20 de setembre
data
| << | Setembre 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 102 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1477 - Inici de la construcció del primer moll de Barcelona.
- 1880 - Es va constituir l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
- 1936 - Eivissa i Formentera: les tropes franquistes ocupen aquestes illes.
- 1977 - Barcelona: el grup feixista Triple A envia una bomba a la redacció de la revista El Papus. Mor una persona i 17 queden ferides.
- 2011 - La Federació Catalana de Dards és reconeguda de forma internacional.
- 2017 - L'estat espanyol posa en marxa l'Operació Anubis per tractar d'impedir el referèndum d'autodeterminació de Catalunya.
- Resta del món
- 1187 - Jerusalem: Saladí inicia el Setge de la ciutat.
- 1378 - Fondi (Itàlia): És elegit el cardenal Robert de Ginebra com a papa Climent VII d'Avinyó (1378-1394), començant així Cisma d'Occident, per instigació del rei Carles V de França.
- 1697 - Rijswijk (Províncies Unides): s'hi signa el Tractat de Rijswijk, que acaba la Guerra dels Nou Anys.
- 1703 - Höchstädt (Baviera, Alemanya): les tropes franco-bavareses guanyen als austriacistes a la batalla de Höchstädt en el curs de la Guerra de Successió Espanyola.
- 1792 - Valmy (Xampanya, França): els revolucionaris francesos van vèncer a la batalla de Valmy durant la guerra de la Primera Coalició.
- 1836 - Villarrobledo (Castella la Manxa): els carlins tenen 700 baixes (200 morts i ferits i 500 presoners)a la batalla de Villarrobledo durant l'Expedició Gómez de la Primera Guerra Carlina.
- 1870 - Roma (Itàlia): La ciutat queda ocupada per l'exèrcit unificador italià. Desapareixen els Estats Pontificis.
- 1979 - Imperi Centreafricà: cop d'estat organitzat pel govern francès (operació Caban) que posa fi al regnat de Bokassa I i restaura la República Centreafricana.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1885 - Manresa: Miquel Augé i Vila, músic, compositor i mestre de capella (m. 1936).
- 1903 - L'Armentera, Alt Empordà: Alexandre Deulofeu i Torres, farmacèutic, químic, polític i filòsof de la història català (m. 1978).
- 1925 - Gavà, Baix Llobregat: Teresa Roca i Formosa, promotora social i cultural catalana, presidenta fundadora de la Fundació Jaume Bofill (m. 2016).
- Resta del món
- 1519 - Sanlúcar de Barrameda: salpa l'expedició dirigida per Magalhães que aconseguirà fer la primera circumnavegació de la història.
- 1596 - Bruges (Comtat de Flandes), Olivier de Wree, dit Vredius, poeta, historiador, polític i mecenes
- 1614 - Trento : Martino Martini, jesuïta italià, missioner a la Xina (m. 1661).
- 1833 - Milà (Itàlia): Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià, Premi Nobel de la Pau el 1907.
- 1861 - Nova York (EUA): Herbert Putnam, bibliotecari estatunidenc (m. 1955).
- 1899:
- Kirchhain, Hessen-Nassau, Prússia: Leo Strauss, filòsof i politòleg estatunidenc d'origen jueu (m. 1973).
- Constantinoble (Imperi Otomà): Louise-Noëlle Malclès, bibliògrafa francesa (m. 1977).
- 1917 - La Corunya, Galícia, Espanya: Fernando Rey, actor espanyol (m. 1994).
- 1922 - Nova York, Estats Units: William Kapell, pianista estatunidenc (m. 1953).
- 1934 - Roma (Itàlia): Sofia Scicolone, coneguda com a Sophia Loren, actriu de cinema italiana.
- 1948 - Bayonne (Nova Jersey, EUA): George R. R. Martin, escriptor creador de la sèrie de llibres en què es basa la sèrie televisiva Joc de Trons.
