten construir l’acceptació internacional de la legitimació de les seves aspiracions i buscar aliats a les eleccions espanyols del desembre i a altres comunitats autònomes".[224]
  •   El president del Kurdistan iraquià, Massoud Barzani, anuncia al mes de febrer del 2016 que convoca un referèndum no vinculant sobre la independència inspirant-se del referèndum no vinculant del 9 de novembre del 2014 de Catalunya. Segons paraules del mateix Massoud Barzani, "el Kurdistan té el dret de dissenyar el seu futur, igual que Escòcia, Catalunya i el Quebec", per això, creu que procés independentista català és legítim de ser model a copiar i sobre ell s'inspira el referèndum no vinculant.[225]
  •   El president de la regió del Vèneto (al nord d'Itàlia), Luca Zaia, va reivindicar la via catalana cap a la independència com a model al qual observa amb molta atenció, fins i tot més que l'escocès.[226]

Suport popularModifica

Vegeu també: Estudis del suport social a la independència de Catalunya

Baròmetre d'Opinió PolíticaModifica

La tercera onada del 2012 del Baròmetre d'Opinió Política, pertanyent al Centre d'Estudis d'Opinió, reflecteix que el 57% de la ciutadania de Catalunya votaria a favor de la independència en un possible referèndum.

Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%) Ref.
2a onada 2011 42,9 28,2 23,3 0,5 4,4 0,8 [227]
3a onada 2011 45,4 24,7 23,8 0,6 4,6 1,0 [227]
1a onada 2012 44,6 24,7 24,2 1,0 4,6 0,9 [227]
2a onada 2012 51,1 21,1 21,1 1,0 4,7 1,1 [227]
3a onada 2012 57,0 20,5 14,3 0,6 6,2 1,5 [227]
1a onada 2013 54,7 20,7 17,0 1,1 5,4 1,0 [228]
2a onada 2013 55,6 23,4 15,3 0,6 3,8 1,3 [227]
Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%) Ref.

Entre els dies 28 de setembre i 5 d'octubre del 2012, després de la manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», el Centre d'Estudis d'Opinió va realitzar una enquesta que constatava el següent:[229]

Data A favor (%) En contra (%)
28 de setembre - 5 d'octubre del 2012 69,3 30,7

Mitjans de comunicacióModifica

Data Mitjà de Comunicació Sí (%) No (%) En blanc (%) No votaria (%) Indiferent (%) NS/NC (%) Ref.
2007/10 El Periódico 33,9 43,9 9,8 - 12,5 [230]
2009/11/02 La Vanguardia 35,0 46.0 19.0 [231]
2009/12 El Periódico 39,0 40,6 2,0 7,0 - 11,4 [232]
2010/03/15 La Vanguardia 36,0 44,0 20,0 [233]
2010/05/19 La Vanguardia 37,0 41,0 22,0 [234]
2010/06 El Periódico 48,1 35,3 2,6 6,1 - 7,9 [235]
2010/07/17 La Vanguardia 47,0 36,0 3,0 7,0 - 5,0 [236]
2010/09/07 La Vanguardia 40,0 45,0 3,0 7,0 - 5,0 [237]
2010/09/28 RAC1 48,8 41,4 - - - 9,7 [238]
2010/10 Ara 38,5 42,8 - 7,2 2,8 8,8 [239]
2011/09 Ara 42,0 37,7 - 7,7 1,8 10,7 [240]
2012/01 El Periódico 53,6 32,0 - - - - [241][242]
2012/07 Ara 50,4 23,8 - 21,0 4,7 [243]
2012/09 El Periódico 49,5 48,0 2,5 - - - [244][245]
2012/09 Telecinco 50,9 18,6 9,5 11,9 - 9,1 [246]
2012/09/29 La Vanguardia 54,8 33,5 - - - 10,16 [247]
2012/10 Ara 51,9 28,3 - - - - [248]
2012/10 El Periódico 57,0 - - - - - [249]
2012/10/24 RAC1 53,0 39,4 1,7 - - 5,9 [250]
2012/10/28 La Vanguardia 52,8 35,0 - - - - [251]
2012/11 Telecinco 50,9 36,9 - - - 12,0 [252]
2013/01 El Periódico 56,9 35,0 - - - 8,2 [253]
2013/05 El Periódico 43,8 43,5 - - - 12,8 [254]
2012/10 Ara 50,4 23,8 - - - 25,8 [255]
2013/09 Cadena Ser 52,3 24,1 - 7,7 - 15,9 [256]

Mitjans de comunicació estrangersModifica

Per primer cop, el mes de gener del 2014, un diari estranger es va interessar per preguntar, en aquest cas, als portuguesos si pensen que Catalunya hauria de ser un estat independent. Ho va fer el diari portuguès Público, el primer diari del país, amb la pregunta següent: "pensa que Catalunya hauria de ser un Estat independent?". La resposta va ser claríssima (67% a favor). Els comentaris que es podien trobar al lloc web de la notícia anaven en la línia de la resposta: Sí "perquè durant 7 segles ha sigut (Catalunya) en la pràctica un estat independent", Sí "perquè tres segles d'assimilació no els ha tornat (als catalans) espanyols". Els que voten per un "no" argumenten: "el referèndum s'ha de permetre i després d'això s'ha de respectar".

