1980
Any de les primeres eleccions al Parlament
1981 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
| Tipus | any i any de traspàs  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1980 (MCMLXXX) |
| Islàmic | 1400 – 1401 |
| Xinès | 4676 – 4677 |
| Hebreu | 5740 – 5741 |
| Calendaris hindús | 2035 – 2036 (Vikram Samvat) 1902 – 1903 (Shaka Samvat) 5081 – 5082 (Kali Yuga) |
| Persa | 1358 – 1359 |
| Armeni | 1429 |
| Rúnic | 2230 |
| Ab urbe condita | 2733 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
| Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Anys | |
| 1977 1978 1979 - 1980 - 1981 1982 1983 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 18 de febrer, Barcelona: Es presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
- 20 de març, Catalunya: s'hi celebren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des del temps de la República; Heribert Barrera en fou elegit president i Jordi Pujol esdevindrà president de la Generalitat.
- 12 de maig, Barcelona: Mercè Rodoreda rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
- 30 de maig. Sabadell: inauguració del Museu d'Art de Sabadell.[1]
- 16 de desembre, Barcelona: al casino de l'Aliança del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.
- Mallorca: Es descriuen els primers exemplars vius de ferreret, un amfibi que es creia extint i només es coneixia per esquelets.
- Resta del món
- 28 de febrer, Andalusia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.
- 27 de març: Dijous d'Argent, caiguda dels preus del mercat internacional de la plata.
- 31 de març, Argenteau-Trembleur: tancament de la darrera mina de carbó de Valònia.[2]
- 20 de juliol: el tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord del món de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.[3]
- 11 de setembre, Xile: s'hi aprova en referèndum la nova Constitució imposada pel règim de Pinochet.[4]
- 9 de setembre, Brussel·les: Bèlgica i els Països Baixos subscriuen el pacte de la Unió de la Llengua Neerlandesa
- 12 de setembre, Turquia: El cop d'estat del 1980 a Turquia, de caràcter militar, instaura un govern militar durant tres anys.
- 27 d'octubre, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Set presos de l'IRA Provisional i l'INLA comencen la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord centrada en les “Cinc Demandes” i que és un pas més de la protesta de la manta iniciada l'any 1976 i la protesta de la brutícia iniciada el 1978. Passats 53 dies, i amb un dels membres entrant i sortint del coma, Brendan Hughes, líder de la vaga de fam, en posa fi abans que mori cap dels set participants.
- 21 de desembre, Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà ratificat l'Estatut d'Autonomia.
- S'escriu l'obra de teatre Traduccions.
- Colapse del Banc Nugan Hand en circumstàncies controvertides amb implicacions de la CIA i el crimen organitzat
Cinema i televisióModifica
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 09/11 | Carles Mira | Con el culo al aire | comèdia |
| 03/09 | Sean S. Cunningham | Divendres 13 | por |
| 01/14 | Jean-Pierre Denis | Istòria d'Adrian | drama |
| 03/07 | Ruggero Deodato | Holocaust caníbal | gore |
| 10/24 | Jean Fléchet | L'Orsalhèr | aventures |
| 07/10 | Terry Gilliam | Els herois del temps | fantàstic |
| 05/21 | Irvin Kershner | L'Imperi contraataca | space opera |
| 04/26 | Akira Kurosawa | Kagemusha | jidaigeki |
| 10/03 | David Lynch | L'home elefant | drama hist. |
| Carlos Saura | Dolces hores | drama | |
| 11/14 | Martin Scorsese | Toro salvatge' ' |
biogràfic |
- Categoria principal: Pel·lícules del 1980
Música i ràdioModifica
| M/d | artistes | títol | estil |
|---|---|---|---|
| 07/25 | AC/DC | Back in Black | rock |
| 02/12 | Bryan Adams | Bryan Adams | rock |
| 03/12 | Billy Joel | Glass Houses | pop |
| 11/08 | Motörhead | Ace of Spades | rock dur |
| 10/20 | U2 | Boy | rock |
| 09/09 | Tom Waits | Heartattack and Vine | rock |
- Categoria principal: Discs del 1980
L'any destacà per les morts de John Bonham, Ian Curtis, John Lennon i Bon Scott. Es fundaren els grups DDT i Endelèkhia.
