15 de setembre
data
| << | Setembre 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs. Queden 107 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1891 - Barcelona: Creen l'Orfeó Català Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany.[1]
- 1916 - Barcelona: inauguració del Teatre Goya.
- 2000 - Tortosa: Creació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre per tal d'oposar-se al Pla Hidrològic Nacional proposat pel govern espanyol de José María Aznar.
- 2014 - Barcelona: L'Assemblea Nacional Catalana entrega al Parlament de Catalunya 750.000 signatures per la independència de Catalunya coincidint amb el Dia Internacional de la Democràcia.[2]
- Resta del món
- 1644 - Roma, Estats Pontificis: Giovanni Battista Pamfili és elegit papa i pren el nom d'Innocenci X.[3]
- 1762 - Saint John's (Terranova i Labrador) (Canadà): els francesos rendeixen la ciutat al perdre la batalla de Signal Hill a la Guerra Franco-Índia.
- 1821 - Amèrica Central: independència de la Corona espanyola d'Hondures, Nicaragua, Guatemala, el Salvador i Costa Rica.
- 1830 - s'inaugura la primera línia de ferrocarril del món que unia dues ciutats: Manchester i Liverpool. La companyia explotadora de la línia, L&M Railway, va organitzar un concurs de locomotores; la guanyadora va ser la Rocket, construïda per l'enginyer George Stephenson. Estava equipada amb una caldera tubular amb cambra de foc, que donava un rendiment constant gràcies a una major superfície de calefacció, i podia assolir una velocitat mitjana de 27 km/h amb una punta màxima de 46 km/h. Aquesta línia encara presta servei en l'actualitat.[4]
- 1935 - Nuremberg: El règim nazi aprova les Lleis de Nuremberg, dirigides contra la població jueva.
- 1975 - Regne Unit: Es publica Wish You Were Here, disc de Pink Floyd.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1850 - Palma: Roseta Mauri i Segura, ballarina catalana, musa i inspiradora de molts artistes impressionistes (m. 1923).[5]
- 1883 - Barcelona: Esteve Terradas i Illa, físic, matemàtic i enginyer català (m. 1950).
- 1886 - Barcelona: Joaquim Folch i Torres, museòleg, historiador i crític d'art (m. 1963).
- 1925 - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català d'Unió Democràtica de Catalunya que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya (m. 2006).
- 1926 - Bages de Rosselló: Jean-Pierre Serre, matemàtic nord-català.
- 1942 - Palmaː Antonina Canyelles i Colom, poeta mallorquina.[6]
- 1960 - Barcelona: Carme Conesa Hernández, actriu catalana.[7]
- 1963 - Perpinyà: Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, escriptor nord-català.
- Resta del món
- 1254 - Venècia: Marco Polo, explorador i mercader, el més famós dels viatgers de la ruta de la Seda (m. 1324).[8]
- 1586 - Anvers, Marquesat d'Anvers: Antoon Sanders o Antonius Sanderus, canonge, historiador, filòsof i teòleg flamenc (m. 1664).
- 1712 - París: Pierre Simon Fournier, impressor i tipògraf francès (m. 1768).[9]
- 1789 - Burlington, Nova Jersey , (EUA): James Fenimore Cooper , novel·lista estatunidenc del Romanticisme (m. 1851).[10]
- 1830 - Oaxaca de Juárez (Mèxic): Porfirio Díaz, heroi de guerra mexicà, president (després considerat dictador) que governaria Mèxic des de 1876 a 1911 (m. 1915).[11]
- 1857 - Cincinnati, Ohio (EUA): William Howard Taft, jurista, 27è president dels Estats Units (m. 1930).[12]
- 1890 - Torquay, Devon, Anglaterra: Agatha Christie, escriptora (m. 1976).[13]
- 1903 -
- Modigliana, Emília-Romanyaː Pia Tassinari, soprano italiana (m. 1995).[14]
- Gmina Żarnów, Polònia: Yisrael Kristal, polonès-israelià supercentenari, reconegut com el supervivent de l'Holocaust de vida més longeva (m. 2017).
- 1912 - Cárdenas, Cubaː Gisela Hernández, compositora, pedagoga, directora coral i investigadora cubana (m.1971).[15]
- 1914 - Buenos Aires, Argentina: Adolfo Bioy Casares, escriptor argentí (m. 1999).
- 1916 - Karachi, Índia britànica: Margaret Lockwood, actriu de teatre, cinema i televisió britànica (m. 1990).[16]
- 1917 - Viena: Hilde Gueden, soprano austríaca una de les més apreciades intèrprets de Strauss i Mozart (m. 1988).
- 1929 - Nova York, EUA: Murray Gell-Mann, físic nord-americà, Premi Nobel de Física 1969 (m. 2019).
- 1933 - Béthune, França: Jacques Delécluse, músic francès (m. 2015).
- 1942 - San Saba, Texas, Estats Units: Tommy Lee Jones, actor i director de cinema estatunidenc.
- 1945 -
- Augusta: Jessye Norman, cantant d'òpera estatunidenca (m. 2019).[17]
- Madrid, Espanya: Carmen García Maura, coneguda com a Carmen Maura, actriu espanyola de cinema.[18]
- 1946 - Nova York: Oliver Stone, director de cinema i guionista estatunidenc, guanyador de tres Oscars.
- 1948 - Feldkirch (Vorarlberg), Àustria: Haimo Leopold Handl, politòleg, editor, artista i escriptor austríac.
- 1951 - Heemstede, Països Baixos: Johan Neeskens, futbolista holandès.
- 1972 - Oviedo, Espanya: Letícia Ortiz Rocasolano, reina consort d'Espanya.
- 1978 - Reykjavík, Islàndia: Eiður Smári Guðjohnsen, futbolista.