Data A favor (%) En contra (%)
Gener 2014[257] 67 33

ReferènciesModifica

  1. Lluis Llach: “Podemos y los independentistas son dos respuestas distintas a un estado caótico de perversión de la democracia”, LaSexta, Salvados, 9/11/14
  2. Palà, Roger «El procés s’ha acabat: benvinguts al ‘processisme’». La nevera: Blog de Roger Palà, 09-03-2015.
  3. «Zapatero: "Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya"». Diari Ara. [Consulta: 17 setembre 2017].
  4. Rusiñol, Pere. «Zapatero promete apoyar la reforma del Estatuto que salga del Parlamento» (en castellà). El País. [Consulta: 16 setembre 2017].
  5. Reniu, Josep Maria. Els governs de coalició. Editorial UOC, 2010, p. 55. ISBN 8497888936. 
  6. «El Estatut catalán. La cronología» (en castellà). Rtve. [Consulta: 17 setembre 2017].
  7. Vilaweb, El nou estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, 3 d'octubre de 2005
  8. ABC, ERC considera insuficiente la-propuesta del PSOE y rechaza negociar bajo ultimatums (20 de gener de 2006)
  9. Rainsford, Sarah. «Catalonia votes on independence from Spain» (en anglès). Catalunya: BBC News, 12-12-2009. [Consulta: 19 gener 2013].
  10. 10,0 10,1 10,2 March, Oriol «Cinc anys de voràgine que han canviat Catalunya». Diari Ara, 11-09-2015, pàg. 6-7.
  11. «More than 1 million protest court ruling in Barcelona» (en anglès). CNN, 11-07-2010. [Consulta: 12 juliol 2010].
  12. «El TC dicta sentència per l'Estatut» (en català). 3cat24.cat.
  13. «La lectura de la sentència confirma els pitjors presagis» (en català). VilaWeb, 09-07-2010.
  14. «El TC rebaixa el llistó de l'Estatut» (en català). El Periódico, 29-06-2010.
  15. 15,0 15,1 «Decenas de miles de catalanes se echan a la calle contra el recorte del Estatuto» (en castellà). El País, 10-07-2010.
  16. 16,0 16,1 «Masiva manifestación en Barcelona en apoyo al Estatut y contra el Constitucional» (en castellà). El Mundo, 10-07-2010.
  17. «Catalunya respon avui al carrer a la sentència del Constitucional» (en català). El Periódico, 10-07-2010.
  18. «Tots els partits, tret del PP i Ciutadans, se sumen a la manifestació del 10 de juliol contra la sentència» (en català). 3cat24.cat, 29-06-2010.
  19. «Més d'un milió de persones participen en la manifestació més gran de la història de Catalunya» (en català). Reus Digital, 10-07-2010.
  20. «La manifestació ha desbordat totes les previsions» (en català). El Periódico, 10-07-2010.
  21. «Ja podeu consultar les darreres entitats adherides!» (en català). Som Una Nació. [Consulta: 13 juliol 2010].
  22. «Més d'un milió de veus pel dret a decidir» (en català). Avui, 10-07-2010.
  23. «Milers de manifestants demanen la independència al centre de Barcelona» (en català). VilaWeb, 09-07-2011. [Consulta: 25 juliol 2017].
  24. «MEl 9-J demana la independència i la fi "de l'espoli ignominiós" d'Espanya» (en català). Ara, 09-07-2011. [Consulta: 25 juliol 2017].
  25. «el Parlament aprova el pacte fiscal amb l'abstenció del PSC a l'agència tributària única a Catalunya».
  26. «Mas enterra el pacte fiscal davant el 'no' de Rajoy i emplaça a prendre decisions».
  27. Clota, Eva «Sant Pere de Torelló se declara "territorio catalán libre"» (en castellà). El País [Vic], 04-09-2012 [Consulta: 19 gener 2013].
  28. «Proposta de resolució aprovada al Parlament de Catalunya». Parlament de Catalunya, 27-09-2012.
  29. «El Parlament posa rumb a l'emancipació nacional votant a favor d'una consulta». Ara, 27-09-2012.
  30. «Mas: "Ha arribat l'hora que el poble de Catalunya exerceixi el dret a l'autodeterminació"». Ara, 25-09-2012.
  31. 31,0 31,1 «Mas i Junqueras acorden fer la consulta el 2014». Ara, 18-12-2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
  32. «CiU i ERC tanquen l'acord: consulta el 2014». VilaWeb, 18-12-2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
  33. «Artur Mas i Oriol Junqueras segellen el Pacte per la Llibertat». El Singular Digital, 19-12-2012. [Consulta: 30 desembre 2012].
  34. «Ortega anuncia que la llei de consultes estarà a punt abans de l'estiu». El Periódico de Catalunya, 07-11-2012 [Consulta: 19 gener 2013].
  35. «"Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”». Parlament de Catalunya. [Consulta: 23 gener 2013].
