Josefina Carabias

advocada, escriptora i periodista espanyola

Josefina Carabias (Arenas de San Pedro, Àvila, 19 de juliol de 1908 - Madrid, 20 de setembre de 1980) va ser una advocada, escriptora, locutora, corresponsal i periodista espanyola.[1] Va ser precursora de la presència femenina en l'àmbit periodístic a Espanya.[2]

Infotaula de personaJosefina carabias
Josefina Carabias.jpg
Josefina Carabias el 1931 modifica
Biografia
Naixement19 juliol 1908 modifica
Arenas de San Pedro (Àvila) modifica
Mort20 setembre 1980 modifica (72 anys)
Madrid modifica
Dades personals
Nacionalitatespanyola
FormacióUniversitat Complutense de Madrid modifica
Activitat
Ocupacióadvocada, escriptora, locutora, corresponsal i periodista
Família
CònjugeJosé Rico Godoy
FillsCarmen Rico Godoy i María de les Mercedes Rico Carabias

BiografiaModifica

Era filla de pares agricultors i ramaders. Es va traslladar a Madrid, quan encara era molt jove i allà es va llicenciar en Dret el 1930. Poc després debutava com a periodista a la revista Estampa, mitjançant una entrevista a la política Victoria Kent, directora general de Presons de la República.[1]

Durant els anys 1930 va ser cronista parlamentària dels diaris Ahora i La Voz, alhora que col·laboradora al primer programa informatiu de la ràdio espanyola: La palabra d'Unión Radio de Madrid. En aquest programa, va tenir la possibilitat de retransmetre l'homenatge a Miguel de Unamuno a la Universitat de Salamanca.[1]

En finalitzar la Guerra Civil espanyola es va incorporar al diari Informaciones, pel qual va treballar com a corresponsal a Washington des de 1954.[1]

El 1959 es va traslladar a París com a corresponsal del Diario Ya. Va restar tota la seva carrera professional en aquest rotatiu fins a pràcticament la seva defunció. Paral·lelament, publicà també a La Editorial Católica, La Gaceta del Norte i l'Heraldo de Aragón.[1]

Es va dedicar també a la traducció i va escriure diversos llibres de reportatges, biografies, dues novel·les curtes i una obra teatral.[1]

Va estar casada amb l'advocat i economista José Rico Godoy. La seva filla Carmen Rico Godoy, també es va dedicar al periodisme,[1] i la seva altra filla, María de les Mercedes Rico Carabias, va ser diplomàtica i la primera dona a ocupar la titularitat d'una ambaixada d'Espanya.

ObresModifica

Els seus dos primers llibres els va publicar amb el pseudònim de "Carmen Moreno".

No ficcióModifica

  • Carlota de Méjico (1944)
  • Los alemanes en Francia vistos por una española (1944)
  • 1878 (1948)
  • La mujer en el fútbol (1950)
  • El Maestro Guerrero fue así (1952)
  • Miguel de Cervantes, el autor del más famoso de los libros (1952)
  • Una muchacha inglesa visita España (1953)
  • Santa Teresa de Jesús, la más risueña de las santas (1954)
  • Azaña. Los que le llamábamos Don Manuel (1980)

NarrativaModifica

  • Por nacer tarde (1932)
  • De oro y azul (1954)

TeatreModifica

  • Sucedió como en el cine (1950)

Altres treballsModifica

  • Epílogo al llibre Juan Belmonte, matador de toros de Manuel Chaves Nogales (1969)
  • Tristana. Conferència pronunciada a la Fundación Universitaria Española (1975)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Ha muerto Josefina Carabias» (en castellà). El País, 21-09-1980. [Consulta: 21 febrer 2016].
  2. Marteles, Elvira. «Josefina Carabias Sánchez-Ocaña». Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 maig 2020].