- 1979 - Kenya: Edna Kiplagat, corredora de fons kenyana; campiona del món de marató.[19]
- 1984 - Londres, Anglaterra: El Príncep Enric de Gal·les, conegut com a Harry, fill petit del Príncep Carles de Gal·les i la difunta Diana de Gal·les[20]
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1757 - Viena, Arxiducat d'Àustria: Francesc de Castellví i Obando, militar austriacista i historiador català (74 anys).
- 1937 - La Garriga (Vallès Oriental): Manuel Joaquim Raspall i Mayol, arquitecte modernista i noucentista català (n. 1877).
- 1940 - Barcelona: La Monyos, personatge icònic de la ciutat.[21]
- 1975 - Barcelona: Carlos Conti Alcántara, dibuixant català (59 anys).
- 1978 - Barcelona: Ricard Zamora Martínez, porter de futbol.
- 2007 - Banyuls de la Marenda: Antònia Adroher i Pascual, mestra i activista política catalana fundadora del POUM.[22]
- 2011 - Badalona: Jordi Dauder, actor, escriptor i poeta català.[23]
- Resta del món
- 1858 - Schaffhausen, Suïssa: Johann Theodor Mosewius, cantant d'òpera, director del cor i director musical prussià
- 1859 - Portsmouth (Anglaterra): Isambard Kingdom Brunel, enginyer britànic (n. 1806).[11]
- 1914 - Winburg, Sud-àfrica: Jacobus Herculaas de la Rey, conegut com a Koos de la Rey, general durant la Segona Guerra Bòer.
- 1916 - Praga, Imperi Austrohongarès: Julius Fučík, compositor txec (44 anys).
- 1921 - Novossibirsk, Unió Soviètica: Roman Ungern von Sternberg, conegut com el Baró Negre, militar i més tard senyor de la guerra pel seu compte (n. 1886).
- 1926 - Jena, Alemanya: Rudolf Christoph Eucken, filòsof i escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura del 1908 (80 anys).
- 1938 - Baltimore , Maryland (EUA): Thomas Wolfe , escriptor estatunidenc (n. 1900).[24]
- 1945 - Mittersill, Àustria: Anton Webern, compositor austríac (n. 1883).[25]
- 1973 -
- Santiago de Xile: Víctor Jara, director teatral, poeta, cantant i compositor xilè.
- Helsingborg, Suècia: Gustau VI Adolf de Suècia, rei de Suècia de la dinastia Bernadotte (n. 1882).[26]
- 1977 - Londres, Anglaterra: Tom Hardy, actor de cinema i de teatre anglès.
- 2004 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Johnny Ramone, guitarrista del grup punk The Ramones (n. 1948).[27]
- 2006 - Florència, Itàlia: Oriana Fallaci, escriptora i periodista italiana (n. 1929).[28]
- 2007 - Lanark, Escòcia: Colin McRae, pilot de ral·lis escocès (n. 1968).[29]
- 2008 - Anglaterra: Richard Wright, membre del grup de rock Pink Floyd.
- 2016 - Boulder, Coloradoː Deborah S. Jin, física estatunidenca, pionera en química quàntica molecular polar (n. 1968).[30]
- 2017 -
Festes i commemoracionsModifica
- Dia de la Verge dels Dolors
- Santoral: sants Caterina Fieschi, vídua; beat Carles de Montegranelli, fundador dels Eremites de Sant Jeroni de Fiesole; servent de Déu Josef Kentenich, fundador dels Pares de Schönstatt.
- Dia Internacional de la Democràcia
ReferènciesModifica
- ↑ «Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís Millet i Millet». Palau de la Música. Orfeó Català. Centre de Documentacció de l'Orfeó Català. [Consulta: abril 2020].
- ↑ L'ANC entrega al Parlament 750.000 signatures per la independència, Nació Digital.
- ↑ «INNOCENZO X, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2015. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Massó i Carballido, Jaume. «Rosa Mauri i la ciutat on hauria volgut néixer». Museu de Reus, 18-04-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Antonina Canyelles. Biografia». AELC Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «Carmen Conesa». IMDb. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «POLO, Marco in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Simon Fournier dit le Jeune» (en francès). [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «James Fenimore Cooper | American author» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2021].
- ↑ 11,0 11,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «William Howard Taft | Biography, Accomplishments, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2020].
- ↑ «Agatha Christie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Wagner-Semrau, Laura. «Pia Tassinari». Opera Vivrà. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ González, Roberto Antonio. «En el centenario de Gisela Hernández Gonzalo» (en castellà). El Cardenense, 15-09-2012. [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ «Margaret Lockwood» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Jessye Norman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Carmen Maura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Keitany y Kiplagat correrán el Maratón de Nueva York» (en castellà). Somosatletismo, 26-09-2017. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Prince Harry, duke of Sussex | Biography, Facts, & Wedding» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2020].
- ↑ «Dolors Bonella i Alcánzar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Rovira, M. «Mor Antònia Adroher, la primera regidora de la història a l'Ajuntament de Girona». Diari de Girona, 16-09-2007.
- ↑ «Mor l'actor Jordi Dauder». Ara.cat, 16-09-2011. [Consulta: 16 setembre 2011].
- ↑ «Thomas Wolfe | American author» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2021].
- ↑ Puffett, Kathryn Bailey. «Webern, Anton (Friedrich Wilhelm von)». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.29993 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Gustav VI Adolf | king of Sweden» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2020].
- ↑ «Johnny Ramone | American musician» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2020].
- ↑ «Oriana Fallaci | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Colin McRae | Scottish race–car driver» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2020].
- ↑ «CU Boulder, JILA and NIST remember Deborah Jin» (en anglès). University of Colorado Boulder, 22-09-2016. [Consulta: 24 juliol 2021].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 de setembre |