  36. Goodman, Al. «Catalan parliament declaration pushes self-determination» (en anglès). Madrid: CNN, 23-01-2013. [Consulta: 24 gener 2013].
  37. «El Parlamento aprueba la declaración de soberanía de Cataluña» (en castellà). abc.es. [Consulta: 24 gener 2013].
  38. «Catalan parliament paves way for referendum on independence» (en anglès). guardian.co.uk. [Consulta: 13 juny 2013].
  39. 39,0 39,1 «Catalunya es declara sobirana». Vilaweb, 23-01-2013. [Consulta: 23 gener 2013].
  40. Colomer, Marc «La declaració de sobirania ja fa via al Parlament». Ara, 22-01-2013.
  41. «El PSC sanciona els cinc diputats que van trencar la disciplina de vot, però no es planteja expulsar-los». 324.cat, 25-01-2013. [Consulta: 25 gener 2013].
  42. «L'Ajuntament de Barcelona també aprova la Declaració de Sobirania». Racó Català, 01-02-2013.
  43. «La Diputació de Barcelona també aprova la declaració de sobirania». Vilaweb, 31-01-2013.
  44. «La Diputació de Lleida s'adhereix a la Declaració de Sobirania de Catalunya». Ràdio Seu, 24 gener del 2013.
  45. «Els diputats socialistes de la Diputació de Lleida s'abstenen o no voten la declaració sobiranista». Europa Press, 2 de febrer 2013.
  46. El TC suspèn la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya
  47. «Pronunciament del Constitucional de suspensió de la declaració de sobirania» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 9 maig 2013].
  48. «Rajoy ofereix a Mas diàleg "sense data de caducitat" però li demana "lleialtat institucional i respecte al marc jurídic"». 324.cat, 15-09-2013.
  49. «El Consell per a la Transició Nacional recomana combinar la legislació catalana i l'espanyola per tirar endavant la consulta». 324.cat, 25-07-2013.
  50. Mateos, Roger «40 entitats i partits, en la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir». ara.cat, 26-06-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
  51. 51,0 51,1 Moffett, Matt «Catalan Separatists to Link for Independence Cause» (en anglès). The Wall Street Journal, 05-09-2013.
  52. «De la Jonquera a Alcanar: 400 km de 'Via Catalana' cap a l'estat independent». Ara, 19-06-2013.
  53. «La Via Catalana, minut a minut». Ara, 11-09-2013.
  54. «More than 1 million Catalans form human chain to promote their bid to break away from Spain» (en anglès). The Washington Post. AP, 11-09-2013 [Consulta: 13 setembre 2013].
  55. «La 'Via Catalana' arrencarà amb un repicament de campanes i acabarà amb un acte polític». Europa Press, 04-09-2013.
  56. Xuriach, Roger «La independencia está en sus manos» (en castellà). Público, 18-08-2013.
  57. «Llargues cues al centre de Barcelona per a adquirir la samarreta de la Via Catalana» (en castellà), 09-09-2013.
  58. A-Etxearte, O.; Bataller, M. «La independència es podrà votar». El Punt Avui, 13-12-2013.
  59. «El Parlament ja tramita la petició al Congrés per convocar un "referèndum consultiu"». Ara, 13-12-2013.
  60. http://www.vilaweb.cat/noticia/4167521/20140116/votacio-referendum-surt-cara-psc.html
  61. «La CUP s'abstindrà dijous perquè no vol "demanar permís a Madrid" per la consulta», 14-01-2014.
  62. «El PSC expulsará a los diputados que no voten contra la consulta», 14-01-2014.
  63. «Àngel Ros deixarà el seu escó per les discrepàncies amb la direcció del PSC». Ara, 16-01-2014.
  64. «El PSC es trenca al Parlament per la consulta». Ara, 16-01-2014.
  65. «La històrica votació d'avui al Parlament: sistema preguntis AMB Resposta». Ara, 16-01-2014.
  66. «Els grups proposen formalment que Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera defensin al Congrés dels Diputats el traspàs de la competència per convocar el referèndum». Parlament de Catalunya, 21-03-2014.
  67. «Mas crida Rajoy a posar "dia i hora" per al diàleg i repta el PP a plantejar una proposta de reforma constitucional». 3/24, 09-04-2014.
  68. «Ara, la llei de consultes». RAC1, 09-04-2014.
  69. «Resultats a Catalunya». 3/24, 05-06-2014.
  70. «L'ANC proposa omplir la Diagonal de Barcelona de cap a cap per l'Onze de Setembre». 324.cat, 02-04-2014. [Consulta: 5 abril 2014].
  71. «Catalans rally for independence referendum from Spain». BBC, 11-09-2014. [Consulta: 11 setembre 2014].
  72. «La llei de consultes s’aprovarà el 19 de setembre». El Singular, 10-09-2014.
  73. http://www.rtve.es/noticias/20140927/mas-firma-este-sabado-decreto-convocatoria-consulta-soberanista/1018621.shtml
  74. «El Consell d'Estat aprova per unanimitat els dictàmens per demanar la suspensió de la llei de consultes i el decret del 9-N». .