- 1950 - Bagnara, Calàbria (Itàlia): Loredana Bertè, cantant italiana.
- 1956 - Orleans, França: Cyril Neveu, pilot de motos francès, guanyador cinc vegades del Ral·li Dakar.
- 1971 - Helsingborg, Suècia: Henrik Edward Larsson, més conegut com a Henrik Larsson. Jugador de futbol des de 1989.
- 1969 - Amsterdam, Països Baixos: Richard Witschge, futbolista neerlandès.
- 1975 - Roma, Itàlia: Asia Argento, actriu, directora, guionista, model.
- 1981 - Toledo, Espanya: Feliciano López Díaz-Guerra, tennista espanyol.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1371 - Barcelona: Ramon de Tàrrega, jueu convers targarí, frare dominic i teòleg acusat d'heretgia.
- 1951 - Barcelona: Lluís Gonzaga Jordà i Rossell, músic compositor i empresari musical (n. 1869).
- 2015 - Barcelona: Carme Balcells i Segalà, agent literària catalana (n. 1930).
- 2017 - Barcelona: Francesc Bonastre i Bertran, musicòleg i compositor català.
- Resta del món
- 1863 - Berlín: Jacob Grimm, lingüista, lexicògraf i historiador de la mitologia germànica, un dels Germans Grimm (n. 1785).
- 1908
- Pau (França): Nicolás Salmerón y Alonso, President del consell de Ministres i president de la Primera República Espanyola (n. 1838).
- Biarritz: Pablo Sarasate, violinista i compositor navarrès.
- 1932 - Zaldibia, Guipúscoa: Salvador Garmendia Echeberria, escriptor basc.
- 1933 - Adyar, Índia: Annie Besant, educadora, investigadora, escriptora, periodista i activista a favor de la independència d'Irlanda i de l'Índia (n. 1847).[1]
- 1941 - Lokhvytsia, RSS d'Ucraïna: Mikhaïl Kirponós, general ucraïnès de l'Exèrcit Roig (n. 1892).
- 1951 - Madrid, Espanya: Javier Marías Franco, escriptor, traductor i editor espanyol; membre de la Reial Acadèmia Espanyola.
- 1957 - Järvenpää, Finlàndia: Jean Sibelius, compositor finlandès (n. 1865).[2]
- 1969 - Arnhem, Països Baixosː Jeanne Beijerman-Walraven, compositora neerlandesa (n. 1878).[3]
- 1971 - Atenes, Grècia: Giorgos Seferis, diplomàtic i poeta grec, Premi Nobel de Literatura 1963 (n. 1900).
- 1975 - Giens, França: Saint-John Perse, poeta i diplomàtic francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1960 (n. 1887).
- 1980 - Madrid: Josefina Carabias, advocada, escriptora, locutora i periodista espanyola (n. 1908).[4]
- 1996 - Varsòvia, Polònia: Paul Erdős, matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (n. 1913).
- 1999 - El Caire, Egipte: Tahia Carioca, actriu i ballarina egípcia (n. 1920).
- 2004 - Derby, Anglaterra: Brian Clough, jugador i entrenador britànic de futbol (n. 1935).
- 2005 - Viena, Àustria: Simon Wiesenthal, investigador jueu ucraïnès, conegut caçador de nazis (n. 1908).
Festes i commemoracionsModifica
- Santoral: sants Eustaqui de Roma, màrtir; a l'Església ortodoxa: Càssia de Constantinoble
ReferènciesModifica
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Dahlström, Fabian; Hepokoski, James. «Sibelius, Jean [Johan (Christian Julius)]». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.43725 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Metzelaar, Helen. «Beijerman-Walraven, Jeanne». Oxford Music Online. Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Ha muerto Josefina Carabias» (en castellà). El País, 21-09-1980. [Consulta: 21 febrer 2016].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 20 de setembre |
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:20 de setembre. |