Amnistia Internacional

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Amnistia Internacional
	(en) Amnesty International
Lema	Val més encendre una espelma que maleir per sempre la foscor
Dades
Tipus	organització no governamental ; organització sense ànim de lucre ; corporació sense ànim de lucre
Camp de treball	protecció dels drets humans
Idioma oficial	anglès, àrab, francès i castellà
Forma jurídica	organització no governamental
Història
Creació	28 maig 1961, Regne Unit
Fundador	Peter Benenson
Localització dels arxius	Institut Internacional d'Història Social ;
Activitat
Àmbit	mundial
Membre de	Campanya per aturar els robots assassins
Membres	7.000.000 (2023)
Governança corporativa
Seu	Londres;
Secretària general	Agnès Callamard (2021–)
Filial	Amnesty International Ireland (en) ; Amnesty International France (en) ; Amnesty International Brazil (en)
Indicador econòmic
Ingressos totals	309 M€ (2018)
Altres
	Premis (2003) Medalla d'Honor de Barcelona; (1993) Premi Free Your Mind; (1991) Premi Olof Palme; (1988) Premi Hans Böckler; (1987) Geuzenpenning; (1984) Premi George Polk; (1983) Premi Europeu dels Drets Humans; (1978) Premi de Drets Humans de les Nacions Unides; (1977) Premi Nobel de la Pau; (1976) Premi Erasmus; Membre Honorífic de l'Orde de la Llibertat; Premi Four Freedoms Freedom of Speech ;
Lloc web	amnesty.org

Amnistia Internacional (AI) (en anglès, Amnesty International)^[1] és una associació internacional que treballa per la defensa dels drets humans arreu del món. El 1977 va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau per la seva ferma lluita contra la tortura arreu del món.^[2]

Història

Amnistia Internacional es va fundar al Regne Unit, i el seu primer objectiu fou l'alliberament d'un grup d'estudiants empresonats a Portugal.

Un dia de 1961, l'advocat britànic Peter Benenson va llegir, a The Observer, una notícia sobre dos estudiants portuguesos que havien estat empresonats per haver fet un brindis per la llibertat. Això el va impulsar a publicar el 28 de maig un article, al mateix diari, titulat «The Forgotten Prisoners»^[3] —Els presoners oblidats— per fer una crida als lectors per fer una campanya de correspondència per donar suport a aquests estudiants. Aquest article va ser publicat i traduït a altres diaris del món. El juliol de 1961 es du a terme la primera reunió de delegats de diversos estats —Bèlgica, el Regne Unit, Alemanya, Irlanda, Suïssa i els Estats Units— per establir un moviment internacional permanent en pro de la defensa de la llibertat d'opinió i religió.

Des d'aleshores AI ha denunciat violacions dels drets humans en pràcticament tots els països del món, inclosos els règims democràtics. Les campanyes més habituals consisteixen a pressionar els governs per l'alliberament dels presos polítics o de consciència.

El primer soci d'AI de l'estat espanyol —i posteriorment primer president de la secció espanyola (1978)— va ser el català Manuel Casanoves i Casals. El 1994 es crea Amnistia Amnistia Internacional Catalunya (AIC) com a estructura federada a la secció espanyola.

Finançament

Amnistia Internacional es finança principalment amb les quotes i les donacions dels seus membres del món sencer. No accepta donacions de governs o d'organitzacions governamentals. D'acord amb el lloc web d'Amnistia Internacional, "aquestes donacions personals i de no-afiliats permeten a Amnistia Internacional mantenir una plena independència de tots i de cadascun dels governs, d'ideologies polítiques, d'interessos econòmics o religiosos. No sol·licitem ni acceptem fons per a la investigació dels drets humans procedents de governs o de partits polítics i només acceptem el suport d'empreses que han estat seleccionades acuradament.".^[4]

Objectius

Els principals objectius d'Amnistia Internacional són:^[5]

L'alliberament immediat i incondicional dels presoners per motius de consciència (aquells que han estat empresonats per exercir el seu dret a expressar les seves idees, creences polítiques o religioses de forma pacífica)
L'exigència d'un judici just per a detinguts polítics.
L'abolició de la tortura.
La denúncia de les desaparicions forçades i els assassinats polítics.
L'abolició de la pena de mort, així com de totes les formes de tortura i càstigs cruels i degradants a persones sota custòdia.
La condemna dels abusos comesos per grups armats d'oposició incloent-hi la presa d'ostatges, la tortura i la mort de presoners, així com les matances intencionades i arbitràries.
L'assistència a persones exiliades en perill de les quals no es respectin els seus drets als països d'origen.
El treball sectorial i en aliança amb altres ONG, amb les Nacions Unides i amb les organitzacions intergovernamentals de caràcter regional.
La difusió de l'educació en drets humans i programes per crear consciència i sensibilitzar sobre el tema.
La denúncia de vulneracions de drets humans que puguin cometre empreses i el possible impacte negatiu de les seves activitats sobre persones o comunitats.
Treballar per fer realitat la Justícia Universal: veritat, justícia i reparació per a víctimes de crims de guerra i crims contra la humanitat.

Organització

Seccions d'Amnistia Internacional el 2005.