  75. «[El Tribunal Constitucional suspèn per unanimitat i en temps rècord la llei de consultes i la convocatòria del 9-N http://www.324.cat/noticia/2494419/politica/El-Tribunal-Constitucional-suspen-per-unanimitat-i-en-un-temps-record-la-llei-de-consultes-i-la-convocatoria-del-9-N]». 324.cat. [Consulta: 29 setembre 2014].
  76. Els ajuntaments per la independència, Assemblea Nacional Catalana.
  77. L'AMI promou una declaració perquè els càrrecs electes municipals jurin o prometin el seu suport al procés, Associació de Municipis per la Independència.
  78. Rajoy intervé les finances de la Generalitat, Ara.
  79. Quitian, Sergi «Debat d'investidura del nou president, Carles Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia, 11-01-2016 [Consulta: 14 gener 2016].
  80. «El Parlament investeix Carles Puigdemont president de la Generalitat». Parlament de Catalunya, 10-01-2016. [Consulta: 10 gener 2016].
  81. «El TC suspèn la conselleria d'Afers Exteriors» (en català). Ara, 17-02-2016 [Consulta: 21 febrer 2016].
  82. «La comissió d'estudi del procés constituent aprova les conclusions pactades entre JxSí i la CUP, i dues de CSQP» (en català). Parlament de Catalunya, 18-07-2016 [Consulta: 25 juliol 2016].
  83. «El ple aprova les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. El president de la Generalitat anuncia a la cambra que se sotmetrà a la qüestió de confiança el 28 de setembre» (en català). Parlament de Catalunya, 27-07-2016 [Consulta: 27 juliol 2016].
  84. Moldes, Aleix «El Parlament avala amb majoria absoluta les propostes de referèndum de JxSí, CUP i CSQP» (en català). Ara, 06-10-2016 [Consulta: 14 febrer 2017].
  85. «Puigdemont: “Europe cannot look the other way”». Catalan News Agency, 25-01-2017 [Consulta: 25 gener 2017].
  86. «Puigdemont on the referendum: ‘Europe cannot look the other way and should be part of the solution’». VilaWeb, 25-01-2017 [Consulta: 25 gener 2017].
  87. «MEPs from fourteen countries and all political groups attend hearing with Puigdemont, Junqueras and Romeva in Brussels». VilaWeb, 25-01-2017 [Consulta: 25 gener 2017].
  88. «The Catalan Referendum conference». YouTube, 10-02-2017 [Consulta: 27 març 2017].
  89. «El Constitucional anul·la la resolució del referèndum del Parlament». Ara, 14-02-2017 [Consulta: 14 febrer 2017].
  90. «Spanish Guardia Civil questions two Government officials about referendum». Catalan News Agency, 26-07-2017 [Consulta: 27 juliol 2017].
  91. «El director de comunicació del Govern, investigat per la Guàrdia Civil pel web del Pacte pel Referèndum». Ara, 27-07-2017 [Consulta: 27 juliol 2017].
  92. «Guardia Civil questions more officials about Catalan voters abroad». Catalan News Agency, 28-07-2017 [Consulta: 28 juliol 2017].
  93. «Polítics aranesos es mobilitzen per donar suport al referèndum de l'1-O». Nació Digital, 15-08-2017 [Consulta: 30 agost 2017].
  94. Artigas, G. «International approval». Catalonia Today, 01-09-2017 [Consulta: 1 setembre 2017].
  95. Levrat, Nicolas; Antunes, Sandrina; Tusseau, Guillaume; Williams, Paul «Catalonia's Legitimate Right to Decide» (PDF) (en anglès). [Consulta: 1 setembre 2017].
  96. Vicens, Laia «Tunisian Nobel Peace laureate supports Catalan referendum». Ara, 04-09-2017 [Consulta: 4 setembre 2017].
  97. «Militants històrics del PSUC signen un manifest de suport al referèndum». El Punt Avui, 04-09-2017 [Consulta: 4 setembre 2017].
  98. «Una setantena de regidors i ex-regidors del PSC i d’ICV del Baix Llobregat signen un manifest de suport a l'1-O». VilaWeb, 05-09-2017 [Consulta: 5 setembre 2017].
  99. «El Parlament de Catalunya aprova la llei del referendum d’autodeterminació». VilaWeb, 06-09-2017 [Consulta: 8 setembre 2017].
  100. «El Parlament de Catalunya aprova la llei fundacional de la república». VilaWeb, 08-09-2017 [Consulta: 8 setembre 2017].
  101. Programa electoral de Junts pel Sí
  102. Programa electoral de Ciutadans
  103. Programa electoral PSC
  104. Programa electoral Catalunya Sí que es Pot
  105. Programa electoral PPC
  106. Programa electoral CUP
  107. «Més de 200 militants comuns signen un manifest contra l'1-O». [Consulta: 17 juliol 2017].
  108. Piñol, Àngels «200 afiliats de Catalunya en Comú signen un manifest contra el referèndum» (en ca). EL PAÍS, 15-07-2017.