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
NaiximentsModifica
| M/d | Nom i cognoms | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| 02/16 | Miguel González Marí | pilotaire | petrerí | |
| 03/29 | Robert Archibald | jugador de bàsquet | escocés | 2020 |
| 01/17 | Zooey Deschanel | actriu | californiana |
Les persones nascudes el 1980 faran 40 anys el 2020.
Països Catalans
- 14 de gener, Elx, Baix Vinalopó: Carolina Cerezuela, actriu i model valenciana.
- 25 de gener, Terrassa, Vallès Occidental: Xavi Hernandez, futbolista català.
- 2 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Oleguer Presas, futbolista català.
- 20 de febrer, Mollet del Vallès, Vallès Oriental: Neus Ballús, directora i guionista de cinema catalana.
- 29 de març: Anaïs Garcia Balmaña, nedadora.
- 23 de juny - Barcelona: Mireia Calafell i Obiol, escriptora catalana.[5]
- 25 de juny,
- Gandia, València: Diana Morant Ripoll, enginyera i política valenciana, alcaldessa de Gandia (València) des de 2015.[6]
- València: Inma Cuesta, actriu de teatre, cinema i televisió valenciana.[7]
- 27 de juny, Barcelona: Amèlia Mora, guionista i escriptora en castellà i català, especialitzada en literatura infantil i juvenil.[8]
- 6 de juliol, Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat: Pau Gasol, jugador de bàsquet català.
- 19 de juliol, Alzira: Isabel Vallet, jurista valenciana, militant d'Endavant (OSAN); ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[9]
- 22 de juliol, Tessenderlo, Flandes: Kate Ryan, cantant flamenca de música dance i una de les més destacades a escala europea.[10]
- 8 de desembre, La Pobla de Segur: Eugeni Roselló i Solé, corredor d'ultrafons.
- 10 de desembre, Vila-real, Plana Baixa: Paula Bonet, escriptora, il·lustradora i pintora valenciana establerta a Barcelona.[11]
- Vic: Roger Cassany i Viladomat, periodista català, cap de redacció de Vilaweb fins al 2014.
R. Archibald (m. 2020)
Zooey Deschanel
Resta del món
- 11 de gener, L'Havanaː Celia Sánchez Manduley, guerrillera i política cubana, una de les líders de la Revolució cubana (n. 1920).[12]
- 18 de gener, Vicente López, Buenos Aires, Argentina: Rodrigo Guirao Díaz, actor i model argentí.[13]
- 25 de febrer, Lukara, Croàcia: Josipa Rimac, política croata i alcaldessa de Knin, una de les alcaldesses més joves d'Europa.[14]
- 7 de març, Watchung, Nova Jersey, EUA: Laura Prepon, actriu estatunidenca.
- 13 de març, Las Palmas de Gran Canària: Kira Miró, actriu i presentadora espanyola.[15]
- 21 de març
- Porto Alegre, Brasil: Ronaldo de Assis Moreira, conegut com a Ronaldinho Gaúcho, futbolista brasiler.
- Trondheimː Marit Bjørgen, esquiadora de fons noruega, una de les més destacades de la dècada del 2000.[16]
- 22 de març, Vigo, Espanya: Begoña Fernández Molinos, jugadora d'handbol gallega, guanyadora d'una medalla olímpica.[17]
- 29 de març, Québec, Canadà: Valerie Hould-Marchand, nedadora canadenca de natació sincronitzada, medallista olímpica.[18]
- 17 d'abril, Otawa: Jillian Tamaki, il·lustradora i dibuixant canadenca americana.[19]
- 11 de juny:
- Azaria Chamberlain, nena desapareguda sobre la qual s'han fet pel·lícules, minisèries i llibres
- Martinsburgː Jennifer Armentrout, escriptora nord-americana de novel·les juvenils, també coneguda com a J. Lynn.[20]
- 15 de juny, Vitòria, Almudena Cid Tostado, gimnasta i actriu basca, especialitzada en la gimnàstica rítmica.[21]
- 17 de juny,
- Denizli, Turquia: Sıla Gençoğlu, més coneguda com a Sıla, cantant de pop turca.[22]
- Cuneo, Elisa Rigaudo, atleta italiana, medallista olímpica, especialitzada en marxa atlètica.[23]
- 29 de juny, Neath, Gal·les: Katherine Jenkins, mezzo-soprano gal·lesa que interpreta un ampli espectre de gèneres.[24]
- 10 de juliol, São Gonçalo, Brasil: Cláudia Leitte, cantant brasilera d'axé, que fou vocalista del grup musical Babado Novo.[25]
- 17 de juliol, Pamplona: Idoia Villanueva Ruiz, enginyera informàtica i política espanyola. Ha estat senadora i europarlamentària.[26]
- 26 d'agost, Lima: Diego Lama, videoartista
- 28 d'agost, Pretòria Philip Burger, jugador de rugbi
- 11 de setembre, Hamburg: Matt Zemlin, actor, productor, pianista, compositor i director.