Seccions d'Amnistia Internacional el 2012.

Amnistia Internacional és un moviment de persones, basat en membres mundial voluntària, que està representat per entitats de membres (Seccions i Estructures) i membres internacionals. L'Assemblea Global és el màxim òrgan de decisions d'Amnistia Internacional. Està formada per representants de les entitats de membres i dels membres internacional. L'Assemblea Global escull la Junta Directiva Internacional.

La Junta Directiva Internacional (JDI) d'Amnistia Internacional proporciona orientació global per al compliment de la visió i missió del moviment, i perquè es respectin les seves polítiques i normes globals.

La gestió diària d'Amnistia Internacional està a càrrec del Secretariat Internacional (SI), encapçalat per un secretari o secretària general, sota la direcció de la Junta Directiva Internacional. El Secretariat Internacional d'Amnistia Internacional té les següents seus a tot el món:

Europa i Àsia central: Londres, Brussel·les, Moscou i Ginebra.
Àsia i Oceania: Hong Kong, Bangkok i Jakarta.
Àfrica: Dakar, Nairobi i Johannesburg.
Amèrica: Ciutat de Mèxic, Lima, Nova York i Washington DC.
Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica: Beirut, Tunísia i Jerusalem Oriental.

Secretaris i Secretàries Generals

1961-1966: Peter Benenson, President
1966-1968: Eric Baker
1968-1980: Martin Ennals
1980-1986: Thomas Hammarberg
1986-1992: Ian Martin
1992-2001: Pierre Sané
2001-2010: Irene Khan
2010-2018: Salil Shetty
2018-2020: Kumi Naidoo^[6]
2020-2021 (en funcions): Julie Verhaar
2021-actualitat: Agnès Callamard^[7]

Referències

↑ En efecte, aquest és el nom oficial de l'organització en català, i aquesta mateixa estructura substantiu-adjectiu es fa servir en altres llengües romàniques. Emperò, es tracta d'un calc maldestre, en origen: la traducció literal de Amnesty International fóra 'Internacional de l'Aministia', de la mateixa manera que l'equivalent del català Amnistia Internacional en anglès fóra International Amnesty. Observeu que té sentit formar una "internacional de l'amnistia" (com es fa en l'original anglès), però no pas preconitzar una "amnistia internacional" (com hom fa en llengües romàniques), essent així que la justícia s'imparteix Estat a Estat.
↑ «The Nobel Peace Prize 1977, Amnesty !International». nobelprize.org. Nobel Media AB. [Consulta: 14 novembre 2015].
↑ Moyn, Samuel. The Last Utopia: human rights in history (en anglès). Harvard University Press, 2012, p. 130. ISBN 0674058542.
↑ «Who finances Amnesty International's work?». Amnesty.org, 28-05-1961. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2014. [Consulta: 13 maig 2014].
↑ «Objetivos» (en castellà). Amnistía Internacional, 2019. [Consulta: 07 miga 2019].
↑ «New Secretary General Kumi Naidoo pledges support for African human rights defenders to hold the powerful to account» (en anglès). Amnistia Internacional, 17-08-2018. [Consulta: 2 març 2022].
↑ «Agnès Callamard, nombrada secretaria general de Amnistía Internacional» (en castellà). Amnistia Internacional, 29-03-2021. [Consulta: 2 març 2022].

Vegeu també

Enllaços externs

«Plana web d'Amnistia Internacional» (en anglès).
«Pàgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1977» (en anglès). The Nobel Foundation.
«Amnistia Internacional Catalunya (AIC)».
«Amnistia Internacional Illes Balears».

[1] En efecte, aquest és el nom oficial de l'organització en català, i aquesta mateixa estructura substantiu-adjectiu es fa servir en altres llengües romàniques. Emperò, es tracta d'un calc maldestre, en origen: la traducció literal de Amnesty International fóra 'Internacional de l'Aministia', de la mateixa manera que l'equivalent del català Amnistia Internacional en anglès fóra International Amnesty. Observeu que té sentit formar una "internacional de l'amnistia" (com es fa en l'original anglès), però no pas preconitzar una "amnistia internacional" (com hom fa en llengües romàniques), essent així que la justícia s'imparteix Estat a Estat.

[2] «The Nobel Peace Prize 1977, Amnesty !International». nobelprize.org. Nobel Media AB. [Consulta: 14 novembre 2015].

[3] Moyn, Samuel. The Last Utopia: human rights in history (en anglès). Harvard University Press, 2012, p. 130. ISBN 0674058542.

[4] «Who finances Amnesty International's work?». Amnesty.org, 28-05-1961. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2014. [Consulta: 13 maig 2014].

[5] «Objetivos» (en castellà). Amnistía Internacional, 2019. [Consulta: 07 miga 2019].

[AI-6] «New Secretary General Kumi Naidoo pledges support for African human rights defenders to hold the powerful to account» (en anglès). Amnistia Internacional, 17-08-2018. [Consulta: 2 març 2022].

[amnesty202103-7] «Agnès Callamard, nombrada secretaria general de Amnistía Internacional» (en castellà). Amnistia Internacional, 29-03-2021. [Consulta: 2 març 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)