  109. Pascual, Roger «Més de 200 comuns recolzen un manifest en contra de l'1-O» (en ca). El Periódico, 15-07-2017.
  110. Programa electoral PP 20D
  111. Programa electoral PSOE 20D
  112. Programa electoral PODEMOS 20D
  113. Programa electoral C's
  114. Programa electoral UP 20D
  115. Programa electoral ERC 20D
  116. Programa electoral DL 20D
  117. Programa electoral EAJ-PNV 20D
  118. Programa electoral EH Bildu 2012
  119. Programa electoral CCa-PNC 20D
  120. Rajoy no aconsegueix la unanimitat del PP europeu contra Catalunya, Vilaweb
  121. La dreta europea es resisteix a recolzar Rajoy contra la independència de Catalunya
  122. El PP europeu acorda no reconèixer la legalitat dels processos d'independència, Nació Digital
  123. Els socialisme europeu amenaça Catalunya amb l'expulsió, Nació Digital
  124. El candidat liberal a presidir la Comissió Europea es desmarca del pla independentista de Mas i Junqueras, Crònica Global
  125. 125,0 125,1 Bufetada de l'independentisme flamenc als liberals europeus, Nació Digital
  126. 126,0 126,1 «European Liberal Democrats change party name to ALDE Party | ALDE Party». Eldr.eu. [Consulta: 23 setembre 2013].
  127. 127,0 127,1 El líder de IU defiende un referéndum en Cataluña frente al pacto de Rajoy, Reuters
  128. 128,0 128,1 Aliança Lliure Europea: Partits que la formen: SNP (Escòcia), ERC (Catalunya), Play Cymru (Gales)..., Vilaweb
  129. Pàgina del grup Europeu
  130. LE FRONT NATIONAL CONTRE L’INDÉPENDANTISME CATALAN
  131. La CSU de Baviera es nega a votar contra la legalitat dels processos d'independència, El Món
  132. Els amics europeus de la Generalitat, El País
  133. «Ban Ki-moon asks for talks regarding Catalonia's self-determination claims», Catalan News Agency.
  134. «Ban Ki-moon assegura que l'ONU "respecta els processos d'autodeterminació"», El Punt Avui.
  135. «Ban Ki-Moon sobre Catalunya: 'S'han de respectar les aspiracions genuïnes dels pobles'», VilaWeb.
  136. http://www.ara.cat/premium/politica/LONU-desdramatitza-processos-dindependencia_0_894510615.html
  137. «Juncker: ‘Si guanya el sí a la independència de Catalunya ho respectarem’» (en ca). [Consulta: 14 setembre 2017].
  138. 138,0 138,1 «La Comissió Europea evita pronunciar-se sobre l'1-O mentre que el president de l'Eurocambra el critica» (en ca). Ara.cat.
  139. 139,0 139,1 «Tajani: “Cualquier acción contra la Constitución de un estado miembro es una acción contra la UE”». La Vanguardia.
  140. «Juncker reitera que Catalunya quedaría fuera de la UE en caso de secesión». La Vanguardia.
  141. «Juncker evita posicionar-se sobre el Procés però recorda que una Catalunya independent quedaria fora de la UE» (en ca). Ara.cat.
  142. «Barroso asegura que una Catalunya independiente dejaría de pertenecer a la UE» (en castellà). La Vanguardia, 03-12-2013. [Consulta: 15 abril 2016].
  143. «El portaveu de la Comissió Europea opina que Catalunya quedaria fora de la UE si s’independitzés» (en català). Vilaweb, 17-09-2015. [Consulta: 15 abril 2016].
  144. «El vicepresident de la Comissió Europea: "Estem preparats per treballar amb les autoritats escollides democràticament als estats membres"» (en català). Diari ARA, 18-09-2015. [Consulta: 15 abril 2016].
  145. http://fr.sputniknews.com/international/20150518/1016132429.html
  146. http://www.ara.cat/politica/MARTIN_SCHULZ-CATALUNYA-DEBAT_SOBIRANISTA-POLITICA_ESPANYOLA-CONSTITUCIO_ESPANYOLA_0_950305166.html
  147. «Obama expresa ante el Rey el compromiso de los EE.UU. con "una España fuerte y unida"» (en castellà). La Vanguardia, 15-09-2015. [Consulta: 15 abril 2016].
  148. «El suport d'Obama a la unitat espanyola, a canvi de l'ampliació de tropes nord-americanes a la base de Morón» (en català). Nació Digital, 18-09-2015. [Consulta: 15 abril 2016].
  149. «Merkel reclama a Cataluña respeto al principio de integridad territorial» (en castellà). El País, 01-09-2015. [Consulta: 15 abril 2016].
  150. «Merkel recuerda a Catalunya que hay que respetar la legalidad de España y Europa» (en castellà). La Vanguardia, 01-09-2015. [Consulta: 15 abril 2016].
  151. http://www.324.cat/noticia/2451354/politica/Merkel-sobre-el-proces-sobiranista-Comparteixo-la-posicio-del-govern-espanyol
  152. «Hollande, sobre Catalunya: "Queremos una España estable y aliada de Francia"» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 01-12-2014. [Consulta: 14 abril 2016].
  153. «Hollande insta a "reafirmar la fuerza de nuestros valores" frente a "las identidades regionales que quieren ser nacionales"» (en castellà). Crónica Global, 22-07-2014. [Consulta: 15 abril 2016].