- 13 de setembre, Andradina, Brasil: Gilberto Ribeiro Gonçalves, futbolista brasiler.
- 13 d'octubre, Bangla Desh: Julhas Mannan, activista i editor de la revista LGTB Roopbaan.[27]
- 5 de novembre: Ibrahim Maalouf, trompetista, pianista, compositor de músiques de pel·lícules, arranjador, productor i professor de música.
- 18 de desembre, Staten Island, estat de Nova York: Christina Aguilera, cantant i actriu estatunidenca.
NecrològiquesModifica
Entre les morts destacades de l'any hi ha les dels músics Bon Scott, John Bonham i John Lennon, el filòsof Jean-Paul Sartre, el cineasta Alfred Hitchcock, el divulgador Félix Rodríguez de la Fuente, el dictador Tito o l'escriptor Llorenç Villalonga.
- Països Catalans
- 14 de gener - Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català (n. 1913).
- 27 de gener - Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga i Pons, escriptor en català mallorquí.
- 24 de gener - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
- 21 de març - La Paz, Bolívia: Lluís Espinal i Camps, màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.
- 10 d'abril - Maó: Pilar Alonso, cançonetista menorquina, cantant de cuplets (n. 1897).[28]
- 23 de juliol - Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932).
- 28 de juliol - Barcelona: Joan Barceló i Cullerés, escriptor català (n. 1955).
- 16 d'agost, Barcelona: Pau Vila i Dinarès, pedagog i geògraf català.
- 15 de novembre - Barcelona: Emili Pujol i Villarrubí, músic català 1886).
- Resta del món
- 1 de gener: Pietro Nenni, líder històric del socialisme italià.
- 3 de gener: Joy Adamson, naturalista austríaca.[29]
- 14 de gener: André Kostalanetz, director d'orquestra d'origen rus.[30]
- 14 de gener, Albany, Estat de Nova York: Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina
- 16 de gener: Benjamín Palencia, pintor espanyol.[31]
- 22 de gener: Agustín Yáñez, escriptor mexicà.[32]
- 26 de gener: Andrés Saborit Colomer, dirigent socialista espanyol.
- 2 de febrer: Nova York (EUA): William Howard Stein, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1911).
- 8 de febrer: Agustín Millares Carlo, paleògraf i acadèmic de les Illes Canàries.[33]
- 19 de febrer: Bon Scott, vocalista britànic, AC/DC[34]
- 22 de febrer: Oskar Kokoschka, artista.
- 29 de febrer: Yigal Allon, polític i militar d'Israel.
- 11 de març, Mar del Plata, Argentina: Julio de Caro, director d'orquestra i arranjador musical argentí (n. 1899).
- 14 de març, Alaska (EUA): Félix Rodríguez de la Fuente, etòleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol (n. 1928).[35]
- 15 de març: Félix Rodríguez de la Fuente, naturalista espanyol.
- 24 de març: Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador.
- 25 de març: : Milton Erickson, metge i hipnoterapeuta
- 30 de març: Jesse Owens, atleta dels Estats Units.
- 5 d'abril: Max Cetto, arquitecte alemany-mexicà.[36]
- 12 d'abril: Aleksandr Oparin, bioquímic rus.
- 14 d'abril: Roma (Itàlia): Gianni Rodari, escriptor italià (n. 1920).[37]
- 15 d'abril: Jean-Paul Sartre, filòsof francès.(n. 1905).[38]
- 24 d'abril: Alejo Carpentier, escriptor i musicòleg cubà.[39]
- 29 d'abril, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Alfred Hitchcock, director de cinema anglès.