  154. «Cameron afirma que si Cataluña se separa hará cola para volver a la UE» (en castellà). El País, 04-09-2015. [Consulta: 15 abril 2016].
  155. «Cameron opina que una Catalunya independent quedaria fora de la UE» (en català). Vilaweb, 04-09-2015. [Consulta: 15 abril 2016].
  156. «Cameron alliçona Rajoy sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya». VilaWeb, 12-06-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  157. «El primer ministro canadiense, sobre la independencia catalana: "No se puede comparar con Quebec"» (en castellà). El Huffington Post, 08-03-2016. [Consulta: 15 abril 2016].
  158. «Maduro retreu a Rajoy que doni suport a la consulta de l'oposició veneçolana i no a l'1-O» (en ca). Ara.cat.
  159. http://www.ccma.cat/324/Tsipras-diu-que-Rajoy-esta-nervios-i-extrapola-els-problemes-interns-dEspanya/noticia/2643391/
  160. «El govern de Letònia, disposat a reconèixer una Catalunya independent». VilaWeb, 13-09-2013. [Consulta: 13 setembre 2013].
  161. «El primer ministre lituà: "Cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació"». Ara. ACN, 14-09-2013.
  162. «La diplomàcia letona i la lituana rectifiquen per la pressió espanyola». VilaWeb, 16-09-2013.
  163. «Margallo convoca els ambaixadors de Lituània i Letònia pel suport al procés sobiranista de Catalunya» (en català). El Periódico, 16-09-2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
  164. «Lituania rectifica y se desmarca de la independencia de Cataluña"». Madridexpress, 16-09-2013.
  165. http://www.nationalia.cat/ca/noticies/2088
  166. «'Espanya és indivisible', respon el govern espanyol a Cameron». VilaWeb, 14-06-2013.
  167. Martí Petit, Antoni. «"Andorra ha pres una decisió inequívoca cap a la transparència"». els Matins de TV·, 11-07-2014. [Consulta: 12 juliol 2014].
  168. Redaccó/Agències «Martí considera que la consulta catalana s'ha de solucionar "des dels paràmetres espanyols"». Diari d'Andorra, 11-07-2014 [Consulta: 12 juliol 2014].
  169. «El Papa y Catalunya» (en castellà). La Vanguardia, 13-06-2014. [Consulta: 15 abril 2016].
  170. «Els EUA diuen públicament que ‘treballaran amb l’entitat o govern que surti’ del referèndum català» (en ca). [Consulta: 13 setembre 2017].
  171. NacióDigital «Els EUA diuen que «treballaran amb el govern o entitat que surti» de l'1-O» (en ca). Falta indicar la publicació.
  172. http://www.vilaweb.cat/noticies/el-congres-dels-estats-units-rep-el-govern-catala-per-parlar-de-la-independencia/
  173. http://www.elconfidencial.com/mundo/2015-09-15/obama-relacion-espana-fuerte-unida_1018533/
  174. http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-intenta-pressionar-obama-perque-parli-contra-la-independencia-de-catalunya/
  175. http://www.media.cat/2015/09/18/el-govern-espanyol-va-cedir-la-base-de-moron-als-eua-a-canvi-de-la-declaracio-dobama/
  176. «International Voices». Catalonia votes. [Consulta: 21 abril 2014].
  177. 177,0 177,1 http://www.elconfidencial.com/ultima-hora-en-vivo/2015-09-28/nacionalistas-flamencos-del-n-va-felicitan-a-junts-pel-si_699199/
  178. http://www.mon.cat/cat/notices/2015/09/proposen_que_suissa_faci_de_mitjancera_amb_espanya_en_la_independencia_150885.php
  179. 179,0 179,1 http://www.vilaweb.cat/noticies/uruguay-el-primer-parlament-america-en-demanar-informacio-sobre-la-independencia-de-catalunya/
  180. «Demolidora carta de diputats de set partits danesos contra la repressió del govern espanyol» (en ca). [Consulta: 15 setembre 2017].
  181. http://www.vilaweb.cat/noticia/4317045/20150519/parlament-danes-aprova-mocio-dret-decidir-catalans.html
  182. http://www.ara.cat/politica/homs-parlament-danes-margallo_0_1360064155.html
  183. http://www.ccma.cat/324/el-ministre-dexteriors-danes-matisa-a-instancies-de-garcia-margallo-la-resolucio-aprovada-pel-parlament-de-dinamarca/noticia/2666846/
  184. http://www.vilaweb.cat/noticies/parlamentaris-estonians-creen-un-grup-de-suport-a-la-independencia-de-catalunya/
  185. 185,0 185,1 185,2 «Eurodiputats lamenten la ‘confrontació’ i insten l’estat espanyol a permetre el referèndum» (en ca). [Consulta: 8 setembre 2017].
  186. «La Casa Blanca creu que el problema català s'ha de resoldre en el marc espanyol». VilaWeb, 02-02-2013.