- 30 d'abril: Luis Muñoz Marín, poeta, periodista i polític.[40]
- 4 de maig, Ljubljana, Eslovènia: Josip Broz, conegut com a Tito, militar i polític croata, president de Iugoslàvia.[41]
- 6 de maig, Santiago (Xile): María Luisa Bombal, escriptora xilena (n. 1910).[42]
- 11 de maig: Fernando Soto (Mantequilla), actor mexicà.[43]
- 18 de maig: Ian Curtis, músic britànic membre del grup (Joy Division) (n. 1956).
- 7 de juny: Henry Miller, escriptor dels Estats Units.[44]
- 18 de juny: Terence Fisher, director de cinema britànic.[45]
- 28 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Josep Iturbi Bàguena, pianista, compositor i director d'orquestra valencià (n. 1895).
- 9 de juliol:
- Arend Heyting, matemàtic holandès.[46]
- Rio de Janeiro, Brasil: Vinícius de Moraes, poeta, cantautor, compositor i escriptor brasiler (n. 1913).[47]
- 24 de juliol: Peter Sellers, actor britànic.
- 17 d'agost: Azaria Chamberlain, nena desapareguda sobre la qual s'han fet pel·lícules, minisèries i llibres
- 20 d'agost: Pape'ete, Tahití: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
- 8 de setembre, Los Angeles (EUA): Willard Frank Libby, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1960 (n. 1908).
- 16 de setembre: Jean Piaget, psicòleg suís.
- 18 de setembre: Silver Spring, Marylandː Katherine Anne Porter, escriptora, periodista i activista política (n. 1890).[48]
- 20 de setembre:
- Madrid: Josefina Carabias, advocada, escriptora, locutora i periodista espanyola (n. 1908).[49]
- Josias Braun-Blanquet, botànic suís.
- 25 de setembre:
- John Bonham, músic, bateria de Led Zeppelin.
- Estocolmː Marie Under, poetessa estoniana, una de les figures més importants en la literatura d'aquest país (n. 1883).[50]
- 2 d'octubre, Gatteo: Lina Pagliughi, soprano italiana nascuda als Estats Units d'Amèrica (m. 1980).[51]
- 7 de novembre, Ciudad Juárez, Mèxic: Steve McQueen, actor, productor, pilot d'automòbil i de moto estatunidenc.
- 22 de novembre: Mae West, actriu dels Estats Units.
- 4 de desembre: Francisco Sá Carneiro, primer ministre de Portugal, en accident aeri.[52]
- 8 de desembre: John Lennon, músic britànic (The Beatles).
- 29 de desembre: Manuel Gago García, autor de còmics com El Guerrero del Antifaz.[53]
- Estocolm: Erik Asklund, novel·lista suec.
ReferènciesModifica
- ↑ «Presentació - Museus Municipals - Ajuntament de Sabadell». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Geologica Belgica (en anglès). vol.7. Société belge de géologie, 2004, p. 290.
- ↑ «OUTDOORS; A MATTER OF CONCENTRATION» (en anglès). NY Times, 29-07-1984. [Consulta: 24 juny 2014].
- ↑ «Revelan fraude en plebiscito que aprobó Constitución de 1980» (en castellà). La Nación, 11-06-2012. [Consulta: 25 juny 2014].
- ↑ «Mireia Calafell i Obiol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Diana Morant Ripoll». Ajuntament de Gandia. Govern. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Inma Cuesta, una actriz consolidada que comenzó en un musical». La Vanguardia, 21-02-2019.
- ↑ «Entrevista a Amelia Mora y Albert Val, guionistas de “Copito de nieve” y directores de contenidos y desarrollo de Filmax». El Blog de Cine Español, 19-07-2010. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Sra. Isabel Vallet Sànchez». Parlament de Catalunya. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Kate Ryan. Biografia». Universal Music Spain. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Paula Bonet». Googreads. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Celia Sánchez». Cuba debate. Círculo de Periodistas Cubanos contra el Terrorismo. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Kevin Costner, Cary Grant y Oliver Hardy nacieron un 18 de enero». andina.com.pe, 18-01-2012.
- ↑ «Josipa Rimac (HDZ)» (en croat). Hrvatski sabor [Parlament croat], 8a legislatura del Parlament Croàcia (28/12/2015 - 14/10/2016). [Consulta: febrer 2020].
- ↑ D., A. «Diez cosas que no sabías sobre Kira Miró» (en castellà). Faro de Vigo, 13-03-2019. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Marit Bjørgen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Juegos Olímpicos de Londres2012. Begoña Fernández Molinos». RTVE. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Valerie Hould-Marchand». SR / Olympics Sports. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Jillian Tamaki» (en anglès). Lambiek. Amsterdam. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Jennifer L. Armentrout» (en anglès). Writers Write, 11-06-2014. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Cid Tostado, Almudena». Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Sıla». MusicBrainz. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «European Athletics - Athlete: Elisa Rigaudo» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «College days: Katherine Jenkins» (en anglès), 04-05-2004. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Claudia Leitte - Biografía, historia y legado musical» (en castellà). BuenaMusica.com. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Idoia VILLANUEVA RUIZ» (en anglès). MEPs. European Parliament. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Gay Rights Activist Hacked To Death In Bangladesh» (en anglès). The World Post, 25-04-2016.
- ↑ «Pilar Alonso Moll». Patrimoni musical català. Centre Robert Gerhard. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ (en anglès) Kenya Gazette, 1980, p.1031 [Consulta: 8 desembre 2011].
- ↑ Musiker, Reuben; Musiker, Naomi; Adès, David. Conductors and composers of popular orchestral music: a biographical and discographical sourcebook (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1998, p.147. ISBN 031330260X.
- ↑ Bozal Fernández, Valeriano. Pintura y escultura españolas del siglo XX (en castellà). Espasa-Calpe, 1992, p. Vol.1, p.595. ISBN 842395479X.
- ↑ Flores, Ángel. Narrativa hispanoamericana: 1816-1981: historia y antología. La generación de 1910-1939 (en castellà). Siglo XXI, 1981, p.381. ISBN 9682310660.
- ↑ Martínez-Montalvo, Esperanza. «D. Agustín Millares Carlo y su constante preocupación por la transmisión del conocimiento» (en castellà). UCM. [Consulta: 28 desembre 2011].
- ↑ «AC/DC's EastWest boxed set pays tribute to Bon Scott» (en anglès). Billboard, 15-11-1997, p.11 [Consulta: 9 desembre 2011].
- ↑ «La 2 ret homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente». El Periódico, 13-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Turner, Jane. Encyclopedia of Latin American and Caribbean art (en anglès). Macmillan Reference, 2000, p.170. ISBN Macmillan Reference.
- ↑ «Rodari, Gianni» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Márquez Rodríguez, Alexis. Nuevas lecturas de alejo Carpentier (en castellà). Fondo Editorial Humanidades, 2004, p.9. ISBN 9800022120.
- ↑ Mendez Mendez, Serafín; Cueto, Gail; Rodríguez Deynes, Neysa. Notable Caribbeans and Caribbean Americans: a biographical dictionary (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2003, p.321. ISBN 0313314438.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «María Luisa Bombal». Encyclopædia Britannica, 04-06-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Aviña, Rafael. David Silva: un campeón de mil rostros (en castellà). UNAM, 2007, p.237. ISBN 9703231292.
- ↑ «Henry Miller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Hutchings, Peter. Terence Fisher (en anglès). Manchester University Press, 2001, p.11. ISBN 0719056373.
- ↑ Irvine, A. D.. Philosophy of mathematics (en anglès). Elsevier, 2009, p.327. ISBN 0444515550.
- ↑ «Marcus Vinícius Melo de Moraes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Katherine Anne Porter». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Ha muerto Josefina Carabias» (en castellà). El País, 21-09-1980. [Consulta: 21 febrer 2016].
- ↑ «Marie Under | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg. 363 i ss.. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ Oliveira, Maria José «Sá Carneiro: "Não foi a figura pacificadora em que o tentam transformar"» (en portuguès). Público, 06-11-2010 [Consulta: 8 desembre 2011].
- ↑ «Manuel Gago García, autor de más de 50 colecciones de tebeos. Destaca "El guerrero del Antifaz"» (en castellà). [Consulta: 11 desembre 2006].