  187. Hayden, Caitlin. «Our response to the people of Catalonia» (en anglès). [Consulta: 19 juny 2013].
  188. «Manuel Valls: «M'inquieta el referèndum català»». NacionalDigital, 10-01-2014. [Consulta: 12 gener 2014].
  189. «Hywel Williams: ‘Catalunya té el dret fonamental d’autodeterminar-se’» (en ca). [Consulta: 17 juliol 2017].
  190. «El Gobierno británico asegura que todos los españoles deben decidir sobre la consulta catalana». La Vanguardia, 20-11-2013.
  191. http://www.catradio.cat/reproductor/774474
  192. «La mà negra d'Espanya arriba a Andorra» (en català). Directe.cat.
  193. 193,0 193,1 http://www.vilaweb.cat/noticia/4159957/20131204/misteriosa-desaparicio-dret-decidir-noticies-andorra.pdf
  194. http://www.ara.ad/politica/Andorra-salinea-Espanya-sobira-catala_0_1300070210.html
  195. http://www.vilaweb.cat/noticia/4232677/20150223/lindependentisme-catala-incomoda-andorra.html
  196. «Fillon diu que la independència de Catalunya no és cap tabú» (en ca). [Consulta: 7 abril 2017].
  197. «Un exministro británico propone apoyar la independencia de Catalunya para presionar a España sobre Gibraltar». La Vanguardia.
  198. «En Canadá no cabría la doble pregunta». El País, 23-12-2013. [Consulta: 27 desembre 2013].
  199. http://www.vilaweb.cat/noticia/4219746/20141114/mario-soares-ex-president-portugal-rajoy-maltracta-catalunya.html
  200. http://www.ara.cat/mon/Varufakis-Vist-Madrid-enfortir-lindependentisme_0_1449455143.html
  201. «L'exministre d'Exteriors eslovac avisa Rajoy que "s'ha de prendre molt seriosament" la carta de Mas per al referèndum». Ara, 30-06-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  202. http://www.vilaweb.cat/noticies/lex-ministre-dexteriors-dislandia-a-catalunya-no-us-espanteu-per-la-campanya-de-la-por/
  203. http://www.vilaweb.cat/noticia/4201245/20140702/lambaixador-estats-units-opina-caldria-adaptar-catalunya-independent.html
  204. http://www.vilaweb.cat/noticia/4146853/20130930/lambaixador-espanyol-andorra-partidari-referendum-catalunya.html
  205. http://www.aldia.cat/espanya/noticia-lambaixador-espanyol-andorra-defensa-fer-consulta-legal-catalunya-20131001115312.html
  206. http://www.vilaweb.cat/noticia/4164505/20131230/margallo-adoctrina-ambaixades-proces-catala.html
  207. «L'alcalde de Dublín defensa que Catalunya "mereix la independència"» (en català). El Periódico de Catalunya, 29-05-2015. [Consulta: 15 abril 2016].
  208. http://www.ara.ad/politica/Rosa-Ferrer-reconeixer-Catalunya-sindependitza_0_1198080388.html
  209. http://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2016/01/Mirades.jpg
  210. http://www.vilaweb.cat/noticies/la-moncloa-convoca-lambaixador-de-maduro-a-madrid-pel-viatge-danna-gabriel-a-venecuela/
  211. http://www.aldia.cat/espanya/noticia-saenz-santamaria-denuncia-ingerencia-venecuela-noliejar-avio-membres-cup-podem-20160122142809.html
  212. http://www.vilaweb.cat/noticies/larticle-danna-gabriel-sobre-el-viatge-secret-a-la-venecuela-de-maduro/
  213. http://www.mon.cat/cat/notices/2015/06/nicolas_maduro_visca_catalunya_109756.php
  214. «El president de la Internacional Liberal demana al govern espanyol que prengui exemple del britànic». VilaWeb, 02-12-2013.
  215. 215,0 215,1 «La Internacional Liberal "donarà suport a qualsevol decisió" dels catalans sobre el seu futur». Ara, 26-04-2014.
  216. http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/02/amnistia_internacional_remarca_en_el_seu_informe_anual_la_suspensio_del_9-n_106671.php
  217. http://www.vilaweb.cat/noticies/varufakis-i-assange-encenten-les-reaccions-internacionals-contra-lautoritarisme-i-en-favor-del-referendum/
  218. «Susana Díaz llama a las fuerzas políticas democráticas a unirse "en defensa de la Constitución"» (en castellà). El diario.es, 11-01-2016. [Consulta: 15 abril 2016].
  219. «El pla del govern Puigdemont: “Revertir retallades, els seus efectes i situar Catalunya a les portes de l'Estat propi”» (en català). El Punt Avui, 19-04-2016. [Consulta: 15 abril 2016].
  220. «El independentismo catalán centra el día de la Constitución en Madrid» (en castellà). El País, 05-12-2015. [Consulta: 26 abril 2016].
  221. «Esperanza Aguirre: "La sociedad catalana no quiere convertirse en una república bananera"» (en castellà). Antena3, 17-09-2014. [Consulta: 15 abril 2016].
  222. http://m.levif.be/actualite/belgique/l-appartenance-a-l-ue-d-une-ex-entite-federee-doit-etre-automatique/article-normal-451209.html
  223. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/834102-salmond-lsi-la-gent-ho-vol-un-dia-catalunya-sera-independentr.html
  224. http://www.vilaweb.cat/noticies/alex-salmond-als-catalans-calma-i-endavant/
  225. http://www.vilaweb.cat/noticies/el-kurdistan-iraquia-convoca-un-9-n-prenent-catalunya-dexemple/
  226. «El Véneto quiere independizarse de Italia según "la vía catalana"» (en castellà). La Vanguardia, 19-03-2014. [Consulta: 15 abril 2016].
  227. 227,0 227,1 227,2 227,3 227,4 227,5 «Referèndum per la independència de Catalunya». Centre d'Estudis d'Opinió. [Consulta: 19 gener 2013 (2013-01-19)].
  228. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/02/21/10/47/7f6d7ac7-09f6-4b12-a676-2ee95a051b10.pdf
  229. «Prop d'un 70% de catalans avalaven l'estat propi després de la Diada, segons el CEO». Ara, 14-01-2013 [Consulta: 19 gener 2013].
  230. «El suport a un referèndum a Catalunya sorprèn els partits». El Periódico, 16 octubre del 2007. [Consulta: 4 novembre 2009].
  231. «La mayoría aprueba la consulta independentista pero votaría en contra». La Vanguardia, 2 novembre del 2009. [Consulta: 4 novembre 2009].
  232. «L’independentisme avança fins a quedar-se a un punt de la majoria». El Periódico, 22-12-2009. [Consulta: 2 desembre 2009].
  233. «El apoyo a las consultas y el rechazo a la independencia se mantienen estables». La Vanguardia, 15 març del 2010. [Consulta: 15 març del 2010].
  234. «La independencia logra su mayor cota mientras cae el rechazo a la secesión». La Vanguardia, 19 maig del 2010. [Consulta: 19 maig del 2010].
  235. «Quasi la meitat de Catalunya trencaria avui amb Espanya». El Periódico, 19-06-2010. [Consulta: 19 juny 2010].
  236. «El fallo del TC catapulta el respaldo a la independencia, que roza el 50%». La Vanguardia, 18 juliol del 2010. [Consulta: 18 juliol del 2010].
  237. «El apoyo a la independencia remite y cae al 40%». La Vanguardia, 7 setembre del 2010. [Consulta: 7 setembre del 2010].
  238. «Resultats del segon Racòmetre». Racòmetre. RAC 1, 28 setembre del 2010. [Consulta: 28 setembre 2010].
  239. «El suport a un referèndum a Catalunya sorprèn els partits». Ara, 7 desembre del 2010. [Consulta: 9 desembre del 2010].
  240. «El suport a la independència segueix creixent i el 'sí' ja supera el 'no'». Ara, 14 octubre del 2011. [Consulta: 14 octubre del 2011].
  241. «Els partidaris de la independència arriben per primer cop al 50%». El Periódico, 27-01-2012.
  242. «Els independentistes són més que mai però no confien a guanyar un referèndum, segons 'El Periódico'». Diari Ara, 27-01-2012.
  243. «Independentistes però amb 'la roja'». Ara, 22 juliol del 2012. [Consulta: 22 juliol del 2012].
  244. «Els catalans, dividits a parts iguals davant la independència». El Periódico, 11-09-2012.
  245. «El Periódico converteix un 25% d'indecisos en votants del no a la independència». VilaWeb, 11-09-2012. [Consulta: 16 setembre 2012].
  246. «Una enquesta de Telecinco troba un 51% de catalans per la independència i només un 18,6% en contra». Ara, 15 setembre del 2012. [Consulta: 15 setembre del 2012].
  247. «CiU se sitúa a un paso de la mayoría absoluta» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-2012 [Consulta: 29 setembre 2012].
  248. Muñoz, Jordi «El 'sí' a la independència guanya el 'no' per 24 punts de diferència». Ara, 02-11-2012 [Consulta: 2 novembre 2012].
  249. «El 57% dels catalans estan a favor que Catalunya es converteixi en un nou Estat de la UE». El Periódico de Catalunya, 25-10-2012.
  250. «El sí a la independència guanyaria amb un 53% dels vots». Racòmetre. RAC 1, 24-10-2012. [Consulta: 28 octubre 2012].
  251. «El pacto fiscal neutralizaría la mayoría independentista» (en castellà). La Vanguardia, 28-10-2012 [Consulta: 28 octubre 2012].
  252. «Un 50,9% de catalans voldria la independència, segons una enquesta publicada a 'El gran debate' de Tele5». Ara, 3 novembre del 2012 [Consulta: 3 novembre del 2012].
  253. «La majoria dels catalans estan a favor de la consulta». El Periódico de Catalunya, 20-01-2013.
  254. «El 75% dels catalans reclamen a Rajoy que autoritzi una consulta». El Periódico de Catalunya.
  255. «Independentistes però amb 'la roja'». Ara.
  256. «El 52% a favor de la independència». Cadena Ser.
  257. http://www.publico.pt/mundo/noticia/referendo-na-catalunha-marcado-para-novembro-de-2014-1616048#/0